Addicció a l'ultrafons

Per segon any torno a córrer aquesta ultra, tot i que enguany hi ha alguna variació (com la sortida a Esplugues enlloc de Barcelona) que deixarà el recorregut en 79 km i 2.800 m+. L'objectiu avui és baixar de les 9 hores. Sortida com sempre a un ritme molt alt, encara de nit però sense frontal. Vaig fent amb la companyia de dos grans corredors, l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz. Amb ells arribo al primer avituallament, situat a Santa Creu d'Olorda (km 8.8), però van més ràpid i no triguen a marxar cap endavant. Arribo al segon avituallament (La Salut del Papiol, km 22) després d'haver patit un contratemps. Sense cap mal gest aparent, noto una estrebada a l'isquitibial. Per un moment em fa molt mal, però poc a poc el mal marxa i no tornarà fins el final de la cursa. Ja estic a Santa Maria de Vallvidrera, aproximadament meitat de cursa, ja que portem 37 km però molt desnivell fet del total. Aquí aprofito per treure'm roba, ja que he sortit massa ...

Encara amb un cansament important arrel dels 100 km de Caldes, vaig fins a Sant Esteve de Palautordera sense més objectiu que gaudir d’aquesta marató (amb 2.700 m+) en companyia de molts amics del sector de tarats. Tot i això, sóm més de 1.000 corredors, així que tocarà apretar al principi per evitar els primers taps. El ritme de sortida és infernal i em deixo portar per la inèrcia dels que corren al meu costat, cosa que em deixa les cames cremant i unes sensacions no gaire bones. Vaig fent fins a Sant Bernat (km 16), cursa força ràpida fins aquí i toca començar la pujada cap al Matagalls (que em permet anar guanyant posicions però encara amb més pena que glòria) i posteriorment la baixada fins a Sant Marçal. Les cames sembla que no responen però es van despertant en la pujada cap a les Agudes. Un cop a dalt, toca abrigar-se una mica i anar fins al mític Turó de l’Home, on arribo al km 30 ara sí amb ganes i forces per apretar. Les baixades són el meu punt dè...

Avui toca córrer a Caldes de Montbui en una cursa organitzada per l’amic Paco Robles, un referent per tots els que correm ultradistància i una gran persona, ja que sempre corre amb una finalitat solidària, en aquest cas el Proyecto Pol. La cursa consisteix en fer 100 km pels voltants de la Torre Marimon, donant 40 voltes a un circuit de 2’5 km que transcorren per terra en la seva totalitat. Sortim amb les primeres llums del dia i ho fem conjuntament els corredors dels 100 km, els de 50 km i els lliures, així que és molt difícil controlar la posició en la cursa. Passo la marató (km 42) en 3h30’, a 5’/km pelats incloent una petita parada a cada volta per avituallar i alguna per buidar l’aigua del canari. El Ruben Piñol m’informa que vaig 4rt, agafo al 3er i els dos que tinc davant s’acaben passant a la cursa de 50 km (opció que donava l’organització). Un d’ells, el Ricard Verge, acabarà guanyant la cursa de 50 km amb un gran temps. Em quedo al capdavant de la c...

Nova edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya, la de Sant Llorenç Savall. En el meu cas, serà el tercer any que hi corro. És una marató amb poc desnivell (1.900 m+) i molt corredora. Sortim el Miquel Pera, Biel Ayno i un servidor amb la idea d’anar tranquils per fer sobre les 5h, ja que tots 3 venim de fer UTSM la setmana passada. Tot i el plantejament inicial, ja des del començament portem un ritme molt més alt. No triga en avançar-nos el Salvador Vilalta, que fa una de les seves habituals classes magistrals sobre com baixar a la muntanya. El Biel comença a quedar-se per culpa d’una lesió al turmell que ja fa dies que arrossega, continuem el Miquel i jo però començant la pujada a La Mola em trobo molt bé i aprofito per apretar una mica. Coronem el punt més alt de la cursa, sobre els 1.100 m. Ja estic al km 24 i ara toca fer una baixada força pedregosa, on encara em puc defensar prou bé i no perdo cap posició. Veig 3 corredors al davant i vaig a per ells....

Per segon any, torno a Cornudella de Montsant per córrer aquesta ultra. Alguna petita variació deixarà el recorregut en uns 101 km i 4.000 m+. El ritme d’inici és molt elevat, anem fent combinant trams de pista molt ràpids amb petites pujades on aprofitem per fer una estona caminant. Passo el primer control a Albarca, km 7 i posició 19. No portem ni 45’ així que ni paro. El pròxim control és a Ulldemolins, km 17. Fins aquí el ritme continua igual d’elevat, em mantinc en la 19ª posició i de moment tot perfecte. Faig parada breu per omplir bidons i aprofitar l’avituallament lleuger. Sortint d’aquí, acabem formant un grup on les cares dels que m’acompanyen corrent em fan pensar que potser aquest ritme és massa alt per mi. Vaig amb dos dels guanyadors de l’edició anterior (Juafran Torres i Juan Martínez), l’Albert Viñau (guanyador de les ultres La Portals i El Coll de Nargó), Miquel Virgili (company de la manada dels llops), Jacinto González (em treu 2h a Emmona)... ...

Avui toca fer el ratolí en una pista d’atletisme, 6h fent voltes a una pista de 400 m (tot i que al córrer pels carrils de fora acaben sent alguns metres més). Molts amics del món de l’ultrafons avui a Vilafranca: Miquel Pera, Isma Castillo, Carles Salvador, Paco Robles, Ruben Piñol… La sortida es dóna a les 16h amb molta calor. De seguida el Ricard Verge s’escapa a un ritme infernal, i ens quedem un segon grup intentant seguir la Cristina González. Anem fent la goma uns i altres però ens tenim a la vista i estem a la mateixa volta. Anem bastant per sota de 5’/km, així que potser un pèl ràpid. Durant la setmana em preocupaven els meus bessons, ja que els tenia bastant carregats per haver corregut la marató de l’IM BCN amb minimalistes, però com per art de màgia avui no es queixen gens. La que sí que es queixa és la meva panxa. Després d’haver de fer 3 pit stop , decideixo plegar quan porto 1h50’ i uns 22 km. Podria completar les 6h però no em veig per estar arrossegan...

Per aquest ironman he entrenat un mes mal comptat. Evidentment, no estava quiet, però el que és fer entreno específic amb bici, transicions, etc… va començar amb el Triatló de Balaguer. Crec que ha estat un mes molt ben aprofitat, amb la única bogeria de córrer la Rialp Matxicots entremig (en una setmana en que vaig fer tot el volum setmanal de bici i aigua entre dilluns i dimecres), i que em va deixar fi de pes i de cames per intentar fer un paper decent. Ha costat però la feina està feta en un mes duríssim, entrenant amb molta fatiga, tant per l'acumulació d'entrenos com per la falta d'hores de son (ja sé que està mal fet, però el dia té 24h i no s'arriba a tot). I així arribem al dia d’avui. Ens aixequem amb una pluja important acompanyada de llamps i trons. La sortida es retarda 30’ però no es retallarà cap circuit. A mi em toca sortir 11’ més tard que els pros i l’inici de la natació ve a ser el de sempre, cops per tot arreu. Passada la primera boia ja hi ...