Ultra Trail Llastres

Aquest cap de setmana vaig cap a les Serres del Mestral per córrer la primera edició d’UT Llastres. No vaig amb plenes condicions, dimecres em vaig donar un cop al genoll escalant i encara em fa la guitza. Aquest any, sembla que l’amic Murphy i jo no ens portem gaire bé.

Tot i així, hi vaig amb moltes ganes de gaudir del cap de setmana.

Cursa l’Almadrava (17 km, 400 m+)

Comencem divendres a les 21 amb la primera etapa. És un tràmit, el principal perill és passar-se de ritme i hipotecar l’etapa del dia següent. Sortim de Vandellós i ràpidament fem el desnivell positiu però queda el pitjor càstig per les cames, gairebé 700 m- que ens portaran fins a la Platja de l’Almadrava.

Molt enganxats en la primera etapa.

Després de coincidir amb molts amics i companys de fatigues, finalment acabo entrant a meta amb el Christian Rodríguez i el Loren Aguado, després d’1h35’.

Trail Llastres (54 km, 4.100 m+)

A les 7 en punt ja estem preparats per prendre la sortida de l’etapa reina. Les poques hores de son han anat acompanyades de la banda sonora típica de la zona: el vent. I així és, ràpidament guanyem alçada i, a les cotes altes, el Mestral agafa ratxes de 130 km/h.

Seguint al Joel Laguna i al Javi Aparicio.

Córrer es fa pràcticament impossible en alguns trams on fins i tot costa aguantar-se dret. Vaig fent però el cop al genoll em molesta bastant baixant i em fa reduir el ritme. Per sort,  tinc a la Rocío donant-me ànims en tots els avituallaments que es podia accedir, avui em feien falta especialment!

Després de coincidir amb moltes cares conegudes, finalment vaig fer un bon tàndem amb el Daniel Pedreira. Els últims km’s es van fer durs però junts els vam tirar endavant com si res, gaudint de les pujades, baixades, cordes, cadenes, graons... un recorregut molt heterogeni.

Amb el Daniel Pedreira en una de les zones de fort vent.

Vam arribar a la meta, situada a Vandellós, després de 9h29’ contents i motivats per rematar la feina al dia següent.

Cursa Clàssica de la Portella (25 km, 1.700 m+)

Avui toca rematar la ultra amb l’última etapa. Sortim d’Hospitalet de l’Infant a les 8:30 i és l’etapa amb més assistència. Les cames noten la pallissa dels dies anteriors, però ràpidament es posen a to i deixen pujar a bon ritme.

Les baixades són una altra història, amb el genoll fent la guitza. Tot i així, les sensacions són molt millors que el dia anterior. De nou tinc el luxe de coincidir amb moltes cares conegudes, amb els que més la Isabel Pelegrina i el Josep Gibert.

Finalment acabo l’etapa en 3h55’, sumant un total de 15h pelades pels 96 km i 6.200 m+ de la ultra.

Què he de dir de la cursa? He corregut la Vandekames 3 vegades (Ultra, Marató i Negra) i sabia que UT Llastres no em decepcionaria. Recorregut dur però maco, bona organització i bon ambient, bons avituallaments, molts voluntaris, ambient festiu... Gràcies Marc, Conrad i la resta de Mestraleros per obsequiar-nos amb aquest cap de setmana.

A nivell personal, molt content del rendiment tenint en compte el baix volum d'entrenament d'enguany (per diferents motius) i el cop al genoll que arrossegava, però a les Serres del Mestral a un se li passen tots els mals.

Moltes cares conegudes durant el cap de setmana.

Què fort està l'amic Jose!

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, MC3 Esports i Awesome.

Amb la Núria de PH-Quirogel, el millor recuperador!

Marató de Barcelona

No li trobo cap sentit a córrer per asfalt. Em sembla absurd. La única motivació que hi trobo és el cronòmetre i, en aquest sentit, pensava que havia tocat sostre amb les 2h56’ del 2014 a Tarragona.

Tot i així, alguns entrenaments amb el David em van portar a fer 37’25’’ als 10 km de la Sant Silvestre de Sant Cugat. Em notava millor que mai en curta distància, i volia aprofitar-ho per fer marca en marató. Dient-ho com ho penso, tenia ganes de córrer perquè sí sense sentit, com a mínim durant 42’195 km.

Amb el parèntesi de la Ultra del Montnegre, però la preparació va anar prou bé amb la Maratest del Prat (30 km a 4’/km), algun dia de sèries en pista amb el Cesar, algun rodatge amb el Rafa... Em trobava bé. Llàstima que córrer en pla, a part de no agradar-me excessivament, tampoc em fa bé. Vaig haver de lidiar amb el lligament iliotibial i una sobrecàrrega al tibial.

Tot i així, avui 11 de març em trobo a Barcelona amb 20.000 sonats més, amb ganes i confiat de millorar la meva marca. Començo amb el Jose Álvarez i l’Ivan Martínez. Una mica després del Camp Nou veiem que l’Ivan té una marxa més i el deixem tirar. Continuem el Jose i jo, passem els 10 km en una mica més de 41’.

Sobre el km 10, encara molt frescos.

Ritme relativament còmode, i tot va bé fins que el Jose em deixa. Continuo i passo la mitja marató en 1h27’30’’. És un temps superior al que tenia pensat i em trobo molt bé, aquí decideixo apretar. I aquí cavo la meva pròpia tomba. Apreto però ho faig en excés, i arribo al km 30 buit. Mur de la marató en tota regla. I no me'l menjo per falta de volum, ni per falta d'intensitat entrenant, me'l menjo per burro i per apretar més del compte. D’aquí fins al final, passo de córrer a 4:05 min/km a fer-ho a 4:30, després 4:40, després 4:50... i per sort em vaig quedar aquí.

Amb el Jose per la Meridiana.

Finalment, acabo la marató en 3h00’07’’. Sense marca i sense consol de sub 3h. Acabo enfadat, amb mi mateix pel meu rendiment i amb el món de l’atletisme per asfalt. Perquè l'asfalt és així, mana el cronòmetre. Tot i així, passades unes hores tot es veu diferent, així que ho tornarem a intentar!

Gràcies a Hoko-Esport (cada vegada més content amb els Miyako), Sixpro, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Awesome i MC3 Esports. També gràcies a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut.