viernes, 30 de octubre de 2015

Marató de Sant Llorenç

Sempre és especial venir a córrer a Sant Llorenç Savall, on fa 3 anys vaig fer la meva primera marató de muntanya. Des d'aleshores, cada any hi he tornat. El recorregut segueix sent de 42 km i més de 1.900 m+, tot i que aquest any el recorregut es fa en sentit invers (i amb alguna variació més).

Molts amics, a la foto encara en falten alguns.

Després d'haver fet 3 setmanes dures amb entrenos i mega-entrenos amb dorsal, aquesta setmana la tenia marcada com a descàrrega. És a dir, baixar el volum d'entreno per agafar forces i tornar a apretar. No obstant, el volum d'entreno previst com a baix finalment ha estat moooolt baix a causa d'un fort refredat. Per tant, l'únic objectiu avui és fer una bona tirada de kms a ritme tranquil però sense adormir-me, ja que m'agradaria estar per sota de les 5h.


Es dóna la sortida i surto amb un grupet del Training Trail Team. Entre ells el meu amic Miquel Pera, tot i que avui la seva tasca és fer de llebre a un company i es queda un pèl enrere. Jo vaig sumant kms amb el Rafa i l'Albert Torrent, després em quedo sol, ara amb la Berta Moreno, ara altre cop sol... Em noto molt bé de cames, però el refredat d'aquesta setmana m'ha debilitat les defenses i em noto les pulsacions altíssimes.


En la pujada cap a La Mola em trobo els pares del Marc Camí, que tant bé ens van cuidar a la Ultra de La Mola. Faig cim amb el Txema Ubach, organitzador de la fantàstica Rialp Matxicots. Ell para una estona més a l'avituallament i jo tiro... a la baixada m'agafa l'Albert Torrent, com baixa el paio!

La Mola (1.104) amb el Txema.

Amb l'Albert Torrent enganxat.

Anem junts de nou bastants kms, tot i que al final em quedo sol de nou. I és que em toca apretar a última hora... volia baixar de 5h i si em despisto no ho faig! Creuo la meta en 4h58' esbufegant per l'esforç final, però ha valgut la pena! Acabo en una discreta però per mi satisfactòria 84ª posició.

Molt agraït per tots els ànims que vaig rebre al llarg del matí, en especial del meu pare, la Tania i la Karina. També de la Mònica i el Beto, que sempre estan al peu del canó.

Com sempre, he d'agrair l'ajuda de Hoko-Esport (aquesta vegada vaig optar per les Mamba), Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports.

La propera setmana m'hauria agradat anar a fer els 100 kms de Caldes, però per horaris em serà impossible. Procuraré anar a fer unes quantes voltes i així sumar un bon entreno abans dels 100 km du Spiridon Catalan.

sábado, 24 de octubre de 2015

Oxfam Intermón Trailwalker

Si tot va bé, el 2016 serà un any com el 2014, tornant a mesclar disciplines. Tot i això, un dels objectius que em fa més il·lusió és la Oxfam Intermón Trailwalker de Girona. Es tracta d’una cursa de 100 km en equips i amb finalitat solidària que tindrà lloc el 16 d’abril de 2016.

Anem per parts. El recorregut de 100 km consisteix en sortir d’Olot i recórrer la Via Verda Pirineu-Costa Brava fins a Sant Feliu de Guíxols, en un màxim de 32 hores.

En quant als equips, han d’estar formats per 4 corredors i 2 membres d’assistència. Nosaltres sóm el Térmens Biomecànica Esportiva (impulsat per la Térmens Clínica Podològica), on correrem l’Anna Juvé, l’Oriol Pagès, el Jordi Martí i un servidor. El Joan Térmens i l’Edyta Motyl ens faran l’assistència.

Anna Juvé Sabaté

Oriol Pagès Infantes

Jordi Martí Olivella
Sergi Rodríguez Cuscó

I el tret més distintiu de la cursa: la finalitat solidària. Oxfam vol erradicar la fam i la pobresa al món. Aquesta vegada els donatius aniran destinats a facilitar l’accés a l’aigua potable a Àfrica. Per poder participar, a més de la inscripció es demana una donació de 1.500 €, quantitat que estem en procés de completar. Si aconseguíssim aquesta quantitat i la poguéssim doblar, ens plantejaríem anar a la Oxfam Intermón Trailwalker de Madrid.


Si ens voleu ajudar, podeu enviar un SMS amb el text “TW G71” al 28018. El cost és d’ 1’2 € i va íntegrament destinat a aquest fi (Movistar, Orange i Vodafone no es queden comissió). Si voleu, també podeu fer donacions entrant aquí. Moltes gràcies a tots!!




Joan Térmens, impulsor del projecte.


Clínica podològica Térmens.


domingo, 18 de octubre de 2015

12h en pista de Terrassa

En plena preparació per les 24h de Can Dragó, no podia desaprofitar l’oportunitat d’anar a les 12h de Terrassa. Més que res, per agafar confiança i treure’m de sobre la pressió de no haver acabat mai res en pista (ni les 6h de Vilafranca ni les 24h de Can Dragó) abans de tornar a intentar les 24h.

Dj de RedBull animant l'ambient


Hi arribo tot just 6 dies després d’acabar els 80 km i 5.200 m+ del Trail del Bisaura XL, però convençut de completar les 12h i fer un gran entrenament. Tinc al cap picar els 120 km, tot i que l’objectiu principal és provar ritmes, alimentació, hidratació i resta de material (aquí com no portes motxilla sembla que no calgui portar res a la cursa, però tot al contrari).

Sortim i de seguida s’escapen el Paris Canals i el Fernando Soriano... Jo em quedo amb el David Riba. Van passant les hores i les voltes... el Paris Canals farà uns 50 primers kms espectaculars però després afluixa ja que únicament vol fer 100 km, i el Fernando es veurà obligat a plegar.


Ja em col·loco aleshores en la definitiva 3ª posició, per darrere del David Riba i de l’Ismael. Passo les 6h amb 64 kms, just quan comença la cursa de 6h. Ara estarem més acompanyats!


Continuo fent a ritme regular, però a les 8h comença una davallada (més que davallada, alguns problemes que em van obligar a fer més aturades de les previstes) que m’acompanyarà mentre veig l’inici de la cursa de 3h i també durant el pas dels 100 kms (10h06’). Els 120 kms a aquestes alçades ja queden descartats...


A les 11h i ja olorant el final de la cursa, em proposo arribar als 115 kms... i encara puc apretar i anar a ritme alegre. Veig que passaré els 115... 116? Vinga va s’ha de provar... passo els 116 a falta de 2 minuts i pocs segons pel final. No es comptava el parcial de l’última volta, així que s’havia de fer sencera o no servia per res... doncs últim esforç i a donar-ho tot. Em passa el Krlos esbufegant com un posseït per assegurar la victòria a les 6h i m’hi enganxo... crec que el vaig aguantar 10 metres! Jaja.

Finalment 3er amb 116’4 km,  no he complert l’objectiu dels 120 kms però acabo molt content de la marca aconseguida després d’alguns imprevistos que he tingut i sobretot tenint en compte la tralla acumulada fins el moment. No sé si això em servirà per aconseguir els 200 kms a Can Dragó, però sinó anirem a pels 180, i sinó a pels que siguin... amb tal de completar les 24h. El que sí és segur és que allà hi hauré d’arribar descansat.



Amb el Krlos Martínez, el paio em va superar
la marca de 6h per 100 metres!


Moltes gràcies a Hoko-Esport (full equip amb Niwa i Kamikaze), Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports. Una sort poder comptar de nou amb els ànims dels meus pares i dels altres familiars, menció especial al Fernando que tot i abandonar es va quedar a animar-nos. Molt agraït també a l’organització per cuidar-nos tan bé, en especial a l’Andrés i Chip Tiempo pel tracte rebut.


Aprofito per felicitar tots els companys que van acabar, en especial el David Riba (1er 12h), l’Ismael (2on 12h), el Paris Canals (50 kms en 3h49'), el Ferran Santoyo (nova cursa llarga a les 12h)... També el Krlos que va guanyar les 6h, i al Carles i l’Ara per la seva victòria a les 3h.

Combinació immillorable

lunes, 12 de octubre de 2015

Trail del Bisaura XL

El recorregut XL no neix perquè sí. És el traçat que els paisatges de la nostra collonuda subcomarca demanaven per a poder recorrer tots i cadascun dels llocs emblemàtics, fantàstics i desconeguts que hi ha. Prats que ja voldria la Heidi, fondalades fosques i tenebroses, vistes increibles, llocs de somni, fagedes, gorgs... Sens dubte meravellós, però també molt dur. El recorregut és una puta salvatjada. 100% corriol, amb trams tècnics i pendents molt verticals. Fang, arrels, rocs, rius. Tot lu més mal parit que se'ns ha acudit, vamus. Només apte pels corredors més tarats. Si estàs com un putu llum de carburu, aquesta serà la teva cursa! Tites bullides abstenir-se.
Amb aquestes paraules, l'organització del Trail del Bisaura ens presentava la seva cursa a la web i és clar, vaig sentir que havia d'anar cap allà. Arribo amb moltes ganes però conscient que des de Vandekames no he fet desnivell amb cara i ulls, i que cal guardar forces per continuar preparant les 24h amb garanties. Així doncs, la idea d'avui és completar el recorregut intentant castigar el cos el mínim possible i gaudint al màxim.



Sortim a les 6 del matí des de Sant Quirze de Besora, i de seguida veig com el meu amic Miquel Pera surt encigalat darrere de l'animalot del Salvador Vilalta (per acabar fent una gran cursa). Jo a la meva, surto tranquil i de seguida m'ajunto una vegada més amb el Jordi Garcia, una garantia d'èxit.



Anem fent passant per Santa Maria de Besora, Bassa de Beví (on hi ha un avituallament amb un ambient molt festiu), Coll de Beví, eL Barretó... menció especial a la pujada cap al Castell de Milany, que se'ns fa una mica feixuga. Tot i així, la tirem endavant i continuem cap a L'arxé. Aquí el Jordi em diu que avui no va fi i que tiri. Així ho faig, ja que no tinc cap dubte que tirarà la cursa endavant com fa sempre.



Continuo a la meva però amb la mateixa idea inicial: no buidar-me físicament. Arribo a Vidrà, hi ha avituallament gros però perdo el mateix temps que a la resta i ràpidament continuo la feina. Avituallo a Santa Maria de Cabagès enmig d'una bona pujada i després avall cap a Collfred. Aprofito la bossa de vida per canviar-me i aquí sí que paro un pèl més en agafar forces.

Porto estona fent la goma amb la Vanessa Pérez, que va 2ª noia per darrera de la incombustible Gemma i amb coixí respecte la 3ª. A partir d'aquí ens continuarem avançant una vegada i una altra.



Si fins ara el paisatge ha estat espectacular, a partir d'ara hi ha trams pornogràfics. Proper avituallament a Sallent per agafar forces abans de pujar el Puig Cubell i fer front a una llarga baixada cap a Can Barraca. Queden dos pujades... però quines pujades! La primera encara es fa prou bé, però la que ens porta cap a Bellmunt és dura de collons. Una paret gairebé vertical que hem de pujar ja amb el frontal.

Avituallament ràpid i a finiquitar els 12 km restants per enllestir el tema i arribar de nou  a Sant Quirze de Besora després de 15h51'. Objectiu més que complert: acabant la cursa, fent-ho sencer (això sempre relativament) i gaudint molt. Han estat 80 km i 5.200 m+ durs i salvatges, amb una organització de les que et roben el cor. Avituallaments, senyalització, voluntaris... un 11 sobre 10.



Gràcies a Hoko-Esport (molt còmode amb les Sensei), Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esport. I també moltes gràcies pels ànims dels amics i familiars, sobretot el Yak Team, els pares del Miquel... i com no al meu pare, que va venir tot i estar cansat de fer seguiment el dia anterior a la Laia i l'Alejandro a la Cinc Cims.

Aprofito per felicitar tots els amics i companys de fatigues que han completat aquesta gran cursa, tant la XL com la L!

domingo, 4 de octubre de 2015

Marató de Collserola

En plena preparació de les 24h i amb l'objectiu de sumar tants kms com pugui, l'endemà de fer la Marató del Priorat me'n vaig cap al Velòdrom d'Horta per prendre la sortida d'una altra cursa de 42 km.

La d'avui també és força ràpida (1.500 m+), però la fatiga d'ahir passarà factura... així que em conformo amb picar les 5h.


Surto i de seguida veig que la meva idea d'anar amb calma m'ha portat a cometre un error: sortir massa enrere. I la conseqüència és lògica: agafar taps. Així que molt lent al principi... i de menys a més, em noto les cames prou bé i puc anar fent a bon ritme.


Faig alguns kms amb el Doroteo però amb qui més coincideixo és amb el Krlos, el tiu també prepara les 24h i també ve de fer una marató ahir... quin paio més sonat! A les pujades tiro jo i a les baixades ell... en les baixades que vaig al seu ritme jo vaig a fondo, però finalment el perdo de vista i decideixo anar al meu ritme de paquet baixador per no prendre mal.


Tot i perdre'l de vista, continuo guanyant posicions (quan escric això desconec els resultats finals) i acabo la marató en 4h39', molt content del rendiment d'avui i de tot el cap de setmana.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports; i com no el suport incondicional del meu pare.

Marató del Priorat

Avui vaig cap a Falset per córrer aquesta Marató que ens ofereix descobrir els paisatges i productes típics de la terra. Tot i que es tracta d'un recorregut molt ràpid (només 1.400 m+ i poca dificultat tècnica), tinc la intenció de guardar una marxa per la cursa de demà, i calculo unes 4h45' per acabar bé.


Tot i això, res més sortir m'ajunto amb l'Aleix Arrufat, company de la manada de llops i bon amic. En aquesta distància em passa la mà per la cara, però cada vegada que em despenjo ell afluixa un pèl per tornar a anar plegats. I la meva idea inicial d'anar suau s'esfuma, si ell accepta anar un puntet per sota, jo he de donar el 110 % i d'aquesta manera acabem formant un bon tàndem.


Tenim bones sensacions els dos (tot i que jo bufo més) i anem guanyant posicions mentre passem per Bellmunt, Gratallops, Villela Baixa, Vilella Alta... molts d'aquests pobles ja els coneixo de la Ultra del Montsant.

Collons quins avituallaments: fruïts secs garrapinyats, torrades amb melmelada, "pinxos" de meló amb pernil salat, batuts de fruites... i vi! Ho provem tot però no ens passem amb res i anem per feina... arribats al km 30 ja no guanyarem més posicions, però anem amb un grupet i els anem deixant enrere fins que ens quedem sols.


Finalment creuem la meta després de 4h07' compartint l'11ª posició, quin fart de patir per seguir l'Aleix!

Marató molt recomanable, gran ambient i bona organització (dels avituallaments ja no cal ni dir-ho). He pogut descobrir racons nous fent el meu esport preferit i he tingut ocasió de saludar molts amics.



Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports. Una sort poder comptar una vegada més amb els ànims dels meus pares i el pare de l'Aleix.