Ultra Trail Collserola

Per segon any torno a córrer aquesta ultra, tot i que enguany hi ha alguna variació (com la sortida a Esplugues enlloc de Barcelona) que deixarà el recorregut en 79 km i 2.800 m+. L'objectiu avui és baixar de les 9 hores.




Sortida com sempre a un ritme molt alt, encara de nit però sense frontal. Vaig fent amb la companyia de dos grans corredors, l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz. Amb ells arribo al primer avituallament, situat a Santa Creu d'Olorda (km 8.8), però van més ràpid i no triguen a marxar cap endavant.



Arribo al segon avituallament (La Salut del Papiol, km 22) després d'haver patit un contratemps. Sense cap mal gest aparent, noto una estrebada a l'isquitibial. Per un moment em fa molt mal, però poc a poc el mal marxa i no tornarà fins el final de la cursa.

Ja estic a Santa Maria de Vallvidrera, aproximadament meitat de cursa, ja que portem 37 km però molt desnivell fet del total. Aquí aprofito per treure'm roba, ja que he sortit massa abrigat i fa una calor gens habitual a aquestes altures de l'any. Ara ve una pujadeta curta però força recta abans d'enfilar la baixada cap a Can Coll. Ja al km 53, avituallament ràpid i a seguir.

Sortint d'aquí, formem un grup de 4 o 5 on hi ha una de les millor corredores del país, la Laia Díez (recent campiona de la Copa Catalana d'ultra trails). Em poso al davant i vaig fent al meu ritme, al cap de poca estona només em segueix ella i així arribem al Portell de Valldaura (km 66). Vaig molt just d'aigua però aquí aparentment només hi havia control de xip (error meu per no preguntar, resulta ser que tenien unes garrafes d'aigua amagades).



Ara pateixo un petit defalliment, però em recupero força ràpid i bé per arribar de nou a Santa Maria de Vallvidrera, aquesta vegada es tracta del km 72. Surto animat per fer els últims kms, agafo de nou la Laia i fem els últims kms junts. Fins ara havia anat prou bé però una ultra són moltes hores i mai pot sortir tot rodó... així que ens equivoquem de camí. Bé, m'equivoco jo i ella em segueix.



Desfem camí fins trobar de nou el recorregut correcte i comencem a passar corredors que abans anaven per darrera.

Vaig tan capficat amb recuperar temps que m'entrebanco i caic una vegada... i una segona. Res important, així que últim esforç per creuar la meta en 8h26', posició 21.

Aprofito per felicitar l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz que van fer un gran temps els dos, la guanyadora Laia Díez i sobretot el Nestor i el Toni Montero que van fer la seva primera ultra amb molt bona nota.

Per acabar, he de donar les gràcies Hoko-Esport, Rendiment-race i Sala-Giol per comptar amb el millor material, i a MC3 Esports i Training Sabadell pel suport; però sobretot als meus pares pels ànims durant la cursa i als companys del Triatló Vallirana que es van acostar per rebre'ns a l'arribada.

Marató del Montseny

Encara amb un cansament important arrel dels 100 km de Caldes, vaig fins a Sant Esteve de Palautordera sense més objectiu que gaudir d’aquesta marató (amb 2.700 m+) en companyia de molts amics del sector de tarats.

Tot i això, sóm més de 1.000 corredors, així que tocarà apretar al principi per evitar els primers taps. El ritme de sortida és infernal i em deixo portar per la inèrcia dels que corren al meu costat, cosa que em deixa les cames cremant i unes sensacions no gaire bones.

Vaig fent fins a Sant Bernat (km 16), cursa força ràpida fins aquí i toca començar la pujada cap al Matagalls (que em permet anar guanyant posicions però encara amb més pena que glòria) i posteriorment la baixada fins a Sant Marçal. Les cames sembla que no responen però es van despertant en la pujada cap a les Agudes. Un cop a dalt, toca abrigar-se una mica i anar fins al mític Turó de l’Home, on arribo al km 30 ara sí amb ganes i forces per apretar.

Les baixades són el meu punt dèbil però aquesta vegada em llenço tan ràpid com les cames em deixen. Al principi és camí més estret i bastant pedregós, em passa algun corredor però en passo molts més. Quan el camí s’enxampla i es pot córrer més ràpid encara guanyo més posicions, i acabo de nou a Sant Esteve per creuar la meta després de 5h29’ en una discreta 164ª posició però amb un gran sabor de boca pel final.

He d’agrair una vegada més el suport de MC3 Esports i Training Sabadell, així com les ajudes de primera qualitat en roba (Hoko-Esport), benzina pel cos (Rendiment-race) i crema (Sala-Giol). 

Cursa de 100 km de Caldes "Corre pels que no poden"

Avui toca córrer a Caldes de Montbui en una cursa organitzada per l’amic Paco Robles, un referent per tots els que correm ultradistància i una gran persona, ja que sempre corre amb una finalitat solidària, en aquest cas el Proyecto Pol.

La cursa consisteix en fer 100 km pels voltants de la Torre Marimon, donant 40 voltes a un circuit de 2’5 km que transcorren per terra en la seva totalitat. Sortim amb les primeres llums del dia i ho fem conjuntament els corredors dels 100 km, els de 50 km i els lliures, així que és molt difícil controlar la posició en la cursa.

Passo la marató (km 42) en 3h30’, a 5’/km pelats incloent una petita parada a cada volta per avituallar i alguna per buidar l’aigua del canari. El Ruben Piñol m’informa que vaig 4rt, agafo al 3er i els dos que tinc davant s’acaben passant a la cursa de 50 km (opció que donava l’organització). Un d’ells, el Ricard Verge, acabarà guanyant la cursa de 50 km amb un gran temps. Em quedo al capdavant de la cursa de 100 km i passo l’equador (km 50) en 4h10’, continuo amb el ritme estable però inevitablement aquest caurà durant la segona meitat.

I efectivament el ritme baixa, la pròxima marca estàndard són les 6h, que passo amb 70’5 km a les cames. Em diuen que puc regular i assegurar la primera posició perquè li trec bastant al segon, però l’objectiu avui no era guanyar sinó baixar de les 9h. El ritme baixa molt més en el pas per la doble marató, 84 km en 7h20’. Sort que aquí apareix el Niko per fer-me de “llebre”, o més ben dit acompanyar-me i fer-me passar l’últim tram més ràpidament del que passaria anant sol a aquest ritme tan lent. No veig clar baixar de les 9h, però al pas pel km 95 ja veig que no s’escapa, apreto una mica més i la última volta de 2’5 km sí que la faig corrent com feia estona que no ho feia.

Finalment, creuo la meta amb les cames trinxades però molt content després de 8h49’50’’. He de felicitar el Paco Robles i companyia per aquesta gran iniciativa, una cursa que m’ha agradat molt. També tots els que van apropar-se a córrer, sobretot el Manuel Real 3er en la cursa de 100 km, el Ricard Verge campió en la de 50 km, la campiona dels 50 km Rebecca Walter i una noia cega que corria els 100 km (això sí que és digne d’admirar).

També he de donar les gràcies als meus pares i a tots els amics que es van apropar a donar ànims, el Niko per acompanyar-me l’últim tram, el David Solano pel massatge posterior i com no a Hoko-Esport, MC3 Esports i Training Sabadell. A més, vaig poder estrenar dues noves ajudes:

• -        Rendiment-race:  beguda per esportistes que realment funciona, però a més ho fa amb un sabor que no em cansa com m’ha passat a vegades amb altres begudes, de les quals portava provisions a la motxilla i he acabat sense fer-les servir per cansar-me del sabor. Vaig acabar sense haver tingut ni una rampa i sense baixades d’energia més enllà de les previsibles pel mal de cames amb el pas de les hores.
• -         Sala-Giol: pomada lubricant que a més és curativa, i sobretot 100 % natural, lliure de petrolis i altres merdes que no hi ha necessitat de posar al cos. Cap roçadura després de 100 km.

Ara a intentar seguir en la línia de les últimes setmanes, en les que he fet un volum d’entreno a peu que no havia fet en la vida i crec que l’he assimilat bastant bé, amb la mirada posada a les 24h en pista de Can Dragó, on intentaré arribar als 200 km. De moment, novembre carregat de kms amb una marató de muntanya amb desnivell (Montseny), una sense (Cabrerès), una ultra planeta (Collserola) i la Marató de Donosti on tocarà treure el fetge per la boca.