lunes, 29 de julio de 2013

Ultra Trail Catllaràs

Avui toca córrer a La Pobla de Lillet. La veritat és que hi arribo força cansat després d'entrenar dur pràcticament tota la setmana i haver sortir de la feina a les 22h el dia anterior, havent dormit poc més de 4h. Tot i això, encaro la cursa amb moltes ganes.

A les 7 es dóna la sortida i no dono crèdit del ritme inicial, per moments a 3:30 min/km en una baixada asfaltada. Tot i sortir molt fort, el ritme de la gent és frenètic i, quan entrem a la muntanya abans del primer km, em menjo un tap important que em fa perdre temps. Però bé... això és molt llarg i la cursa ja posarà cadascú al seu lloc.




Al km 4 arribem a Falgars, on hi ha un avituallament líquid però passo de llarg per intentar guanyar una mica del temps perdut. El següent avituallament està a Sant Julià de Cerdanyola, on agafo forces i ànims dels meus pares per continuar la cursa. Pugem fins a La Creueta per baixar cap a Malanyeu, on es troba l'avituallament del km 19. Torno a rebre els ànims dels meus pares i agafo una mica de fruita sense perdre gaire temps.




Ara toca encarar un tram amb molt desnivell per arribar fins a Graell de Pujals i tornar a baixar fins a La Nou de Berguedà. Ja estic al km 27.5, a l'equador de la carrera torno a rebre ànims familiars i agafar forces a l'avituallament per continuar.



Ens avisen que ve un tram dur... i efectivament així és. La pujada fins al Sobrepuny és molt dura, i després ve una llarga baixada que ens porta fins a Castell de l'Areny. Ja estic al km 37.5, on hi tinc la bossa personal però no la faig servir. Agafo una pepsi però... com poden donar una pepsi calenta? Me la bec però no em senta gaire bé. Menjo una mica de fruita i em despedeixo dels meus pares fins a l'arribada.







Ve una pujada dura de nou, primer per arribar a l'avituallament de Sant Romà de la Clusa (km 41) i després continuar a certa altura i passar pel Puig Lluent, arribant després a l'últim avituallament, el Refugi d'Ardericó (km 47).


Pugem una mica més i ja gairebé tot baixada, on finalment se m'escapa el Toni, un corredor de Terrassa amb qui portava una estona compartint fatiga i animant-nos mútuament.






















Ja torno a ser a la Pobla de Lillet i, després d'una dura pujada d'asfalt, torno a creuar la meta. Han estat 8h40'55' corrent per un entorn increïble, sumant 55 km i 4.000 m D+.




Evidentment que se m'ha fet dur, però acabo molt content de veure que el meu punt fort realment és la ultra distància. Només cal veure que al parcial del km 27.5 anava el 37è de la general i 3er Sub23... per acabar després el 15è de la general i 1er Sub23. Per tant, cursa de menys a més, cosa que sempre deixa bon sabor de boca.



Per últim, vull destacar el gran paisatge i felicitar l'organització per un marcatge pràcticament impecable. Com a crítica constructiva, crec que per tenir Pepsi calenta a l'avituallament, més val no tenir-ne. I de pasta... per tenir les safates precuinades del BonÀrea (a casa en tinc, però es passen pel microones, no es cuinen a ple raig de sol), també més val no tenir-ne. Tot i això, l'opinió en general és molt bona i procuraré repetir l'any que ve.


Foto amb el guanyador de la prova, el gran Miguel Heras.



domingo, 21 de julio de 2013

Cadí Ultra Trail

Tot i que m’havien dit que la muntanya enganxava, havia fet moltes curses de diferents distàncies i pensaba que m’agradava però que no n’hi havia per tant. Aquesta sensació va canviar després de l’Emmona, ja que realment va ser un punt d’inflexió. Només pensava en muntanya, i el descans posterior a la cursa (que ja tenia plannificat, però igualment tampoc estava en condicions d’entrenar) tampoc ajudava. Així que amb pocs dies d’entrenament, em comuniquen la possibilitat d’acceptar un dorsal d’última hora a l’Ultra Trail del Cadí i no dubto en acceptar.



I un cop feta ja la prèvia, em planto dissabte a les 5 del matí per sortir de La Seu d’Urgell. Sortim ràpid el primer tram d'asfalt (lògicament amb el frontal al cap) per entrar de seguida al bosc i agafar corriols que poc a poc van augmentant el desnivell i ja fan caminar algun tram, estirant el grup de corredors.


Tot puja i sobre el km 20 arribem a Cap de la Fesa, ja he passat per un avituallament líquid i un sòlid i em preparo per afrontar un llarg tram per la carena del Cadí. Aquest tram no té gaire desnivell però és molt pedregós i tècnic, dificultant molt poder córrer. Tot i així, les vistes que ofereix són espectaculars i el temps i els kms van passant com per art de màgia.




Sobre el km 30 arribem a Cortils, agafo dos trossos de barreta de l'avituallament i continuo pujant un petit tram abans d'agafar una baixada ràpida que condueix al Refugi Prat d'Aguiló. Aquí aprofito per menjar fruita però no perdo gaire temps i surto abans que la majoria que ja estava a l'avituallament quan hi he arribat.



Ara ve un tram de baixada força ràpid i, sobre el km 45, arribo a Estana. Ja he passat l'equador de la cursa, vaig força bé, hi ha el meu pare per animar-me i tinc la bossa amb menjar i roba de recanvi, tot i que ni la toco. Hi ha un avituallament molt complet però em conformo amb fruita i un sandwich per tornar ràpid a la feina.


Gairebé al km 60 arribo a l'avituallament de Cava, on torno a rebre els ànims del meu pare. Ja fa una mica que el recorregut és molt més corredor que al principi, però de cop i volta m'agafa una pàjara increïble que fa que m'arrossegui més d'una hora. Ara realment ho estic passant malament, perquè el terreny tan corredor m'és favorable i estic aquí perdent el temps. Arribo com puc a l'últim avituallament, a Coll de Vanses, i menjo i bec força.



Em diuen els voluntaris que gairebé tot el què queda és baixada però no surto gaire convençut. Tot i així, m'enduc una gran sorpresa al començar a córrer de nou a un ritme molt ràpid (fins i tot per sota de 4 min/km en alguna baixada i corrent en les pujades), puc avançar un corredor que m'havia passat durant la pàjara i gaudeixo molt d'aquest últim tram.



Finalment arribo de nou a La Seu d'Urgell després de 12h20', acabant en 11ª posició després d'haver fet uns 76 kms amb 4.400 m +.
M'enduc unes sensacions molt positives d'aquesta cursa, sobretot per haver acabat molt content després de passar uns moments realment dolents. El paisatge espectacular i la gran organització també van contribuir al bon regust de boca.

Reportage d'Evasión, minut 13.