martes, 23 de febrero de 2016

6h de Vilafranca



Vaig venir a la primera edició (celebrada a l'octubre del 2014), tot i que uns problemes estomacals em van enviar cap a casa a les primeres de canvi. Per tant, tenia una espina clavada a la pista de Vilafranca del Penedès i havia de venir a treure-me-la. Em ronda pel cap la idea de passar dels 70 kms però avui l'objectiu principal és acabar la cursa.






Es dóna la sortida i comencem a córrer, vinga a fer voltes. Al principi vaig fent en companyia del Miquel Pera i el Pau Triebel, anem doblant corredors i a nosaltres ens dobla algun. Ens passen els dos primers (Jose Manso i Ricard Verge), el Juan José Oliva, el Paris Canals quan li dóna per fer canvis de ritme... També alguna parella com Krlos-Manuel, Jordi-Carles, Irina...






A partir de la hora i mitja, el Miquel tira cap endavant i el Pau es queda un pèl enrere, tot i que no gaire. Van passant les voltes, a les 3h es fa canvi de sentit (que m'agafa fent una parada tècnica). De les 3h30' fins a les 5h passo una estona força dolenta però sembla que em recupero. Porto 5h corrent i uns 59 kms... l'objectiu dels 70 kms continua viu però no està al sac ni molt menys.

Quan queden uns 35' m'enganxo darrere del Carles Salvador (gràcies per llençar-me), després agafem al meu amic Miquel i el tiu encara apreta més... finalment acabo corrent tot sol com un posseït i esbufegant per intentat canal·litzar l'esforç per alguna banda.



Sembla que l'esforç ha valgut la pena... 71'4 kms i 5è! Molt content de la marca global i sobretot del ritme la última mitja hora. També molt content de compartir kms amb bons amics. Aprofito per felicitar tots els participants però en especial el Miquel que em va treure 800 m i el Pau que va debutar en la pista amb bona nota.

Gràcies als meus pares pel suport i també als amics que es van apropar a donar ànims. He d'agrair el suport de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports.




Cursa molt recomanable, el funcionament de les curses en pista és ben senzill però el tracte de l'organització cap a nosaltres va ser de 10. Repetiré segur!

domingo, 14 de febrero de 2016

MTB Ultramarathon Lleida

Com sóc un cul inquiet, en la recerca de coses noves vaig anar a parar a Lleida per fer una mica de bicicleta de muntanya, la meva eterna assignatura pendent.



Sortim a les 8 per fer front a un recorregut de 120 km i 1.800 m+, sota una fina pluja. Tot i ser poca cosa, ens trobem un terreny molt enfangat a causa de la pluja que va caure la nit anterior.


Durant els primers 10 km ja em trobo amb alguns abandonaments, entre ells el de Roberto que ha tingut la mala sort de trencar el canvi. Jo vaig fent com puc, amb forces dificultats però arribo relativament bé Castelldans (km 28). Aquí hi ha avituallament però ni paro.


Segueixo amb el grupet amb els que vaig, a vegades es queda un enrere i a vegades un altre, però acostumo a veure les mateixes cares. El terreny es torna impracticable, quasi no passo temps a sobre la bici per les múltiples vegades que paro a treure fang de les rodes, desviador, canvi... arriba un moment que no puc canviar de plat, em costa canviar els pinyons, les cales no m'entren en els pedals i les rodes giren amb molta dificultat (quan ho fan).

Prenc la decisió d'abandonar a Cervià de les Garrigues (km 58), ja que en aquestes condicions se'm fa molt difícil seguir i encara trencaré la bici. A més, les dificultats van creixent exponencialment i les eternes aturades em fan arribar fora del tall.


Em deixaven continuar però ja havia pres la decisió de plegar. Més tard vaig saber que la cursa va ser retallada i la segona part va fer-se majoritàriament per carretera.

Poques conclusions puc treure del dia d'avui... però mala sort amb la climatologia i molt a millorar per part meva en aquesta disciplina. D'altra banda, l'organització no m'ha agradat gens però això és una opinió personal.



Aprofito per felicitar els llops que sí que van acabar la cursa, unes autèntiques màquines de la btt! Gràcies a la família pels ànims i a Hoko-Esport (brutal el Sapporo), Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports.

domingo, 7 de febrero de 2016

Ultra Trail Montnegre Corredor

Avui vaig cap a Vallgorguina per repetir l’experiència de l’any passat i córrer pel Parc del Montnegre Corredor. Per endavant, un recorregut de 112 kms i 6.000 m+ que serviran per donar el tret de sortida a la Catalonia Ultra Cup i a la meva preparació per l’Ultra Trail del Montblanc. Tinc al cap la idea de fer unes 16h però tampoc m’hi obsessiono.

Es dóna la sortida a les 6 del matí, així que el primer tram el farem de nit. Pujo El Corredor i avall... Quan me’n vull adonar ja toca treure’m el frontal. Abans d’arribar a l’avituallament de La Plana em passa el Krlos Martínez.

Apa doncs, a continuar. Personalment porto uns dies de mala sort i una vegada més apareix Murphy per aplicar la seva estúpida llei... així que trenco un dels meus pals. Més endavant enganxo amb el Miquel Pera i l’Adrià Matas, arribem plegats a Dosrius. Ja estem al km 27, toca agafar forces i aprofito per donar-li el pal trencat al pare del Miquel, de moment continuo només amb un.

Continuem els tres plegats però el Miquel es veurà obligat a abandonar a causa de la grip que l’acompanya des de fa dies. Continuem l’Adrià i jo anant fent la goma una i altra vegada, a les pujades tira més ell i jo a les baixades. No vaig còmode amb un sol pal així que aprofito l’avituallament de Can Cabot per deixar-lo a la Mònica i el Beto.

Amb el Miquel Pera i l'Adrià Matas, el Joan Pera vigilant-nos.


La calor comença a apretar, res a veure amb les baixes temperatures a les quals feiem front l’any passat. Passem Can Jalpí, un tram de gran bellesa. Pugem la Creu de Canet i la propera parada ja serà la base de vida de Sant Cebrià de Vallalta.


Ja estem al km 61, toca agafar forces i aprofito per canviar-me de roba i vambes. Hem passat l’equador de kms però a partir d’ara hi ha més desnivell. Ara em farien més falta els pals i jo sense... però el Miquel m’ha deixat els seus, així que no em puc pas queixar.

Surto amb l’Adrià i anirem fent cadascú a la seva però retrobant-nos una i altra vegada. Al Coll de Tres Termes em trobo amb l’agradable sorpresa de veure al Xavi Villasevil en un avituallament. Aquí no arribo gaire fi, muscularment vaig prou bé però tinc molèsties intestinals.

Del km 65 al 85 passo el meu via crucis particular, fins que en una pista amb poc desnivell em passen el Carlos i el David de la Coba, ens posem a córrer ràpid, ràpid de veritat o com a mínim això em sembla a mi.

Amb el David de la Coba i l'Adrià Matas.
Tornem al ritme normal i pugem cap a Sant Martí del Montnegre. Ja estem al km 87 i em trobo de nou amb el Krlos i l’Adrià. Jo surto una mica més tard de l’avituallament, ja que aprofito per treure el frontal i abrigar-me una mica.

Enganxo de nou amb l’Adrià però va fort a les pujades i em quedo enrere. Em passa la segona noia, se la veu molt fresca i m’hi enganxo. Ens posem a córrer ràpid de nou entre la boira, passem alguns corredors com el Krlos. Sensacions molt bones en aquests moments, en ultres passes de l’infern al cel en un instant... m’encanta! Enganxem amb l’Adrià i el David, fem uns kms plegats fins que ens tornem a desperdigar.

A l’últim avituallament em diuen que queden uns 4 kms i veig que se m’escapa l’objectiu de les 16h. Sortim plegats l’Adrià i jo, a estones un tira més i a estones l’altre. Arribo un pèl abans al poble de Vallgorguina i un noi em diu “800 metros”, miro el rellotge... trec forces de no sé on per acabar corrent a ritme alegre i aturar el cronòmetre en 15h58’.



Avui acabo molt i molt content a nivell individual. He patit alt-i-baixos per la panxa però els he sabut gestionar i esperar les revifades. M’ha agradat compartir kms amb l’Adrià Matas, el Krlos Martínez, David de la Coba... i amb el Miquel fins que ha hagut de plegar, des d’aquí una forta abraçada i un agraïment pel gran detall que va tenir amb mi.

Aquesta vegada m’agradaria destacar les meves claus de l’èxit:
  • Hoko-Esport: a la primera part Sensei+Niwa i a la segona part Kamikaze+Geisha. Vaig anar molt còmode en tot moment.
  • Sala-Giol: vaig acabar sense cap ampolla ni roçadura. Sempre hi pot haver excepcions d’un dia... però qui té problema habitual de llagues, és perquè vol.
  • Rendiment-race: la benzina que utilitzo des de fa més d’un any. Perfectament hidratat, durant tot el dia vaig pixar més transparent que l’aigua Viladrau.
  • CEM Vallirana: a més de l'habitual natació, aquest any he introduït sessions de peses i ho he notat molt. Notava que la fatiga muscular anava a més però no notava aquella sensació de portar les cames trinxades.
  • Bassol Optic: molt content amb les Oakley Jawbreaker i la seva lent Prizm.
  • Besttrail: organitzadors d’una cursa molt millorada respecte l’anterior edició. Marcatge impecable i una gran millora dels avituallaments (sobretot la base de vida). Hi tornaré segur.
  • Punt de Natura: la única massatgista que visito des del 2011.
  • MC3 Esports: la meva botiga de trail running i triatló.


Gràcies també al meu pare pels ànims, així com la Mònica i Beto, pares del Miquel i altres amics que estaven animant durant el dia.

Gran part de la cursa compartida amb l'Adrià
Matas, un gran corredor i millor company.

martes, 2 de febrero de 2016

Duatló de Granollers

El 2012 vaig córrer un duatló de carretera i l'experiència no em va agradar gens. Pensava que no ho tornaria a fer mai... però la participació del ProyectoPol a la prova de Granollers canviava les coses radicalment.

D'aquesta manera vaig cap al Circuit de Montmeló per participar al duatló. El Josep Sanmartí i jo intentarem ajudar al Tony Molinos en tot el que sigui possible per tal de que faci la prova amb el seu fill, el Pol.



La cursa consisteix en 5 kms de cursa a peu, 20 kms de bicicleta i 2'5 kms corrent de nou, tot i que nosaltres fem una versió adaptada corrent-ho tot i fent la meitat de la bicicleta. A destacar la força de voluntat del Tony per tirar endavant tot i la seva lesió.





Ha estat una gran experiència que no oblidaré. Cursa curta comparada amb les que acostumo a fer, però plena d'emocions. Gràcies a tot l'equip de ProyectoPol, al meu pare... i a l'organització, que ens va tractar molt bé i va tenir el gran detall de deixar-nos sortir uns instants abans de la sortida oficial.





Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, CEM Vallirana, Besttrail, Bassol Optic, Punt de Natura i MC3 Esports.