Des dels meus inicis en el triatló que volia
fer un Ultraman. Els de Gales, Canadà, California... estaven descartats per
motius econòmics, i ja no diem Hawaii. Quan vaig veure anunciat el de
Motril (Granada) vaig sentir la
necessitat d'anar-hi. En un principi estava en llista d'espera però finalment
vaig entrar dins la llista de participants, així que perfecte.
Per qui no ho conegui, un Ultraman consisteix
en cobrir 10 km nedant, 420 km amb bici i 84 km corrent en 3 etapes. Per
fer-ho, és obligatori portar assistència, doncs no hi ha avituallaments ni
senyalització. Els meus pares seran els que em donin menjar, beure i em diguin
cap a on he d'anar. Feta la prèvia, anem cap a la sortida.
Primera etapa
El primer dia comença amb 10 km de natació al
mar i 145 km 2.500 m+ de bici, en un temps màxim de 12h. A la natació, s'han de
fer 5 voltes a un circuit de 2 km. A cada volta pots sortir a avituallar-te (no
és obligatori).
La meva idea és no parar a la primera volta,
però el mar està molt picat i decideixo sortir. Porto un mareig important però
bec una mica i em tiro a per la segona volta. A meitat de volta em poso a
vomitar dins del mar i només penso en tornar a trepitjar terra ferma, fins i
tot penso en demanar ajuda als socorristes però vull mantenir la dignitat i
sortir pel meu peu.
Arribo a la platja havent nedat 4.000 m (la
distància que he nedat el dia abans de qualsevol ultra d'aquesta temporada per
"descansar") i en un estat deplorable. Sembla ser que és un tall de
digestió. A la mala mar se li han sumat nervis abans de començar per temes
personals i per canvis organitzatius d'última hora sobre la gestió dels tracks,
la suma de tot ha fet una bomba i he petat.
Tothom s'acosta a interessar-se i a ajudar-me,
estic estirat a terra amb el neoprè tret per poder respirar millor i amb la
manta tèrmica pel fred que he agafat. La veritat és que ho tinc tot en contra i
la lògica diu que marxi cap a casa (algun participant ja ho fa)... però després
de 45' parat decideixo continuar. Segurament de forma bastant inconscient per
part meva, però no vull tirar per la borda mesos d'entrenaments i diners
invertits a les primeres de canvi. Si no em fan fora o m'ha de recollir
l'ambulància, jo avui continuo.
Una altra volta... 6.000 m. I un altre cop
parat per treure neoprè, vomitar i tapar-me amb la manta. I un altre cop a
dins. 8.000 m. I un altre cop parat a fer el mateix. I faig l'última volta...
per fi! 10 km nedats en gairebé 5h40', comptant unes 2h parat i la resta nedant
a ritme ridícul. Surto últim de l'aigua però no em preocupa.
Agafo la bici per fer front al sector
"curt". Tinc l'estómac tancat i pràcticament no puc menjar (2
barretes és el que m'empassaré durant tota l'etapa), però bec Rendiment-race
per un tub. Cometem un petit error rotonda amunt i rotonda avall diverses
vegades que fan que ens saltem un control, però l'organització entén que no hi
ha trampa i no sanciona. La veritat és que tot i no poder menjar em trobo prou
bé i gaudeixo del recorregut ciclista, que inclou pujades a Itrabo, Gualchos i
Vélez. Arribo a la meta de la primera
etapa en poc més d'11 h, sortint de nedar el 46 i acabant el 27.
Segona etapa
El segon dia toca etapa reina ciclista: 276 km
i 4.800 m+. Es donen sortides escalonades cada 30'' en ordre invers a la
classificació general. Començo amb molt bones sensacions, avanço tothom que
tinc davant (és a dir, els que havien sortit abans que jo però estan darrera a
la classificació). Passo el bonic poble de Lanjaron i cap allà el km 90 em passa
l'Oscar Fermoselle. És el líder de la prova i va molt fort, ha sortit 13' més
tard que jo i em passa com un coet.
Jo a la meva... llàstima que cometem un error i desfaig el
camí quan ja anava pel lloc correcte. No passa res, altre cop amunt. Toca pujar
a Trevélez, el punt més alt de la cursa per allà els 1.500 m. No m'entretindré
a explicar detalls d'un recorregut preciós però malparit com ell sol, més dur
encara per la calor que feia i el vent que s'aixecava amb el pas de les hores.
Em quedo amb haver compartit kms amb el
Ricardo Abad i el Sergi Mingote, així com amb els seus equips tan agradables.
També amb les bones sensacions pujant Las Alpujarras, on vaig tornar a agafar
la bèstia de l'Oscar i rebre els ànims del seu equip, tot i que a la baixada
se'm va escapar.
Finalment, acabo aquesta etapa després de
10h53' marcant el 3er parcial i pujant fins a la 12ª posició. Torno a insistir
en la duresa de l'etapa, es va ampliar el temps de tall 1h perquè sinó només
hauríem entrat 14.
Tercera etapa
Abans de venir, quan els més propers em
preguntaven per la cursa només els hi deia que si arribava al tercer dia,
estava fet. Però queden 84 km a peu, no són cap broma. I els 750 m+ són poca
cosa però suficients per marcar la diferència vers un circuit pla.
La sortida es fa exactament igual que el dia
anterior, escalonada cada 30'' en ordre invers a la classificació general. Al
començar vaig avançant corredors i, tot i que les cames fan mal, vaig prou bé.
Cap allà el km 25 em passen el Ricardo Abad i el Marc Puig (que finalment
guanyarà la prova amb un sector a peu espectacular).
Continuo fent camí, molt passeig marítim i
molta carretera nacional. En aquest darrer cas toca treball mental perquè és
lleig de collons. Sort que tinc l'equip animant i avituallant-me molt sovint, i
comparteixo molta estona amb el Jordi Arguisuelas (i el seu equip, a qui he
d'agrair l'ajuda que em van donar) i de nou amb l'Oscar Fermoselle i els seus
acompanyants.
Sobre el km 60 faig paradeta de gairebé 10'
per menjar una mica sòlid i posar Sala-Giol i Ph-Quirogel (tinc els bessons
bastant trinxats). Vinga va, que això ja ho tenim! Queda poc i... et fan pujar
un bon port, pujar Vélez i continuar amunt. La veritat és que la pujada és dura
però la faig prou bé, ara la baixada... la baixada ja és una altra cosa. Em fa
mal absolutament tot.
Però ja gairebé està, arribant al poble em
despedeixo dels meus pares agafant la samarreta del ProyectoPol i ja encaro
meta, on arribo després de 8h05'. Faig el 7è millor parcial del dia, cosa que
em serveix per pujar a la 5ª posició de la classificació general amb 30h06'.
 |
| Equip de luxe. |
Acabo molt però molt content d'haver superat
les adversitats del primer dia, crec que acabar La Ronda dels Cims l'any passat
em va fer encara més fort mentalment. Un cop vaig sortir de l'aigua, em vaig
trobar com mai i els meus pares em van assistir molt bé, només tinc paraules
d'agraïment per ells.
 |
A més de ProyectoPol, l'Ultraman va comptar amb causes
solidàries com la lluita contra el càncer infantil, la fibromiàlgia... |
I si només tinc aquestes paraules per ells, el
mateix dic per la resta de corredors i equips, l'organització, voluntaris, Creu
Roja... la gent de Motril em va caure molt bé i la zona em va encantar. Em vaig
quedar amb les ganes de córrer per la muntanya però el dia abans tocava descansar
i el dia després no servia ni per anar a jugar a la petanca.
També em va sorprendre l'ambient. Si en un ironman et caus i algú et pot trepitjar, ho farà. Si aquí et caus t'ajudaran. Encara estic sorprès per tota l'ajuda rebuda durant la natació. Acabo felicitant a tots els que van acabar i animant als que van abandonar o van quedar fora, plantejar-se aquest repte ja és una cosa molt sèria.
Gràcies a:
- Hoko-Esport: especialment content amb la roba ciclista, vaig utilitzar el Takara el primer dia per anar lleuger i el Taka el segon per buscar comoditat.
- Sala-Giol: cap roçadura en cap
etapa.
- Rendiment-race: la meva única
benzina durant la primera etapa.
- Ph-Quirogel: gran descobriment, em
va permetre recuperar molt millor entre les etapes.
- MC3 Esports: la meva botiga de
confiança.
- Punt de Natura: els millors
massatges.
- CEM Vallirana: per permetre'm
preparar la natació i gimnàs.
- Bassol Optic: encantat amb les
Oakley.
- Besttrail.
- Training Sabadell.
- Tradeinn.
