sábado, 27 de diciembre de 2014

Balanç 2014



Un altre any que queda enrere i que deixa moltes experiències viscudes.  A grans trets, he pogut fer:


  • 3 curses de muntanya (de 26 a 33 km).
  • 2 triatlons de mitja distància. 2ª posició per equips al B de Balaguer amb el Club Triatló Vallirana.
  • 3 maratons d’asfalt: MMP a la Costa Daurada amb 2h56’.
  • 7 maratons de muntanya: 4ª posició compartida amb el Miquel Pera a la Bagà-Berga Trail Night, 10è a la Marató 4 rocs.
  • 2 Ironman: Club Triatló Vallirana 1ers per equips a l’Ironcat,mateixa cursa on faig MMP amb 9h38’. 4rt per GG.EE. 20-24 a l’ IM BCN.
  • 11 Ultra-trails (de 55 a 168 km): 2on a La Portals i a UTSM, 4rt al Coll de Nargó i 2ons per equips a l’Emmona amb el Raul Montoro.
  • 2 curses d’ultrafons en ruta: 1er als 100 km de Caldes i 3er a les 6h de Calella.
  • 24h Cyclotour: 8è amb 637 km.
  • Cursa del Llop: 9è.

També he plegat abans d’hora a 4 curses. Les 6h de Martorell en realitat no les compto com a tal perquè ja anava amb la idea de fer 1 horeta el dia després de UT Coll de Nargó. A la Buff Epic Trail se’m va ajuntar un mal dia personal amb la mala meteorologia que vam tenir tots. On sí que tinc una espina clavada és a la pista d’atletisme després d’haver plegat a les 6h de Vilafranca per mal de panxa i a les 24h de Can Dragó amb mal al peu. Però tot això són números que en fred no diuen res. El que de veritat queda són els petits detalls...

Club Triatló Vallirana 1ers
per equips a l'Ironcat.
Agraïnt els consells de l'Albert Pitart
després d'acabar La Cursa del Llop.
                                   
UT Emmona compartida amb el Raul Montoro.

Creuant la meta d'Ehunmilak amb el Jordi Pàmies,
les meves primeres 100 milles. 
Amb el Miquel Pera al sostre de Catalunya,
La Pica d'Estats (3.143 m).

Rialp Matxicots compartida amb el
Xesc Terés i el David Ferràndez.
A més també em queden altres moments com haver fet Vallirana-Sitges-Vallirana amb l’Isma Castillo, acabar UT Catllaràs amb el Biel Ayno, UT Collserola amb la Laia Díez, la Marató i Mitja de l’Ardenya amb el Juli Jerez, Volcanolimits amb el Miquel Pera, compartir kms de curses i entrenos amb els companys del Training Trail Team i Club Triatló Vallirana, ex-companys del Terradesports, així com amics Ultra-penjats, Albert Viñau, Jordi Martí, Oriol Pagès, Eloi Ortiz, Alex Izquierdo, Salvador Vilalta, Gemma Avellí, Jordi Delgado, Vero Zaragoza, Miquel Virgili, Aleix Arrufat, Paco Robles, Carles Salvador, Ricard Verge, Sergi Bermejo, Manolo Real, Rebecca Walter...

He d’agrair una altra vegada l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race i Sala-Giol, marques amb grans productes però amb grans persones al darrera, gràcies Àgata, Alejandro, Mònica i Beto! També estic molt agraït pel suport al Samu de MC3 Esports i a l’Alvaro de Training Sabadell.

Em pot faltar sentit comú, fer masses curses o entrenar burrades, però crec que difícilment podria escollir millor la gent de la que em rodejo, ni haver tingut més sort amb la família que m’ha tocat. Anem a pel 2015!

domingo, 21 de diciembre de 2014

24h de Can Dragó

Doncs per fi arriba el dia d’anar a Can Dragó. Per endavant 24h i el funcionament és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a la pista d’atletisme de 400 m (en realitat, una mica més, ja que correm pels carrils exteriors) sense més al·licient que un canvi de sentit cada 3h.



Després de la presentació dels corredors, es dóna la sortida i començo a ritme suau envoltat de molts amics ultrafondistes, ara parlant amb un i ara amb l’altre. Vaig fent segons el previst, alternant 25’ corrent i 5’ caminant (tot i que la primera tanda de caminar me la salto), menjant poc però a cada hora, bevent força... ritme mig de 9 km/h tal i com tenia pensat, però alguna cosa no va bé.





Noto com se’m comencen a adormir els dits del peu dret, després aquesta sensació es transforma en mal. Estic corrent amb unes vambes bastant amortiguades que vaig comprar expressament per la cursa. Estan pràcticament noves (però provades per entrenar en pista sense cap problema) i decideixo canviar-les per unes de velles i més lleugeres que tinc de recanvi. Vaig molt més còmode amb aquestes però el mal ja està fet i comença a ser insuportable. Em torno a canviar de calçat, continuo igual... m’assec a terra per acabar de decidir el que fa estona que tinc decidit: plego. Podria continuar provant de prendre antiinflamatoris però només ho faig en casos extrems, crec que sí el cos envia senyals és per alguna raó i prendre aquest tipus de medicaments només emmascara el dolor.


Així que les meves 24h s’acaben molt abans del previst, amb 70'5 kms i menys de 8h de cursa. Sincerament, crec que arribava físicament millor que mai, des de l’Ironman de Bcn havia aconseguit un segon lloc a UTSM, victòria als 100 km de Caldes i 3er lloc a les 6h de Calella el dia després de fer la Marató i Mitja de l’Ardenya... i tot això sense perdre “velocitat” perquè entremig vaig tornar a córrer una marató en menys de 3 hores. També arribava descansat, després de l’última burrada de fer Ardenya i Calella el mateix cap de setmana, em vaig dedicar pràcticament a descansar fins Can Dragó. També arribava motivat per passar dels 200 km, o com a mínim dels 180. En definitiva, ho tenia tot de cara... però no vaig tenir el dia. O vaig pagar errors de la novell que aquest tipus de prova no perdona. O la Llei de Murphy. O ves a saber què, però no era el dia.

He de donar les gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol (també pels ànims durant tantes hores), MC3 Esports i Training Sabadell, a més de la meva família pels ànims i l’assistència una vegada més.

Aprofito per felicitar tots els que van aconseguir el seu objectiu: Eloi Ortiz i Alex Izquierdo les 100 milles, Carles Salvador lluitant fins el final, la Tania pels seus primers 10 km, la Rebecca Walter segona a les 12h, Paco Robles segon a les 24h per parelles, Manolo Real guanyador de les 24h per parelles, els altres corredors del Proyecto Pol, Paris Canals rècord d’Espanya de 12 h... i animar els que com jo es van quedar pel camí.


Ahir quan vaig acabar vaig dir que això era per corredors dements i que no hi tornaria pas... avui no penso el mateix. Ara és hora de descansar uns dies i començar a preparar el 2015, on hi haurà temps per anar a per plats forts en forma d'ultra trails de 100 milles (sí, en plural)... i Can Dragó?

lunes, 8 de diciembre de 2014

6h de Calella

Sona el despertador i buff... ahir vaig fer la Marató i Mitja de l'Ardenya i estic trinxat. Què esperaves burro? Estar fresc com una rosa? Em vaig apuntar a Calella per entrenar de cara a les 24h de Can Dragó, així que toca aixecar el cul del llit per esmorzar sense gana i anar cap allà.



Una vegada més puc saludar molts amics de l'ultrafons. El funcionament d'aquesta cursa és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui en un circuit totalment pla al costat de la platja, circuit que pràcticament podria fer amb els ulls tancats després d'haver-hi fet 3 ironman i les 6h del 2013. Si em surt bé, serà un gran entreno per les 24h però també em puc lesionar, així que decideixo començar deixant la porta oberta a plegar abans d'hora.

Comencem i de seguida s'escapen els primers, quedant-me jo en 5ª posició. Vaig fent i les cames pesen però poc a poc em deixen anar corrent de forma més àgil, tot i que a un ritme bastant baix. A les 2h un dels de davant comença a caminar i avisa que no trigarà a plegar.

Passo la marató molt tranquil en 3h42' just quan enganxo amb un altre dels de davant i em poso 3er. Ara ja sí que veig que podré completar les 6h. L'objectiu (en cas d'acabar les 6h) era passar dels 60 km i molt malament hauria d'anar per no fer-ho...

Vaig creuant ànims amb els altres corredors que veig en sentit contrari, els que doblo i també quan em doblen el primer i el segon. Fa estona que m'agafo la primera noia com a referència, la Pilar Xufré, perquè ella passarà segur dels 60 km... però no la doblo fins el meu km 53, amb 4h45' de cursa.

A partir d'aquí ja únicament toca sobreviure fins al final mentre ens distraiem esquivant la gentada que hi ha pel passeig.


Finalment acabo les 6h en 3ª posició i 66'350 km a les cames, molt satisfet ja que anant fet caldo només he fet 6km de menys sobre la marca de l'any passat, a més d'haver fet un gran entreno per les 24h quan aquest matí no hauria apostat ni 5 cèntims per mi.



Gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race. Sala-Giol, MC3 Esports i Training Sabadell. També al meu pare pels ànims i l'ajuda durant la cursa.

Ara sí que propera parada Can Dragó, per endavant 24h donant voltes a una pista d'atletisme... ai mama!

Marató i Mitja de l'Ardenya

No és la primera vegada que vinc aquí a córrer, però l’any passat vaig fer la Marató i aquest aniré a per la Marató i Mitja. Sortim a les 7 del matí amb el frontal posat. Ja abans de la sortida he pogut saludar molts companys de fatigues, i en el transcurs del primer tram coincideixo amb el Salvador Vilalta o l’Enric Altayo, però els dos sembla que avui van amb una marxa més i acaben marxant.



Anem fent, ja de dia passem el primer avituallament sobre el km 10. Aquí faig un got d’aigua i a continuar (cal dir que en principi nosaltres només podem agafar aigua en els avituallaments, tot i que en algun finalment se’ns permetia agafar menjar). Tot em sona d’haver corregut l’any passat la marató, fins que arribem al segon avituallament, al km 23 on rebo els ànims dels amics Pere Alsina i Carme Carmona. 



Aquí començo el tram nou que em depara la marató i mitja: anar fins a la platja. Sobre el km 30 passem per unes cales precioses, les vistes són espectaculars però es fa difícil poder-hi córrer... primer trams verticals de cordes, després terreny pla però ple de rocs, després més pla però trepitjant sorra de la platja, ara escales amunt...  Nou avituallament, quan hi arribo en marxa el David Ferràndez. Surto uns instants després i el puc agafar, acabem fent tàndem una vegada més i els kms van passant més ràpid mentre comentem la cursa d’avui i futurs reptes que ens esperen al 2015. Va una mica tocat i continuo cap endavant per seguir el meu camí tot i que no tinc cap dubte que ell també treurà la seva cursa endavant.



Passo la distància marató en unes 5h i no trigo en tornar a agafar el camí que ja conec, la segona part de la cursa de 42 km. Començo a avançar alguns corredors d’aquesta distància i a guanyar algunes posicions entre els que corren la meva, ningú em passa... fins que en una baixada escolto que em criden pel nom. És el Juli Jerez que ve com una moto, així que el deixo passar. L’intento seguir però s’escapa... quan acaba aquesta baixada tan pedregosa apreto un pèl i el torno a agafar, a partir d’aquí ja junts fins el final per acabar creuant la meta en 8h05’, compartint la 16ª posició i molt content de veure la recuperació del Juli amb un gran nivell.



Han estat 63 km amb 3.000 m+ (tot i que el gps em va registrar una mica menys de desnivell), un desnivell baix però que crec que enganya bastant, el recorregut és un trenca-cames constant. Cal dir una vegada més que les vistes són espectaculars, el recorregut impressionant i l'organització molt bona.


He de donar les gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, MC3 Esports, Training Sabadell i als meus pares pels ànims.

lunes, 1 de diciembre de 2014

Marató de Donosti

Després d’haver fet Ehunmilak al juliol, torno a córrer una cursa al País Basc, tot i que aquella cursa i la d'avui s’assemblen com un ou a una castanya.


Arribem el dia abans a Donosti amb alguns companys del Triatló Vallirana i amics Llops però no tenim temps per gaire i de seguida arriba diumenge. Sortida puntual entre la gentada habitual a les maratons d’asfalt, busquem la llebre de les 3h però és una bici i marca el ritme molt malament. 

L’Emilio marxa cap endavant així que el segueixo i l’Aleix fa el mateix. No triguem gaire a agafar el Juanra, que també s’afegeix a nosaltres.

Anem fent i els kms em passen molt ràpid, arribem a la mitja marató just a la sortida de l’Estadi d’Anoeta lleugerament per sota de 1h29’. Aquí començo a marxar en solitari per començar la segona volta (pràcticament igual a la primera, excepte algun tram en sentit contrari i poc més). En alguns punts rebem els ànims de la Cinta i en altres del Victor, el Kabe i la Noelia. També veig el Toni que s’ha hagut de retirar per una lesió.

Sobre el km 30 comença la part de la cursa que més m’agrada. Més enllà del famós mur, arriba l’ambient original del País Basc amb una fina pluja que no frena els ànims de la gent. Em vaig animant i fins i tot faig un km a 3:47 min. Tot i que picava cap avall, he apretat massa aviat i això passarà factura... vaja si en passa, els últims kms el ritme cau tot i que això no és excusa per no continuar guanyant posicions i acabar de nou a l’Estadi d’Anoeta per creuar la meta en 2h58’04’’.



Acabo en la posició 341 d’uns 2900 arribats, i molt content ja que avui no esperava baixar de les 3h en aquest moment de la temporada on únicament em preocupa sumar kms de cara a Can Dragó.

Aprofito per felicitar l’Albert per rebaixar molt la seva marca personal en la distància, l’Aleix i l’Emilio per la seva primera marató i animar al Toni a tornar a intentar batre la seva marca a Barcelona. També felicito la Mari que va fer marca personal en la mitja marató.


Per acabar, he de donar les gràcies als amics pels ànims i al suport de MC3 Esports i Training Sabadell, així com les ajudes de Hoko-Esport, Rendiment-race (per fi em va permetre fer una marató sense gels) i Sala-giol.

lunes, 24 de noviembre de 2014

Ultra Trail Collserola


Per segon any torno a córrer aquesta ultra, tot i que enguany hi ha alguna variació (com la sortida a Esplugues enlloc de Barcelona) que deixarà el recorregut en 79 km i 2.800 m+. L'objectiu avui és baixar de les 9 hores.




Sortida com sempre a un ritme molt alt, encara de nit però sense frontal. Vaig fent amb la companyia de dos grans corredors, l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz. Amb ells arribo al primer avituallament, situat a Santa Creu d'Olorda (km 8.8), però van més ràpid i no triguen a marxar cap endavant.



Arribo al segon avituallament (La Salut del Papiol, km 22) després d'haver patit un contratemps. Sense cap mal gest aparent, noto una estrebada a l'isquitibial. Per un moment em fa molt mal, però poc a poc el mal marxa i no tornarà fins el final de la cursa.


Ja estic a Santa Maria de Vallvidrera, aproximadament meitat de cursa, ja que portem 37 km però molt desnivell fet del total. Aquí aprofito per treure'm roba, ja que he sortit massa abrigat i fa una calor gens habitual a aquestes altures de l'any. Ara ve una pujadeta curta però força recta abans d'enfilar la baixada cap a Can Coll. Ja al km 53, avituallament ràpid i a seguir.

Sortint d'aquí, formem un grup de 4 o 5 on hi ha una de les millor corredores del país, la Laia Díez (recent campiona de la Copa Catalana d'ultra trails). Em poso al davant i vaig fent al meu ritme, al cap de poca estona només em segueix ella i així arribem al Portell de Valldaura (km 66). Vaig molt just d'aigua però aquí aparentment només hi havia control de xip (error meu per no preguntar, resulta ser que tenien unes garrafes d'aigua amagades).



Ara pateixo un petit defalliment, però em recupero força ràpid i bé per arribar de nou a Santa Maria de Vallvidrera, aquesta vegada es tracta del km 72. Surto animat per fer els últims kms, agafo de nou la Laia i fem els últims kms junts. Fins ara havia anat prou bé però una ultra són moltes hores i mai pot sortir tot rodó... així que ens equivoquem de camí. Bé, m'equivoco jo i ella em segueix.



Desfem camí fins trobar de nou el recorregut correcte i comencem a passar corredors que abans anaven per darrera.

Vaig tan capficat amb recuperar temps que m'entrebanco i caic una vegada... i una segona. Res important, així que últim esforç per creuar la meta en 8h26', posició 21.

Aprofito per felicitar l'Albert Viñau i l'Èric Ortiz que van fer un gran temps els dos, la guanyadora Laia Díez i sobretot el Nestor i el Toni Montero que van fer la seva primera ultra amb molt bona nota.

Per acabar, he de donar les gràcies Hoko-Esport, Rendiment-race i Sala-Giol per comptar amb el millor material, i a MC3 Esports i Training Sabadell pel suport; però sobretot als meus pares pels ànims durant la cursa i als companys del Triatló Vallirana que es van acostar per rebre'ns a l'arribada.


martes, 11 de noviembre de 2014

Marató del Montseny

Encara amb un cansament important arrel dels 100 km de Caldes, vaig fins a Sant Esteve de Palautordera sense més objectiu que gaudir d’aquesta marató (amb 2.700 m+) en companyia de molts amics del sector de tarats.





Tot i això, sóm més de 1.000 corredors, així que tocarà apretar al principi per evitar els primers taps. El ritme de sortida és infernal i em deixo portar per la inèrcia dels que corren al meu costat, cosa que em deixa les cames cremant i unes sensacions no gaire bones.

Vaig fent fins a Sant Bernat (km 16), cursa força ràpida fins aquí i toca començar la pujada cap al Matagalls (que em permet anar guanyant posicions però encara amb més pena que glòria) i posteriorment la baixada fins a Sant Marçal. Les cames sembla que no responen però es van despertant en la pujada cap a les Agudes. Un cop a dalt, toca abrigar-se una mica i anar fins al mític Turó de l’Home, on arribo al km 30 ara sí amb ganes i forces per apretar.


Les baixades són el meu punt dèbil però aquesta vegada em llenço tan ràpid com les cames em deixen. Al principi és camí més estret i bastant pedregós, em passa algun corredor però en passo molts més. Quan el camí s’enxampla i es pot córrer més ràpid encara guanyo més posicions, i acabo de nou a Sant Esteve per creuar la meta després de 5h29’ en una discreta 164ª posició però amb un gran sabor de boca pel final.




He d’agrair una vegada més el suport de MC3 Esports i Training Sabadell, així com les ajudes de primera qualitat en roba (Hoko-Esport), benzina pel cos (Rendiment-race) i crema (Sala-Giol). 


domingo, 2 de noviembre de 2014

Cursa de 100 km de Caldes "Corre pels que no poden"



Avui toca córrer a Caldes de Montbui en una cursa organitzada per l’amic Paco Robles, un referent per tots els que correm ultradistància i una gran persona, ja que sempre corre amb una finalitat solidària, en aquest cas el Proyecto Pol.


La cursa consisteix en fer 100 km pels voltants de la Torre Marimon, donant 40 voltes a un circuit de 2’5 km que transcorren per terra en la seva totalitat. Sortim amb les primeres llums del dia i ho fem conjuntament els corredors dels 100 km, els de 50 km i els lliures, així que és molt difícil controlar la posició en la cursa.




Passo la marató (km 42) en 3h30’, a 5’/km pelats incloent una petita parada a cada volta per avituallar i alguna per buidar l’aigua del canari. El Ruben Piñol m’informa que vaig 4rt, agafo al 3er i els dos que tinc davant s’acaben passant a la cursa de 50 km (opció que donava l’organització). Un d’ells, el Ricard Verge, acabarà guanyant la cursa de 50 km amb un gran temps. Em quedo al capdavant de la cursa de 100 km i passo l’equador (km 50) en 4h10’, continuo amb el ritme estable però inevitablement aquest caurà durant la segona meitat.

I efectivament el ritme baixa, la pròxima marca estàndard són les 6h, que passo amb 70’5 km a les cames. Em diuen que puc regular i assegurar la primera posició perquè li trec bastant al segon, però l’objectiu avui no era guanyar sinó baixar de les 9h. El ritme baixa molt més en el pas per la doble marató, 84 km en 7h20’. Sort que aquí apareix el Niko per fer-me de “llebre”, o més ben dit acompanyar-me i fer-me passar l’últim tram més ràpidament del que passaria anant sol a aquest ritme tan lent. No veig clar baixar de les 9h, però al pas pel km 95 ja veig que no s’escapa, apreto una mica més i la última volta de 2’5 km sí que la faig corrent com feia estona que no ho feia.

Finalment, creuo la meta amb les cames trinxades però molt content després de 8h49’50’’. He de felicitar el Paco Robles i companyia per aquesta gran iniciativa, una cursa que m’ha agradat molt. També tots els que van apropar-se a córrer, sobretot el Manuel Real 3er en la cursa de 100 km, el Ricard Verge campió en la de 50 km, la campiona dels 50 km Rebecca Walter i una noia cega que corria els 100 km (això sí que és digne d’admirar).


També he de donar les gràcies als meus pares i a tots els amics que es van apropar a donar ànims, el Niko per acompanyar-me l’últim tram, el David Solano pel massatge posterior i com no a Hoko-Esport, MC3 Esports i Training Sabadell. A més, vaig poder estrenar dues noves ajudes:
  • -        Rendiment-race:  beguda per esportistes que realment funciona, però a més ho fa amb un sabor que no em cansa com m’ha passat a vegades amb altres begudes, de les quals portava provisions a la motxilla i he acabat sense fer-les servir per cansar-me del sabor. Vaig acabar sense haver tingut ni una rampa i sense baixades d’energia més enllà de les previsibles pel mal de cames amb el pas de les hores.
  • -         Sala-Giol: pomada lubricant que a més és curativa, i sobretot 100 % natural, lliure de petrolis i altres merdes que no hi ha necessitat de posar al cos. Cap roçadura després de 100 km.





Ara a intentar seguir en la línia de les últimes setmanes, en les que he fet un volum d’entreno a peu que no havia fet en la vida i crec que l’he assimilat bastant bé, amb la mirada posada a les 24h en pista de Can Dragó, on intentaré arribar als 200 km. De moment, novembre carregat de kms amb una marató de muntanya amb desnivell (Montseny), una sense (Cabrerès), una ultra planeta (Collserola) i la Marató de Donosti on tocarà treure el fetge per la boca.

martes, 28 de octubre de 2014

Marató de Sant Llorenç

Nova edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya, la de Sant Llorenç Savall. En el meu cas, serà el tercer any que hi corro. És una marató amb poc desnivell (1.900 m+) i molt corredora.



Sortim el Miquel Pera, Biel Ayno i un servidor amb la idea d’anar tranquils per fer sobre les 5h, ja que tots 3 venim de fer UTSM la setmana passada. Tot i el plantejament inicial, ja des del començament portem un ritme molt més alt. No triga en avançar-nos el Salvador Vilalta, que fa una de les seves habituals classes magistrals sobre com baixar a la muntanya.



El Biel comença a quedar-se per culpa d’una lesió al turmell que ja fa dies que arrossega, continuem el Miquel i jo però començant la pujada a La Mola em trobo molt bé i aprofito per apretar una mica. Coronem el punt més alt de la cursa, sobre els 1.100 m. Ja estic al km 24 i ara toca fer una baixada força pedregosa, on encara em puc defensar prou bé i no perdo cap posició. Veig 3 corredors al davant i vaig a per ells... fins que ens adonem que ens hem equivocat de camí. Mitja volta i cap amunt... no perdem més de 2-3’ però ens han avançat alguns corredors i trigo una mica en trobar espai material per poder-los avançar de nou. Aquí m’ha tornat a agafar el Miquel.

Pujadeta fins al Coll d’Eres i ara sí que passat el km 30 és hora d’apretar sense guardar res, començo a avançar molts corredors fins perdre’n el compte, entre ells cares conegudes com el Salvador (que pensava que ja no veuria fins a meta), el Lluís o el David Lillo. També comencem a mesclar-nos amb els últims corredors de la mitja marató.

Finalment, torno a trepitjar el poble de Sant Llorenç i creuo la meta després de 4h35’, en la posició 42 d’uns 450 corredors. He trigat 1’ llarg més que l’any passat, però tenint en compte el temps perdut en equivocar-me de camí i que l’objectiu era baixar de 5h acabo molt content.



Aprofito per felicitar tots els companys del Training Trail Team que han corregut qualsevol de les distàncies, especialment el Biel pel seu podi en veterans. També el David Ferrández que va fer podi en el canicross.




Per acabar, he de donar les gràcies a Hoko-Esport, MC3 Esports i Training Sabadell.

martes, 21 de octubre de 2014

Ultra Trail Serra de Montsant

Per segon any, torno a Cornudella de Montsant per córrer aquesta ultra. Alguna petita variació deixarà el recorregut en uns 101 km i 4.000 m+.



El ritme d’inici és molt elevat, anem fent combinant trams de pista molt ràpids amb petites pujades on aprofitem per fer una estona caminant. Passo el primer control a Albarca, km 7 i posició 19. No portem ni 45’ així que ni paro.

El pròxim control és a Ulldemolins, km 17. Fins aquí el ritme continua igual d’elevat, em mantinc en la 19ª posició i de moment tot perfecte. Faig parada breu per omplir bidons i aprofitar l’avituallament lleuger.


Sortint d’aquí, acabem formant un grup on les cares dels que m’acompanyen corrent em fan pensar que potser aquest ritme és massa alt per mi. Vaig amb dos dels guanyadors de l’edició anterior (Juafran Torres i Juan Martínez), l’Albert Viñau (guanyador de les ultres La Portals i El Coll de Nargó), Miquel Virgili (company de la manada dels llops), Jacinto González (em treu 2h a Emmona)... en definitiva aquí ningú va coix.


Gairebé tots paren a omplir bidons en una font. Jo de moment porto aigua de sobres així que tiro, de moment en companyia del Miquel. Arribo a Margalef (km 38) en 13ª posició, on aprofito un altre avituallament lleuger. El grupet es comença a estirar i sembla que vaig prou còmode al davant, aquí també agafem l’Eloi Ortiz. De moment 4h pelades de cursa i les sensacions són d’allò més bones.



Durant tot el dia ha fet calor, però ara arriben les hores centrals del dia i comença a fer-ne de valent. Anem passant molts corredors que acabaran plegant (fins a 97 dels 243 que sortim), entre ells noms il·lustres com Marc Balañà (2on a la Copa Catalana d’Ultres i clar favorit a la victòria) o Kiko Martí (guanyador de La Cursa del Llop, Repte 3x3.000...). Arribo al punt de control Sant Salvador (km 50) en 7ª posició. Omplo els bidons i surto ràpidament cap a Cabacés, on hi ha l’únic avituallament sòlid complet de tota la cursa. Ja estic al km 57, on arribo en 5ª posició però un dels de davant plega, així que 4t. Quan em pregunten com vaig dic que bé, massa bé. Possiblement el ritme massa elevat al principi em farà petar al final. Però ja posats, de perdidos al río. Canvi de samarreta, omplir bidons i menjar una mica de pasta... no perdo ni 10’ i surto en busca del 3er o rebentar en l’intent.



El pròxim control és a la Vilella Baixa, km 70, on arribo sense canvis en la classificació. Només hi havia avituallament líquid però em trobo amb uns avis que ofereixen fruits secs així que n’agafo uns quants pel camí. Passo un altre avituallament líquid on em diuen que el primer plega, però finalment no ho fa fins Escaladei (km 81). Aquí ja sí que arribo 3er però bastant tocat, els peus comencen a fer un mal important i fa estona que em costa bastant menjar. Quan arribo veig que el corredor basc que va segon està dins l’ambulància. No me’n refio perquè a Ehunmilak ja vaig veure que aquests els tenen quadrats. Omplo bidons i aprofito l’avituallament lleuger per agafar forces, també em deixo el frontal a mà perquè no trigarà en arribar la nit. Surto i el basc continua igual, així que vaig segon.

Comença la part més dura de la cursa, una pujada important que començo bastant tocat, però entre la música i treure un moment el mòbil per mirar els missatges d’ànims em poso les piles. La pujada comença a endurir-se, fins i tot amb alguns trams de cordes que em portaran a crestejar per La Serra Major, ja completament de nit. Arribo a l’últim avituallament, La Morera (km 93), on aprofito per omplir un bidó. Un voluntari em diu que tinc el primer a 25-30’, així que no val la pena que arrisqui a la baixada i procuri cuidar els turmells. Però tampoc em puc relaxar, per darrera no tinc referències i suposo que el Miquel Virgili ve com una moto, ja sé de quin peu calça i com em despisti em menja el llop.

Òbviament, no faig cas de la recomanació del voluntari i començo la baixada tan ràpid com em deixen les cames, fins que em torço un turmell. Dos minuts mig coix i sembla que la cosa no va a més, així que a seguir igual mentre vaig passant els últims corredors de la marató.
Veig perillar el segon lloc una vegada que, mirant enrere, veig un frontal relativament a prop i penso que el Miquel m’acabarà agafant... fins que caic en que era un dels de la marató que acabava d’avançar.


Finalment, arribo un altre cop a Cornudella en 2ª posició després de 12h49’, a 30’ del finlandès que ha guanyat. Han estat 101 km i 4.000 m+ molt corredors on m’he trobat molt bé, avui m’ha sortit gairebé tot perfecte.

Això no hauria estat possible sense els molts missatges d’ànim que vaig rebre, tant a distància com in situ per part dels meus pares, la família del Miquel i del Biel, Jordi Pàmies... així com el suport de Hoko-Esport, Training Sabadell i MC3 Esports, moltes gràcies!


Aprofito per felicitar el Miquel Pera i el Biel Ayno, amics i companys del Training Trail Team que van quedar primers per equips amb autoritat. També el mateix Biel per fer podi en la seva categoria (igual que el Jacinto González), i el Miquel Virgili per la seva 3ª posició.





domingo, 12 de octubre de 2014

6h en pista de Vilafranca


Avui toca fer el ratolí en una pista d’atletisme, 6h fent voltes a una pista de 400 m (tot i que al córrer pels carrils de fora acaben sent alguns metres més). Molts amics del món de l’ultrafons avui a Vilafranca: Miquel Pera, Isma Castillo, Carles Salvador, Paco Robles, Ruben Piñol…

La sortida es dóna a les 16h amb molta calor. De seguida el Ricard Verge s’escapa a un ritme infernal, i ens quedem un segon grup intentant seguir la Cristina González. Anem fent la goma uns i altres però ens tenim a la vista i estem a la mateixa volta. Anem bastant per sota de 5’/km, així que potser un pèl ràpid. Durant la setmana em preocupaven els meus bessons, ja que els tenia bastant carregats per haver corregut la marató de l’IM BCN amb minimalistes, però com per art de màgia avui no es queixen gens.



La que sí que es queixa és la meva panxa. Després d’haver de fer 3 pit stop, decideixo plegar quan porto 1h50’ i uns 22 km. Podria completar les 6h però no em veig per estar arrossegant-me per la pista durant 4h havent de parar cada dos per tres.



A vegades surt cara i a vegades creu, desde la Buff Epic Trail havien sortit masses cares i tampoc li dono més importancia a això que suposo que va ser un tall de digestió.


Tot i això, la prova em va agradar bastant, pocs participants però ben cuidats per l’organització. Aprofito per felicitar tots els que van completar les 6h (especialment la guanyadora Cristina González i el meu gran amic Miquel Pera que va quedar 3er) i també per donar les gràcies a Hoko-Esport, MC3 Esports i Training Sabadell.

lunes, 6 de octubre de 2014

Ironman Barcelona

Per aquest ironman he entrenat un mes mal comptat. Evidentment, no estava quiet, però el que és fer entreno específic amb bici, transicions, etc… va començar amb el Triatló de Balaguer. Crec que ha estat un mes molt ben aprofitat, amb la única bogeria de córrer la Rialp Matxicots entremig (en una setmana en que vaig fer tot el volum setmanal de bici i aigua entre dilluns i dimecres), i que em va deixar fi de pes i de cames per intentar fer un paper decent. Ha costat però la feina està feta en un mes duríssim, entrenant amb molta fatiga, tant per l'acumulació d'entrenos com per la falta d'hores de son (ja sé que està mal fet, però el dia té 24h i no s'arriba a tot).


I així arribem al dia d’avui. Ens aixequem amb una pluja important acompanyada de llamps i trons. La sortida es retarda 30’ però no es retallarà cap circuit. A mi em toca sortir 11’ més tard que els pros i l’inici de la natació ve a ser el de sempre, cops per tot arreu. Passada la primera boia ja hi ha més tranquil·litat, començo a passar nedadors de sortides anteriors i em passen alguns que han sortit més tard. La recta llarga torna a ser a contracorrent, igual que l’any passat. Es fa interminable però acabo posant el peu a terra en 1h08’ després de fer els 3.800 m.

Quan surto ja veig que ha parat de ploure i sembla que el temps ens respectarà. Faig la transició una mica lenta (em sembla que gairebé 4’) i començo la bici per afrontar els 180 km. Enllaç urbà de 3 kms i aleshores comencem les voltes. Des del principi ja es veu que això no és un ironman. Això és una porqueria. La regla del no drafting brilla per la seva absència, em passen grups de més de 20 unitats. Poca cosa a comentar d’aquest sector, a partir de les 2h havia de menjar per obligació ja que tenia l’estómac tancat però les cames responien prou bé. Una i altra vegada maleint els tramposos que farien uns parcials de bici espectaculars arribant relativament relaxats a la marató. I els jutges que passen i no diuen res. Toquen el xiulet, si algú té vergonya deixarà d’anar a roda, i si no la té continuarà igual que aquí no passa res. Fins i tot em trobo un grupet de més de 10 anant en fila índia, els vaig avançant un per un fins que la moto del jutge em diu que si em passo tanta estona avançant no deixo espai perquè puguin passar ells.

El reglament diu que s’han de deixar 12m amb el ciclista de davant, excepte avançaments, avituallaments, etc... Avui és materialment impossible, no hi ha espai. Passat el km 140, afluixo un moment per beure. Moment en que em passa un guiri i se’m posa just davant. Evidentment no estic guardant els 12m, però tampoc he tingut temps d’apartar-me. Doncs és igual, el jutge que passa aleshores em treu targeta negra i m’he de parar al penalty box 6’. 



M’indigno moltíssim, després de veure uns grups que ni en el Tour de França, m’emporto una sanció quan m’he passat tota la bici reventant-me per treure’m grups de sobre intentant rodar jo sol de la forma més legal possible. També vaig compartir kms de bici amb dos triatletes que en tot moment vaig veure intentant jugar net,  doncs els dos van ser sancionats. Surto del penalty box i torno a agafar molts dels que anaven “amb mi” quan m’han fet parar. Acabo la bici en 5h03’.

Faig la transició el més ràpidament possible i començo a córrer enfadadíssim. Menys mal dels ànims de família i amics. La primera volta la faig massa ràpid, la segona i la tercera em calmo... i la última la faig amb més pena que glòria. Faré la marató en 3h25’, però per mi és especial el km 41 quan el meu gran amic Raul Montoro em dóna l’estelada per poder entrar amb ella a meta.





Finalment acabo en 9h43’, posició 278 de la general i 4rt per Grups d’Edat 18-24. Moltes gràcies a Hoko-Esport pel material (una vegada més, les malles Takara una passada), a l’Alvaro Magaña de Training Sabadell pels consells de nutrició i al Samu de MC3 per haver-me ajudat des del meu inici en el triatló. Però sobretot gràcies pels ànims de la meva família i de tots els amics que van venir a animar o em van transmetre els ànims els dies previs. Aprofito per felicitar tots els membres del Club Triatló Vallirana, tots finishers però sobretot les marques personals del Toni Pallarès, l’Emilio i el Toni Montero.


I dit això, tenia decidit que avui acabava la meva etapa fent triatló. Molts motius em porten a prendre aquesta decisió. Un d’ells és que quan vaig començar a fer aquest esport hi havia gent molt humil (per sort, continuo trobant-me gent d’aquesta, tant del Club Triatló Vallirana com de gent d’altres clubs), però això avui ha canviat. El 90% de la gent que fa triatló avui en dia no ho fa per fer esport, ho fa perquè està de moda. Queda molt bé dir que ets finisher d’un ironman i passejar-te amb una samarreta que així ho demostra. A qualsevol preu? Podríem parlar de nou del tema del drafting. També hi ha el cas de persones de 100 kg que s’apunten a un ironman. Aquestes persones mereixen tota l’admiració del món per part meva, però... cal que portin una bici de 5.000 € amb roda lenticular? És totalment necessari? Bé, un altre cop sembla que cobra més importància la moda i les aparences que l’esport en si. També queda molt bé dir que has fet la prova més dura del món. Això és una mentida com una casa, i sempre tenint en compte que parlem de proves d'un sol dia, una ultra "curta" de 80 km per alta muntanya és més dura. I ja si parlem de proves de més d'un dia, el gironí Joel Jaile acaba de guanyar la Project 500, ultra de 661 km en 170 hores i sense fer soroll...


El que em ve de gust ara és córrer, que al fi i al cap són les proves on em trobo més a gust, tant físicament com per la gent que t’hi trobes. Del triatló, si hagués de repetir, a Catalunya només tornaria a fer l’Ironcat i el B de Balaguer. Sembla ser que no tenen prou glamour i encara no estan contaminats com la resta. Tinc clar que algun dia he d’anar a fer ironmans amb desnivell, com Embrunman o Altriman, si tingués més diners ja als països nòrdics. Anar a per un Ultraman o Doble IM avui en dia és econòmicament inviable però mai se sap.