Ultra Trail de Tarragona

Avui toca ultra trail però sense alçada i amb poc desnivell. En principi seran 84 km i 2.000 m+, així que tocarà córrer molt.

Sortim des de la ciutat de Tarragona encara de nit. Tot i això, la majoria de corredors són uns inconscients sense frontal (entre ells jo). El primer tram per la platja em costa més d’un ensurt quan passem entre els rocs.

Vaig amb l’Adrià Matas però se m’acabarà escapant. Vaig fent en companyia d’un corredor o d’un altre, anant passant kms i avituallaments a bon ritme... fins que arribo a Renau. És el km 27 i hi tornarem a passar al 52.

Agafo forces i continuo, formem un grupet que anem veient el ball de bastons entre la Marta Prat i una noia croata per la segona posició. Deixem de veure marques una estona... i les tornem a veure. Bé, doncs continuem... i tornem a arribar a Renau després de 6 km! Amb una mala llet important, toca desfer camí... sóm més de 10 corredors i quan anem en busca del camí correcte ens trobem amb 4 o 5 més que també van errats.

Penso fins i tot en abandonar, però avui he d’acabar sí o sí per fer un bon entreno de cara a Can Dragó, ja que tots els km que faci fins aleshores seran pocs. Fa molta calor i a Brafim aprofito per canviar-me la samarreta.

Ara vaig cap a Renau.. per tercer cop! Avituallament ràpid i a continuar... quan surto em crida un voluntari i m’avisa que ara desfarem el camí del matí, que ens trobarem fletxes que indiquen sentit contrari però que no faci cas, que anem bé i que li digui a la noia. La noia... la croata! Què li he de dir? Entre que la tia va amb la música que no escolta res i que jo en croat no sé dir ni papa, com a molt li puc intentar dir alguna cosa amb el meu anglès de Vallirana, però dubto que entengui res. 

Efectivament, crec que no ha entès res de les meves paraules però no es perdrà... em perdré jo amb la Marta Prat i un altre noi. L’altre noi no sé on va a parar (es perd més encara) i ens ajuntem amb un corredor que ens treu les castanyes del foc gràcies al track.

Vinga va un altre cop a intentar posar-se en cursa. Arribo a Perafort i vaig cap al Pont del Diable (no sense abans perdre’m un petit moment i rallar-me per no parar de veure marques d’una altra cursa), on faig l’últim avituallament abans de meta.

Finalment, acabo la ultra després de 10h37’ en 16 ª posició. Finalment, a mi m’han sortit 91 km però acabo prou content del rendiment. Moltes gràcies a Hoko-Esport (aquesta vegada vaig optar per les malles Mamba i m'hi vaig trobar molt còmode), Rendiment-race (vaig trencar la meva norma de no prendre gels a les curses per provar el último suspiro, amb bones sensacions), Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, Bassol Optic i MC3 Esports. Però sobretot, gràcies pels ànims dels meus pares i la Mònica i el Beto.

Aprofito per animar els que no van poder acabar i felicitar els que sí que ho van fer, en especial a l’Ángel Chamero i als membres del Training Trail Team Adrià Matas i Marc.

Rialp Matxicots

Bona matinal a Rialp tancant la cursa (el que vulgarment es coneix com "escombra"). La idea inicial era fer el recorregut sencer, però finalment per vàries raons vaig variar el pla previst i vaig tancar fins al pas de la Mainera, arribant després al meu aire fins a l'estació d'Espot Esquí. M'han sortit uns 33 km i 3.200 m+ coronant el Montsent de Pallars (2.883) i el Montorroio.

Ha estat una experiència diferent i gratificant però que crec que no repetiré. He d'agrair al Txema Ubach i a la resta de l'organització haver-me deixat formar part desde dins d'una de les millors curses del país, per mi no li falta de res. Si puc hi tornaré l'any vinent... però com l'any passat, per fer la Extrem!

Costa Brava Radical Trail

La cursa d’avui és un dels objectius de l’any i porto temps esperant-la. Entre la Ultra Vandekames i el Triatló Infern de Balaguer (dues de les meves curses preferides) he pogut fer molt volum, i després he aixecat el peu per poder arribar fresc als 167 km amb 5.700 que he de fer pel Camí de Ronda.

Sortim a les 7 del matí des de Cadaqués, només 21 corredors. El Jordi Martí i l’Oriol Pagès posen la directa i jo vaig a la meva, em quedo darrere seu amb el Pau Triebel i un altre noi.  Passem l’avituallament de Montjoi i ja comencem a veure que la senyalització deixa bastant que desitjar. Ja sabem que quan arribem a Roses ens han de portar un tram amb zodiac, però arribem allà i veig l’Oriol i el Jordi. Em portaven uns 10’ i estan allà esperant que arribi la llanxa... estem al km 25 i ens tornem a ajuntar els 10 primers corredors.

Fem uns 7 km pel mar sense cansar-nos i au, la cursa continua. Els germanots tornen a marxar i jo vaig fent la goma amb el Pau... Avituallo a Sant Martí d’Empúries, on aprofito per canviar-me les vambes i posar-me unes Hoka (amb aquesta marca hi tinc una relació d’amor-odi) d’asfalt.  Més tard enganxo el Jordi i l’Oriol, que afirmen que anem primers, sembla que el Pau s’ha perdut. Anem fent els 3 gaudint d’unes vistes meravelloses, llàstima que l’Oriol es dóna un cop amb una pedra i han d’afluixar una mica.

Arribo primer a l’Estartit, sense perdre’m però dubtant molt sobre el camí correcte. Fa una estona m’he trobat dues nenes malcriades treient cintes sense que els pares els hi diguin res (cosa que òbviament els hi recrimino). En aquest avituallament he de parar a beure molt i agafar una ampolla extra, ja que he arribat buit. Ja estic al km 59.

Continuo fent camí, he de fer dos passos amb aigua fins la cintura (em trec vambes i mitjons), carrego líquid a Sa Riera i vaig cap a Tamariu. Ja estic al km 82 i en teoria és base de vida. Tinc la bossa per canviar-me la samarreta, posar-me altre vegada les vambes de muntanya i agafar menjar. Però ara hauria agraït molt una dutxa per poder-me treure la sal que tinc a les cames després de passar pel mar. També pensava en el plat de pasta que em fotria, però la salsa que porta em fa enrere.

Abans de sortir, arriba el Jordi estant fora de cursa (l’Oriol s’ha retirat i el reglament diu que l’altre membre de la parella no compta per la classificació individual, cosa incomprensible). Surto sol però m’agafa ràpid... va un pèl més fort però finalment fem tàndem per anar passant els kms més ràpid.

Ja de nit, arribo a  l’avituallament del km 95, on els meus pares em porten una coca-cola freda (fins ara tot era calent). La propera parada (tot i que abans l’Uri i l’Anna Juvé ens esperen al passeig marítim per avituallar-nos) és al km 110, a Platja d’Aro.

Aquí també anem directes al cotxe dels nostres àngels de la guarda. Mentre mengem algo, arriba el Pau. Sortim els tres junts: el Jordi (per mi, el millor de la cursa fins al moment), el Pau (el millor de la cursa en global) i un servidor.

Anem fent a un ritme molt baix però el Jordi i jo anem molt cremats, decidim posar punt i final a Sant Feliu de Guíxols (km 119). A mi personalment, la deshidratació m’ha matat, fa moltíssima calor i estic amb esgarrifances i pell de gallina (imagino que tinc febre).

No sé quants han acabat (a mitja tarda, havien arribat 3 corredors i quedaven 3 més en cursa) però ha arribat algú. Per tant, es podia arribar. A quin preu? No ho sé. Només sé que anava en reserva des de feia molts kms tot i que he corregut en pitjor estat físic (Ronda dels Cims, Epic Run, Valls d’Àneu...), tenia una companyia de luxe (tot i que no hagués pogut seguir més al Pau)... però em va faltar la motivació (o em va sobrar el sentit comú) com per continuar allargant 9-12-15 hores una agonia que notava que m’estava afectant la salut.

Crec que l’organització ja està prenent nota de totes les crítiques que s’han fet des del moment dels primers abandonaments (senyalització, avituallaments o altres temes surrealistes), així que no faré més sang sobre el tema.

Moltes gràcies a l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race (em vaig quedar sense provar el último suspiro que tenia guardat pel final), Sala-Giol, CEM Vallirana, Òptica Bassol (una passada les Oakley Jawbreaker amb lent prizm), Punt de Natura i MC3 Esports. Però sobretot... gràcies pels ànims dels meus pares (un altre error meu va ser no aprofitar el fet de tenir assistència durant gairebé 100 km), la gran i desinteressada assistència de l’Uri i l’Anna quan anava amb el Jordi, la Mònica i Beto, Joa, Salud i altres voluntaris...

Tots els meus respectes i felicitacions pels que van aconseguir acabar, en especial el guanyador Pau, la Gemma (guanyadora i 2ª de la general) i el Marc Campal (expert a la zona).

A mi no m’agrada deixar les coses a mitges, així que tornaré per acabar el que no vaig poder fer, tot i que imagino que haurà de ser per lliure. I parlant de deixar coses a mitges... proper gran repte: 24h de Can Dragó!

Serrallonga Trail

Avui me'n vaig fins a Òsor per córrer la primera edició de la Serrallonga Trail. Desconec els camins exactes per on ens faran passar però sé que les Guilleries mai decepcionen.

Tinc la intenció d'anar a un ritme que em permeti acabar sencer, tenint en compte les 100 milles de la setmana vinent, però sense adormir-me. Em proposo sortir amb el David Ferràndez, però surt encigalat amb el Xevi Edo així que jo a la meva...

Vaig fent i la veritat és que les cames van de fàbula, però tinc molèsties a la panxa (no recomano a ningú sopar barbacoa la nit abans).

He de parar a solucionar el problema i continuo, pista amunt arribo a Sant Gregori i ara ve un llarg tram de baixada fins al Coll de Nafré, on arribo havent rebut els ànims del meu pare i la Tania.

Pujo fins a Sant Benet i altre cop llarga baixada... ara em passen dos corredors amb un ritme endimoniat que em fa pensar que potser fan la mitja marató (però no). Em poso al seu darrere i miro el rellotge, bastant per sota de 4'/km, frena burro que encara et faràs mal! Un d'ells em guanyarà però l'altre no trigarà en petar i quedar-se enrere.





I així em planto davant de l'última pujada de la cursa, començo a fer i vaig tenint distraccions: els ànims de la Gemma i la foto de l'Uri Batista, creuar-me amb corredors de la mitja (venen en sentit contrari), avançar algun maratonià... i em planto a Sant Miquel de les Formigues, cota màxima de la cursa amb 1.202 m.



Ara ve un tramet per dins del bosc gens tècnic però sí molt moll, així que m'ho prenc amb calma... i un cop passat gas a fondo fins a meta, acabant en 5h39' (posició 25) després dels teòrics 42 km i 2.400 m+ (tot i que a la pràctica ha sortit algun km de més i alguns metres positius de menys).

Aprofito per felicitar la gran cursa del David i del Xevi, així com la primera posició de la Joa. Jo acabo molt satisfet d'haver acabat d'una peça (no diré fresc com una rosa perquè la panxa m'ha fet la guitza, però sí força bé) i content d'haver gaudit d'una marató amb molta pista però per un entorn increïble i ben organitzada.

Gràcies als ànims de la família i a l'ajuda de Hoko-Esport, Òptica Bassol, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports. Ara a per la meva tercera ultra de 100 milles... aquest cop per la Costa Brava!