24h Cyclotour

El funcionament de la cursa d’avui és ben simple, donar tantes voltes com es pugui al circuit de Calafat, de 3’25 km. Hi ha moltes categories: 6h, 12h i 24h, per equips o individual. Jo estic apuntat a les 24h indivual, així que en tinc per una estona.

La prova és amb drafting, és a dir, que es pot anar a roda. Comencem a les 4 de la tarda i de seguida veig que el grup capdavanter surt massa ràpid i el deixo marxar per no cremar-me. Em quedo en terra de ningú, massa lent per anar amb els primers (molts competeixen per equips o en proves més curtes, però també hi van uns quants de 24h sols) però massa ràpid per posar-me en un altre grup, sovint pedalejo en companyia però sempre van darrera meu i em toca menjar-me tot el vent a mi sol.

Vaig menjant i bevent, els meus pares em fan assistència (l’organització no dóna avituallament, però als de 24h sol se’ns permet rebre avituallament d’algun acompanyant sense parar) i faig les primeres 6h d’una tirada per aprofitar la llum del dia, sumant gairebé 200 km. Aleshores faig una aturada al box per canviar-me de roba i menjar una amanida de pasta. M’hi estic més de 20’ i torno a sortir a pista.

Amb l’arribada de la nit, la cursa sembla una altra. L’aturada m’ha donat forces, i puc seguir el grup capdavanter 1h30’ més o menys, fins que em despenjo, vaig sol fins que em doblen, em torno a enganxar... i així fins que torno a parar al box, després de 4h pedalejant des de l’última aturada i amb un total de 330 km.

Paro al box a menjar una mica, crec que hi estic uns 20’ i torno a sortir a pista. Ara fa vent, força vent. Tenia previst tornar a fer una altra tirada de 4h però quan no porto ni 2h torno a parar, ho passo molt malament pel vent, que en més d’una ocasió està a punt de tirar-me a terra. Tampoc em trobo massa bé i no faig més que arrossegar-me pel circuit. Entro i veig el Salva, el meu company de box, dormint, i decideixo fer el mateix.

Al cap d’una hora més o menys m’aixeco per menjar i tornar a sortir de nou. Un altre cop sembla una cursa nova, amb la llum del dia. Començo a pedalejar per enèsima vegada i les sensacions no són gaire bones, tinc les cames molt pesades i vaig bastant adormit... però al cap d’una o dues voltes la cosa ja canvia. Em trobo molt bé i el grup bo no m’agafa sinó que els vaig retallant jo però estan molt lluny. Com m’agrada l’ultra distància! Fa unes hores era un cadàver que donava voltes per aquí, i ara vaig camí dels 400 km a ritme d’IM... però faig cas al sentit comú i em deixo atrapar pel grup per guardar una mica, ja que encara queda molt.

Després de l’última vegada que he sortit al circuït, quedaven 9h i mitja de cursa, i les faig totes d’una tirada... vaig tant com puc en grup, i les últimes hores passem molta calor... però per fi tornem a arribar a les 4 de la tarda, 24 hores després d’haver començat a pedalar.

He fet uns 635 km, quedant el 8è classificat en la categoria de 24h sol, és a dir els més grillats. Ha estat una prova dura a nivell físic, però res a veure amb ultra trails... això sí, crec que molt més dura a nivell mental pel fet de donar voltes. Quan vaig acabar, vaig dir que no ho faria mai més, avui no ho descarto.

No puc acabar sense donar les gràcies a Hoko-Esport per una equipació de gran qualitat, el Samu de MC3 per algunes ajudes, el Nestor per deixar-me la llum, els amics que em van enviar ànims... i sobretot al meu pare que em va anar avituallant durant les 24 hores, una feina tant o més dura que la meva.

Ultra Trail Emmona

La d’avui és, diuen, la mare de totes les ultres a Catalunya. L’any passat ja la vaig fer però amb el recorregut modificat per la neu. Aquesta vegada farem el recorregut original passant pels seus cims emblemàtics. Tenim per endavant 110 km i 8.460 m+. Dic tenim perquè el Raul Montoro i jo competim per equips amb la intenció de fer un bon resultat en aquesta modalitat.

Sortim a les 6 des de Sant Joan de les Abadesses amb les primeres llums del dia. Primera volta pel poble i només trepitjar la muntanya ja ens arriba el primer problema. La motxilla del Raul es desmunta i hem de parar per solucionar-ho de forma provisional.

Continuem la marxa per encarar la primera pujada, cap al Puig Estela. Un cop feta, la baixada és molt dreta i per gespa molla, cosa que ens fa anar per terra més d’una vegada. Arribem a l’avituallament de Pardines (km 18) per menjar i carregar líquid, a més de rebre els ànims dels meus pares. També perdem temps amb la motxilla, problema que ens farà parar més cops, però més val deixar el tema.

Abans d’arribar al Coll de la Marrana ens ajuntem un bon grupet del Terradesports, amb l’Oriol Pagès, David Arnau i Ferran Lluir, a més del Jordi Martí que ha vingut a animar. Ara ve un tram amb vistes espectaculars, amb cims per sobre dels 2.700-2.800 m: Bastiments, Pic del Freser, Pic de l’Infern, Fossa del Gegant, Rocs Blancs i Puig de Fontnegre. Acabat aquest tram, passem pel Pic de l’Àliga i ja comencem la baixada cap a Núria.

Un cop arribats a Núria, rebem de nou els ànims dels meus pares i de la Laia i l’Alejandro que han pujat caminant fins aquí. Agafem forces de l’avituallament en gran companyia (el David Neila ja marxa, acabarà guanyant per equips amb el seu company) i el Raul aprofita per canviar de motxilla (mil gràcies al Jordi Martí per deixar-li la seva).

Sortim amb les piles carregades per afrontar una dura i llarga pujada que ens fa passar pel Puig de Finestrelles, Pic del Segre i acabar coronant la cota màxima de la cursa: el Puigmal (2.914 m), on el Raul es posa a ballar amb una noia que està animant (lògicament es queda bocabadada).

Ara llarga baixada que ens porta fins a Planoles, al km 72. Aquí tenim la bossa i aprofitem per canviar-nos i menjar mentre rebem de nou els ànims familiars. També serà l’última vegada que veig l’Oriol, que acabarà arribant a meta amb un gran temps.

Comencem la pujada amb moltíssima calor, ja que al principi passem per un bosc tancat amb molta humitat. Arribem a La Covil i comencem a baixar, parant un moment per posar-nos el frontal. Arribem a Ribes ja de nit per rebre els ànims familiars i agafar forces per l’últim tram que ens queda: el Taga.

A partir d’aquí ens acompanya l’Alejandro. La pujada se’m fa molt dura i el ritme que porten ell i el Raul és massa elevat per mi, però acabem arribant a dalt i baixem cap a Coll de Jou, on veiem la família per última vegada abans de meta.

Queda molt poc però anem baldats. Poca cosa a comentar d’aquí fins al final, només un moment que dubtem i ens equivoquem de camí (fins aleshores comentàvem la perfecta senyalització) i ens passa l’Isma, que ha fet una cursa per treure’s el barret.

Arribem de nou a Sant Joan després de 22h41’, compartint la 44ª posició de la general i fent 2ons en la categoria d’equip masculí (tot i que no n'estic segur perquè a internet sortim com a tercers però ens van cridar com a segons). Ha estat una cursa duríssima però espectacular i una bona experiència compartida amb un gran amic gràcies al qual avui estic corrent ultra distància.

Felicitats a tots els finishers, especialment als companys del Terradesports, i ànims pels que van haver d’abandonar (la xifra de 224 arribats sobre 470 inscrits parla per si sola de la duresa de la prova).

No puc acabar sense donar les gràcies a la família pels ànims durant tota la cursa, així com els de la resta d’amics que estaven animant: Anna Juvé, Rosa Navarro, Pere Alsina, Carme Carmona... i sobretot al Miquel Pera, amb qui vaig poder parlar per telèfon a l’avituallament de Núria i em va enviar forces. També a Hoko per ajudar-me a anar ben equipat (una passada les malles sensei). I ara... recta final cap a Ehunmilak!

La Cursa del Llop

Al 2012 vaig poder veure’n una part fent la marxa cicloturista, i des d’aleshores que la tenia al cap. La Cursa del Llop és una cursa combinada de 6 etapes en 2 dies amb diferents modalitats de participació: una o més etapes, totes per relleus o el Trofeu del Llop (fer-les totes de forma individual). Com de sentit comú aquí no en gastem, l’objectiu era ser Llop.

He de reconèixer que aquesta prova em fa molt respecte. Normalment no tinc problemes en aquest sentit però la nit de divendres em costa molt dormir, crec que no aconsegueixo tancar els ulls ni 4h senceres. Però arriba dissabte al matí i comença el tema...

1ª etapa: Marxa Cicloturista (172 km, 2.200 m+)

Sortim de Roquetes a les 7.15 i el ritme inicial és bastant elevat. El grup va més o menys compacte, amb uns pocs escapats per davant i alguns per darrera. Al km 40 ens paren els Mossos (el grup d’escapats ja havia marxat) amb l’excusa que el cap i la cua de la marxa van massa separats i hem d’esperar per reagrupar-nos per passar el pròxim tram (a veure si algú troba lògica alguna).

A partir d’aquí ja normal, anant tant amagat com puc dins del grup (sort que no vaig portar la cabra), només paro en un parell d’avituallaments per no perdre la roda bona i aprofito les pujades per anar saltant de grup en grup quan es trenca. Passat el km 150 sí que em toca tirar una estona, ja que ens quedem un grup de 5 o 6, dels quals 3 aspirem al Llop (Jordi Pàmies, Aleix i un servidor) així que toca treballar. Acabo aquesta etapa en 5h44’, arribant de nou a Roquetes i em queda més d’una hora fins la sortida de la següent, així que aprofito per canviar-me amb tranquil·litat, beure i menjar força.

2ª etapa: Cursa de muntanya, Del riu al mar (32 km, 950 m+)

Sortim corrent des de Roquetes però tenim 3 km neutralitzats fins a Tortosa, els quals fem a ritme molt lent darrera d’una moto que ens marca la ridícula velocitat. Un cop arribats a Tortosa, es dóna la sortida oficial de l’etapa i aleshores comencen els 32 km.

A última hora decideixo no portar aigua a sobre, ja que ens havien dit que teníem avituallament cada 3 km, però en algun cas s’allarguen i el tram del barranc se’m fa molt llarg per culpa de la set que passo. La primera part de la cursa fa pujada i té algun tram amb força pedra, però una vegada a dalt dels ventiladors és tot baixada, amb gairebé tot pista o asfalt. Així que la segona part la faig a ritme molt més ràpid (fins ara he patit una mica, però a partir d’aquí les vambes d’asfalt són un encert) i acabo l’últim tram pel passeig de l’Ampolla, on no fa ni un mes que estava corrent l’Ironcat. He fet aquesta etapa en 3h10’.

Tinc uns 50’ fins la següent, així que de nou canvi de roba, menjar, beure i...

3ª etapa: Caiac de mar (16 km)

El mar està una mica picat, però porto caiac de plàstic que és bastant estable. Començo al mateix lloc de la platja on vaig començar l’Ironcat, pràcticament darrera del tot i vaig guanyant posicions poc a poc. Tinc el far com a referència, però un cop el passo vaig en direcció als caiac que veig a l’horitzó, ja que no tinc ni idea de cap a quin punt hem d’anar.

Poc a poc el caiac es va omplint d’aigua (error no portar cubre) fins al punt que el bidó d’aigua que porto dins marxa flotant cap al fons i l’he de repescar amb els peus. Finalment arribo a Riumar després de 1h59’.

Aleshores els meus pares marxen cap a casa tranquils després de veure que no m’he ofegat al mar i jo, cap a l’hotel amb la resta de llops a dutxar-me, sopar, dormir 5 horetes (a l’habitació amb l’Albert, gràcies pels consells llop vell) i... esmorzar i tornem-hi.

4ª etapa: Caiac de riu (24 km)

Sortim de Deltebre passades les 6 amb gairebé 20’ de retràs i ja tinc el primer problema. Ara em deixen un caiac de fibra, molt més ràpid... però el seient no hi és i no n’hi ha cap altre. Començo a remar però no porto ni 30’ i el cul em fa un mal increïble, fins al punt de pensar en plegar, ja que a més de remuntar el riu a contracorrent i el mal de cul, també tenim vent en contra i moltes algues.

Amb paciència i anar fer arribo a Tortosa en 3h32’. Surto del caiac i un membre de l’organització em porta en cotxe fins a Roquetes. Amb el temps just per canviar-me, menjar i beure molt ràpidament i... aleshores ens comuniquen que es retarda la sortida següent, per compensar el retràs de l’etapa anterior i respectar les 4h que teníem els llops com a temps de tall. Amb aquest temps “de regal”, aprofito per menjar una mica més i fer-me un massatge amb els fisios que hi ha al pavelló.

5ª etapa: Mitja marató, Pujada a Caro (21’095 km, 1.100 m+)

Els primers kms anem a ritme tranquil, la carretera tendeix a pujar però passada la meitat de cursa ja puja amb cara i ulls. És asfalt però amb un desnivell que convida a caminar, tot i que no ho faig en cap moment (mentida, dos passes per sortir de la carretera i anar “al lavabo”). Estic tan cansat que em noto les cames prou bé, i el meu pare em va animant en diversos llocs. Acabo arribant a dalt de tot en 2h10’ i avançant molta gent al tram final.

Per l’efecte dominó, la sortida de l’etapa següent també es retarda i tinc més d’una hora de marge. Em canvio de nou, menjo i bec (això d’ara suposo que deu ser el dinar) en companyia del meu pare que això ja està fet.

6ª etapa: Travessa del Port en BTT (90 km, 1.300 m+)

Teòricament és un tràmit... però el primer problema arriba abans de començar. Poso el peu esquerre al pedal i em queda tort... ves a saber perquè però la cala de la sabata està torta. Queden dos minuts per la sortida, trec les claus allen per arreglar-ho però no hi ha manera, sembla que a més el cargol està coronat. Ho arreglo com puc “a lo bruto” i arribo just per fitxar i posar-me a la cua del nombrós grup.

El primer tram fa pujadeta fins arribar a una cresta amb bones vistes i aleshores començar un tram bastant tècnic que em recorda que sóc un paquet en aquest sector i em fa posar el peu a terra més d’una vegada i fer algun tram amb la bici a hombros. Porto una mitja molt baixa i penso que les 8h de marge tampoc m’aniran de sobres, però passat el km 20 ja serà majoritàriament pista. A més, vaig carregat amb aigua i menjar, no paro en cap avituallament fins al km 50. Arribo al 65 i em diuen que queden 15 plans i 10 de baixada per pista o asfalt, això està fet...

Arribo a l’Ajuntament de Tortosa havent completat aquesta etapa en 5h46’. Ho he aconseguit, sóc Llop!

Han estat un total de 22h24’ per completar les 6 etapes. Com anècdota, el 9è llop (havíem començat 22 i acabem 16). Aprofito per felicitar la resta de llops que van completar un repte en majúscules i animar els que ho van intentar.

Aquesta cursa és... no es pot descriure. Una organització entregada a nosaltres tractant-nos com a reis durant els dos dies que ens hem torturat física i mentalment, només puc donar les gràcies pel tracte rebut abans, durant i després de cada etapa i del global de la cursa a tots els organitzadors i voluntaris.