Ultra Trail Emmona

La d’avui és, diuen, la mare de totes les ultres a Catalunya. L’any passat ja la vaig fer però amb el recorregut modificat per la neu. Aquesta vegada farem el recorregut original passant pels seus cims emblemàtics. Tenim per endavant 110 km i 8.460 m+. Dic tenim perquè el Raul Montoro i jo competim per equips amb la intenció de fer un bon resultat en aquesta modalitat.

Sortim a les 6 des de Sant Joan de les Abadesses amb les primeres llums del dia. Primera volta pel poble i només trepitjar la muntanya ja ens arriba el primer problema. La motxilla del Raul es desmunta i hem de parar per solucionar-ho de forma provisional.

Continuem la marxa per encarar la primera pujada, cap al Puig Estela. Un cop feta, la baixada és molt dreta i per gespa molla, cosa que ens fa anar per terra més d’una vegada. Arribem a l’avituallament de Pardines (km 18) per menjar i carregar líquid, a més de rebre els ànims dels meus pares. També perdem temps amb la motxilla, problema que ens farà parar més cops, però més val deixar el tema.

Abans d’arribar al Coll de la Marrana ens ajuntem un bon grupet del Terradesports, amb l’Oriol Pagès, David Arnau i Ferran Lluir, a més del Jordi Martí que ha vingut a animar. Ara ve un tram amb vistes espectaculars, amb cims per sobre dels 2.700-2.800 m: Bastiments, Pic del Freser, Pic de l’Infern, Fossa del Gegant, Rocs Blancs i Puig de Fontnegre. Acabat aquest tram, passem pel Pic de l’Àliga i ja comencem la baixada cap a Núria.

Un cop arribats a Núria, rebem de nou els ànims dels meus pares i de la Laia i l’Alejandro que han pujat caminant fins aquí. Agafem forces de l’avituallament en gran companyia (el David Neila ja marxa, acabarà guanyant per equips amb el seu company) i el Raul aprofita per canviar de motxilla (mil gràcies al Jordi Martí per deixar-li la seva).

Sortim amb les piles carregades per afrontar una dura i llarga pujada que ens fa passar pel Puig de Finestrelles, Pic del Segre i acabar coronant la cota màxima de la cursa: el Puigmal (2.914 m), on el Raul es posa a ballar amb una noia que està animant (lògicament es queda bocabadada).

Ara llarga baixada que ens porta fins a Planoles, al km 72. Aquí tenim la bossa i aprofitem per canviar-nos i menjar mentre rebem de nou els ànims familiars. També serà l’última vegada que veig l’Oriol, que acabarà arribant a meta amb un gran temps.

Comencem la pujada amb moltíssima calor, ja que al principi passem per un bosc tancat amb molta humitat. Arribem a La Covil i comencem a baixar, parant un moment per posar-nos el frontal. Arribem a Ribes ja de nit per rebre els ànims familiars i agafar forces per l’últim tram que ens queda: el Taga.

A partir d’aquí ens acompanya l’Alejandro. La pujada se’m fa molt dura i el ritme que porten ell i el Raul és massa elevat per mi, però acabem arribant a dalt i baixem cap a Coll de Jou, on veiem la família per última vegada abans de meta.

Queda molt poc però anem baldats. Poca cosa a comentar d’aquí fins al final, només un moment que dubtem i ens equivoquem de camí (fins aleshores comentàvem la perfecta senyalització) i ens passa l’Isma, que ha fet una cursa per treure’s el barret.

Arribem de nou a Sant Joan després de 22h41’, compartint la 44ª posició de la general i fent 2ons en la categoria d’equip masculí (tot i que no n'estic segur perquè a internet sortim com a tercers però ens van cridar com a segons). Ha estat una cursa duríssima però espectacular i una bona experiència compartida amb un gran amic gràcies al qual avui estic corrent ultra distància.

Felicitats a tots els finishers, especialment als companys del Terradesports, i ànims pels que van haver d’abandonar (la xifra de 224 arribats sobre 470 inscrits parla per si sola de la duresa de la prova).

No puc acabar sense donar les gràcies a la família pels ànims durant tota la cursa, així com els de la resta d’amics que estaven animant: Anna Juvé, Rosa Navarro, Pere Alsina, Carme Carmona... i sobretot al Miquel Pera, amb qui vaig poder parlar per telèfon a l’avituallament de Núria i em va enviar forces. També a Hoko per ajudar-me a anar ben equipat (una passada les malles sensei). I ara... recta final cap a Ehunmilak!