Marató de Sant Llorenç

No tenia clar si havia de fer aquesta marató entremig de tantes ultres, però tenia ganes de fer-la ja que va ser la primera que vaig fer de muntanya, ara fa un any. Així que vaig decidir apuntar-me.

Com sempre, sortida a ritme alt i de seguida entrem a la muntanya. La cursa és molt ràpida fins el km 16, on comença la pujada més dura. Hi ha algun descans però pràcticament és tot pujada fins el km 24, quan coronem La Mola, el punt més alt (uns 1.100 m).

Ara ve una baixada amb molta pedra i força tècnica on perdo alguna posició, però de seguida tornem a pujar fins al Coll d'eres. Ara sí que ja està pràcticament tot el desnivell positiu fet, només queda pujar Era Ventosa i ja gairebé tot baixada.

Com de costum, el meu millor moment arriba en el tram final i a partir del km 30 començo a guanyar bastantes posicions per acabar creuant la meta després de 42 kms i 1.900 m+ en 4h33'38'', en la posició 30 d'uns 450 corredors.


Acabo molt content de veure com cada vegada em recupero millor i més ràpid de les curses llargues, ja que fa una setmana corria els 100 kms del Montsant i avui m'he notat molt fi, a més de fer 17' menys que l'any passat.

Vull felicitar l'organització perquè és de les millors que m'he trobat mai. Avituallaments complets, recorregut ben marcat, preu raonable... Si aquesta cursa forma part de la Copa Catalana és per mèrits propis.

Després d'algunes curses molt corredores, les pròximes venen carregades de desnivell: Paüls i Montseny seran lentes.

Ultra Trail Serra del Monsant

Després de l'ironman de Calella vaig recuperar-me bastant ràpid a nivell muscular, però tenia dolor als peus. No era res greu però veient l'atapeït calendari que tenia per endavant, vaig decidir deixar passar la Ultra Comtes d'Erill per acabar de fer net.

Em va fer ràbia però va ser la decisió encertada, ja que em va servir per recuperar-me i agafar ganes de córrer (en dues setmanes només vaig córrer un dia per Montserrat i dos dies per asfalt 30').

I així arribo a Cornudella de Montsant. Després de fer els últims preparatius i passar el control de material, es dóna la sortida. Com sempre a ritme ràpid, ningú pensa en els 100 km.

De seguida entrem a la muntanya i no triga gaire en arribar el primer problema. Al refugi d'Albarca no funciona bé el lector de dorsal i es forma cua de corredors. No és gaire temps però suficient com per posar-se nerviós.

Arribo a Ulldemolins (km 24) on hi ha el primer avituallament. Una mica de fruita, coca-cola i a seguir. Corro pràcticament tota l'estona acompanyat d'un corredor o un altre, mantenint més o menys la posició. Però avui no tinc bones sensacions, alguna cosa no funciona.

Vaig passant controls: Ermita de Sant Antoni, Margalef, La Bisbal de Falset... Ja porto 45 km i continuo sense trobar-me bé. Començo a pensar en retirar-me perquè penso en els 100 kms i se'm fan una utopia. El proper control és al Mas del Serrador (km 51), però decideixo continuar fins a Cabacés (km 56) perquè allà hi ha els meus pares i l'avituallament.

De moment m'assec mentre menjo una mica de pasta. Ja no penso en retirar-me... els meus pares han vingut a seguir-me, molts amics m'han enviat ànims i la cursa dóna 3 punts pel Montblanc. Així que em poso l'ipod per distreure'm i a continuar cap endavant.

Al cap de poc em perdo amb dos corredors més... Quan trobem el camí correcte, els 3 coincidim en que ha estat culpa d'una mala senyalització. Hem fet uns 2 kms de més però penso en positiu i a seguir. Més tard em perdo un altre cop però aquesta vegada només és culpa meva per no anar prou concentrat. Vaig passant més controls: La Figuera, Vilella Alta, Vilella Baixa... el plat de pasta m'ha donat ales però tampoc estic per tirar cohets.

Arribo a Escaladei (km 80) on hi ha el tercer avituallament. Coca-cola, fruita i mig entrepà per agafar forces pels últims 20 kms.

Surto de l'avituallament ja amb el frontal. Només 20 kms... però els més durs. Ara toca pujar, pujar molt. I escalar. Hi ha tres parets pràcticament verticals que s'han de pujar amb corda.

Un cop a dalt arriba el millor moment de la cursa. Passo alguns corredors, conversa breu, ànims i a seguir... Estic corrent de nit per la Serra Major sense veure pràcticament res a part de la boira, escoltant la música a tota hòstia i cantant (crec que en aquest moment sí que he perdut el nord). Estic gaudint tant que si la cursa s'allargués 10 o 20 kms no m'importaria.





Però passat el km 90 ja tinc ganes d'arribar. I així torno a Cornudella per creuar la meta després de 13h47', en la 16ª posició després dels 100 kms i 4.000 m+.

Tenint en compte com ha anat la cursa i els mals moments que he passat, acabo molt content. I amb una gran recompensa, ja tinc tots els punts pel Montblanc, tot i que el primer any és molt difícil tenir la sort de cara i obtenir un dorsal... així que segurament tirarem cap al País dels Pirineus.

Després de La Portals, aquesta és la ultra més ràpida que he corregut. A part del desnivell relativament baix, hi havia bastant asfalt i camí de formigó. Però intentar córrer "ràpid" amb 80 kms a les cames és un alicient més. Molt bona organització i molt ben senyalitzada (només vaig trobar un punt mal senyalitzat, on ens vam perdre, però marcar 100 kms és una tasca molt difícil). L'any que ve si puc hi tornaré.

Challenge Bcn-Maresme

A la nit he descansat molt bé i arribo a Calella amb prou temps per fer els últims preparatius a boxes i ja vaig cap a la sortida amb l’Emilio, per córrer per segon any el Challenge, que torna a ser Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga Distància sobre la distància ironman (3’8+180+42’2).

Ja s’ha iniciat la prova. 8 minuts més tard que els pros, ens toca als grups d’edat de 18 a 34. Sortida des de la platja i fins a la primera boia hi ha cops per tot arreu… no sé quina pressa tenen perquè després ens acabarem arrossegant tots en un moment o altre. No em trobo còmode en cap moment a l’aigua, em desoriento diverses vegades, més cops cada vegada que avanço nedadors més lents d’una sortida anterior o que em passen alguns de més ràpids d’una posterior... Surto de l’aigua en 1h14’55’’, fent el parcial 295. Va ser una natació llarga (els companys que portaven GPS asseguren que més de 4.000 m) i amb la majoria del recorregut a contracorrent. Tot i així, el meu rendiment a l’aigua ha estat de pena, he perdut més de 10 minuts respecte el temps que pretenia fer però deixo els càlculs per més endavant perquè això és molt llarg.

Al haver sortit marejat, em prenc la transició amb relativa calma (gairebé 4’) i pujo a la bici. Fem l’enllaç de 3 kms per dintre Calella on hi ha molts girs, asfalt en mal estat... fins arribar a la N-II des d’on comencen les voltes i aquí sí que es pot rodar ràpid. La bici serà una constant d’avançar molts triatletes i que m’avancin molts, però al haver fet diverses sortides és difícil controlar la posició real en cursa.

Arribo a Montgat la primera volta (km 39), mitja volta i un altre cop cap a Calella (km 75). Com he dit, em passen molts i passo jo a molts... però tinc la sensació que el segon cas es dóna amb força més freqüència. Afluixo un pèl en tots els avituallaments per bidons d’aigua o isotònic, o plàtan per quan em toqui menjar.

A l’inici de la segona volta, paro un moment a pixar perquè portava 5 minuts intentant fer-ho en marxa però em continua sent impossible. No perdo ni un minut, començo a pedalar molt més còmode i de seguida recupero les posicions que he perdut durant la meva parada. Menjar segons tenia previst però no tinc gens de gana i em costa.

Un altre cop a Montgat (km 111) i cap a Calella... ara ja comença a fer més vent, i comença a ploure, en algun moment amb bastanta força.  Començo ja la tercera volta i en aquest moment em passa l’Emilio com un coet. Aquesta vegada fem mitja volta a Sant Andreu de Llavaneres i quan arribo a Calella ja em toca tirar cap al poble, passant pels 3 kms urbans que amb el terra mullat eren bastant perillosos.

Arribo un altre cop a boxes i el compta em marca 181 km, que he fet en 5h08’19’’ (parcial 204). Aquesta vegada sí que vaig per feina a la transició i en un moment ja estic corrent. Arribo a la zona de meta i a partir d’aleshores començo les 4 voltes. Passo davant la meva família i la de l’Emilio, vaig bé de cames així que tiro... M'intento enganxar a la segona pro espanyola però ràpidament la deixo (ella faria la marató en 3h02').

Passo a l’Emilio i li dono ànims, encara va 3 minuts per davant meu. Després veig al Toni que també ha vingut amb la família a animar. Corro sense GPS però pels parcials que em surten veig que els kms no estan marcats al seu lloc així que deixo de mirar el rellotge i vaig a la meva, amb la sensació que estic apretant un pèl massa però em trobo bé. Al pas pel km 19 el Toni em diu que vaig a 4:30/km clavat, però quan el torno a veure a la següent volta ja no vaig igual, porto estona amb mal de panxa i ganes de vomitar, em fa fàstic el gel només de mirar-lo i no m’entra res a l’estómac. Em diu que ja ho tinc i que ja no guardi res, que apreti... però ara sí que noto que m’estic arrossegant. Últim pas per la línia de meta, després sobre el km 34, amb 9h09’ de carrera el Toni em diu que amb aguantar el tros que queda a 5’/km ja faré marca.

Però els meus pares porten tot el dia animant-me, després han vingut la Laia i l'Alejandro, la família de l'Emilio també ha estat animant tot el dia, el Toni ha vingut amb la família a donar suport i psicològicament m'ha salvat quan anava mig mort... I també molta gent m'havia enviat ànims dies enrere o el mateix dia seguint la cursa online. Per exemple, el Nestor i la Cristina han estat en tots els IM que he fet, i si avui no estan aquí és perquè tenen una cosa molt més important a fer (felicitats família) i també m'enrecordo de tots els amics i companys, especialment el Raul Montoro perquè des de que vaig començar a fer el burro que sempre m'ha donat suport, i el Jordi Martí per ser de les poques persones que m'anima a fer burrades encara més grans. Per tots ells no em puc conformar amb córrer a 5'/km, així que miro cap a una altra banda per evitar les ganes de vomitar mentre em prenc el gel i apreto a córrer tant com puc oblidant-me que vaig buit per dins per l'estona que fa que no menjo.

Creuo la meta havent fet la marató en 3h17’ (parcial 104). També he de dir que si la natació tenia metres de més, la marató en tenia de menys ja que els companys amb GPS diuen que van sortir 41 kms aproximadament.

El temps final va ser de 9h47’28’’, acabant en la posició 122 de més de 1.300 triatletes en la posició general i Campió d’Espanya de Llarga Distància 20-24. Estic molt content del resultat però també per veure encara força marge de millora, crec que en condicions ideals i bona forma l’any que ve puc estar a prop de les 9h30’.

També felicito l’Emilio que va fer un gran temps de 9h56’ en el seu debut en IM, fent un parcial espectacular en bici (96 de la general en aquest sector). La temporada que ve pinta molt bé pel Triatló Vallirana, sobretot en llarga distància amb l’arribada al club d’ell i del Jordi Matos, a qui envio molta força per córrer aquest dissabte el Campionat del Món d’Ironman a Hawaii.

No vull acabar sense fer referència al company que va morir durant la natació, molts ànims per la família i amics.

Cursa del Cérvol

Diumenge es va disputar la primera edició de la Cursa del Cérvol, la cursa de muntanya de Vallirana. Arribo amb temps per recollir el dorsal i saludar molts amics, companys i coneguts que han vingut per córrer, col·laborar o animar els participants.

Es dóna la sortida de la llarga i correm tots darrera el Toni, que obre la cursa durant el tram inicial. Ràpidament passem el Xipreret i agafem la primera pujada que ens portarà fins al Pla d'Ardenya, on tenim el primer avituallament muntat per la família del Victor.

Aleshores hem de fer una volta que era l'únic tram de tot el recorregut que no havia entrenat. Rebo els ànims de l'Emilio que està fent de control i més tard del Victor Garcia, que està en el segon avituallament, just abans de baixar cap a Begues.

Passo una segona pujada important i arribo al tercer avituallament, on hi ha la Mari i novament l'Emilio. Ara ve un tram molt ràpid i corredor amb força pista, així que aprofito per apretar tot el que em deixen les cames.

Arribo al creuament amb el camí que ve del Puig Vicenç però ni rastre dels corredors de la curta... així que guardo una mica en la baixada cap a Can Bogunyà, i perdo un parell de posicions.

Un cop a baix, agafo forces a l'avituallament que tenen muntat el Raul, el Luis i el Jose i enfilo el corriol de pujada que em portarà fins el mas. La pujada és el meu fort així que avanço tres corredors que es nota que ja van tocats.


Ja estic a dalt al Mas de les Fonts, on sempre que entreno paro per beure aigua, però avui no toca parar aquí ja que queda pujar una mica més per tornar a passar pel Pla d'Ardenya i l'avituallament del Victor i família. Ja només la baixada tècnica per l'avenc, abans de la qual em passa el primer corredor de la curta i el segon, el Miqui. En la baixada també m'avança un corredor de la llarga.

Ja estic de nou al Xipreret i per darrere ni rastre de cap corredor... per davant en veig un però està molt lluny. Veig impossible agafar-lo però apreto i corro tan ràpid com puc per retallar-li temps... rebo els ànims del Nestor i el Jordi i apreto més encara. No l'he pogut agafar però li he retallat molt en els últims dos kms.





Finalment van sortir una mica més de 27 kms i gairebé 1.000 m positius, que vaig completar en 2h26'23'', acabant el 8è de la general i 1er local.


Molt bon paper de tots els companys. A destacar en la cursa llarga el Victor Estepa que va guanyar la llarga amb autoritat fent un temps de 2h07'. També el Toni Montero i el Manu, que si em despisto m'agafen. Pel que fa la curta, la Vero va quedar 2ª general i 1ª local, el Miki 2on, el Xavi 3er, el Pau 3er sénior, el Joanjo 1er veterà...








I així va transcórrer la primera edició d'aquesta cursa. La valoració global per part dels corredors va ser molt bona, llàstima que alguns es van perdre. He fet moltes curses de muntanya en l'últim any i crec que el recorregut estava ben senyalitzat, tot i que segurament la meva opinió no es pot considerar objetiva ja que coneixia perfectament el recorregut i havia col·laborat amb la senyalització. De ben segur que l'any que ve sortirà una cursa encara millor, i amb el temps es convertirà en una prova a marcar en vermell en el calendari.

Ara ja encaro la recta final d'aquest any en el qual he debutat en ultradistància, tot i que abans aniré a buscar la meva quarta medalla d'ironman a Calella amb la intenció de rebaixar la marca de 9h51'. Firmo ja mateix fer l'aigua i la bici igual que a l'Ironcat, però a la marató vull córrer més ràpid... potser massa i tot, a veure què passa.