miércoles, 16 de marzo de 2022

UTTGN 200

Ultra Trail Tarragona 200 milles o Long Trail Tarraconensis. Quan vaig veure anunciada aquesta cursa, em va tornar la motivació per preparar ultres de nou després d'una llarga aturada. A priori, ens esperen 328 km i 8.700 m+, sense senyalitzar, amb dues bases de vida i 6 punts on es permet l'assistència externa. La resta, autosuficiència pura i dura (o així hauria de ser segons diu el reglament).

L'objectiu és gaudir del camí, acabar la cursa i, si pot ser, fer-ho dissabte. El Miquel Pera fa dies que em va comentar que aniria amb mi, tot i que el seu ritme de creuer és superior al meu, així que si vol anar amb mi li tocarà aixecar el peu.

Concentrat a la sortida, preparant els GPS.




Sortim puntuals a les 12 del migdia del dimecres i fem un primer tram per la platja abans d'agafar urbanitzacions i pistes de muntanya per anar cap al Catllar. 

Primeres passes, amb els ànims 
de l'Albert Vilardell.
La cosa va fluïnt sense complicació, passem per Renau, Vilabella, Brafim, Vilarodona... i arribem a Santes Creus, primer punt d'assistència (km 35'2). 

Aquí hi arribem abans del previst i aprofito que hi és la Paula per menjar un tupper de macarrons amb tofu. No tenim pressa però tampoc ens entretenim en excés i continuem el camí, s'ha d'anar sumant.

Aquest primer tram ja ha servit per estirar una mica el grup i veure quines cares anirem veient al llarg de la cursa. La Mònica Guilera, l'Oriol Borràs, els Davids (Javega i Vallverdú), el Juan González... seran les cares que més veurem. Això a priori, perquè això pràcticament encara no ha començat.

Passem pel Pont d'Armentera i arribem a Rocafort de Queralt (km 58'3) ja amb el frontal posat. Aquí hi ha un bar que molts aprofitem per parar a fer un mos, en principi no tindrem menjar fins la primera base de vida.


Hem agafat forces i continuem fent un bon tàndem amb el Miquel. No triguem gaire a agafar el Javi Puit (que està lesionat i acabarà abandonant) i el Luca Papi. Quin paio, acabarà la cursa en 4a posició mantenint el mateix ritme tota la cursa, les seves anècdotes ens mantenen ben distrets.

Al cap d'una estona ens tornem a quedar sols el Miquel i jo, fa molt fred i hi ha molta boira. Ens intentem distreure parlant dels molins eòlics i intentant recordar trams de quan vam fer plegats la Ruta del Cister.

Aquí ja començo a notar un problema que m'acompanyarà fins al final de la cursa: una reacció al·lèrgica a la processionària que m'acabarà infectant tot el voltant del turmell. Bé, el cervell no pot enviar més d'un estímul dolorós de forma simultània, mentre em faci mal el turmell no em farà mal una altra cosa.

Arribant a Vilanova de Prades.

Al llarg del tram entre Vallbona (km79'5) i l'Espluga de Francolí (km 100'2) se'ns ajunten dos o tres corredors més. Van més forts que nosaltres, o més ben dit que jo. Li dic al Miquel que tiri amb ells però em diu que no i em va esperant. Els altres fan el mateix, ja que no saben o no volen mirar el GPS.

Vinga va, passem Poblet i pugem cap al Tossal de la Baltassana, cim que coneixem d'altres curses. Fa estona que és de dia. El Miquel, l'Alfons i jo ja baixem cap a Vilanova de Prades (km 130'6), on hi ha la primera base de vida.

Aquí els pares del Miquel i la Paula ens ajuden a gestionar el material mentre mengem, jo aprofito per dutxar-me també. La infecció m'està provocant que el turmell s'infli cada vegada més però això no serà motiu per abandonar.


Sortim de la base de vida amb ganes. Portem gairebé 24 hores de cursa i sóm optimistes. Aquesta segona part ens endinsarà al Montsant, amb l'Ermita de Santa Maria del Montsant, el Pi de la Carbasseta o la Serra Major com a alguns punts destacables. Aquí hi ha el Jordi Santacana immortalitzant aquests moments.






A punt per la segona nit.
Baixem cap a Morera del Montsant (km 155'5) pel Grau de l'Agnet, una baixada que ens trinxa bastant. Aquí trobem tot tancat, així que no ens encantem i continuem cap a la Cartoixa d'Escaladei (km 161,1).

Aprofitem que és punt d'assistència externa per menjar i preparar-nos per afrontar la que serà la segona nit. Sortint d'aquí se'ns ajunta el Joan Pallejà, que s'ha quedat sense GPS i ens demana d'anar amb nosaltres fins a la Vilella Baixa, on es pararà a dormir unes hores. També s'ajunta amb nosaltres un noi d'Armènia, amb qui aprofito per practicar el meu anglès oxidat. Els ànims del Conrad també fan més amena la nit.

La falta de son comença a apretar a la segona nit i aprofitem una parada de bus per dormir 10' a Gratallops. Sembla que funciona, veurem fins quan. Anem prou bé i abans d'arribar a Falset repetim la dormida de 10', en aquest cas estirats a la pista.


Arribar a Porrera es fa llarg i pesat però ja hi sóm, i aprofitem l'optimisme del David Tena per enganxar-nos-hi i fer els 13 km de pujada cap a Puigcerver, segona base de vida. Comencem a molt bon ritme però m'acabo quedant una mica enrere. Després d'adormir-me de peu un parell de vegades i liar-me una mica al tram final pels ventiladors, arribo a Puigcerver (km 216'7).


Intentant entrar en calor.
A punt per sortir.



Aquí aprofitem per fer una dutxa, canviar-nos, menjar i dormir (en el meu cas 45'). Continuem fent camí i de seguida una fina pluja ja ens avisa del que vindrà. El tram fins a Mont-ral se'm fa bastant llarg, molta estona sol, amb molta boira, pluja i amb alguna paranoia per la falta de son.

Arribo a Mont-ral (km 246'8) ja plovent a bots i barrals i em poso al cotxe amb la Paula. El Miquel em diu que aquí ho deixa i, tot i que l'oferta és molt temptadora, jo continuo. Aprofito que és punt d'assistència externa per canviar-me sencer i menjar abans de sortir a fer la tercera nit.

Fred, boira i pluja a la tercera nit.


Surto amb el ponxo i tot posat, al cap de poc trobo el primer desviament del track. Aquí s'havia de seguir les cintes per seguir un camí alternatiu fins a entrar de nou al track, en aquest cas a La Riba.

Per aquí em van passar el David Vallverdú, el Joan Pallejà, el Manolo i l'armeni. Pujo a Illa però aquí hi havia un altre desviament, no veig les cintes i segueixo el track pujant més del compte. A més, m'enredo per allà dalt fent camp a través i acabo amb el ponxo i el pantaló impermeable trinxats. També acabo sense pals, que en algun moment de desconnexió mental me'ls deixo i no recordo on. De fet el que necessito ara mateix és dormir, però el temps que fa no convida precisament a fer vivac.

Vinga va, avanti. Es fa etern però per fi arribo al Pla de Santa Maria (km 279'3), penúltim punt d'assistència externa.  A més de la Paula també han vingut els meus pares. Arribo amb molt fred i hi estic una hora parat, menjant i abrigant-me. No paro de tremolar. Fa estona que no plou però vaig completament xop i surto amb el que em queda: motxilla més petita i vambes d'asfalt.

A pels últims 50 km.

Veganisme.
 



Surto i encaro la recta final, són les 12 del migdia i fa estona que no plou. Queden uns 50 km i surto a molt bon ritme, tant que em sorprenc. Però ja ho diuen allò, "arrancada de cavall, arribada d'ase". Al cap de 45' em desperto a terra sense recordar haver-me posat a dormir. Tot i això, no fa més de 5 minuts i continuo.

Ara sí, vaig fent a bon ritme (cosa relativa, el que em deixa la infecció al turmell). La Paula i els meus pares em venen a animar a algun poble, només animar ja que no està permesa l'assistència externa. Sí que ho està al Catllar (km 318), on la Paula em dona una altra bateria per carregar el mòbil.

L'encenc i em demana el codi PIN. 1. Error. 2. Vaig a tornar a posar el mateix: error. 3. Segur que m'he equivocat en alguna xifra, posaré el mateix una altra vegada. Res, a prendre pel sac el putu telèfon.

Aquest últim tram se'm fa prou distret, compartint molta estona amb el Tony Andrades i escoltant les aventures que ha viscut.

Tornem a entrar a la platja, on se m'escapa, i finalment entro a meta amb 82h llargues. Objectiu complert, volia acabar dissabte però el dia és molt llarg, i gairebé a les 11 de la nit també és dissabte.

Acabo contentíssim, tot i la infecció al turmell i haver fet alguns kms de més, m'he sentit molt fort a nivell psicològic. Enormement agraït als meus pares i als del Miquel per l'ajuda, i sobretot a la Paula, principal culpable que acabés la cursa amb èxit.

El millor equip.






Una experiència més.