Neorural

Diumenge passat tenia una nova cursa de muntanya. Es tractava de la primera edició de la Neorural, una cursa a Santa Maria de Martorelles de 23 km amb 1.300 m de desnivell positiu.
No va sortir tot com esperava, ja que va haver-hi algú que a la nit anterior no tenia res millor a fer i es va dedicar a treure marques del bosc. Degut a aquest fet, em vaig equivocar de camí fins a tres vegades i, tot i que en una d'elles vaig perdre només uns segons, entre les altres dues vaig fer uns 2 km de més.
A més del temps perdut per desfer el camí, això em va perjudicar en el ritme, ja que la majoria del recorregut era per corriols estrets, i en les pujades em veia obligat a anar a un ritme extremadament lent darrere de corredors que m'havien adelantat quan corria pel camí equivocat.
Tot i això, sempre em vaig perdre en companyia d'altres corredors, cosa que em va fer relativitzar la mala llet i prendre'm millor la situació.

Finalment vaig entrar a meta en 2h42', per acabar en la posició 51 entre més de 300 corredors. De no haver estat per la falta de senyalització, crec que podria haver completat la cursa per sota de les 2h30'. Deixant de banda aquest fet, em va agradar el recorregut, amb trams duríssims i bones vistes.

Marató se me'n refum

Diumenge al matí vaig anar a Sant Sadurní per córrer la Marató se me'n refum, amb 2.300 m de desnivell positiu. Poc abans de la sortida, em vaig trobar amb alguns companys que feien la cursa de 16 km i em van donar àmins.
Sortia a les 9 del matí i feia bastant de fred, pel que anava més abrigat que mai.  Després d'un tram urbà, ràpidament començavem a trepitjar pedra dins de la muntanya i a superar desnivells. Patint bastant al principi, a partir del km 10 ja corria a gust i amb un ritme còmode. Entre una cosa i l'altra no vaig prendre el primer gel fins les 2h.
Va ser cap al km 25 quan vaig començar a avançar tants corredors fins a perdre el compte, era aleshores quan més gaudia, i notava que els km i el temps passava volant, pujava corrent molts trams on tothom que veia caminava. Va començar a sobrar-me tota la roba d'abric que portava, així que me la vaig treure i la vaig guardar com vaig poder.

Finalment vaig acabar en poc més de 4h34', temps que em va valer per entrar a meta en 11ª posició absoluta.
Amb aquesta, ja són tres les maratons corregudes aquest any (dos de muntanya), i sense cap dubte ha estat la que he acabat amb millor resultat, millors sensacions i més sencer.

Amb ganes de més!

Cursa de Moja

10 mesos després, i encara no sé perquè, tornava a córrer una cursa de 10.000 m en ruta. L'últim cop, a la Cursa de Vilafranca, havia fet 39:14.
Molts dies havien passat des d'aleshores i tampoc estic acostumat a entrenar aquesta distància ni aquest ritme, així que no pretenia fer marca. No obstant, encomanat pel que feia tothom (greu error), surto corrent com un posseït i al pas pel primer km veig que l'he fet en 3:38... sé que no podré aguantar aquest ritme (assequible per molts però per mi infernal) i afluixo de seguida, però el segon km el faig en 3:40. A partir d'aleshores m'he arrossegat fins el final fent els 8 km restants per sobre de 4 min/km.
A la classificació provisional sortia que havia fet un temps de 39:33 (una mica menys en el meu rellotge) per acabar en la posició 22 de la general i 5è de la categoria.

Aprofito per felicitar el Dani, el David i el Carlos que han complert els seus objectius i han aconseguit la seva marca personal.

Jo tampoc estic descontent del meu resultat, tenint en compte que l'entrenament va enfocat cap a altres objectius. A més, no era un circuit excessivament ràpid, ja que hi havia trams de terra que, tot i ser majoritàriament plans, tenien bastanta pedra.
Ara bé, la conclusió és clara: o muntanya o llarga distància, però cursa curta i per asfalt... mala combinació!


En dues setmanes torna el que m'agrada, la marató de muntanya de Sant Sadurní!

Cursarroca

Passats ja els dies de fer el gandul, divendres tornava ja a entrenar mig seriosament amb 1h15' de trail running i 4.000 m a l'aigua. A última hora del dia vaig decidir apuntar-me a la Cursarroca, una cursa de muntanya a Sant Martí Sarroca de 17 km i 680 m de desnivell positiu, que podia ser un bon entrenament de cara a la Marató de Sant Sadurní i em cridava l'atenció per ser relativament a prop de casa, acompanyar l'Albert i coincidir amb el Carlos i el Jordi.

Ahir vaig sortir en btt a fer 42 km, conscient que avui em pesarien però no tenia gaire sentit descansar portant només un dia de càrrega.

Així que avui arribo allà amb l'Albert i ens trobem amb una organització que deixava bastant que desitjar. No obstant, el recorregut era molt guapo, amb bastanta pista i bosc, però amb la típica baixada pedregosa on em torço el tormell i em quedo dos minuts atontat. He anat tota l'estona de menys a més, corrent de principi a fi, però alfinal m'han pesat les cames dels últims dos dies i casi necessito la foto finish per guanyar l'Albert.

Finalment, arribada a meta en poc més de 1h27 per acabar en la posició 28. Un entrenament més i quart diumenge consecutiu fent el cabra per la muntanya amb un dorsal. La setmana que ve retrobament amb l'asfalt i una distància més curta, els 10 km de Moja.

Norseman

Espectacular, esperant poder-hi anar algun any!

Cursa de bombers de Begues

De nou cursa, i de nou a la muntanya. Arribava a diumenge en condicions gens habituals, després d'haver acabat la temporada amb la marató d'una setmana abans i sense fer pràcticament res des d'aleshores.

Per tant, ja sabia que no em sortiria la millor cursa, però tenia ganes de fer-la perquè el recorregut passava per a prop de casa (tot i que no vam passar pel Puig Vicenç com estava previst), tenia més companys i amics que la feien, estava apuntat feia temps...
Un cop aparcat el cotxe a Begues, canviats i escalfats, vam anar ja cap a la línia de sortida, tot i que aquesta es va donar amb una mica de retràs. Sortida molt ràpida i patint per no perdre gaires posicions, intentant seguir el fort ritme inicial de l'Albert. No obstant, amb el pas dels primers km ja es va anar posant cadascú al seu lloc. Anava bastant còmode al pas per la Penya del Moro, on estaven la Laia i l'Alejandro per animar-me.
En una de les primeres baixades, vaig tenir la mala sort habitual de torçar-me el peu i vaig estar uns minuts bastant coix en els quals em van passar bastants corredors, entre ells el Dani. Tot i així, vaig poder recuperar-me i tornar a apretar per recuperar forces posicions, més encara quan em vaig creuar el Nestor en btt i em va dir: "què fas tan enrere!". Vaig continuar recuperant posicions fins que, quan debia quedar 1 km pel final, veig a l'Emilio que em va guanyar a Olesa fa dues setmanes, i trobo en ell una bona motivació per fer l'última apretada, podent-lo passar però sense aire per dir-li res fins més tard.


Finalment entro a meta en 1h10' treient el fetge per la boca després de completar els gairebé 14 km en la posició 31, en una cursa ràpida, massa ràpida per ser muntanya (només un desnivell positiu de 333 m).

Bona cursa també de l'Albert, Dani, Victor, Alberto, Ramon i Gina, Emilio... Llàstima que el José Luis es ressentís de la seva lesió.

Imparables, Santi Millán y Josef Ajram

Marató de Sant Llorenç Savall

Diumenge em vaig estrenar per fi en les maratons de muntanya. En principi, tenia previst fer-ho a Collserola la primera setmana d'octubre, però més tard vaig decidir fer el Challenge i amb només una setmana pel mig no estaria prou recuperat, pel que vaig decidir deixar-ho córrer de moment (no me'n penedeixo perquè crec que el Challenge va ser la millor prova que he fet fins ara).
Mentres ja mirava cap al desembre per decidir-me per la marató de Sant Sadurní o la de l'Ardenya, vaig rebre un mail dient que podia tenir dorsal per córrer la XVIII edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya (ja no recordava haver-me apuntat a la llista d'espera), així que vaig acceptar.
Després del Challenge no havia corregut gaire per culpa de la ferida al peu, però confiava en que, amb el pas dels dies, pogués tornar a fer-ho amb normalitat. I així va ser, la setmana passada a Olesa vaig acabar amb bones sensacions i també havia pogut completar alguna tirada bastant llarga per la muntanya.
Arribat el diumenge, amb l'entreno millor o pitjor fet, es dóna la sortida i més de 200 bojos sortim a córrer en un dia amb bastant fred, vent... per davant, una mica més de 42 km i gairebé 3.500 m de desnivell acumulat.
No diré que els primers km eren bastant ràpids, però sí que vaig arribar al 16 havent pogut córrer pràcticament durant la totalitat del recorregut. En aquell moment, començava tram més difícil de la marató, la pujada a La Mola, només eren 6 km... però amb uns 700 m de desnivell positiu. Vaig estar pràcticament una hora per arribar al cim... i pensava que ja havia passat el pitjor. Però no, quedava la baixada. Una baixada molt tècnica, amb molta pedra solta, molts salts... i fins i tot molta roca coberta amb una capa de gel. Així que decideixo baixar bastant lent per no arriscar-me a torçar-me el peu.
Un altre moment complicat va ser quan, passat el km 35 i pensant que ja ho tenia fet, tenim un camí per davant on, no és que s'hagués de caminar, sinó que tocava escalar.

Superats tots els obstacles, vaig arribar a la línia de meta en 4h50', en la posició 50 de la general. Molt content per complir l'únic objectiu que era acabar-la. Va ser una prova bastant dura, però compensada amb uns paisatges espectaculars.
A més. vaig tenir regal, ja que era l'únic Sub23, i per tant primer!
Aquest diumenge, Cursa de Bombers de Begues per posar punt final a la temporada.

Marxa de les Bonesvalls

La previsió metereològica no era gaire bona dissabte, i la realitat de diumenge encara ho era menys, ja que quan em vaig aixecar tenia dubtes de si finalment se suspendria la prova o no. Tot i que la sortida es va donar amb una mica de retràs, la prova es va disputar amb relativa normalitat.

Per davant hi havia 28 km amb 1.000 m de desnivell positiu, destacant les pujades al Puig de la Mola, el Montau i el Turó de l'Oró.


Al principi tothom intentava esquivar els bassals, però després ja vam veure que era inútil si després s'havien de creuar rieres amb l'aigua per sobre la cintura.
Vaig començar a pujar la Mola decidit a arribar a coronar corrent, tot i que la pujada era forta i vaig provar de caminar i, a part de carregar menys les cames, els corredors que tenia de referència no em guanyaven distància, fins i tot n'hi retallava a algun.


Un cop a dalt, la baixada tenia trams bastant tècnics on encara tinc molt que millorar.
Més tard, passada la bifurcació on els companys del recorregut curt tornaven cap a Olesa, els del llarg iniciavem la pujada al Montau, de duresa similar al primer puig però en aquest cas una mica més llarg. Per tant, la baixada també era més llarga i, tot i haver-hi trams tècnics, hi havia bastanta pista per la que podia baixar ràpid.
Arribat ja al km 20, només quedava pujar i baixar l'últim puig, el Turó de l'Oró, en el qual hi havia una part bastant dura. A la baixada em vaig torçar el peu i, tot i que vaig estar un parell de minuts mig coix, vaig poder acabar apretant un altre cop.

Finalment, arribada a meta en 2h45', quedant en la posició 21. Per últim, felicitar el Toni Pallarès que va guanyar, el Pau Bogunyà que va fer podi del recorregut curt i els altres companys del club que van complir els seus objectius.

I aquest diumenge toca anar a Sant Llorenç de Savall per córrer la 18ª edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya. Per davant, 42 km amb poc més de 1.700 m de desnivell positiu on l'únic objectiu és acabar i continuar guanyant experiència en el trail running de cara a futures competicions.

Córrer de nit

Challenge Bcn-Maresme

Tot i apuntar-me amb menys previsió que el primer cop, ahir afrontava el meu segon Ironman notant-me molt més preparat, tant física com mentalment. El dia abans va ser una mica caòtic, amb el poble de Calella mig inundat i el check-in de bicis suspès degut al mal temporal. No obstant, el dia de la cursa no es preveia pluja i a mesura que es feia de dia semblava que el temps ens respectaria.
Un cop deixada la bici al box, repassat el material de les bosses i posat el neoprè, ja ens haviem de dirigir a la platja per esperar la sortida pertinent. En primer lloc els hi tocava als pros, però el meu torn no arribaria fins 15' més tard, així que l'espera se'm va fer bastant llarga. Quan va sonar la botzina, tocava afrontar els 3.800m de natació que, tot i representar una proporció molt petita de la prova, és el tram que psicològicament se'm fa més llarg i el qual significa treure'm un pes de sobre un cop acabat.
Va haver-hi bastants moments on vaig rebre (i vaig haver de donar) cops, ja que hi havia algun flipat que nedava amb ànsia com si es tractés d'un sprint o olímpic. No vaig acabar de tenir males sensacions a l'aigua però tampoc òptimes, i només esperava el moment de sortir de l'aigua esperant haver perdut el mínim temps possible. Al sortir, el rellotge marca poc menys de 1h12, havia guanyat un minut respecte a l'Ironcat. Tot i així, perdria aquest minut i algun més al box quan vaig tenir una caiguda en la qual em vaig fer una ferida al peu i que més tard em passaria factura.


Però no passava res, el dia era molt llarg i per dos minuts no em passaria res. Així que a agafar la bici i afrontar 180 km. El primer objectiu, Montgat. En aquest tram també semblava que es tractés d'un olímpic, la gent sí que anava amb cabra, roda lenticular i casc aerodinàmic, però molts ignoraven la prohibició del drafting i només vaig veure una sanció per part d'un jutge. D'altra banda, sobre el km 10 vaig haver de parar perquè portava la roda de davant un pèl frenada a causa de la caiguda. Un cop al Montgat, s'havia de tornar a Calella, i repetir un altre cop la mateixa volta, per afrontar finalment una tercera més curta, amb punt de tornada a Sant Andreu de Llavaneres. Tot el que vaig menjar i beure durant la bici em va sentar bé... però el peu em feia mal, em sangrava i tenia dificultat per moure els dits, així que realment tenia dubtes de si podia afrontar la marató.

 Aquest cop sí, transició bastant ràpida en la que trigo poc més d'un minut en posar-me mitjons i vambes, agafar els gels, i sortir a córrer... miro el rellotge i encara no he arribat a les 6h40' de competició, havia guanyat 30' respecte l'Ironcat i molt malament ho havia de fer per no baixar de les 11h. El peu ara no em feia mal, tenia els dits mig adormits i estava corrent per sota de 4:30 el km, amb bones sensacions, molt bones, millor que en les curses a peu "normals", vaig passant bastanta gent i aguanto el ritme més o menys constant fins passada la mitja marató (moment en el qual vaig veure el rellotge de meta i veia alguna possibilitat de baixar de les 11h) tot i que aleshores el peu sí que em feia mal. Arribat el km 28 o 29 ja havia afluixat considerablement el ritme, però els ànims dels meus pares, la Laia, i els meus companys de club que es van apropar a animar-nos i em van empènyer per seguir "corrent" i no caminar en cap moment de la marató (només vaig deixar de córrer en dues aturades per estirar-me els dits, però no vaig caminar), tot i que vaig acabar arrossegant-me pràcticament a 6' per km. Veig marcat el km 41, el peu em fa molt de mal però encara puc apretar per rascar alguns segons i entrar a meta completant la marató en 3h38'.


D'aquesta manera, acabava el meu segon Ironman en 10h15', sobre la posició 255 (encara no estan publicades les classificacions definitives). A més, he aconseguit medalla de bronze en el Campionat d'Espanya de triatló de llarga distància per grups d'edat (20-24).

Aprofito per felicitar els meus companys: el Toni Montero per sumar un nou Ironman a les seves cames, el Ruben per baixar de les 11h, el Juan per convertir-se en finisher, i el Toni Pallarès per aconseguir un bronze en el Campionat d'Espanya en el seu grup d'edat (aquesta medalla hagués estat d'or de no ser per la mala sort).

Half de Berga

Feia temps que no tenia tantes ganes de competir com ahir a Berga, segurament degut a que desde Balaguer només havia fet un parell d'olímpics. Els 1.900 m de natació es feien en un pantà a una sola volta. Un cop més, la participació massiva (més de 600 triatletes) es va traduir en molts cops, sobretot durant la primera recta. I per no perdre la costum, mal parcial de 37:38 per sortir de l'aigua en la posició 184. Aquest cop el camí de la T1 era bastant llarg així que vaig intentar perdre el mínim de temps possible. Per davant, un circuit a dues voltes per completar 90 km de bici (que realment van ser 86) amb el desnivell suficient com per haver de posar el plat petit de tant en tant. Sensacions molt bones en aquell moment per completar el sector en 2h44:12, recuperant moltes posicions i fent el 63è millor parcial. Un cop ja dins de la ciutat de Berga, on estava situat el box de la T2, tocava afrontar mitja marató que consistia en donar 3 voltes a un circuit urbà amb bastanta pujada. Al començar a córrer em van passar un parell de triatletes, cosa que em va fer pensar que havia apretat massa a la bici i que perdria posicions en aquest últim sector. No obstant, vaig començar a adelantar molts més triatletes dels que m'havien passat, per acabar la mitja marató (que no arribava realment als 21 km) en 1h26:27, fent el 32è millor parcial. Finalment, vaig complir l'objectiu de baixar de les 5h, fent un temps total de 4h48:17 per acabar en la posició 47 de la general i 2on sub23. També vull destacar el bon paper dels meus companys de club Manuel Carrión, i el José Luis i el David Belvis. A més, vaig tenir el plaer de córrer "al costat" de campions com Marcel Zamora o Saleta Catro. Amb aquest ja són quatre els triatlons llargs fets aquest any (Terres de l'Ebre, Banyoles, Balaguer i Berga, ja que l'Ironcat mereix menció a part). En dues setmanes m'enfronto un altre cop al doble, amb confiança per diverses raons: les bones sensacions amb les que vaig acabar ahir, haver oblidat ja l'esquinç al tormell, haver-me adaptat bé a la cabra amb més de 2.300 km ja...

Tri de Catalunya

Ahir tocava anar a Banyoles per segon cop aquest any, tot i que aquesta vegada era per fer el triatló en distància olímpica. Ja anava mentalitzat en passar-ho malament a l'aigua, i així va ser. Molts cops i males sensacions per acabar fent els 1.500 m en 29:40. Al sortir, transició ràpida i tocava afrontar el sector on millor em trobo últimament, el ciclisme. Tot i això, com de costum, el fet de ser un paquet a l'aigua em penalitza i mai surto amb cap grup que porti el ritme adequat, així que vaig fer tot el sector donant-me relleus únicament amb un altre triatleta i passant de llarg un grup rere un altre per completar els 40 km en 1h10' (comptant les dues transicions, a 34'1 de mitja). De nou transició ràpida per sortir a fer els 10 km totalment plans, però el ritme del ciclisme em va passar factura i vaig començar a córrer mig mort. Tot i així, em vaig recuperar i vaig completar el tram de córrer en 42:16. Finalment, vaig creuar la línia de meta en 2h22:19 (trigant 2 minuts més que l'any passat a l'aigua, però baixant-ne 2 a la bici i 2 corrent), en la posició 138 de la general i 7è sub23.

Ironman Triathlon Motivation

Kilian Jornet - Cómo se prepara para el Ultra

Pont de Suert

Un mes després de Balaguer, de nou dorsal penjat a la cintura per fer un altre triatló. Al arribar al Pont de Suert no semblava que estiguéssim al juliol del fred que feia, fins al punt d'anar en bici d'un box a l'altre amb el neoprè posat. Aquest cop, l'aigua se m'ha fet bastant llarga i pesada, sortint de fer els 1.500 m en 28:33 (un discret 196 è parcial). Aleshores tocava afrontar els 40 km de bici, el sector on més còmode m'estic trobant últimament entrenant. Tot i això, un cop fora ja del box, al saltar sobre la bici aquesta vegada m'ha anat de poc que no em menjo al terra. Passat l'ensurt, tocava buscar un grup que portés un bon ritme i aprofitar quan hi havia algun escapat per anar fent relleus i atrapar un grup millor. Aquí la cosa ja ha millorat, fent el 94è millor parcial. Únicament em quedaven 10 km corrent, tots creiem que serien pel dur circuit muntanyós de l'any passat, però no sabiem que havien canviat el recorregut, que finalment ha estat bastant pla. Consistia en 3 voltes i he pogut apretar la última per acabar aquest sector en 41:26 (122 è millor parcial). En total, 2h18:59 per acabar en la posició 132 de la classificació general i 11 dels Sub23. Content pel temps i en aquest cas no m'importa la posició, conscient que en els triatlons curts surto perjudicat al estar permès el "drafting".

JJOO

B de Balaguer

Abans de començar, tot em feia pensar que no tenia el dia i que el triatló seria un desastre: a l’arribada a Balaguer me n’adono que m’he deixat el xip a casa i n’he de llogar un, dos minuts abans de començar se’m trenca el casquet de nedar i una noia del públic me’n deixa un i em pinta el dorsal (que després vaig buscar per tornar-li perquè sinó “el seu marit la matava”)...

Quan van donar la sortida encara estava bastant endarrere degut al problema del casquet, vaig fer la primera volta bastant tens avançant molta gent i rebent/donant cops de colze per tot arreu... només tenia ganes de sortir de l’aigua i poder agafar la bici. A la segona volta ja vaig nedar molt més tranquil i vaig acabar sortint de l’aigua havent fet els 1.900 m en 33:24 (88è parcial). Aquest cop la T1 va ser molt lenta perquè el porta-xip que m’havien deixat era una porqueria i vaig haver de treure-me’l i tornar-lo a posar.

Un cop sobre la bici vaig començar a sentir-me millor i abans del km 10 ja havia perdut el compte de quants havia avançat, cosa que em feia pensar que potser estava forçant massa i ho pagaria més tard... Tot i això, vaig mantenir el ritme tant constant com permetia el desnivell i el dur recorregut per arribar a la T2 amb un parcial de 3h11:09 (27è millor parcial). Abans de començar sabia que si començava a córrer a les 4h ja baixaria prou el temps de l’any passat i abans de les 3h45’ ja havia baixat de la bici.

Entrant a la T2, aquest cop sí molt ràpida perquè només he de treure’m el casc, agafar un gel i posar-me les “voladores” per sortir a córrer creuant els dits de no ressentir-me dels mals que em van fer estar 2 setmanes sense córrer després de l’Ironcat. Quedava mitja marató per davant i, excepte un “pipi break” al km 3, vaig córrer a ritme constant i em van quedar forces per pujar el ritme els últims 2 km, acabant aquest tram en 1h36:52 (15è millor parcial).

Finalment, vaig creuar la línia de meta en 5h21:25 (baixant la marca de l’any passat molt més del que esperava), cosa que em va deixar en 2a posició sub23 i 21è de la general. A més, el Club Triatló Vallirana vam quedar 3ers per equips.

Ara, de moment no tinc previst participar en cap altra competició fins al Triatló del Pont de Suert, el 15 de juliol.

Cursa del llop

Ahir, la Cursa del Llop va ser l'excusa perfecta per fer una altra tirada llarga de bici, apuntant-me a l'etapa de bici de carretera amb els meus companys Joanjo i Alex.

Com es pot veure en el perfil, hi havia un pot dur a coronar abans del km 60, i després l'etapa ja era molt menys exigent. Això va ajudar a repetir les sensacions habituals en les llargues sortides de bici, patint bastant al principi i notant-me més còmode a mesura que van passant els km.









Tres del Club Triatló Vallirana vem començar i tres vem acabar, i és que pel nostre cap no passa abandonar malgrat les dificultats. Vam estar 6h21' pedalejant i treballant en equip per completar el recorregut, que finalment va ser de 183 km.

D'altra banda, em crida l'atenció la Cursa del Llop en la seva modalitat completa, ja que compta amb la duresa ¿necessària? perquè alguna de les pròximes edicions es converteixin l'objectiu principal de la temporada: 

- Dissabte: 182 km de bici de carretera + 32 km de trail running + 16 km de caiac de mar.

- Diumenge: 24 km de caiac de riu + 21 km de running + 110 km de BTT.

Ara, a pensar ja en els pròxims reptes, començant pel 1/2 IM de Balaguer, on intentaré rebaixar el temps de l'any passat.

Summits of my life

No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que superarem. (Kilian Jornet).

IRONCAT

Per fi va arribar el 12 de maig, dia que tenia assenyalat desde feia mesos. A les 5 del matí ja estavem esmorzant i després vam agafar tot el que necessitavem per anar cap al box i preparar-ho tot, posar-nos el neoprè, etc...
A les 7 van donar la sortida, per començar 3.800 m de natació que en aquestes proves pràcticament només representen l'escalfament. Es tractava de donar 3 voltes a un circuit format per 4 boies, en un mar molt tranquil. Vaig nedar a un ritme constant que em permetés sortir còmode per afrontar la resta de la prova amb garanties. Vaig sortir de l'aigua en 1h12:56, disposat a fer la T1 ràpidament.





El sector de bici consistia en fer 6 voltes a un circuit de 30 km totalment pla, excepte un petit desnivell al final. A més, el vent es va comportar, excepte en la que per mi va ser l'última volta. L'objectiu inicial era fer els 180 km en 6h clavades, però un cop feta la primera volta vaig veure factible rebaixar-les.  En quant a l'alimentació, vaig beure i menjar tot el que tenia planejat inicialment sense que res em sentés malament, tot i que vaig tenir problemes amb el bidó dels acoplaments i el vaig llençar. Tot i passar tantes vegades pels mateixos punts, no se'm va fer pesat perquè constantment em creuava amb algun company del club, ja anés per davant o per darrere, i el passés jo o em passés ell. Un cop acabada la sisena volta, un altre cop cap al box per fer la T2 i sortir a córrer. Havia completat el segon tram en 5h51', a mitja de 30'77 km/h (incloses les transicions, pel que la mitja a sobre la bici va ser superior).

Ja portava poc més de 7h sense parar i només em quedava córrer una marató, cosa que per si sola ja em semblava una bestiesa fa un any. Haviem de fer 6 voltes per completar els 42 km. Durant les dues primeres, vaig córrer molt còmode i pensava en el que m'havien dit tants cops, que el que realment és dur és l'entrenament, el dia de la competició és per gaudir. No obstant, al començar la tercera volta vaig començar a tenir problemes al genoll, cosa que em va fer afluixar molt el ritme i fins i tot caminar durant alguns trams. Però la cosa va anar a pitjor, i un cop feta la mitja marató, ja caminava més estona de la que corria, i encara em quedava pràcticament mitja marató. Pel meu cap no passava la idea d'abandonar, ja que al caminar no em feia mal, així que "corria" fins que no podia més i després caminava fins que el mal es calmava i podia tornar a "córrer". Vaig rebre ànims durant tota la prova, però en els moments en que caminava els necessitava especialment, i vaig tenir forces per acabar el que havia començat i ho vaig fer gràcies als meus pares, la Laia, l'Alejandro, els meus companys de club, els seus familiars...

Només em quedaven 2 o 3 km i el mal era insoportable, però ho tenia tant a prop que havia d'acabar encara que fos per terra. I ho vaig aconseguir, en 12h11:44, acabant en la posició 91 de la general. Encara que no m'importava ni el temps ni la posició perquè acabar ja era un premi per mi. Però el premi va ser doble (primer sub23 treient-li 45' al segon)... o triple (2ons per equips gràcies al Raul Montoro, al Toni Pallarès i al Toni Montero)... o quàdruple (2ons a nivell de fèmines gràcies a la Laia Schmid).

Laia Schmid 2a noia!

2ons per equips!

1er sub23!

Ara em toca descansar uns quants dies, cosa que a part de venir-me de gust, he de fer de forma obligada pel genoll. Em vindrà bé per recuperar-me, agafar més ganes i estar llest per Balaguer, d'aquí un mes.

Últims dies

Queda menys d'una setmana per l'Ironcat i a meitat de setmana ja vaig començar a baixar el volum d'entrenament després de fer dimarts l'últim gran entreno, 200 kms per carretera.
Els pròxims dies només toca centrar-se en descansar i fer sessions suaus per intentar arribar en les millors condicions possibles a dissabte, amb l'esperança que tot surti com està previst.

B de Banyoles

Avui ha tocat anar a Banyoles a fer el B, i com la setmana passada ja havia fet el de Terres de l'Ebre, aquesta vegada me l'he pres com un entrenament més de cara a l'Ironcat, entrenant amb normalitat tota la setmana.

Tot i que en principi havien de ser 2.200 m nedant, s'ha retallat a 1.500 m perquè l'aigua estava a poc menys de 14ºC (encara que vaig tenir sensació de més fred la setmana passada, que estava a 15ºC). Com sempre, la tònica de la natació han estat cops de colze i puntades de peu per totes bandes. He deixat de prendre la boia com a referència una estona que nedava envoltat de gent i ho he pagat arrossegant-me amb ells cap a un costat per culpa de la corrent que hi havia, fent alguns metres de més. He sortit de l'aigua en 28:37, un parell de minuts per sobre del que esperava fer, en la posició 204.

Aleshores havia d'anar corrent fins al box, fer la transició ràpida per agafar la bici i sortir a fer el que en teoria eren dues voltes a un circuit de 40 km (en realitat eren 36 km, pel que hem fet un total de 72 km enlloc de 80 km). Tot i que a la mitja i a la llarga distància està prohibit el "drafting", avui i havia molta gent que en feia i els jutges semblaven ignorar-ho. He completat aquest sector en 2h22:17, a una mitja de 33.73 km/h (comptant les dues transicions i un "pipi break" com diu el meu company José Luis), en la posició 276. I és que tot i ser un paquet nedant, continuo perdent posicions a la bici respecte la que surto de l'aigua.

L'últim sector, la cursa a peu, consistia en donar 3 voltes a l'estany per fer un total de 20 km, que he fet de menys a més i un altre cop ha estat on he notat millors sensacions, completant-lo en 1h27:35' (la posició 169).

Finalment he acabat el triatló en 4h18:29', temps que m'ha fet quedar en la posició 234 de la classificació general i el 5è sub23.

Doble Olímpic Terres de l'Ebre

Avui primer triatló de la temporada, que a més ha significat un bon entrenament per l'Ironcat. Ahir pensava que no podria penjar-me el dorsal perquè sóc tant feliç que mentre tots els participants (o gairebé tots, perquè n'hi havia més d'un que li ha passat el mateix) van portar ahir el material pel tercer sector a la T2, jo pensava equivocadament que es podia portar avui mateix. Per sort, gràcies a l'Alex Castaño he pogut disputar la prova amb normalitat.
Un cop solucionat el tema, ja dins del box 1 (Sant Carles de la Ràpita) ens hem posat el neoprè (era el primer cop que ho feia aquest any) i l'Alex, el José Luís, el David i jo ens preparavem per representar el Club Triatló Vallirana.


Uns minuts abans de les 8 ens hem llençat al mar a escalfar, i hem comprovat que l'aigua realment estava freda, com després han dit per megafonia (15ºC). Després que donéssin la sortida, ja ens hem tirat a nedar per fer dues voltes a un circuit de 3 boies, el que representava un total de 3.000 m. No tenia males sensacions nedant però al sortir de l'aigua he vist que havia passat de la hora (1h03), cosa que no m'esperava.
Aleshores, en direcció a la T1 mentre em trec el neoprè i faig la transició ràpida per agafar la bici i sortir a fer els 85 km que em portarien desde Sant Carles de la Ràpita fins a Tortosa.

Es tractava d'un circuit bastant pla, pràcticament sense desnivell en la primera part, sí en la segona (pujant a La Sènia) tot i que es podia anar gairebé tota l'estona amb el plat gran. He arribat a Tortosa en 2h53:20, amb una mitja de poc més de 29km/h (comptant una aturada tècnica a buidar l'aigua del canari).

Un cop deixada la bici a la T2, tocava córrer 20 km, i ho he fet amb molt bones sensacions perquè no he parat de remontar posicions (em sembla que en aquest sector la classificació provisional em dónava el 61è lloc) i he acabat la cursa a peu en 1h31:46.

En total, 5h28:31 complint l'objectiu de baixar de les 5h30'. Segon sub23 i posició 112 de la classificació general provisional.
Em sembla que també he complert l'objectiu d'arribar bastant sencer per poder seguir entrenant per l'Ironcat. De moment, diumenge que ve el B de Banyoles en el que serà un altre entrenament de qualitat.

Volum fet

Queda menys d'un mes de l'Ironcat i la major part del volum d'entrenament que necessitava ja està al sac.
Ara queda seguir combinant algun dia d'entrenaments llargs amb altres curts però més intensos, a més de participar a competicions que, tot i voler competir, no deixen de ser entrenaments enfocats a l'Ironcat. De moment, el diumenge que ve el Doble Olímpic Terres de l'Ebre, i el següent el B de Banyoles... mentre m'acabo de pensar si la setmana abans de l'Ironcat faig la travessia del Pantà de Siurana.

Aquesta setmana m'han tornar a sortir bons números, encara que ahir vaig estar K.O. al llit, pel que he reduït sensiblement el temps dedicat a la bici i a córrer. Tot i així, el dimarts vaig fer per primer cop 180 km amb la bici, cosa que em dóna la confiança d'haver fet totes les distàncies de l'Ironcat per separat... espero poder-les completar totes juntes el 12 de maig.



En total he sumat:
- Aigua: 14.000 m.
- Bici: 381 km.
- Running: 3h45'.

Foto de la setmana passada en el reagrupament en mig dels 130 km... tot i que el Nico no en va tenir prou i va fer 210 km!

Compte enrere!

Un mes per l'Ironcat!

Bona setmana

La setmana no va començar gaire bé, castigat per culpa de la pluja a entrenar en hàbitats no naturals per mi: tancat al gimnàs fent estàtica i cinta, un dia a la muntanya fent el cabra amb la BTT, més hores de les habituals a la piscina veient com plou per la finestra... Tot i això, amb la millora del temps he pogut sumar forces hores d'entrenament en les que en general he tingut bones sensacions, però sobretot dos dies en els que he entrenat més el cap que les cames. En primer lloc, el divendres, quan vaig fer per primer cop 170 km a la carretera en 6h15'. En segon lloc avui, quan he arribat de fer 135 km i tenia les vambes preparades per sortir a córrer 30', però m'ho estava rumiant massa perquè no en tenia gens de ganes. En principi, he decidit sortir a córrer únicament 15', però m'he trobat cada cop millor i he acabat fent 45' anant de menys a més.

Aquesta setmana, una de les últimes de volum, he sumat un total de:
- Aigua: 16.500 m.
- Bici: 388 km de carretera + 57 km de BTT + 2h d'estàtica.
- Running: 4h45'.

CAN

Superació

Post marató

Aquesta vegada m'he recuperat ràpid de la marató (segurament "gràcies" a que no vaig poder forçar tant com m'hauria agradat i hauria pogut). Tot i això, pràcticament no he corregut en tota la setmana, de manera que he aprofitat per tornar a nedar després d'estar dues setmanes sense entrar a la piscina i també per ficar volum de bici, fent més hores i més quilòmetres que mai. En total, aquesta setmana he fet:
- Aigua: 15.000 m.
- Bici: 1h30' d'estàtica + 548 km de carretera.
- Running: 30'.
A partir de la setmana que ve espero tornar a la normalitat corrent 3 o 4 dies setmanals i intentant mantenir un nombre decent de metres a l'aigua, cosa que òbviament disminuïra el volum de bici.

Marató de Barcelona

Desastre. Crec que és l'adjectiu més adequat per definir la meva participació a la Marató de Barcelona. A partir del km 18 he patit un mal de panxa que no m'ha deixat córrer de forma contínua la resta de la cursa i m'he vist obligat a parar al wc diverses vegades. Al final, 3h24:20 (encara no han sortit les classificacions però en aquesta ocasió no em preocupa perquè no em servirà de referència) en un dia per oblidar.
No obstant, sempre hi ha una part positiva. I és que m'ha servit d'experiència per saber què he de fer i què no el pròxim cop. A més, tot i notar des del principi que l'objectiu de baixar de les 3h era una utopia, veia bastant factible fer marca personal (baixar de les 3h08' que vaig fer a Salou) fins i tot després de la primera aturada, llàstima que no hagi estat l'última. D'altra banda, ja són 3 les maratons que porto a les cames i no se'm treuen les ganes de continuar-ne fent.






Teòricament estaré la propera setmana sencera (si més no uns quants dies) sense posar el peu al terra per córrer, així que aprofitaré per tornar a nedar (si no m'ofego perquè fa dues setmanes que no em tiro a la piscina) i tornar a acumular kms amb la bici. Ara sí que ja només queda centrar-se en l'Ironcat. Fins aleshores entrenar i entrenar, amb dos tests de prova: el Doble Olímpic de Terres de l'Ebre i el B de Banyoles.

Pre marató

He acabat la última setmana abans de la Marató de Barcelona amb bastantes menys hores d'entrenament, reduïnt bastant la bici (247 km). D'altra banda, davant l'averia de la piscina que provocava que l'aigua estigués freda, aquest cop he optat per deixar de banda la natació, sense fer ni un trist metre en tota la setmana. Amb la bici reduïda i la natació eliminada, he sumat 5h30' de cursa a peu repartides en dues transicions després de la bici, una sessió forta (4x5.000 m) i una tirada llarga (2h).

La setmana que ve estic castigat sense bici ni aigua (espero no ofegar-me quan torni a tirar-me a la piscina) per arribar en les millors condicions possibles a diumenge, però sent conscient que les condicions no seran òptimes degut al volum acumulat per l'Ironcat.

Seguim acumulant

Acaba una altra setmana amb força volum d'entrenament, aquest cop sí que he arribat al final notant la fatiga acumulada a les cames. Tot i això, cada cop em sento més còmode en les sessions llargues de bici i les molèsties que tenia al peu a l'hora de córrer pràcticament han desaparegut. Aquesta vegada he sumat: 

- Aigua: 10.500 m.

- Bici: 390 km. 

- Running: 6h.

La setmana que ve hi haurà els últims entrenaments forts de cursa a peu de cara a la marató i encara tinc permís per agafar la bici, però començant a descansar ja per no arribar carregat al dia 25.

Falta menys

Van passant els dies i només queden tres setmanes per la Marató i poc més de dos mesos per l'Ironcat. Després d'acabar la setmana passada amb el regust amarg de la Mitja de Barcelona, aquesta ha tornat a estar de bastant volum de bici i cursa a peu, mentre que a l'aigua he fet una sessió menys de les habituals però ja m'han sortit prous metres.
Tot i no haver-ne fet mai cap, em noto més preparat per acabar l'Ironcat que no pas per apropar-me a les 3h en marató, segurament influït per les bones sensacions en les tirades llargues de bici, unes molèsties al peu d'última hora que només m'afecten al córrer i també per tenir més ganes que arribi l'Ironcat.

En total, aquesta setmana han caigut:
- Aigua: 10.000 m
- Bici: 437 km
- Running: 6h

La setmana que ve encara serà de volum (tot i que menys que aquesta), abans de començar la següent a descarregar per arribar descansat a la Marató.

Mitja Marató de Barcelona

Avui tocava test previ a la Marató de Barcelona i si ha de servir de precedent més val que em conformi amb acabar-la. Tot i entrar al calaix quan encara quedaven 10 minuts per la sortida, no m’he pogut posicionar bé entre tants corredors (12.500 participants) i he començat a “córrer” gairebé 30 segons després de passar per la línia de sortida, i m’ha tocat anar esquivant altres corredors constantment fins trobar el meu lloc.

Sobre el km 15 m’ha agafat un mal de panxa que m’ha fet baixar el ritme i fins i tot he estat a punt d’aturar-me per anar al lavabo, encara que he pogut seguir i acabar com he pogut.

Finalment, 1h28:20 per quedar en la posició 905 de la categoria general i 18 de la BM, però molt lluny de la marca personal (1h26’33) i amb un ritme (4:12 min/km) que em diu que m’oblidi de fer la marató en menys de 3h i em conformi en intentar rebaixar la marca de 3h08:12 que vaig aconseguir a Salou.

Per últim, el volum d’entrenament de la setmana ha baixat molt per arribar bé a la cursa d’avui. En total, fins ahir havia sumat:

-       - Aigua: 10.500 m.

-       - Bici: 203 km + 1h d’estàtica.

-       - Running: 2h50’.