Marató Vall de Lord trail

Nova marató de muntanya, avui a Port del Comte. A principi de setmana no havia pogut entrenar gaire, així que a mitjans de la mateixa vaig decidir entrenar amb normalitat fins dissabte i anar a fer la cursa com a entreno llarg.

Es dóna la sortida i res de fer un primer tram per asfalt o per pla... directament cap amunt. Comencem pujant la pista d'esquí i no triguem en posar-nos a caminar. Avui porto pals, així que de seguida els utilitzo.

Després de pujar, hi ha algun descens i crestegem una mica, però tornem a tirar cap amunt fins arribar a la cota màxima de la cursa, els 2.400 m que marca El Padró dels Quatre Batlles. Ara sí que ve una bona baixada, per tartera i bastant tècnica. Perdo alguna posició però tampoc se m'escapen, i acabo arribant a un avituallament on sí que paro una mica més que els anteriors.

Sobre el km 18 arribo a un nou avituallament, on rebo els ànims del meu pare i em diuen que vaig el 30º, així que tocarà remuntar. Surto d'aquí i no triga en arribar una pujada duríssima, de les que la gent no només les fa caminant, sinó que va aturant-se pel camí a agafar aire per no caure cap enrere.

Ha costat però ja estic a dalt, amb una gran vista de muntanyes com el Pedraforca (i altres que desconec) i mentre comença a caure una lleugera pluja.

Ara ve una baixada bastant llarga, pràcticament al final de la qual passem per La Coma per agafar forces a l'avituallament i rebre els ànims del meu pare. Després, la cosa continua baixant una mica però no triguem en començar l'últim tram, uns 7 o 8 km tots de pujada.

En aquesta última pujada guanyo bastantes posicions, i arribo de nou a l'estació d'esquí de Port del Comte amb 6h10'27'', creuant la meta en 14ª posició.

Ha estat la marató més lenta que he fet, però també la més dura (uns 2.900 m positius), a més de ser bastant tècnica en alguns trams. Hi he arribat amb les cames ben carregades però he pogut anar de menys a més, així que ha estat un gran entreno per les ultres que vindran a l'estiu.

Molt bona tasca de l'organització en tots els aspectes de la primera edició d'aquesta cursa, però sobretot una cursa molt ben senyalitzada (suposo que ho valoro més per haver vist veritables porqueries en aquest sentit últimament).

6h de Martorell

Sona el despertador com qualsevol dia, però al posar-me de peu les cames em recorden que no és així. Ahir vaig córrer l’UT Coll de Nargó. Però no hi ha excuses, avui toca anar cap a Martorell on fan les 6h de resistència.

El funcionament és molt senzill: donar tantes voltes com es pugui a un circuit de 2’5 dins el Parc forestal de Can Cases. És tot terra amb alguna pujadeta que, tot i acumular només 10 o 11 metres positius per volta, recorda que no és tan pla com Calella o com pot ser-ho córrer en pista. Cadascú pot fer l’estona que vulgui: 1, 2, 3... fins a 6h, caminant o corrent.

En el meu cas vaig córrer poc més d’una hora, per fer 12’5 km. Per tant, poca cosa a comentar de la meva participació més que l’oportunitat de saludar molts amics i companys de fatigues. Avui he de parlar de l’organització, que es mereix una nota d’un 11 sobre 10. 

El Carles Salvador i companyia van muntar aquest esdeveniment sense cap tipus d’ànim de lucre. Sí sí, no vam pagar ni un euro d’inscripció. L’única cosa que demanaven a canvi era que cada corredor portés quelcom en benefici de la Creu Roja. I en aquest sentit va tenir un gran èxit, ja que es van recollir gairebé 700 kg d’aliments pels més desfavorits, a més d’articles d’higiene i primera necessitat.

Algú pot pensar que una cursa gratuïta serà “cutre”. Res més lluny de la realitat. La cursa estava molt ben organitzada, amb avituallament cada volta, cronometratge amb xip, bossa d'obsequis, guarda-roba, lavabo... i amb un gran ambient. Aquesta queda apuntada en vermell pel 2015!

Ultra Trail Coll de Nargó

M’hi vaig inscriure a última hora, només fa dos dies, però avui vaig fins el Coll de Nargó per córrer de nou un ultra trail.

La sortida pels carrers del poble és a un ritme molt alt, ja que sortim a la mateixa hora que els de la Short Trail de 18 km. D’inici vaig amb l’Albert, però lògicament s’escapa poc a poc, i jo m’acabo ajuntant amb dos de la curta i un de la ultra. Amb aquesta companyia faig la primera pujada, bastant dura, i després arribo a l’avituallament del km 7 més o menys en 1h. En aquest punt ja només vaig amb una noia de la curta (crec que la primera) i ens separem per afrontar cadascú els kms que ens queden.

El pròxim avituallament es troba enmig del bosc i està servit per una colla molt animada. Les cames responen d’allò més bé, vaig a bon ritme i arribo a Bòixols, on rebo els ànims dels meus pares. Em diuen que vaig 6è però ja m’he perdut alguna vegada, l’organització diu que ha patit sabotatge però que a partir d’aquí està ben marcat. En aquest avituallament també hi ha l’Arnau, que ha quedat primer de la seva categoria a la curta.

Continuo endavant però les marques es perden, a base d’anar cap aquí i cap allà reculant i una altra vegada, acabo trobant el camí correcte per intuïció. Després em torno a perdre... i decideixo plegar. N’estic fart de donar voltes perquè sí i al pròxim avituallament plego. Però hi arribo i aquest es troba enmig de la muntanya, o sigui que cal seguir sí o sí. Menjo i bec per carregar piles mentre em diuen que vaig 6è. No puc creure que no m’hagi avançat ningú mentre perdia el temps.

Surto d’aquí enxufadíssim, al cap de poc passo la marató ja amb 2.600 m+, “poca” cosa pujarem a partir d’aquí. Em trobo molt bé físicament, però he d’anar amb compte amb la senyalització del camí i ser més fort mentalment, perquè la decisió de plegar era purament per falta de concentració i capficar-me amb els aspectes negatius.

Arribo a l’avituallament del km 53 i allà hi ha dos corredors asseguts a terra, diuen que pleguen. En aquest moment em poso 4rt i surto pletòric en busca de més kms.

Torno a veure els meus pares al km 64, on agafo forces a l’avituallament i em diuen que l’Albert va al capdavant fent una gran cursa. En aquest punt ja m’avisen que sortiran menys kms, queda un avituallament (o això diuen, perquè era mentida). Res més sortir em torno a perdre... reculo i trobo un corriolet allà amagat que s’aparta de la pista principal amb poca senyalització.

Ja queda poc... em poso la ràdio per patir doble aquest últim tram escoltant el Barça. Al km 73 crido com un boig enmig de la muntanya el gol d’Alexis (per sort, l’empat va arribar quan ja havia acabat la cursa) i vaig a ritme fort per arribar de nou a Coll de Nargó.

Finalment han estat 78 km i 3.800 m+ en 11h04' acabant en 4ª posició. He tingut grans sensacions a nivell físic, havent-me recuperat molt ràpid de l'Ironcat, però a nivell psicològic no puc estar content del tot perquè de tant perdrem vaig desconnectar de la cursa, per sort sense més conseqüències que una pèrdua de temps. Bona ultra amb trams de tot: pujades fortes, baixades tècniques, trams empedregats, pistes molt corredores... llàstima del sabotatge, una vegada més torno a dir que la vida de la gent que es dedica a fer això deu ser molt trista. Per acabar felicito a l’Albert Viñau, que va guanyar amb un gran temps, així com el meu company Jordi Garcia que va sumar una nova ultra al seu extens currículum.

Ironcat

Un any més, ens trobem a L’Ampolla una nombrosa representació del Club Triatló Vallirana per enfrontar-nos a l’Ironcat. En el meu cas, serà el 5è IM (3 d’ells en l’escenari d’avui).

A les 7 del matí ens tirem puntuals a l’aigua, sortida bastant neta, però abans d’arribar a la primera boia ja arriben els primers cops de colze. El mar està molt tranquil en aquesta zona, pràcticament sembla que estiguem nedant en una piscina. La primera volta passa de seguida, a la segona continuo nedant còmode però a la tercera veig que perdo posicions. Aquest darrer tram em fa tenir la sensació que he nedat molt malament, però surto de l’aigua en 1h03’ (parcial 55), un temps inimaginable per mi.

Faig la transició bastant ràpida i em preparo per agafar la bici, sé que em passaran alguns però en passaré a molts més. La primera volta em serveix per posar-me còmode sobre la bici, començar a beure i menjar i agafar referències amb els companys del club i altres corredors. Van passant els kms, agafo el José Luís i el Nico, el Toni va per davant meu escapant-se poc a poc, i per darrera el Manu i l’Emilio em van retallant. 

El vent és molt suau (tenint en compte la zona on ens trobem) però es deixa notar, la diferència de velocitat és notable segons si el tenim a favor o en contra. La última volta em passa molt ràpid i encaro de nou cap al box, després d’haver fet els 180 km i les dues transicions en 5h09’ (parcial 25).

Porto 6h13’ de cursa i començo la marató en 24ª posició, en una hora on la calor ja comença a apretar de valent. Surto molt fort, passo alguns corredors que tinc per davant i els de darrera no em segueixen. Miro el rellotge i veig que vaig passat de ritme però em noto molt àgil així que cap endavant. La mitja marató la passo en 1h37’ però a aquestes altures ja no vaig del tot fi. Se m’ajunta la calor amb els gels, haver-me passat de ritme al principi, la pudor de peix del port... i tot junt em fa venir un mareig. A les dues últimes voltes se me’n van masses minuts, però ja ho tinc i puc acabar apretant l’últim tram per entrar a meta en 9h38’18’’, en 11ª posició.

El temps de la marató va ser de 3h25’, fent el 10è parcial. És curiós com el sector on he fet millor paper és l’únic que em deixa descontent. A l’aigua i amb la bici vaig rendir molt millor del que esperava, però veig que encara tinc potencial per treure en la marató d’un IM. Tot i així, acabo molt content. Volia fer millor temps en la cursa a peu, però en global no m'hauria imaginat aconseguir aquesta marca.

Però no només acabo content pel temps individual, també perquè el Triatló Vallirana vam quedar primers per equips. Aprofito per felicitar tots els meus companys que van fer un gran paper: Emilio, Toni Montero, Nico, Dani i José Luís i David Belvis. Menció especial al Toni Pallarès que, per si guanyar-me una aposta fos poc, va quedar campió de Catalunya de llarga distància. Ànims pel Fabián i el Manu (lástima de la lesión, ya viste que tienes potencial de sobras para hacer sub10h).

No puc acabar sense agrair els ànims de la meva família, les famílies dels altres companys que corrien i també els amics que no participaven però es van acostar per donar suport. La veritat és que vaig estar rumiant en deixar el triatló aquest any, però després d’aquest dia m’han tornat a agafar ganes, com a mínim pel que fa a ironman.