martes, 9 de noviembre de 2021

Montsec Ultra Trail

Porto molt de temps sense córrer cap ultra. Concretament, més de 3 anys i va ser just on soc avui. Durant aquest temps, han passat un munt de coses: operació al menisc, malaltia d’un familiar, oposició i escola de bombers, mudança, boda, adopció d’un fill pelut o pas definitiu a una dieta vegana. La veritat és que el temps passa tan ràpid que segurament hi ha coses de les quals no en tinc clar l’ordre i d’altres que senzillament he oblidat. Entremig he fet alguna coseta, com MMP en 10 km (35’59’’ a la Cursa dels Nassos 2019) o la Cursa de Bombers d’enguany amb EPI Nivell 0.


Amb el Guillem a la Cursa de Bombers.



Ja situats en context, prenem la sortida a les 22:00 des de la Col·legiata d’Àger. Tinc al cap la idea de baixar de les 20 hores de cursa, però també la incertesa de com respondrà el cos després de tant temps “inactiu”, de si el meu genoll em permetrà fer aquestes distàncies o si recordaré com gestionar tot el que engloba una cursa d’aquesta magnitud (avituallament, material, ritme, etc.). 

Moments abans de sortir.



Sortida a les 22:00.


La sortida és molt ràpida però de seguida la cosa comença a pujar, i la cosa que puja es va posant cada cop més dreta fins arribar a un tram de cadenes que ens acabarà portant dalt de tot, on fa moltíssim fred. Ràpidament perdem alçada i anem baixant cap a Bagasses (km 22). La següent pujada és més curta però no menys exigent, un cop dalt baixem per les 100 corbes (en realitat en són unes quantes més), un camí molt xulo però també un suplici pels peus i pels turmells. 


Sortint d’aquí m’agafa la Carmen Palacín, amb qui vaig compartir bona part de la MUT 2018, i anem junts força estona. Menció especial a la baixada cap a la Presa (km 41) on hi ha un tram nou força tècnic i amb molta sorra. Se’ns fa de dia a la llarga pujada cap a Sant Alís (km 61), on ja arribem separats.


Recuperant-me de la freda nit.


Aquí hi tinc a la Paula i al Rocky donant-me ànims. Hi arribo amb bastant mal de peus i mort de fred, però m’hi estic uns 25’ (aquí hi ha bossa de vida) i surto bastant recuperat. Poc després agafo a la Mònica Guilera, amb qui aniré fins al Pla d’en Lluís després de passar pel Pont Penjant i pel Congost de Mont-rebei.


Arribats a aquest punt, només queda fer l’exigent, dreta i equipada pujada que ens portarà cap a l’Observatori del Montsec abans de passar per segona vegada per Sant Alís (km 88, on rebo de nou els ànims familiars) i baixar cap a Àger. Els peus no em deixen córrer massa a la baixada pedregosa tot i que em defenso als trams més corredors.


Finalment, arribo de nou al càmping d’Àger després de 21h25’ en la posició 25 de 50 que acabem (més uns altres 50 retirats aproximadament). El meu gps acaba marcant 95 km i 6.700 m+. Acabo molt content, penso que el temps era millorable i que segurament em vaig encantar en alguna pujada amb un ritme massa còmode, però la satisfacció de tornar a fer una bogeria d’aquestes no té preu, i amb més motiu si es comparteix amb la família.


Amb el Dani a l'arribada, ben trinxat però ben content.


Ha estat una bona injecció de confiança per començar el camí cap al proper objectiu, la nova Long Trail Tarraconensis de 320 km que es farà al març vinent.


Per acabar, vull donar les gràcies a l’organització per la feina feta, el tracte cap als corredors i l’ambient familiar. Per mi és una cursa molt exigent però molt maca.







viernes, 10 de agosto de 2018

Vandekames

Porto uns mesos sense escriure, però el blog es diu "Addicció a l'ultrafons" i des de la Ultra del Montsec no he fet res llarg.

A causa d'altres prioritats, m'he passat temporalment a la distància curta. Un 8è lloc a l'Historic Trail de Calafell (16 km) em va deixar bon sabor de boca, però no tant les curses d'asfalt de 10 km a Sant Joan Despí i 5 km a Pallejà. Amb 38'50'' i 18'25'' no vaig aconseguir fer marca personal, segurament per gestionar malament els ritmes inicials.


Cursa ràpida però trenca-cames a Calafell.
Tot i així, cada agost tenim una cita obligada a Vandellós i Hospitalet de l'Infant. Altres anys he corregut la ultra, la marató i el circuit negre de 27 km. Enguany em decideixo per la nova cronoescalada i pel circuit blau de 12 km.

Comencem divendres al vespre amb la cronoescalada. Sortida individual cada 30'' i per endavant 1'7 km amb 320 m+. Corrible fins passat el km 1, després molta pendent i finalment grimpada. Van ser 16'44''d'agonia. 11ª posició però content amb el nivell que hi havia davant.


Bufant de valent, primera cursa amb el nou equip Sixpro.
Dissabte a la tarda tocava el torn de les curses "llargues". Els de la blava vam sortir a les 18:30 i em vaig posar de seguida davant amb un altre corredor, avançant alguns companys de la negra i la vermella que havíen sortit abans. A la primera baixada llarga se'm va escapar, i a la última em va passar el tercer. El primer va resultar haver-se perdut i finalment vaig arribar en 2ª posició després de completar els 12 km i 700 m+ en 1h23'.

Primers km's de dissabte.
Gràcies als que continuen ajudant a un servidor: Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, Sixpro, Bassol Optic, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Besttrail, Awesome i MC3 Esports.

Fonamental la Núria i el Ph-Quirogel
aquest cap de setmana!




viernes, 27 de abril de 2018

Montsec Ultra Trail

Algunes circumstàncies d'última hora em fan dubtar si anar a la cursa o no. Però aquesta ultra la tenia entre cella i cella des de feia anys, però per una raó o una altra mai havia pogut fer-la. He voltat per la zona amb caiac i amb arnés, però mai corrent i en tinc moltes ganes. Alguns la defineixen com la ultra més dura de Catalunya, veurem... Ens esperen 110 km i 7.000 m+.

Sortim a les 22:00 des de la Col·legiata d'Àger amb un ambient immillorable. Començo amb el Martí  però abans d'acabar la primera pujada ja veig que porta una marxa més. Costa de veure les marques, sort que m'ajunto amb el Petrov, un peculiar romanès que s'orienta bastant bé. Entre els dos seguim força bé el traçat (passant per llocs xulos com les 100 corves) i ens entenem prou bé. Parlem en anglès però cap dels dos el domina, així que si algú ens escolta des de fora es deu posar les mans al cap!

Primers 20 km al sac.
Cap al km 45 ja ens podem treure el frontal, però encara ha d'arribar el pitjor... la calor! Ens agafen per darrere el Dídac i el Josep, agafem forces a Sant Alís i continuem els 4 plegats durant força estona.

Grupeta de luxe amb el Dídac, el Josep i el Petrov.


Agafant trastos de la bossa de vida.

El grup de 4 s'acaba diluïnt, em quedo amb el Dídac... i la veritat que ho passem força malament durant una llarga estona, però això és una ultra i cal gestionar els mals moments. Més tard coincidim amb la guanyadora, la Carmen Palacín, amb qui farem llocs espectaculars com el Congost de Montrebei o les Escales de Montfalcó.

Començant la segona part.
Quan són gairebé les 19:00, per fi comença a afluixar la calor. Última pujada per endavant que ens portarà de nou a Sant Alís. Aquí ja cadascú al seu ritme... arribo a dalt passant per algun tram de cordes i grimpades i cap avall, Àger ens espera... petita aturada per posar de nou el frontal i finalment creuo la meta després de 23h55'.  Molt content amb la 19ª posició en una cursa que va ser una autèntica escabetxina, només vam acabar 33 corredors dels gairebé 70 que vam començar.

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome. Gràcies també a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut, això és un luxe!

Pont penjant.

Escales de Montfalcó.

jueves, 19 de abril de 2018

Raid Aventura X-Perience


Avui Raidaventura.org serem presents al Raid Aventura X-Perience de Caldes de Malavella. A priori havíem de córrer en Kaiman i un servidor, però a última hora se’ns uneix l’Andris. Sense cap mena de dubte, un fitxatge de luxe que dibuixarà un particular equip format per un letó, un txec i un català.

L'Andris orientant... i el Kaiman i jo seguint-lo de lluny.

Comencem amb una secció de btt d’uns 30 km. Ràpidament ja veiem com serà el raid d’avui... passat per aigua i amb l’Andris marcant el ritme! Completem aquesta secció pràcticament a la perfecció i quan ens n’adonem ja estem a la transició per afrontar la secció a peu. 

Molta aigua durant el raid.

Alguna fita implica mullar-se bastant, i alguna dóna guerra... però també aconseguim completar la secció amb èxit. La secció de retorn en patins s’ha suspès per la pluja, així que fem algun km més corrent i tornem al mateix punt a buscar les bicis.

Toca donar pedals de nou... alguna fita d’aquesta secció se’ns ennuega una mica, perdem temps però continuem amb ple de fites. Acabem la secció de btt amb un ràpel que fa l’Andris i només queden les proves especials... llàstima que anem justíssims de temps, i no aconseguim trobar l’única fita que ataquem.

Arribem uns segons tard i ens enduem penalització d’1 punt.. però tot i així aconseguim guanyar el raid! Pels amants de les xifres, han estat 74 km i 1.800 m+ en 7h de diversió. Ha estat un matí dur seguint aquestes dues màquines!

Raidaventura.org 1ers!

Falta l'Andris, que se'ns va unir a última hora.



Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome.

miércoles, 11 de abril de 2018

Romànic Extrem


Avui vaig cap a la Vall de Bianya per córrer la Marató Romànic Extrem. Ja vaig córrer la primera edició al 2013, però es tracta d’una cursa que cada edició varia el recorregut i enguany serà més dur (per desnivell i meteorologia).

Sortim encara en sec, però no trigarà a començar a ploure. Tot plegat dibuixa un ambient típicament basc: fina pluja (txirimiri), molt fang, paisatge molt verd, ambientàs als avituallaments...

Primers km's, encara en sec.

Vaig fent al meu ritme, coincidint molta estona amb el Pep Carreras, amb qui vam recordar aventures compartides com la Cursa del Llop i l’Ultraman de Motril, a més de planificar possibles coses en el futur.

Continuo fent km’s, passo el km 21 en unes 3h i amb gairebé 2.000 m+, pensant que el total de la cursa el faré en 5h15-5h30’... quin il·lús! Dels 2.500 m+ anunciats res, n’acaben sortint 2.800 però ja no vindrà d’aquí. El que sí que frena moltíssim el ritme és la gran quantitat de fang, que em fa anar per terra més d’una vegada. Si recordava alguna cursa pel fang, aquesta era Ehunmilak 2014. A partir d'ara serà la Romànic Extrem 2018!

Tot i les dificultats, gaudeixo moltíssim d’aquest tram de cursa, i acabo de nou a Hostalnou de Bianya després de 6h29’. Pel camí han quedat 42 km i 2.800 m+, però més enllà dels números he gaudit d’una cursa molt recomanable.

Xop a l'arribada.

Gràcies a Hoko-Esport (comodíssim el Nakama), Sixpro, Bassol Optic, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Rendiment-race, CEM Vallirana, MC3 Esports, Besttrail i Awesome.

Missatges d'ànim pel camí.


Vídeo de la cursa aquí.

miércoles, 28 de marzo de 2018

Ultra Trail Llastres


Aquest cap de setmana vaig cap a les Serres del Mestral per córrer la primera edició d’UT Llastres. No vaig amb plenes condicions, dimecres em vaig donar un cop al genoll escalant i encara em fa la guitza. Aquest any, sembla que l’amic Murphy i jo no ens portem gaire bé.
Tot i així, hi vaig amb moltes ganes de gaudir del cap de setmana.

Cursa l’Almadrava (17 km, 400 m+)
Comencem divendres a les 21 amb la primera etapa. És un tràmit, el principal perill és passar-se de ritme i hipotecar l’etapa del dia següent. Sortim de Vandellós i ràpidament fem el desnivell positiu però queda el pitjor càstig per les cames, gairebé 700 m- que ens portaran fins a la Platja de l’Almadrava.

Molt enganxats en la primera etapa.
Després de coincidir amb molts amics i companys de fatigues, finalment acabo entrant a meta amb el Christian Rodríguez i el Loren Aguado, després d’1h35’.

Trail Llastres (54 km, 4.100 m+)
A les 7 en punt ja estem preparats per prendre la sortida de l’etapa reina. Les poques hores de son han anat acompanyades de la banda sonora típica de la zona: el vent. I així és, ràpidament guanyem alçada i, a les cotes altes, el Mestral agafa ratxes de 130 km/h.

Seguint al Joel Laguna i al Javi Aparicio.
Córrer es fa pràcticament impossible en alguns trams on fins i tot costa aguantar-se dret. Vaig fent però el cop al genoll em molesta bastant baixant i em fa reduir el ritme. Per sort,  tinc a la Rocío donant-me ànims en tots els avituallaments que es podia accedir, avui em feien falta especialment!
Després de coincidir amb moltes cares conegudes, finalment vaig fer un bon tàndem amb el Daniel Pedreira. Els últims km’s es van fer durs però junts els vam tirar endavant com si res, gaudint de les pujades, baixades, cordes, cadenes, graons... un recorregut molt heterogeni.

Amb el Daniel Pedreira en una de les zones de fort vent.
Vam arribar a la meta, situada a Vandellós, després de 9h29’ contents i motivats per rematar la feina al dia següent.

Cursa Clàssica de la Portella (25 km, 1.700 m+)
Avui toca rematar la ultra amb l’última etapa. Sortim d’Hospitalet de l’Infant a les 8:30 i és l’etapa amb més assistència. Les cames noten la pallissa dels dies anteriors, però ràpidament es posen a to i deixen pujar a bon ritme.

Les baixades són una altra història, amb el genoll fent la guitza. Tot i així, les sensacions són molt millors que el dia anterior. De nou tinc el luxe de coincidir amb moltes cares conegudes, amb els que més la Isabel Pelegrina i el Josep Gibert.

Finalment acabo l’etapa en 3h55’, sumant un total de 15h pelades pels 96 km i 6.200 m+ de la ultra.
Què he de dir de la cursa? He corregut la Vandekames 3 vegades (Ultra, Marató i Negra) i sabia que UT Llastres no em decepcionaria. Recorregut dur però maco, bona organització i bon ambient, bons avituallaments, molts voluntaris, ambient festiu... Gràcies Marc, Conrad i la resta de Mestraleros per obsequiar-nos amb aquest cap de setmana.

A nivell personal, molt content del rendiment tenint en compte el baix volum d'entrenament d'enguany (per diferents motius) i el cop al genoll que arrossegava, però a les Serres del Mestral a un se li passen tots els mals.

Moltes cares conegudes durant el cap de setmana.

Què fort està l'amic Jose!

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, MC3 Esports i Awesome.

Amb la Núria de PH-Quirogel, el millor recuperador!


martes, 13 de marzo de 2018

Marató de Barcelona

No li trobo cap sentit a córrer per asfalt. Em sembla absurd. La única motivació que hi trobo és el cronòmetre i, en aquest sentit, pensava que havia tocat sostre amb les 2h56’ del 2014 a Tarragona.


Tot i així, alguns entrenaments amb el David em van portar a fer 37’25’’ als 10 km de la Sant Silvestre de Sant Cugat. Em notava millor que mai en curta distància, i volia aprofitar-ho per fer marca en marató. Dient-ho com ho penso, tenia ganes de córrer perquè sí sense sentit, com a mínim durant 42’195 km.

Amb el parèntesi de la Ultra del Montnegre, però la preparació va anar prou bé amb la Maratest del Prat (30 km a 4’/km), algun dia de sèries en pista amb el Cesar, algun rodatge amb el Rafa... Em trobava bé. Llàstima que córrer en pla, a part de no agradar-me excessivament, tampoc em fa bé. Vaig haver de lidiar amb el lligament iliotibial i una sobrecàrrega al tibial.

Tot i així, avui 11 de març em trobo a Barcelona amb 20.000 sonats més, amb ganes i confiat de millorar la meva marca. Començo amb el Jose Álvarez i l’Ivan Martínez. Una mica després del Camp Nou veiem que l’Ivan té una marxa més i el deixem tirar. Continuem el Jose i jo, passem els 10 km en una mica més de 41’.

Sobre el km 10, encara molt frescos.

Ritme relativament còmode, i tot va bé fins que el Jose em deixa. Continuo i passo la mitja marató en 1h27’30’’. És un temps superior al que tenia pensat i em trobo molt bé, aquí decideixo apretar. I aquí cavo la meva pròpia tomba. Apreto però ho faig en excés, i arribo al km 30 buit. Mur de la marató en tota regla. I no me'l menjo per falta de volum, ni per falta d'intensitat entrenant, me'l menjo per burro i per apretar més del compte. D’aquí fins al final, passo de córrer a 4:05 min/km a fer-ho a 4:30, després 4:40, després 4:50... i per sort em vaig quedar aquí.

Amb el Jose per la Meridiana.

Finalment, acabo la marató en 3h00’07’’. Sense marca i sense consol de sub 3h. Acabo enfadat, amb mi mateix pel meu rendiment i amb el món de l’atletisme per asfalt. Perquè l'asfalt és així, mana el cronòmetre. Tot i així, passades unes hores tot es veu diferent, així que ho tornarem a intentar!

Gràcies a Hoko-Esport (cada vegada més content amb els Miyako), Sixpro, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Awesome i MC3 Esports. També gràcies a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut.