martes, 31 de enero de 2023

Aitex Terra Trail

Primera edició d'aquesta nova ultra de 100 milles a Alcoi, recorrent les Muntanyes de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Marina Baixa. Quan la vaig veure, m'hi vaig apuntar ràpid. Ara bé, fins el mateix dia no vaig tenir la certesa de poder-la córrer. Primer, perquè el petit de la casa feia dies que havia decidit que a les nits no es dormia i estàvem trinxats. I segon, no fa ni 10 dies em vaig fer un esquinç de segon grau al turmell que tot just estic acabant de recuperar.


Finalment decideixo anar-hi, faig el viatge el mateix dia i cap a Alcoi que hi falta gent. Sortim a les 14:00 del divendres, tenim per endavant aproximadament 162 km amb 8.000 m+ i la idea és dedicar-hi entre 32 i 35 hores per acabar la cursa.



Preparat per la sortida (Foto:
Alberto Calatayud).

Tram tècnic a la Serreta (Foto: Victor Tormos).


Pujo a la Serreta, on hi ha un tram tècnic i pedregós, fins i tot amb alguna corda. Baixada cap al Mas del Bicarí (primer avituallament, km 14). De nou pujada fins Els Plans i baixada cap a Benifallim (segon avituallament, km 26). D'aquí poc ja em poso el frontal per encarar la nit. Fent un check després d'unes hores de cursa, el turmell sembla que no em fa la guitza en absolut, però en canvi el cansanci dels dies previs em passa factura i m'agafa molta son.

Tram corrible (Foto: Alberto Calatayud).


Petita parada a l'avituallament de Benifallim (Foto: Victor Tormos).

Vinga va, ja m'he tret una part de sobre i toca continuar sumant. Fa estona que hem format un grupet de 5 corredors, tot i que ens acabem disgregant. Ara la cosa planeja bastant fins a Alcoleja (km 35'9), després de passar per Penáguila. Potser planejar tampoc és la paraula, però el desnivell no és excessiu. Ara sí que ve pujada cap a la Serra d'Aitana, gairebé 800 m+ per arribar al punt més alt de la cursa (uns 1.500 m). 

Ara toca desfer els 800 m+ per baixar cap a Benasau (km 55).  Parada ràpida per agafar forces i a seguir, ara ve la pujada cap a la Serra de l'Almudaina per coronar el Cim de Serrella abans d'afrontar una llarga baixada de més de 800 m- en 7 km.

Avituallament ràpid a Quatretondeta abans d'afrontar l'últim tram abans de la base de vida: els 14 passos d'aigua del Riu Seta. Durant els primers passos puc evitar mullar-me els peus, però al final resulta impossible.

Arribo a Gorga (km 75) en unes 12h de cursa, a les 02:00 de la nit. Aprofito la base de vida però tampoc m'hi entretinc en excés: uns 20' per menjar, canviar-me i abrigar-me amb l'objectiu proper d'aguantar el que queda de nit desitjant que surti el sol.


Agafant forces. (Foto: Miguel Zaragozí).


Vinga va, ja he restat una bona part i ara cal tornar a pujar cap a la Serra de l'Almudaina i una llarga baixada fins a Beniarres. Ja és el km 100 i una altra barrera psicològica passada. Ara venen 750 m+ per pujar cap a la Serra de Benicadell. Per fi es fa de dia i comença una cursa nova, tot i que la baixada cap a Corral de Veneno (km 110) se'm fa una mica pesada.

Ja vaig cap a Muro d'Alcoi, on arribo després d'un tram bastant ràpid i corrible. km 119 i segona base de vida. Hi arribo sobre les 10:30, amb 20h30' de cursa. Hi estic uns 35' preparar-me per l´'ultim tram, la marató amb 2.400 m+. Aquí comenten que trigarem unes 10h, tot i que veient factible baixar de les 30 hores i notant-me prou bé (cansat però bé), intentaré rebaixar aquesta previsió.

Últim tram, dia fred però assolellat per endavant per començar amb una bona pujada de 1.500 m+ dividida en 4 parts que porta fins al Montcabrer, un altre dels punts alts de la cursa.

La baixada fins a Concentaina (km 145) és una mica tècnica en alguna part, però finalment es deixa córrer bé. Són més de 1.100 m- en 10 km.


Coronant el Montcabrer (1.390 m+).

Cada vegada queda menys, vaig prou bé de temps per baixar de les 30h. Començo a pujar cap al Refugi les Foietes de Concentaina (km 150). El tram que ve ara fins a les Casetes de Vilaplana se'm fa psicològicament una mica pesat, tot i que continuo aguantant el marge de temps.

Per fi hi arribo, és l'avituallament del km 155 i ni paro, encara em queda una mica de líquid i tiro milles per mirar de guanyar temps. El primer tram de pista i corriol fàcil el faig tan ràpid com em permeten les cames, em noto bé i estic gaudint d'haver arribat al tram final amb forces i ganes de córrer.

Després del tram ràpid entrem en un barranc on m'he de posar el frontal de nou. Ja veig Alcoi. Merda, veig el poble però et fan pujar més encara per voltejar-lo i entrar a l'asfalt més a prop de meta. Penso que se'm pot escapar el marge que tinc així que intento fer via.

Ara sí, asfalt i últim tram per arribar a la meta després de 29h34', molt content del temps fet i de com m'he trobat tot i haver de gestionar el cansanci massa aviat.


Primera de l'any al sac.

És una cursa molt ben organitzada, amb molts i bons avituallaments i un gran ambient. A tots o gairebé tots els punts alts de la cursa hi havia voluntaris animant de valent, amb música de barricada (gènere on, tot s'ha de dir, els grups valencians són dels millors) i banda sonora especial per la sortida. A més a més, la Unión Vegetariana Española pagava el 50% de la inscripció dels vegans, una gran iniciativa.





domingo, 18 de diciembre de 2022

Acabant l'any

No havia escrit des de la crònica de les 100 milles de la Val d'Aran. Després de la cursa, em vaig recuperar prou bé, tot i que he anarquitzat el meu entrenament. Sí que he anat fent quilòmetres però sense gaire constància ni complements (ni bici ni gimnàs, que estic intentant tornar a introduir), bàsicament per dos motius. El primer, seguir una campanya forestal en la qual he passat més hores al parc o a foc que a casa. I el segon, la paternitat.

Tot i així, no tinc cap queixa, em sento un afortunat a qui li encanta la seva feina i que té la gran sort d'haver tingut al Rai.

Em vaig proposar fer una mena d'sprint final per acabar el 2022, buscant curses que em servissin com a excusa per sumar distàncies i desnivells raonables. Segurament absurd des del punt de vista d'un hipotètic entrenador esportiu, però necessari per tornar-me a enganxar i mig agafar una rutina. La cosa ha anat així:

Octubre

  • Marató de Collserola. 41 km / 1.600 m+ / 4h17'. 
Recorregut ràpid pel pulmó verd de l'àrea metropolitana, rebaixant més de 20' el temps fet al 2015, tot i que aleshores havia corregut la Marató del Priorat el dia abans.
 
Primera arribada a meta d'aquestes setmanes.

  • Primera Marató de Muntanya de Catalunya. 41 km / 1.900 m+ / 4h26'.
A Sant Llorenç hi vaig fer la meva primera marató de muntanya al 2012, i hi vaig tornar els següents tres anys (2013, 2014 i 2015). Enguany vaig rebaixar gairebé 10' la meva millor marca, tot i que hi havia alguns canvis en el recorregut.

 

Outfit peculiar.

Novembre

  • Trail Llémena. 70 km / 3.300 m+ / 10h04'.
Aquesta cursa em va sorprendre gratament, no m'esperava gaudir de tanta bellesa entre cingles just al costat de Girona (Sant Gregori). Dureta, no vaig poder baixar de les 10h que era l'objectiu.

Molt content a l'arribada.


Aquí al mig encara m'hauria agradat córrer la marató Pota-roja al costat de casa, però sortint de guàrdia era massa just logísticament.

  • Gran Trail Collserola. 76 km / 3.100 m+ / 9h34'.
Un altre cop a córrer pel pulmó verd metropolità. Aquesta cursa ja l'havia corregut en les seves tres primeres edicions (2013, 2014 i 2015), tot i que el recorregut sempre tenia variacions i el d'enguany tampoc l'havia fet. Em va costar arrencar després de passar una mala nit, durant la part central de la cursa em vaig trobar prou bé i al tram final vaig punxar. Tot i així, complint l'objectiu de baixar de les 10h sense gaires problemes.

 

Foto de Quim Farrero.
 
  • Trail Montroig Extrem. 41 km / 2.800 m+ / 6h31'.
Cursa 5 estrelles a Sant Llorenç de Montgai, amb el segell del club Pedala.cat i un recorregut brutal amb grans panoràmiques, algun camí equipat, grimpades i trams tècnics. Apuntada com una de les millors curses.

 

Foto de l'Olga Bergua.

Desembre

  • Trail de l'Ardenya. 41 km / 2.000 m+ / 5h12'.
Ja conec aquesta organització, havia fet la marató al 2013 i la marató i mitja al 2014. Tenen una cursa molt ben parida. A més a més, l'entorn permet activitats complementàries com les ferrades de la Cala del Molí o les Agulles Rodones.

No vaig poder aconseguir baixar de les 5h com m'havia proposat, segurament pel temps perdut a la zona de la platja entre sorra i pedrots (abans només la marató i mitja arribava a la platja). Tot i així, vaig acabar molt content d'arribar al tram final amb forces per poder pujar Pedralta a molt bon ritme. 


Foto de l'Oriol Batista.

Aquí estava inscrit al Gran Trail Montgrí, una prova de 46 km amb navegació GPS, però un imprevist familiar em va impedir assistir-hi.

He acabat aquestes setmanes una mica cansat (per l'adaptació necessària) però tampoc trinxat en excés, i de fet, les setmanes que no he tingut dorsal han sigut de xifres bastant pobres. Amb tot això he intentat posar les bases per preparar un 2023 que es presenta interessant amb proves llargues, com les 100 milles d'Alcoi, les 200 milles de Tarragona o la gran travessa Andomita amb els seus 460 km. El temps dirà si les bases són fermes o simplement un castell de cartes, intentarem buscar una mica més de continuïtat. 

lunes, 18 de julio de 2022

Torn d'Era Val d'Aran

 Avui em trobo a Vielha per participar a la segona edició d'aquesta ultra de 100 milles amb el cognom de "by UTMB". Sortim a les 16:00 amb molta xafogor, i per endavant teòricament tenim 161 km amb 10.300 m+.

Els primers km's serveixen per estirar una mica el grup però de seguida comencem a pujar. Primer avituallament líquid a Pomaròla, km 11 i gairebé 1.000 m+. La panoràmica que gaudim crestejant és espectacular.

Baixem cap a Gèles, km 21 i aprofito l'avituallament sòlid. De moment la cosa va molt bé, la següent parada és a Artiga de Lin, km 31 i on ja em preparo el frontal per encarar aquesta primera nit.

Creuant un dels diversos ponts del recorregut.

Ara ve força pujada, fa estona que és fosc però entre el munt de frontals que veig al davant i la llum de la lluna, encara aguanto força estona sense encendre el meu. Costa però arribo a dalt i ara la cosa ja va de baixada fins al Portilhon, i continuem baixant fins a Bossòst.

Aquí és la primera base de vida. Portem uns 55 km amb gairebé 4.000 m+ i hi estic mitja hora per menjar bé i canviar-me de roba. Surto d'aquí amb 11 hores de cursa, i ve un tram bastant planet abans d'afrontar la pujada cap a Canejan. Aquesta pujada era la primera etapa del Trail Carlac, 1'3 km i gairebé 300 m+. Aquell dia anava amb la patata al màxim de pulsacions, avui trigo bastant més a fer la pujada i se'm fa una mica pesada.

Un cop arribats a Canejan, petita pujada i avall cap a Sant Joan de Toran. Aquí ja es fa de dia i comença una nova cursa amb el rellotge biològic ajustat de nou.

Primeres llums d'un nou dia.

Surto i ara sí que ve una llarga pujada cap a Coth de Uèrri, gairebé 1.300 m+ d'una tacada. Quan corono, la calor ja apreta de valent, i l'avituallament del Pas Estret arriba com aigua beneïda després de la baixada.

Ara venen uns 600 m+ de pujada i una part espectacular de la cursa, creuant antics túnels miners amb vistes espectaculars del llac de Montoliu. Baixo cap a Montgarri i arribo al Pla de Beret després d'una petita pujada molt progressiva.

Ja passo del km 100 de la cursa i aquí hi arribo amb poc més de 22h de cursa, poc després de les 14:00. Aprofito per curar els mals (una petita ferida al peu i una reacció al·lèrgica, res important però em fan bastant la guitza), trucar la Paula, canviar-me i menjar bé.

Surto d'aquí amb 23 hores de cursa a les cames, prou bé i animat, tot i que la cursa se'm farà llarga per la ferida i l'al·lèrgia. Vinga va, com abans comenci a descomptar, millor! Porto un ritme prou alegre a la baixada i de seguida arribo a Salardú. Agafo forces i em preparo per la pujada cap als Banhs de Tredòs per la Val d'Aiguamòg. Això ja és el km 120 i encara queda una estona perquè es faci de nit, així que cal aprofitar-la al màxim.

La calor apretava.

No m'hi entretinc massa i continuo fent camí, un camí que ara s'endinsa al Parc Nacional d'Aigüestortes. Ara toquen uns 500 m+ cap a l'Estanh Obago i baixada cap a Colomers. Aquest tram se'm fa bastant llarg, ja que esperava l'avituallament a la zona del refugi i estava a la pista de més avall. Costa però ja hi soc.

Últimes hores de llum.

Entorn espectacular.

Carrego energies a l'avituallament i surto per fer front a la nit, amb la Lurdes i el Magnus. El tram fins a Mont-Romies el fem prou ràpid, i només se'ns fa pesada l'última part. Petita parada i avall cap a Arties. Aquí hi ha una base de vida sense bossa i aprofito l'assistència mèdica per curar una mica la ferida del peu.

Surto d'aquí amb el Magnus i ja anirem junts la resta de la cursa. Queden uns 14 km amb uns 1.200 m+ i els seus respectius negatius. El suec es posa davant i portem un bon ritme, tot i que he de parar un parell de vegades a agafar aire. Sempre diu el mateix, come on my friend.

A estones és molt dret i sembla que no avances, però poc a poc anem restant desnivell. Arribem a l'avituallament de Santet Escunhau, ja només queden uns 2 km de pujada amb 400 m+. Sortim amb un grupet i ens acabem quedant sols amb un altre corredor, el Magnus em porta amb el ganxo, sort que havia dit I don't wanna rush. El paio va sobrat, en alguna cosa s'ha de notar el Tor des Glaciers i tantes altres històries que té al currículum.

Per fi arribem dalt i queda la baixada, una baixada molt dreta però en la qual ens podem defensar força bé, guanyant algunes posicions i retallant bastants minuts a la previsió de temps que ens havíem fet a l'inici d'anar junts.

Acabem de nou a Vielha després de 37h42'. Gairebé tothom coincideix en que ha sortit més distància però menys desnivell. En el meu cas, el GPS ha dit 168 km i 9.320 m+. Acabo molt content, a estones ha costat tirar-ho endavant però la companyia del Magnus també ho ha fet més fàcil.

Arribada amb el Magnus.

El segell "by UTMB" té coses bones i d'altres no tant. L'ambient és molt festiu i el seguiment online una passada, però alguns avituallaments són millorables i el preu de la inscripció em sembla elevat, sobretot tenint en compte que les fotos es paguen a part. També hi havia alguna contradicció amb el material obligatori segons a quin apartat el miraves, jo davant del dubte vaig anar carregat de més.

martes, 7 de junio de 2022

Ultra Ensija

Nova jornada de muntanya per endavant, en aquest cas a Berga per fer front a 61 km i gairebé 3.700 m+. Vaig córrer la marató quan feia poc temps que corria i l'any passat ja m'havia mirat aquesta Ultra Ensija. 

Sortim i de seguida la cosa es posa dreta, toca treballar dur amb els pals i tirar cap amunt. Petit descans a la Figuerassa i a continuar pujant. Cap al km 10 ja ens hem tret bona part del desnivell de sobre. Ara ve una estona de pla i baixada, amb alguna petita xinxeta que ens portarà fins a Saldes.

Foto de Geniku.

Foto de Carles Iturbe.


És el km 28 i ja gairebé portem 1.900 m+ en poc més de 4h. Penso que el que queda serà més fàcil i ràpid... com n'estava d'equivocat!

Ara ve una llarga pujada cap al Refugi d'Ensija, pujada on la calor ja comença a apretar de valent. Un cop a dalt, baixada dreta amb alguna tartera cap a la Font de Cal Coix abans d'afrontar l'última pujada cap a Rasos de Peguera. Es tracta d'una pujada més curta que les anteriors però intensa en quant a pendent i amb una temperatura que no para d'anar a més. 

Foto de Pablo Salas.


Arribats al Refugi de Rasos de Peguera, ja majoritàriament és tot baixada, a excepció d'alguna rampeta abans d'arribar a Queralt. Últim esforç per baixar les escales de pedra i ja hi sóm de nou a Berga, després de 9h32'.

Acabo molt content avui, tot i anar més lent del previst a la segona part, acabo prou sencer i havent gaudit d'un entorn preciós.

lunes, 6 de junio de 2022

La Tresvoltada

La d'avui no és una cursa competitiva, sinó una trobada solidària amb la finalitat de recollir aliments i altres productes pels més necessitats.

L'epicentre de la jornada és Talló, pertanyent a Bellver de Cerdanya, i l'organització proposa tres voltes diferents des d'aquest punt. Cadascú decideix si en fa una, dues o les tres. Aproximadament, cada volta és d'uns 20 km i 1.000 m+, tot i que cadascuna eleva una mica les xifres respecte l'anterior. La meva idea és decidir sobre la marxa si les faig totes o me'n deixo una en funció de l'hora.

A punt per sortir.

Sortim puntuals a les 7 a fer la primera volta, sóm poquets però ben avinguts. La primera volta es fa bé, anem frescos i és la més ràpida. 2h30' i ja torno a ser a Talló, avituallament ràpid i a per la segona. M'ajunto amb un grup de 3 o 4 corredors on hi ha el Carles, amb qui vaig coincidir a la Pota-Roja. Però no trigo a quedar-me sol ja pel que resta de jornada.

Sumant metres positius en un entorn preciós.


La segona volta és un pèl més dura, no tant pel desnivell de més respecte l'anterior sinó per com es concentra i per la calor que comença a fer. Acabo aquesta volta en 3h15' amb la idea de deixar-ho estar. Em sembla que ja en tinc prou, tinc dues hores de camí fins a casa, demà tinc guàrdia i no tinc ganes de plegar tard. A més a més, la volta que queda és la més dura amb diferència: més kms, més desnivell i més calor.

Tot i així, entre el Jonatan i el Josep em convencen per sortir (cosa que tampoc els costa gaire) i em diuen que aquesta volta si vaig bé la puc fer en 4h. Dit i fet, poc després de les 17:00 arribo de nou a Talló amb la feina feta.

Molt bon ambient gràcies a l'organització.

Pels amants de les xifres, han estat 66 km i 3.400 m+ en 10h03'. Tot i això, la xifra realment important és la de 661 kg recollits per aquesta gran organizació. Visca la Tresvoltada!

jueves, 26 de mayo de 2022

Ultra Pallars 360

Avui vaig cap a Tremp per córrer una cursa a la qual li tinc moltes ganes. Tenim per davant 92 km i 4.300 m+. Sempre és un plaer saludar amics que fa temps que no veus, tot i que la sortida és a les 12 de la nit i l'espera fins aleshores se'm fa bastant llarga.

Sortim des del Parc del Pinell i de moment és tot bastant pla, el ritme és alt (cosa sempre relativa, tenint en compte la distància) i la mandra per l'hora que és no triga a marxar. El temps passa molt ràpid i no hi ha gaires complicacions fins Font de la O. És el km 22 i aquí hi ha el primer avituallament sòlid (abans n'hi havia un de líquid a Nerets).

Primeres passes, foto d'Olga Bergua.

Ja hem començat a vorejar el Pantà de Sant Antoni però ara ve una forta pujada que ens portarà cap a Sant Corneli (1.351 m), gairebé 900 m+ en poc més de 4 km. Aquí el ritme baixa en picat però vaig fent, sumant km i desnivell pas a pas, intentant minimitzar un mal de panxa que em farà la guitza 3 o 4 hores.

Passem per la Pessonada, km 36, i pugem cap a la carena passant per algunes grapes i passos equipats. Aquí coincideixo amb el David Riba i el seu company, que fan la cursa amb bici i molts trams l'han de carregar a l'esquena.

A la baixada ja es fa de dia, i arribo a la Pobla de Segur a les 7 del matí, just quan comença la marató (que fa el tram que ens queda fins a meta). Aprofito que és base de vida per canviar-me de roba i menjar. Surto d'aquí amb l'Iban, amb qui coincidiré una llarga estona.

Comencem pujant i la calor ja ens avisa que avui apretarà de valent. Tot i així, anem animats passant corredors de la marató i restant kms poc a poc. Agafem forces a Rivert i ja ens dirigim cap a Salàs de Pallars (km 67), on ha vingut la família a donar-me ànims.

Agafant forces a Salàs de Pallars.

Ara sí, fa moltíssima calor i comencem a arribar justos d'aigua als avituallaments. Ha costat arribar a Santa Engràcia però ja hi sóm. Aquí hi ha un company bomber de Tremp remullant als corredors amb la motobomba, cosa que s'agraeix moltíssim.

Continuo amb l'Iban, i passem Gurp. Però sortint d'aquí es queda un pèl enrere i decideixo tirar i fer la meva. Ho sento Iban, la companyia era molt grata però n'estic fins als pebrots d'aquesta calor i vull acabar com abans millor. 

Petita remullada a Talarn i última apretada.

A Talarn també ve la família per animar però no m'hi entretinc. Em trobo amb forces per posar una marxa més a la baixada i arribo a Tremp després de 15h40'.

La veritat és que aquesta cursa m'ha sorprès. Potser l'esperava un pèl més tècnica (comptava trigar unes 18 hores) però el paisatge és increïble i l'organització i voluntaris són molt propers. A nivell personal, acabar l'últim tram amb forces sempre deixa un bon sabor de boca.