viernes, 15 de abril de 2022

Andomita

Última cursa del Marc Fernàndez i el Conrad Solé, que consisteix en sortir de cota 0 (Hospitalet de l'Infant) i arribar fins al país veí (Andorra), el que seran 420 km i 20.000 m+ en un màxim de 130 hores (temps que tinc clar que és molt just per mi). La navegació serà amb GPS i hi ha 4 bases de vida. Es permet l'assistència externa en 28 punts tot i que jo pràcticament no en tindré.  Com sempre, hi ha una finalitat solidària, que en aquest cas és col·laborar amb AFASIT, un associació que ajuda les famílies dels nens que han patit abusos infantils a Tarragona.

La veritat és que el format inicial, per etapes i obligatori per parelles i amb assitència, no em cridava l'atenció en excés. Finalment, el format nonstop i la possibilitat de fer-la individual sí que em motivaven, a més a més que l'assistència passava a ser recomanada i no obligatòria.

Hi arribo com hi arribo, no fa ni un mes que vaig acabar les 200 milles de Tarragona. Muscularment em trobo molt recuperat, però això no treu que vaig estar tres nits sense dormir i vaig patir una reacció al·lèrgica.

1. L'Almadrava - Prades : 85 km, 5.422 m+, màxim 24h.

Sortim a les 23:00 del divendres uns 32 sonats que fem l'Andomita més alguns que fan una o dues etapes. Gran ambient... i pam! Res més sortir, no veig una vorera i acabo a terra. Mare meva, comencem bé! En fi, continuem fent camí. Me n'adono que el gps de mà m'ha perdut la senyal, no sé si és d'algun cop per la caiguda o què, penso que ja ha mort però al cap de 2 hores la recuperarà i ja no fallarà més en tota la cursa. 

A les parts altes fa molt vent i ja anem molt més estirats, pràcticament només coincideixo amb el Joan Parrón i el Sergi Cebrián. Passem Masboquera i Pratdip, aquesta primera nit de moment es deixa fer bé. A l'Argentera ja hi arribo de dia i havent coincidit amb el Xavi Ayala i el Jaume Castellví, amb aquest parell hi coincidiré molt aquests dies.

Agafant forces a Arbolí, km 71.

A Arbolí hi ha la Paula i els meus pares, aprofito per menjar i agafar forces abans d'anar cap a Prades, on hi arribaré sobre les 18:15 del dissabte, amb 19h15' de cursa. M'ha sortit una mica més de desnivell del que havia de ser en teoria, i el terreny era molt sec i pedregós.

A la base de vida menjo i intento dormir 1h, cosa que em resulta impossible pel soroll. 

2. Prades - Castelldans : 61 km, 2.334 m+, màxim 20h.

Surto sobre les 20:30, he de fer alguna paradeta a dormir 10' pel camí però vaig avançant. Aviat coincideixo amb el Loren i l'Stephan, amb qui també coincidiré molt al llarg de la cursa. En principi, gairebé tot el desnivell i trams tècnics estan a la primera part, al Montsant, passem per llocs com la Serra Major, Ciurana o Cornudella. 

Merda! Sembla que estic gafat amb aquesta cursa. Notava que m'entraven moltes pedretes dins la vamba, i quan m'hi fixo veig que hi tinc un bon trau, ja seran per llençar però encara he de fer 30 km amb aquest calçat. A falta de cinta americana, intento arreglar-ho temporalment com puc amb esparadrap.

Solució? Per poc temps!

Tot i això, la segona part és tota per rieres amb vegetació alta i una mica de camp a través. Això provocava que, tot i semblar un tram fàcil a priori, tampoc deixava avançar gaire. A Castelldans hi arribo amb el Loren, sobre les 13 del diumenge. Si al tram anterior m'ha sortit més desnivell, aquí m'ha sortit algun km de més. Aquí em dutxo, menjo i sí que puc dormir 1h.

Arribant a Castelldans amb el Loren, foto del Miquel (@mivasago_trail).

3. Castelldans - Les Avellanes : 79 km, 1.558 m+, màxim 20h.

D'aquí surto sobre les 16:00, unes 3 hores abans del tall. Per endavant una etapa plana i corredora, la idea és arribar a una hora decent a Lleida per sopar allà. Els 22 km fins a Albatàrrec els faig prou bé, em passen el Josep González i l'Enric Pintó però continuo a bon ritme. A Lleida hi arribo ja amb el frontal posat, i la Noemí i el Ramon estan al voral del riu animant, em diuen que hi ha llocs per sopar i paro a menjar una pizza. M'entra d'allò més bé al km 173.

Menjant una pizza (vegana) a Lleida. Gràcies Noemí i Ramon pels ànims.

Al final del poble hi havia el Marc donant avituallament, jo continuo. Tota aquesta part la faig trotant, a bon ritme (cosa relativa, bon ritme tenint en compte la tralla que portem). Aquesta nit tornaré a coincidir amb el Xavi Ayala, Jaume Castellví, Loren, Stephan.... l'estratègia és diferent en cada cas. El Xavi i el Jaume dormen més que jo, en canvi el Loren i l'Stephan molt menys, però sempre tornem a coincidir.

A Balaguer hi ha el Marc donant avituallament, aprofito per tirar-me dins la furgo a dormir 10'. Vinga va, últim esforç per arribar a la base de vida. Una bona pujada que em portarà fins les Avellanes, on ha vingut la família a animar-me. Aquí hi arribo passades les 10 del dilluns.

No puc tenir més sort amb el sogre que m'ha tocat.

Aquí sí que dormo 2h, menjo bé i tinc la tranquil·litat de tornar a tenir un comodí de vambes de recanvi, gràcies Toni per anar a comprar-ne unes!

4. Les Avellanes - Tremp : 78 km, 4.069 m+, màxim 24 h.

Començo aquest tram sobre les 14:00, amb una hora de marge sobre el tall. A la base de vida hi hem coincidit tots però es repeteix la història: el Loren i l'Stephan han dormit menys i van per davant, el Xavi i el Jaume han descansat més i ja m'agafaran.

Fem un barranc molt sec, fot una calda de cal Déu on estic a punt de treure'm la samarreta. Per fi s'acaba i arribem a Àger, on hi ha el Marc donant avituallament. Ara vé el tram més dur, el Montsec, i ja ens avisa que no anem sobrats de temps.

Surto amb el Xavi Ayala i el Jaume, tot i que van molt forts a la pujada i els deixo anar. Per darrere, el Loren i l'Stephan han parat a un bar a sopar i ja no els veuré més.

Continuo pujant, em poso el frontal just abans d'agafar la primera cadena, he de vigilar perquè fa molt vent i és una zona molt exposada. Arribo a dalt i toca carenejar una estona. Al coll abans de baixar, el Marc ha vingut a donar una mica d'avituallament i sobretot ànims.

El Jaume i el Xavi havien arribat molt abans però estaven menjant a la seva furgo i s'hi entretenen més. Jo surto i ja m'atraparan. Ens acabem juntant de nou abans d'afrontar l'exigent baixada cap al Congost de Mont-rebei. És dreta, molt dreta. Ja pràcticament a baix, els dic que tirin perquè paro a dormir 10', tot i que després del Congost els agafo perquè han fet el mateix.

La pujada cap a Alsamora es fa llarga i feixuga, ens surt algun km més del que calculàvem. Hi arribem separats, ells paren al seu avituallament i jo tiro, m'agafaran més endavant quan pari a dormir 10'.

A partir d'aquí anirem força estona junts, es fa de dia i comença un tram amb bastant camp a través sense camí massa definit. Aquí ja veig que el ritme ha baixat molt i, si no estem fora del temps de tall, poc falta. Els peus em fan molt mal i no em deixen córrer massa.

Arribant al Coll amb la idea de deixar-ho.

Truco a la família i al Marc i els dic que plego, no em donarà temps a arribar a Tremp abans de les 15:00. Tot i així, arribo a la cruïlla de la carretera (km 288, 15 abans de Tremp), sobre les 11:45. Hi arribo amb la clara idea de deixar-ho, em fan molt mal els peus, la cadera (em vaig donar un cop en algun moment) i no tinc temps.

No obstant, em cuiden com un nen petit i decideixo intentar-ho. Tinc 3h per arribar a Tremp i em diuen que el Jonatan va trigar justament això. Surto corrent i sembla ser que és possible, però de seguida arriba una galleda d'aigua freda i em fa veure que no hi arribaré pas. Finalment, paro a Eroles (km 294) sense temps material d'arribar a Tremp abans de l'hora de tall.

Final de l'aventura a Eroles (km 294), com a mínim ho vaig intentar.

Ha estat una gran aventura, moltes experiències viscudes amb companys i en solitari. Enormement agraït a l'organització, especialment al Marc per cuidar-me tant però també al Conrad, Sandra, Enric, Miquel, Ricard, Antonio... i tots els que em deixo. Gràcies a la família pels ànims i a les assistències del Jacinto i del binomi Ayala-Castellví, que em van ajudar també.

Propera edició 2024... si hi tornaré? No ho sé, estic acostumat a que en aquest tipus de cursa em sobri mig dia com a mínim. En canvi, aquí hauria de portar assistència full time per, com a mínim, tenir possibilitats d'entrar dins el temps de tall. Aquesta vegada, amb la Paula embarassada, era impossible. I per la propera edició sembla complicat també. Enhorabona als 6 valents que van acabar la cursa.

Pel que fa a mi... de moment aquest any màxim 100 milles, veurem si una o dues. Per l'any vinent, ja veurem què ens deixa fer el Rai!


miércoles, 16 de marzo de 2022

UTTGN 200

Ultra Trail Tarragona 200 milles o Long Trail Tarraconensis. Quan vaig veure anunciada aquesta cursa, em va tornar la motivació per preparar ultres de nou després d'una llarga aturada. A priori, ens esperen 328 km i 8.700 m+, sense senyalitzar, amb dues bases de vida i 6 punts on es permet l'assistència externa. La resta, autosuficiència pura i dura (o així hauria de ser segons diu el reglament).

L'objectiu és gaudir del camí, acabar la cursa i, si pot ser, fer-ho dissabte. El Miquel Pera fa dies que em va comentar que aniria amb mi, tot i que el seu ritme de creuer és superior al meu, així que si vol anar amb mi li tocarà aixecar el peu.

Concentrat a la sortida, preparant els GPS.




Sortim puntuals a les 12 del migdia del dimecres i fem un primer tram per la platja abans d'agafar urbanitzacions i pistes de muntanya per anar cap al Catllar. 

Primeres passes, amb els ànims 
de l'Albert Vilardell.
La cosa va fluïnt sense complicació, passem per Renau, Vilabella, Brafim, Vilarodona... i arribem a Santes Creus, primer punt d'assistència (km 35'2). 

Aquí hi arribem abans del previst i aprofito que hi és la Paula per menjar un tupper de macarrons amb tofu. No tenim pressa però tampoc ens entretenim en excés i continuem el camí, s'ha d'anar sumant.

Aquest primer tram ja ha servit per estirar una mica el grup i veure quines cares anirem veient al llarg de la cursa. La Mònica Guilera, l'Oriol Borràs, els Davids (Javega i Vallverdú), el Juan González... seran les cares que més veurem. Això a priori, perquè això pràcticament encara no ha començat.

Passem pel Pont d'Armentera i arribem a Rocafort de Queralt (km 58'3) ja amb el frontal posat. Aquí hi ha un bar que molts aprofitem per parar a fer un mos, en principi no tindrem menjar fins la primera base de vida.


Hem agafat forces i continuem fent un bon tàndem amb el Miquel. No triguem gaire a agafar el Javi Puit (que està lesionat i acabarà abandonant) i el Luca Papi. Quin paio, acabarà la cursa en 4a posició mantenint el mateix ritme tota la cursa, les seves anècdotes ens mantenen ben distrets.

Al cap d'una estona ens tornem a quedar sols el Miquel i jo, fa molt fred i hi ha molta boira. Ens intentem distreure parlant dels molins eòlics i intentant recordar trams de quan vam fer plegats la Ruta del Cister.

Aquí ja començo a notar un problema que m'acompanyarà fins al final de la cursa: una reacció al·lèrgica a la processionària que m'acabarà infectant tot el voltant del turmell. Bé, el cervell no pot enviar més d'un estímul dolorós de forma simultània, mentre em faci mal el turmell no em farà mal una altra cosa.

Arribant a Vilanova de Prades.

Al llarg del tram entre Vallbona (km79'5) i l'Espluga de Francolí (km 100'2) se'ns ajunten dos o tres corredors més. Van més forts que nosaltres, o més ben dit que jo. Li dic al Miquel que tiri amb ells però em diu que no i em va esperant. Els altres fan el mateix, ja que no saben o no volen mirar el GPS.

Vinga va, passem Poblet i pugem cap al Tossal de la Baltassana, cim que coneixem d'altres curses. Fa estona que és de dia. El Miquel, l'Alfons i jo ja baixem cap a Vilanova de Prades (km 130'6), on hi ha la primera base de vida.

Aquí els pares del Miquel i la Paula ens ajuden a gestionar el material mentre mengem, jo aprofito per dutxar-me també. La infecció m'està provocant que el turmell s'infli cada vegada més però això no serà motiu per abandonar.


Sortim de la base de vida amb ganes. Portem gairebé 24 hores de cursa i sóm optimistes. Aquesta segona part ens endinsarà al Montsant, amb l'Ermita de Santa Maria del Montsant, el Pi de la Carbasseta o la Serra Major com a alguns punts destacables. Aquí hi ha el Jordi Santacana immortalitzant aquests moments.






A punt per la segona nit.
Baixem cap a Morera del Montsant (km 155'5) pel Grau de l'Agnet, una baixada que ens trinxa bastant. Aquí trobem tot tancat, així que no ens encantem i continuem cap a la Cartoixa d'Escaladei (km 161,1).

Aprofitem que és punt d'assistència externa per menjar i preparar-nos per afrontar la que serà la segona nit. Sortint d'aquí se'ns ajunta el Joan Pallejà, que s'ha quedat sense GPS i ens demana d'anar amb nosaltres fins a la Vilella Baixa, on es pararà a dormir unes hores. També s'ajunta amb nosaltres un noi d'Armènia, amb qui aprofito per practicar el meu anglès oxidat. Els ànims del Conrad també fan més amena la nit.

La falta de son comença a apretar a la segona nit i aprofitem una parada de bus per dormir 10' a Gratallops. Sembla que funciona, veurem fins quan. Anem prou bé i abans d'arribar a Falset repetim la dormida de 10', en aquest cas estirats a la pista.


Arribar a Porrera es fa llarg i pesat però ja hi sóm, i aprofitem l'optimisme del David Tena per enganxar-nos-hi i fer els 13 km de pujada cap a Puigcerver, segona base de vida. Comencem a molt bon ritme però m'acabo quedant una mica enrere. Després d'adormir-me de peu un parell de vegades i liar-me una mica al tram final pels ventiladors, arribo a Puigcerver (km 216'7).


Intentant entrar en calor.
A punt per sortir.



Aquí aprofitem per fer una dutxa, canviar-nos, menjar i dormir (en el meu cas 45'). Continuem fent camí i de seguida una fina pluja ja ens avisa del que vindrà. El tram fins a Mont-ral se'm fa bastant llarg, molta estona sol, amb molta boira, pluja i amb alguna paranoia per la falta de son.

Arribo a Mont-ral (km 246'8) ja plovent a bots i barrals i em poso al cotxe amb la Paula. El Miquel em diu que aquí ho deixa i, tot i que l'oferta és molt temptadora, jo continuo. Aprofito que és punt d'assistència externa per canviar-me sencer i menjar abans de sortir a fer la tercera nit.

Fred, boira i pluja a la tercera nit.


Surto amb el ponxo i tot posat, al cap de poc trobo el primer desviament del track. Aquí s'havia de seguir les cintes per seguir un camí alternatiu fins a entrar de nou al track, en aquest cas a La Riba.

Per aquí em van passar el David Vallverdú, el Joan Pallejà, el Manolo i l'armeni. Pujo a Illa però aquí hi havia un altre desviament, no veig les cintes i segueixo el track pujant més del compte. A més, m'enredo per allà dalt fent camp a través i acabo amb el ponxo i el pantaló impermeable trinxats. També acabo sense pals, que en algun moment de desconnexió mental me'ls deixo i no recordo on. De fet el que necessito ara mateix és dormir, però el temps que fa no convida precisament a fer vivac.

Vinga va, avanti. Es fa etern però per fi arribo al Pla de Santa Maria (km 279'3), penúltim punt d'assistència externa.  A més de la Paula també han vingut els meus pares. Arribo amb molt fred i hi estic una hora parat, menjant i abrigant-me. No paro de tremolar. Fa estona que no plou però vaig completament xop i surto amb el que em queda: motxilla més petita i vambes d'asfalt.

A pels últims 50 km.

Veganisme.
 



Surto i encaro la recta final, són les 12 del migdia i fa estona que no plou. Queden uns 50 km i surto a molt bon ritme, tant que em sorprenc. Però ja ho diuen allò, "arrancada de cavall, arribada d'ase". Al cap de 45' em desperto a terra sense recordar haver-me posat a dormir. Tot i això, no fa més de 5 minuts i continuo.

Ara sí, vaig fent a bon ritme (cosa relativa, el que em deixa la infecció al turmell). La Paula i els meus pares em venen a animar a algun poble, només animar ja que no està permesa l'assistència externa. Sí que ho està al Catllar (km 318), on la Paula em dona una altra bateria per carregar el mòbil.

L'encenc i em demana el codi PIN. 1. Error. 2. Vaig a tornar a posar el mateix: error. 3. Segur que m'he equivocat en alguna xifra, posaré el mateix una altra vegada. Res, a prendre pel sac el putu telèfon.

Aquest últim tram se'm fa prou distret, compartint molta estona amb el Tony Andrades i escoltant les aventures que ha viscut.

Tornem a entrar a la platja, on se m'escapa, i finalment entro a meta amb 82h llargues. Objectiu complert, volia acabar dissabte però el dia és molt llarg, i gairebé a les 11 de la nit també és dissabte.

Acabo contentíssim, tot i la infecció al turmell i haver fet alguns kms de més, m'he sentit molt fort a nivell psicològic. Enormement agraït als meus pares i als del Miquel per l'ajuda, i sobretot a la Paula, principal culpable que acabés la cursa amb èxit.

El millor equip.






Una experiència més.

jueves, 24 de febrero de 2022

Backyard Ultra Serra d'Almos i altres

Des de l'última entrada, havia corregut la Pota-Roja de Cervelló (45 km i 1.950 m+ en 5h07'), la Imperial Tarraco Trail (69 km i 1.900 m+ en 7h46') i la Llanera Trail de Sabadell (43 km i 1.450 m+ en 4h20').


Pota-roja Trail, foto de Lluís Galí.

Imperial Tarraco Trail, foto de Jordi Santacana.

La Llanera Trail, foto de Gonzalo Rodríguez.


Avui vaig cap a la Serra d'Almos per participar en una cosa diferent, una de les bogeries que organitzen el Marc Fernàndez i el Conrad Soler. Han portat la Backyard, una prova yankee, a Catalunya (a Espanya ja se n'ha organitzat alguna recentment) i a més ho han fet amb una finalitat solidària (col·laborant amb el banc d'aliments i amb l'associació Astafanias, que ajuda persones amb discapacitats psíquiques i a les seves famílies).

Per qui no ho sàpiga (com tampoc ho sabia jo ni la majoria dels corredors abans d'apuntar-nos-hi), la Backyard Ultra va ser inventada per Lazarus Lake (creador també de la Barkley Marathons) i es tradueix més o menys com "la ultra del pati del darrere". La prova consisteix en completar una volta de 6'7 km en un interval d'una hora. A cada hora en punt es dona la sortida d'una nova volta (no es pot sortir ni abans ni després) i així indefinidament fins que només quedi un corredor en peu.

Campament base.

Aquestes proves sempre tenen els 6'7 km esmentats i, en el nostre cas, el desnivell serà de 90m+ per volta. A cada volta es varia el sentit. Comencem puntuals a les 21 uns 115 corredors. Tot i intentar frenar-me, vaig acabar la primera volta en 45', cosa que em va servir per veure que 15' d'espera fins la següent sortida eren excessius, així que calia frenar encara més.

A partir de la següent volta, ja les vaig fer totes excepte l'última en 50-52', temps que deixava el marge necessari per avituallar i fer alguna gestió de material sense encantar-se ni refredar-se en excés.

Si no recordo malament, va ser acabant la volta nº 11 quan se'ns va fer de dia i va començar una cursa nova amb l'horari biològic "normal", tot i que ja quedàvem menys corredors en peu. Tot i que alguns companys i amics ja havien plegat, estava sent un luxe compartir kms amb els Panda's, els Jose's, l'Antonio, l'Oriol Antolí, etc.

Completem la volta 15 i ja passem dels 100 km, la majoria anem força cardats i anem sumant voltes pensant només en la següent, n'hi ha algun que fa 10 hores que diu que plega "a la següent volta"... La meva aventura va acabar a la volta nº 18 (120'6 km i 1.620 m+ segons xifres de la prova), volta que vam completar 25 corredors dels quals 6 ho vam deixar aquí.

Quines bogeries ens prepara el Marc.
Em podia haver arriscat a començar la volta 19, però no sé pas si l'hagués acabat dins del temps de tall. Aquí et pots retirar per esgotament mental, físic o per quedar fora del temps de tall (o per una combinació d'aquests factors). A mi sincerament crec que el que em va fer fora va ser el format mateix de la prova, cada volta sembla molt assequible al principi però conforme van passant els km's cada vegada ho és menys, i el temps entre voltes no deixa marge a imprevistos. Havia passat 3 voltes bastant dolentes (de sensacions, no de temps, que continuava entre 50-52'), la volta 17 em vaig trobar molt bé però a la 18 la sensació és que necessitava parar 30' enlloc de 5', cosa que no permet la cursa (i és la gràcia).

Per acabar, vull agrair infinitament al Marc, Conrad i companyia la tasca que fan organitzant unes proves molt originals de forma solidària i desinteressada, als voluntaris i fotògrafs (Miquel Sànchez, Jordi Santacana, Quim Farrero...) i també a la família que es va acostar a donar-me ànims. Personalment, repetiré sense dubtar-ho ni un segon.



I moltes felicitats al guanyador Oriol Antolí, un paio súper humil que ens va ensenyar com gestionar aquestes curses des del minut 1 (bé, realment molt abans).

La propera parada és la Long Trail Tarraconensis de 328 km d'aquí 15 dies on hi haurà moltes cares conegudes. Veurem fins on arribem, esperem que a meta.


Sempre en grup.
Cara de trinxat.


                                                 

Amb l'Àlex, gràcies Carlos pels ànims.




 





martes, 9 de noviembre de 2021

Montsec Ultra Trail

Porto molt de temps sense córrer cap ultra. Concretament, més de 3 anys i va ser just on soc avui. Durant aquest temps, han passat un munt de coses: operació al menisc, malaltia d’un familiar, oposició i escola de bombers, mudança, boda, adopció d’un fill pelut o pas definitiu a una dieta vegana. La veritat és que el temps passa tan ràpid que segurament hi ha coses de les quals no en tinc clar l’ordre i d’altres que senzillament he oblidat. Entremig he fet alguna coseta, com MMP en 10 km (35’59’’ a la Cursa dels Nassos 2019) o la Cursa de Bombers d’enguany amb EPI Nivell 0.


Amb el Guillem a la Cursa de Bombers.



Ja situats en context, prenem la sortida a les 22:00 des de la Col·legiata d’Àger. Tinc al cap la idea de baixar de les 20 hores de cursa, però també la incertesa de com respondrà el cos després de tant temps “inactiu”, de si el meu genoll em permetrà fer aquestes distàncies o si recordaré com gestionar tot el que engloba una cursa d’aquesta magnitud (avituallament, material, ritme, etc.). 

Moments abans de sortir.



Sortida a les 22:00.


La sortida és molt ràpida però de seguida la cosa comença a pujar, i la cosa que puja es va posant cada cop més dreta fins arribar a un tram de cadenes que ens acabarà portant dalt de tot, on fa moltíssim fred. Ràpidament perdem alçada i anem baixant cap a Bagasses (km 22). La següent pujada és més curta però no menys exigent, un cop dalt baixem per les 100 corbes (en realitat en són unes quantes més), un camí molt xulo però també un suplici pels peus i pels turmells. 


Sortint d’aquí m’agafa la Carmen Palacín, amb qui vaig compartir bona part de la MUT 2018, i anem junts força estona. Menció especial a la baixada cap a la Presa (km 41) on hi ha un tram nou força tècnic i amb molta sorra. Se’ns fa de dia a la llarga pujada cap a Sant Alís (km 61), on ja arribem separats.


Recuperant-me de la freda nit.


Aquí hi tinc a la Paula i al Rocky donant-me ànims. Hi arribo amb bastant mal de peus i mort de fred, però m’hi estic uns 25’ (aquí hi ha bossa de vida) i surto bastant recuperat. Poc després agafo a la Mònica Guilera, amb qui aniré fins al Pla d’en Lluís després de passar pel Pont Penjant i pel Congost de Mont-rebei.


Arribats a aquest punt, només queda fer l’exigent, dreta i equipada pujada que ens portarà cap a l’Observatori del Montsec abans de passar per segona vegada per Sant Alís (km 88, on rebo de nou els ànims familiars) i baixar cap a Àger. Els peus no em deixen córrer massa a la baixada pedregosa tot i que em defenso als trams més corredors.


Finalment, arribo de nou al càmping d’Àger després de 21h25’ en la posició 25 de 50 que acabem (més uns altres 50 retirats aproximadament). El meu gps acaba marcant 95 km i 6.700 m+. Acabo molt content, penso que el temps era millorable i que segurament em vaig encantar en alguna pujada amb un ritme massa còmode, però la satisfacció de tornar a fer una bogeria d’aquestes no té preu, i amb més motiu si es comparteix amb la família.


Amb el Dani a l'arribada, ben trinxat però ben content.


Ha estat una bona injecció de confiança per començar el camí cap al proper objectiu, la nova Long Trail Tarraconensis de 320 km que es farà al març vinent.


Per acabar, vull donar les gràcies a l’organització per la feina feta, el tracte cap als corredors i l’ambient familiar. Per mi és una cursa molt exigent però molt maca.







viernes, 10 de agosto de 2018

Vandekames

Porto uns mesos sense escriure, però el blog es diu "Addicció a l'ultrafons" i des de la Ultra del Montsec no he fet res llarg.

A causa d'altres prioritats, m'he passat temporalment a la distància curta. Un 8è lloc a l'Historic Trail de Calafell (16 km) em va deixar bon sabor de boca, però no tant les curses d'asfalt de 10 km a Sant Joan Despí i 5 km a Pallejà. Amb 38'50'' i 18'25'' no vaig aconseguir fer marca personal, segurament per gestionar malament els ritmes inicials.


Cursa ràpida però trenca-cames a Calafell.
Tot i així, cada agost tenim una cita obligada a Vandellós i Hospitalet de l'Infant. Altres anys he corregut la ultra, la marató i el circuit negre de 27 km. Enguany em decideixo per la nova cronoescalada i pel circuit blau de 12 km.

Comencem divendres al vespre amb la cronoescalada. Sortida individual cada 30'' i per endavant 1'7 km amb 320 m+. Corrible fins passat el km 1, després molta pendent i finalment grimpada. Van ser 16'44''d'agonia. 11ª posició però content amb el nivell que hi havia davant.


Bufant de valent, primera cursa amb el nou equip Sixpro.
Dissabte a la tarda tocava el torn de les curses "llargues". Els de la blava vam sortir a les 18:30 i em vaig posar de seguida davant amb un altre corredor, avançant alguns companys de la negra i la vermella que havíen sortit abans. A la primera baixada llarga se'm va escapar, i a la última em va passar el tercer. El primer va resultar haver-se perdut i finalment vaig arribar en 2ª posició després de completar els 12 km i 700 m+ en 1h23'.

Primers km's de dissabte.
Gràcies als que continuen ajudant a un servidor: Hoko-Esport, Térmens Clínica Podològica, Rendiment-race, Sixpro, Bassol Optic, PH-Quirogel, CEM Vallirana, Besttrail, Awesome i MC3 Esports.

Fonamental la Núria i el Ph-Quirogel
aquest cap de setmana!




viernes, 27 de abril de 2018

Montsec Ultra Trail

Algunes circumstàncies d'última hora em fan dubtar si anar a la cursa o no. Però aquesta ultra la tenia entre cella i cella des de feia anys, però per una raó o una altra mai havia pogut fer-la. He voltat per la zona amb caiac i amb arnés, però mai corrent i en tinc moltes ganes. Alguns la defineixen com la ultra més dura de Catalunya, veurem... Ens esperen 110 km i 7.000 m+.

Sortim a les 22:00 des de la Col·legiata d'Àger amb un ambient immillorable. Començo amb el Martí  però abans d'acabar la primera pujada ja veig que porta una marxa més. Costa de veure les marques, sort que m'ajunto amb el Petrov, un peculiar romanès que s'orienta bastant bé. Entre els dos seguim força bé el traçat (passant per llocs xulos com les 100 corves) i ens entenem prou bé. Parlem en anglès però cap dels dos el domina, així que si algú ens escolta des de fora es deu posar les mans al cap!

Primers 20 km al sac.
Cap al km 45 ja ens podem treure el frontal, però encara ha d'arribar el pitjor... la calor! Ens agafen per darrere el Dídac i el Josep, agafem forces a Sant Alís i continuem els 4 plegats durant força estona.

Grupeta de luxe amb el Dídac, el Josep i el Petrov.


Agafant trastos de la bossa de vida.

El grup de 4 s'acaba diluïnt, em quedo amb el Dídac... i la veritat que ho passem força malament durant una llarga estona, però això és una ultra i cal gestionar els mals moments. Més tard coincidim amb la guanyadora, la Carmen Palacín, amb qui farem llocs espectaculars com el Congost de Montrebei o les Escales de Montfalcó.

Començant la segona part.
Quan són gairebé les 19:00, per fi comença a afluixar la calor. Última pujada per endavant que ens portarà de nou a Sant Alís. Aquí ja cadascú al seu ritme... arribo a dalt passant per algun tram de cordes i grimpades i cap avall, Àger ens espera... petita aturada per posar de nou el frontal i finalment creuo la meta després de 23h55'.  Molt content amb la 19ª posició en una cursa que va ser una autèntica escabetxina, només vam acabar 33 corredors dels gairebé 70 que vam començar.

Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome. Gràcies també a la família i amics pels ànims al llarg del recorregut, això és un luxe!

Pont penjant.

Escales de Montfalcó.

jueves, 19 de abril de 2018

Raid Aventura X-Perience


Avui Raidaventura.org serem presents al Raid Aventura X-Perience de Caldes de Malavella. A priori havíem de córrer en Kaiman i un servidor, però a última hora se’ns uneix l’Andris. Sense cap mena de dubte, un fitxatge de luxe que dibuixarà un particular equip format per un letó, un txec i un català.

L'Andris orientant... i el Kaiman i jo seguint-lo de lluny.

Comencem amb una secció de btt d’uns 30 km. Ràpidament ja veiem com serà el raid d’avui... passat per aigua i amb l’Andris marcant el ritme! Completem aquesta secció pràcticament a la perfecció i quan ens n’adonem ja estem a la transició per afrontar la secció a peu. 

Molta aigua durant el raid.

Alguna fita implica mullar-se bastant, i alguna dóna guerra... però també aconseguim completar la secció amb èxit. La secció de retorn en patins s’ha suspès per la pluja, així que fem algun km més corrent i tornem al mateix punt a buscar les bicis.

Toca donar pedals de nou... alguna fita d’aquesta secció se’ns ennuega una mica, perdem temps però continuem amb ple de fites. Acabem la secció de btt amb un ràpel que fa l’Andris i només queden les proves especials... llàstima que anem justíssims de temps, i no aconseguim trobar l’única fita que ataquem.

Arribem uns segons tard i ens enduem penalització d’1 punt.. però tot i així aconseguim guanyar el raid! Pels amants de les xifres, han estat 74 km i 1.800 m+ en 7h de diversió. Ha estat un matí dur seguint aquestes dues màquines!

Raidaventura.org 1ers!

Falta l'Andris, que se'ns va unir a última hora.



Gràcies a Hoko-Esport, Sixpro, PH-Quirogel, Rendiment-race, Clínica Térmens, CEM Vallirana, Bassol Optic, Besttrail, MC3 Esports i Awesome.