martes, 31 de enero de 2023

Aitex Terra Trail

Primera edició d'aquesta nova ultra de 100 milles a Alcoi, recorrent les Muntanyes de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Marina Baixa. Quan la vaig veure, m'hi vaig apuntar ràpid. Ara bé, fins el mateix dia no vaig tenir la certesa de poder-la córrer. Primer, perquè el petit de la casa feia dies que havia decidit que a les nits no es dormia i estàvem trinxats. I segon, no fa ni 10 dies em vaig fer un esquinç de segon grau al turmell que tot just estic acabant de recuperar.


Finalment decideixo anar-hi, faig el viatge el mateix dia i cap a Alcoi que hi falta gent. Sortim a les 14:00 del divendres, tenim per endavant aproximadament 162 km amb 8.000 m+ i la idea és dedicar-hi entre 32 i 35 hores per acabar la cursa.



Preparat per la sortida (Foto:
Alberto Calatayud).

Tram tècnic a la Serreta (Foto: Victor Tormos).


Pujo a la Serreta, on hi ha un tram tècnic i pedregós, fins i tot amb alguna corda. Baixada cap al Mas del Bicarí (primer avituallament, km 14). De nou pujada fins Els Plans i baixada cap a Benifallim (segon avituallament, km 26). D'aquí poc ja em poso el frontal per encarar la nit. Fent un check després d'unes hores de cursa, el turmell sembla que no em fa la guitza en absolut, però en canvi el cansanci dels dies previs em passa factura i m'agafa molta son.

Tram corrible (Foto: Alberto Calatayud).


Petita parada a l'avituallament de Benifallim (Foto: Victor Tormos).

Vinga va, ja m'he tret una part de sobre i toca continuar sumant. Fa estona que hem format un grupet de 5 corredors, tot i que ens acabem disgregant. Ara la cosa planeja bastant fins a Alcoleja (km 35'9), després de passar per Penáguila. Potser planejar tampoc és la paraula, però el desnivell no és excessiu. Ara sí que ve pujada cap a la Serra d'Aitana, gairebé 800 m+ per arribar al punt més alt de la cursa (uns 1.500 m). 

Ara toca desfer els 800 m+ per baixar cap a Benasau (km 55).  Parada ràpida per agafar forces i a seguir, ara ve la pujada cap a la Serra de l'Almudaina per coronar el Cim de Serrella abans d'afrontar una llarga baixada de més de 800 m- en 7 km.

Avituallament ràpid a Quatretondeta abans d'afrontar l'últim tram abans de la base de vida: els 14 passos d'aigua del Riu Seta. Durant els primers passos puc evitar mullar-me els peus, però al final resulta impossible.

Arribo a Gorga (km 75) en unes 12h de cursa, a les 02:00 de la nit. Aprofito la base de vida però tampoc m'hi entretinc en excés: uns 20' per menjar, canviar-me i abrigar-me amb l'objectiu proper d'aguantar el que queda de nit desitjant que surti el sol.


Agafant forces. (Foto: Miguel Zaragozí).


Vinga va, ja he restat una bona part i ara cal tornar a pujar cap a la Serra de l'Almudaina i una llarga baixada fins a Beniarres. Ja és el km 100 i una altra barrera psicològica passada. Ara venen 750 m+ per pujar cap a la Serra de Benicadell. Per fi es fa de dia i comença una cursa nova, tot i que la baixada cap a Corral de Veneno (km 110) se'm fa una mica pesada.

Ja vaig cap a Muro d'Alcoi, on arribo després d'un tram bastant ràpid i corrible. km 119 i segona base de vida. Hi arribo sobre les 10:30, amb 20h30' de cursa. Hi estic uns 35' preparar-me per l´'ultim tram, la marató amb 2.400 m+. Aquí comenten que trigarem unes 10h, tot i que veient factible baixar de les 30 hores i notant-me prou bé (cansat però bé), intentaré rebaixar aquesta previsió.

Últim tram, dia fred però assolellat per endavant per començar amb una bona pujada de 1.500 m+ dividida en 4 parts que porta fins al Montcabrer, un altre dels punts alts de la cursa.

La baixada fins a Concentaina (km 145) és una mica tècnica en alguna part, però finalment es deixa córrer bé. Són més de 1.100 m- en 10 km.


Coronant el Montcabrer (1.390 m+).

Cada vegada queda menys, vaig prou bé de temps per baixar de les 30h. Començo a pujar cap al Refugi les Foietes de Concentaina (km 150). El tram que ve ara fins a les Casetes de Vilaplana se'm fa psicològicament una mica pesat, tot i que continuo aguantant el marge de temps.

Per fi hi arribo, és l'avituallament del km 155 i ni paro, encara em queda una mica de líquid i tiro milles per mirar de guanyar temps. El primer tram de pista i corriol fàcil el faig tan ràpid com em permeten les cames, em noto bé i estic gaudint d'haver arribat al tram final amb forces i ganes de córrer.

Després del tram ràpid entrem en un barranc on m'he de posar el frontal de nou. Ja veig Alcoi. Merda, veig el poble però et fan pujar més encara per voltejar-lo i entrar a l'asfalt més a prop de meta. Penso que se'm pot escapar el marge que tinc així que intento fer via.

Ara sí, asfalt i últim tram per arribar a la meta després de 29h34', molt content del temps fet i de com m'he trobat tot i haver de gestionar el cansanci massa aviat.


Primera de l'any al sac.

És una cursa molt ben organitzada, amb molts i bons avituallaments i un gran ambient. A tots o gairebé tots els punts alts de la cursa hi havia voluntaris animant de valent, amb música de barricada (gènere on, tot s'ha de dir, els grups valencians són dels millors) i banda sonora especial per la sortida. A més a més, la Unión Vegetariana Española pagava el 50% de la inscripció dels vegans, una gran iniciativa.





No hay comentarios:

Publicar un comentario