Travessa Trail

 Des de l'últim cop que vaig escriure fa gairebé dos anys, havia fet:

- Cursa popular de Vallirana 2024: 5 km i 100m+ en 19'15". Esbufegant a la cursa popular de la diada.

- Alcogravel 2024: 300 km i 5.600 m+ en 21h03'. Dia de pluja i fang sobre la bici que vaig acabar amb el Santi, company bomber de Vilafranca.

- Ultra-trail Penedès 2024: 75 km i 3.500 m+ en 11h59'. Dia dur per la meteo la setmana següent de l'Alcogravel.

- La Pota -Roja 2024: 42 km i 2.000 m+ en 5h11'. Marató molt xula al costat de casa que faig sempre que puc.

- El Privilegio 100 millas 2024: 174 km i 2.100 m+ en 25h27'. Cursa linial de 100 milles molt plana però amb el seu encant, molt recomanable.

- Petjades de Cérvols 2025: 18 km i 700 m+ en 1h39'. Cursa molt xula i recomanable a Vallirana.

- Cursa popular de Vallirana 2025: 5 km i 100m+ en 20'15". Esbufegant un any més, cada vegada costa més mantenir el ritme.

- Ultra Trail Penedès 2025: 56 km i 2.600 m+ en 8h23'. Més curta aquesta edició però fitxant a la cita anual a Sant Jaume dels Domenys. 3 de 3 i esperem augmentar la col.lecció enguany.

El 2025 va ser un any dur per vàries coses. A nivell familiar, veníem d'una situació complicada però va acabar feliçment amb l'arribada del Nel a casa. Mentrestant, vaig haver de lidiar amb dues recaigudes d'una antiga lesió al genoll. I a nivell de feina, el GRAF té moltes coses bones però requereix més dies de presència a la feina i això, al final, són menys dies de conciliació familiar i de poder fer entrenaments mig llargs.

Amb aquesta prèvia em planto a la sortida de la Travessa Trail. Corrent una irrisòria mitja de 20 kms a la setmana complementats amb bici (sobretot indoor) i gimnàs. M'esperen 230 km amb 10.000 m+ i un temps màxim de 74h per fer-los. 4 avituallaments i 2 bases de vida, la resta, autosuficiència i a seguir el track del GPS 

Perfil trenca-cames.

A punt per la sortida, 17 valents i una valenta.
Foto: @adictosalzoom.pol.

Sortim de Prades a les 10:00 del dijous. Molt fred i moltes cares conegudes. Inicialment m'ajunto amb el Magnus, company suec amb qui vaig acabar les 100 milles de la Val d'Aran 2022. De seguida sobra roba pujant i l'estona se'm fa força amena escoltant les seves vivències a la Swiss Peaks de 700 km, però porta una marxa més que jo i m'acabo despenjant. Al ritme de la Mònica Guilera, el Luis de Santiago i el Carles Solivera tampoc m'hi acabo adaptant i em quedo sol. Arribo a Montblanc, primer avituallament passat el km 40 i menys de 6h de cursa. Aquí està el Jaume Castellví i coincidim que és massa ràpid tenint en compte el que queda, però hi havia poc desnivell i la cosa picava cap avall.

Començant a escalfar motors. @albertosusin3

Primers km's, a veure-les venir. Foto: @adictosalzoom.pol.

Agafant forces a Montblanc. Foto: @adictosalzoom.pol.

Surto força animat, de moment les forces van bé i estic amb ganes, però no triga a arribar la primera crisi. A l'increment de desnivell positiu s'hi suma que ja trec el frontal. No són ni les 18:30 i ja em comença a agafar son, mala senyal. Recordo una sensació similar a l'Aitex Terra Trail, la primera cursa llarga que vaig fer després d'arribar el Rai a casa.

Bé, vaig fent camí, a estones en companyia del Francesc, del Joshua i d'una fina pluja que cau tímidament. Tenia previst dormir a Puigcerver però arribo trinxat a la Mussara (he intentat dormir vàries vegades 10' a terra sense èxit, fa massa fred), passat el km 80. Són les 2:30 de la matinada i no veig viable arribar a Puigcerver sense dormir, així que menjo i m'estiro 1h.

Surto bastant refet i de seguida torno a agafar el Francesc, anem fent la goma però el ritme és bastant similar i arribem plegats a Puigcerver. És el km 110 més o menys, mig matí del divendres i hem d'aprofitar la base de vida. Una escudella vegana i un plat de macarrons que se'm posen d'allò més bé, agafar forces aquí sempre és un luxe. Ens avisen que ens ve el tram més dur de la cursa però surto animat i amb roba seca a punt per encarar una marató fins al següent avituallament, a Falset.

Primer tram ràpid de baixada fins a Argentera però de seguida entrem a la Serra de Llaberia, un tram duríssim que se'm fa bola i està a punt de derrotar-me mentalment. Parlo amb la Paula i li dic que vaig trinxadíssim, sort que m'anima i m'envia fotos dels nens perquè en aquell moment ho veia negre.

Per fi Llaberia, tram molt dur per mi però que salvo prou bé. Baixant cap a Capçanes hi ha una tartera molt mal parida i després s'ha de creuar el riu dues o tres vegades. La veritat és que els peus de moment m'aguanten molt bé i no ho vull espatllar portant les vambes molles, així que cada vegada creuo el riu descalç i em torno a calçar a l'altra banda.

A Falset. Foto:@albertosusin3.

Arribo a Falset, passat el km 150 i es repeteix la història, tenia pensat dormir a la base de vida de Cornudella però vaig just de forces i avanço el timing. Aquí arribo passades les 22:30 i surto a la 1 de la matinada havent dormit 2h en una colxoneta que em van deixar els voluntaris.

Surto refet i després de Bellmunt ve un punt criminal: creuar el Siurana amb aigua fins al genoll. Fins i tot han instal·lat una corda per evitar ser arrossegats per la corrent. Poca broma perquè és bastant perillós.

Repeteixo l'estratègia d'eixugar-me a l'altra llera del riu. Però ara és diferent: comença a ploure i a fer bastant vent. A part aquí hi ha el track amb algun error i costa molt seguir-lo.

Vaig amb tota la roba d'abric però tremolant pel fred. Em truca el Santi de l'organització i em diu que la cursa queda neutralitzada a Cornudella i que a les 7 prendran una decisió. Em recull el Juanca a Vilella i em porta a Cornudella, això em suposa estalviar gairebé 20 km i una penalització de més de 5h. Arribo a Cornudella cap a les 5 i m'estiro 1h després d'entrar en calor amb un caldo i uns cigrons. A les 7 ens diuen que la neutralització acaba a les 8 i que farem un track alternatiu de poc més de 30 km fins a meta (estalviem 10 km i algunes zones més exposades al vent).

Surto a les 8, la veritat amb bones sensacions i amb ganes de rematar la feina. Pujant cap a la Serra del Montsant el vent comença a bufar de valent, fins al punt de gairebé anar per terra més d'una vegada.

Aquí ens hem reagrupat tots. Ens mesclem amb els de 140 km i arribant a Ulldemolins agafo el Huescar d'aquesta distància i el David Vallverdú, que pateix per la classificació i apreta (tot i que em porta hores d'avantatge!).

Vinga va...últim esforç i ja hi sóm de nou a Prades! Ball de xifres entre tots els participants... A mi em van sortir 205 km i una mica més de 10.000 m+ en 53h23' inclosa la neutralització a Cornudella. Sensació agredolça per no haver pogut completar el recorregut íntegre però molt content d'arribar de nou a Prades i d'haver sabut gestionar els mals moments després de bastant temps sense fer aquestes bestieses i sense poder fer entrenament específic.

Content a l'arribada, amb ganes de viure més aventures.
Foto: @lilaalberichfotografia.

Agraïr als voluntaris i familiars dels companys els ànims al llarg del recorregut i sobretot els ànims de la família a distància. Feia molt que no feia una distància tan llarga i la veritat és que el balanç és molt positiu i he acabat amb ganes de més, veurem què permet fer el trencaclosques dels calendaris.