Inicialment,
havíem de córrer el Ferran, la Núria i un servidor. Semblava que la cosa es
torçava quan el Ferran era baixa per lesió i jo estava pendent d’altres
temes... finalment l’Andris substituïa el Ferran i jo podia córrer.
![]() |
Abans de començar, amb el Kaiman. |
Llarg cap de
setmana per endavant. A les 17:00 comencem l’etapa pròleg: orientació a peu amb
proves especials (slackline, rumbs,
bitlles catalanes i tir amb arc). L’Andris ja ens demostra que avui s’encarregarà
de tot, quin crack. El nostre paper en aquesta etapa ens farà sortir en 8ª
posició.
![]() |
A punt per la sortida oficial. |
Així que, a les
22:37 de divendres emprenem una llarga aventura. Comencem amb btt, i ni més ni
menys que 85 km on no vaig trigar en quedar-me sense frens (no em vaig quedar
sense pastilles, directament va saltar el passador i les vaig perdre).
Acabem la btt amb
les primeres llums del dia, fem una orientació a peu curta i ja anem cap al riu
Ter per baixar-hi 20 km amb caiac. El poc cabal fa que sovint ens haguem de
baixar del caiac perquè no hi ha prou aigua. Tampoc és sempre així, ja que un
cop bolquem l’embarcació.
![]() |
Nova disciplina de "kayatrekking". |
Finalitzem el
caiac amb bastant fred, el sol encara no escalfa i anem xops. Ara hem de tornar
de nou a la transició corrent. Amb l’augment de les temperatures les sensacions
van millorant.
Arribem de nou al
camp base, “casa” com diu l’Andris. Tornem a agafar les btt de nou, de moment
hem fet totes les balises però en aquesta secció ja n’haurem de deixar alguna.
La propera secció és un trekking amb espeleologia i barranc, sembla xula...
però l’hora màxima per iniciar-la era les 19:00 i arribem uns minuts tard,
llàstima!
![]() |
Destrucció. |
Al ser raid en
expedició, no podem començar la següent secció fins que no ho faci algun equip
capdavanter (només en portem 3 davant, més un que ja havia saltat més balises).
Toca esperar i queda clar com fer-ho: dormint!
Dormim 1h i ja
toca arrencar de nou. Una secció de btt nocturna més plana del previst ens
porta cap a la nova “casa”, a Santa Cristina d’Aro. Deixem les bicis, posem les
vambes i carreguem arnesos per fer la secció de trekking més via ferrata. Fem
totes les balises de la secció, a la segona nit es fan feixugues. Comencem la
ferrata Agulles Rodones i... merda! La Núria es queda sense frontal, les
bateries les porta l’Andris però s’ha avançat una mica i no pot recular, així
que a la Núria i a mi ens toca progressar amb un sol frontal.
Acabem la
ferrata, amb dos ràpels inclosos, i ja tornem cap a “casa”. Tornem a agafar la
btt, aquest cop de dia. El temps comença a apretar. Toquen 35 km però la
proximitat pel final i l’empenta de l’Andris ens donen energia per fer-los prou
bé.
Comptàvem arribar
justos pel final... però ens sobren 10 minuts i tornem a sortir en busca d’una
balisa a peu, sense ni tan sols canviar-nos les botes de btt.
I finalment,
després de gairebé 37 hores, acabem el Raid en 4ª posició (hauríem quedat 3ers
si no fos perquè vam fer 1 km per una carretera prohibida i ens vam emportar
una penalització justificada).
Han estat uns 270
km amb gairebé 6.000 m+ plens d’aventures i diversió, molt cansament però molt
suportable gràcies als meus companys d’equip. Gràcies a la Núria per aguantar
tot el cap de setmana com una campiona i a l’Andris per portar el pes de l’equip.
![]() |
Companyia de luxe! |