Inicialment,
havíem de córrer el Ferran, la Núria i un servidor. Semblava que la cosa es
torçava quan el Ferran era baixa per lesió i jo estava pendent d’altres
temes... finalment l’Andris substituïa el Ferran i jo podia córrer.
Abans de començar, amb el Kaiman. |
Llarg cap de
setmana per endavant. A les 17:00 comencem l’etapa pròleg: orientació a peu amb
proves especials (slackline, rumbs,
bitlles catalanes i tir amb arc). L’Andris ja ens demostra que avui s’encarregarà
de tot, quin crack. El nostre paper en aquesta etapa ens farà sortir en 8ª
posició.
A punt per la sortida oficial. |
Així que, a les
22:37 de divendres emprenem una llarga aventura. Comencem amb btt, i ni més ni
menys que 85 km on no vaig trigar en quedar-me sense frens (no em vaig quedar
sense pastilles, directament va saltar el passador i les vaig perdre).
Acabem la btt amb
les primeres llums del dia, fem una orientació a peu curta i ja anem cap al riu
Ter per baixar-hi 20 km amb caiac. El poc cabal fa que sovint ens haguem de
baixar del caiac perquè no hi ha prou aigua. Tampoc és sempre així, ja que un
cop bolquem l’embarcació.
Nova disciplina de "kayatrekking". |
Finalitzem el
caiac amb bastant fred, el sol encara no escalfa i anem xops. Ara hem de tornar
de nou a la transició corrent. Amb l’augment de les temperatures les sensacions
van millorant.
Arribem de nou al
camp base, “casa” com diu l’Andris. Tornem a agafar les btt de nou, de moment
hem fet totes les balises però en aquesta secció ja n’haurem de deixar alguna.
La propera secció és un trekking amb espeleologia i barranc, sembla xula...
però l’hora màxima per iniciar-la era les 19:00 i arribem uns minuts tard,
llàstima!
Destrucció. |
Al ser raid en
expedició, no podem començar la següent secció fins que no ho faci algun equip
capdavanter (només en portem 3 davant, més un que ja havia saltat més balises).
Toca esperar i queda clar com fer-ho: dormint!
Dormim 1h i ja
toca arrencar de nou. Una secció de btt nocturna més plana del previst ens
porta cap a la nova “casa”, a Santa Cristina d’Aro. Deixem les bicis, posem les
vambes i carreguem arnesos per fer la secció de trekking més via ferrata. Fem
totes les balises de la secció, a la segona nit es fan feixugues. Comencem la
ferrata Agulles Rodones i... merda! La Núria es queda sense frontal, les
bateries les porta l’Andris però s’ha avançat una mica i no pot recular, així
que a la Núria i a mi ens toca progressar amb un sol frontal.
Acabem la
ferrata, amb dos ràpels inclosos, i ja tornem cap a “casa”. Tornem a agafar la
btt, aquest cop de dia. El temps comença a apretar. Toquen 35 km però la
proximitat pel final i l’empenta de l’Andris ens donen energia per fer-los prou
bé.
Comptàvem arribar
justos pel final... però ens sobren 10 minuts i tornem a sortir en busca d’una
balisa a peu, sense ni tan sols canviar-nos les botes de btt.
I finalment,
després de gairebé 37 hores, acabem el Raid en 4ª posició (hauríem quedat 3ers
si no fos perquè vam fer 1 km per una carretera prohibida i ens vam emportar
una penalització justificada).
Han estat uns 270
km amb gairebé 6.000 m+ plens d’aventures i diversió, molt cansament però molt
suportable gràcies als meus companys d’equip. Gràcies a la Núria per aguantar
tot el cap de setmana com una campiona i a l’Andris per portar el pes de l’equip.
Companyia de luxe! |
No hay comentarios:
Publicar un comentario