Intermón Oxfam Trailwalker

Sempre m'han agradat les curses solidàries, però és que quan em van proposar formar part d'aquest equip, vaig trigar mig segon en dir que sí.

Anem per parts, la Trailwalker de Girona surt d'Olot per recórrer la ruta del carrilet (una via verda) fins a Sant Feliu de Guíxols, acumulant 100 km bastant planets (500 m+ aproximadament). La finalitat d'aquesta cursa és recollir diners per acabar amb la fam i la pobresa a diferents països.

I finalment... l'equip. Tinc la sort de poder formar part del Térmens Biomecànica Esportiva, juntament amb l'Oriol Pagès, el Jordi Martí i l'Anna Juvé. Les dos persones que ens assistiran seran el Joan i l'Edyta, tot i que el suport s'amplia amb la família de l'Uri, la mare del Jordi i els meus pares.

L'Anna arrossega molèsties i el Jordi una lesió abans de començar, així que sabem que tocarà patir. Tot i això, a les 10 del matí prenem la sortida des d'Olot molt il·lusionats. Ens hem posicionat massa enrere i el primer km el fem pràcticament caminant.

Quan agafem bona posició, posem un ritme còmode i anem avançant molts equips. Compartim kms amb altres grups com Vedruna i amb amics com els Montseny Maasais.

Anem passant pobles: Sant Esteve d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Amer, Angles... tot va sobre rodes fins el km 40, quan a l'Anna li tornen les molèsties i el Jordi es ressenteix de la lesió. A partir d'aquí, l'Uri fa bo el seu rol de líder per tirar del carro (mai millor dit), mentre jo intento ajudar en tot el que puc.

Rebem els ànims del Joel Jaile a Bonmatí i arribem a Girona (km 56), on en teoria és quelcom semblant a una base de vida. Deixa bastant que desitjar, la pasta amb pebrot gairebé em fa vomitar res més olorar. Sort que al cap de poc, a Quart, ens espera la família.

Anem fent kms, l'Anna aguanta com una campiona però el dolor al peu del Jordi va a més, li tocarà patir i de quina manera. Podria explicar molts detalls de la cursa, com els ànims del Dani Aguirre, però em quedo amb la lluita que va fer el Jordi per acabar la cursa. Mai havia vist tanta capacitat de patiment, compromís amb el grup, fortalesa mental... definitivament aquest paio està fet d'una altra pasta.

Arribem a Sant Feliu de Guíxols havent completat els 100 km en 13h08', cosa que ens deixa en 5ª posició general i 2ª d'equip mixt. 

Però tot això són números que en abstracte no diuen res... em quedo amb la sort d'haver format part d'un gran equip, on corredors i assistents vam remar tots en la mateixa direcció. Tinc la sensació que si ens haguéssim quedat els 4 sense bateria del frontal i hagués vingut algú a tirar-nos pedres, hauríem acabat de totes maneres. Segur que els meus companys hi estaran d'acord.

Vull agrair especialment al Joan Térmens per deixar-me formar part d'aquest gran equip esportivament parlant, però a més amb una qualitat humana insuperable. També als meus pares i als altres familiars per animar-nos tant i aconseguir que tiréssim endavant un dia difícil.

Gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, Besttrail, CEM Vallirana, MC3 Esports i Punt de Natura.

100 km de l'Alt Maresme

A Calella hi he fet 3 Ironman i 3 edicions de les 6h. Algú podria pensar que tinc aquest passeig avorrit. No és el cas, però encara que fos veritat, avui necessitava tornar a Calella. A més de les curses que comento, també vaig prendre la sortida dels 100 km el 2015. Vaig prendre la sortida i em vaig retirar al km 70 per saturació mental.

Després de la petita prèvia, la crònica que escric a continuació no em fa gaire gràcia d’escriure, però crec que ho he de fer així. Sempre he dit el que penso i aquesta vegada no serà una excepció. És més, no escriure el que penso, escriuré el que va passar realment...

La prova consisteix en fer 20 voltes de 5 km, dividits en 2’5 km d’anada i 2’5 km de tornada. Hi ha un avituallament-control a cada extrem.

Prenem la sortida només 23 corredors. Aquesta cursa no està reservada per superhomes ni res per l’estil, però sí per gent que està una mica grillada. En fi, sortim i la gent comença fletxada. Em col·loco en 7ª posició i em distrec fent apostes mentals sobre qui petarà abans. No hem arribat ni al km 30 que dos ja peten i em quedo 5è.

Per davant tinc el Fran Paton, Antonio Badia, Javier Lozano i Stephane Mathieu. Arribo al km 50 en 4h29’, poc després que el Patón em dobli.

Fins ara he menjat poc, aprofito el pas per l’equador de la prova per posar-me Sala-Giol (acabaré la cursa sense cap roçadura) i caminar uns metres (pocs) mentre menjo un bikini i bec un Rendiment-race Energy. Au, a continuar. Tinc distraccions: la visita del Xavi Rocosa amb bici, veure l’estil del Ruben Piñol fent marxa...

Em dobla el Lozano, veure’l córrer és un espectacle. Va primer, doncs el Paton fa estona que ha petat. Jo passo a l’Stephane i em situo 4rt. Arribant al km 70 passo el Paton (no l’avanço, simplement li recupero la volta que m’havia doblat). Quan arribo al km 70, sec a canviar-me les vambes i la samarreta Isan per la Tabun. Estic assegut mentre faig això i em torna a passar el Patón (em dobla, és el seu km 75 i el meu 70).

Surto i torno a passar el Paton, ara estem a la mateixa volta però ell va molt per davant. Bé, la cosa continua.

Arribant al km 90, em torna a doblar el Lozano. Ja va directe cap a meta i el felicito, acaba amb un gran temps de 8h31’ fent una cursa molt sòlida. Quan estic a l’avituallament, em diu “venga que te espero, a este paso haces podio”.

Continuo fent camí (o millor dit, passeig). Al km 92’5 em diuen “tens al 2on i al 3er a la mateixa volta, però una mica lluny”. Recordem-ho, davant tinc Paton i Badia (més Lozano, que ja ha acabat).

Arribo al km 95 i només m’he creuat amb Badia. Ja veig la situació extranya però penso que segurament m’he creuat amb Paton quan hi havia gent passejant pel mig i no l’he vist.

Al poc de començar l’última volta, em creuo amb Badia, ens xoquem la mà i el felicito, ja encara la meta. Jo tot just acabo de començar l’última volta i estic pendent de creuar-me amb Paton. Crec que no l’agafaré però el vull felicitar igual que he fet amb Lozano i Badia.

Arribo al km 97’5. No m’he creuat amb Paton i al control em diuen que no ha passat per allà. M’afirmen que sóc el 3er i s’extranyen de la situació. Arribo a meta, després de 9h36’, i em diuen que sóc 4rt. Òbviament em queixo.

Em comenten que allà tenien apuntat que a Paton li faltava una volta, però que al no queixar-se ni el 1er ni el 3er i mostrar-se Paton tan convinvent, han pensat que havien comès un error control·lant les voltes. Vull pensar que va ser una confusió per part seva, però el que és segur 100% és que Paton no va fer 100 km, en va fer 95. Per tant, Paton desqualificat i el podi queda així:

• -        1er Javier Lozano 8h31’                 - 1ª Silvia Amodio 11h16’
• -        2on Antonio Badia  9h19’
• -        3er Sergi Rodríguez 9h36’

 Acabo molt content per acabar una cursa que se m’havia resistit l’any anterior, i també pel podi. Em queda el sabor amarg per com s’ha podruït el podi, però penso que jo no en tinc cap culpa.


Vull agrair els ànims dels meus pares i el suport de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports.

Ultra trail Montseny

Tot i que no la tenia prevista a principi de temporada, ja havien passat dos mesos del Montnegre i em moria de ganes de córrer un ultra trail. A més, el Parc Natural del Montseny sempre m'ha agradat quan hi he estat.

D'aquesta manera, vaig cap a Viladrau per prendre la sortida a les 7 del matí. Dubtant fins a últim moment si portar posat el frontal o no (dur-lo a la motxilla era obligatori de totes maneres), finalment me'l poso per fer la primera mitja horeta més segur.

Comencem i directament anem amunt. A Font de Llops hi ha avituallament líquid però continuo pujant sense parar. Arribem a dalt i baixem cap a Sant Marçal, on sí que aprofito per avituallar abans d'una bona pujada. Ara ve el Turó de l'Home, on corono després de rebre els ànims del Jose Samaniego i la seva parella. Avituallo ràpid i avall.

A la baixada passo la Teresa Forn, amb qui he anat fent la goma fins ara. Desde la sortida que ha estat plovent, molt poc (no em poso l'impermeable en cap moment) però plovent. Entre aquesta pluja tan fina i el terreny moll, em recorda molt al País Basc. Per cert, la cursa és seu del Campionat d'Espanya d'Ultres i hi ha un munt de bascos i andalusos.




Amb alguna pujadeta, però la baixada és molt llarga fins a Sant Esteve de Palautordera. Pel camí m'han passat alguns dels de la cursa curta (havien començat 1h més tard), entre ells el Josep Pera que va llençat.

Un cop aquí, estic al km 34 on paradoxalment ja hi ha la base de vida. Aprofito la bossa per deixar més coses de les que agafo, i surto ràpidament per continuar la feina.

Ara ve una forta i llarga pujada que ens fa passar per Sant Elies i continuar pujant un pèl més per crestejar una estona i baixar (després de passar pel Pla del Cafè). La baixada està "divertida" i precedeix a una pujada, majoritàriament per pista, cap a Collformic. Ja estic al km 62 i vaig molt millor del previst.

Baixo cap El Brull on arribo després de rebre els ànims de l'Àngela i el Pepe. Agafo forces abans d'afrontar l'última pujada, que deu ni do com se les porta. Un cop a dalt, pràcticament tot baixada (hi havia una pujadeta que no tenia prevista) fins a Sant Segimon. Ara sí, tot baixada fins a Viladrau... però sortim a baix del poble i la meta està amunt! Quina sorpresa per acabar la cursa.


Finalment, 80 km i 4.500 m+ en 11h53', gairebé 2h menys que en les meves previsions. Acabo en 129ª posició en una cursa amb molt nivell al ser Campionat d'Espanya. Tot i així, acabo molt content per les sensacions tant físiques com mentals (vaig notar que tenia la cursa sota control en tot moment) i pel fet d'anar de menys a més (desde Sant Esteve només em van avançar dos corredors).



La cursa ha rebut crítiques per la senyalització, ja que van patir sabotatge i alguns del grup capdavanter es van retirar al perdre's abans que remarquéssin. Com jo no hi era en aquest grup, no puc opinar. El que sí que puc dir és que quan vaig passar estava perfectament senyalitzada. Els avituallaments també eren més que suficients (em va sobrar gairebé tot el menjar que portava a la motxilla). L'única cosa que vaig veure jo va ser la base de vida excessivament aviat, tot i que comprenc que logísticament era complicat posar-la en un altre lloc.

Gràcies a Hoko-Esport, Sala-Giol, Rendiment-race, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports. Gràcies també pels ànims dels meus pares i agrair al Xevi Edo la gran tasca que fa.

Acabo felicitant a tots els companys de fatigues que van fer grans resultats, entre ells els companys Adrià Matas i Jordi Soler.