Per
segon any, torno a Cornudella de Montsant per córrer aquesta ultra. Alguna
petita variació deixarà el recorregut en uns 101 km i 4.000 m+.
El ritme d’inici és
molt elevat, anem fent combinant trams de pista molt ràpids amb petites pujades
on aprofitem per fer una estona caminant. Passo el primer control a Albarca, km
7 i posició 19. No portem ni 45’ així que ni paro.
El pròxim control és a
Ulldemolins, km 17. Fins aquí el ritme continua igual d’elevat, em mantinc en
la 19ª posició i de moment tot perfecte. Faig parada breu per omplir bidons i
aprofitar l’avituallament lleuger.
Sortint d’aquí, acabem
formant un grup on les cares dels que m’acompanyen corrent em fan pensar que
potser aquest ritme és massa alt per mi. Vaig amb dos dels guanyadors de
l’edició anterior (Juafran Torres i Juan Martínez), l’Albert Viñau (guanyador
de les ultres La Portals i El Coll de Nargó), Miquel Virgili (company de la
manada dels llops), Jacinto González (em treu 2h a Emmona)... en definitiva
aquí ningú va coix.
Gairebé tots paren a
omplir bidons en una font. Jo de moment porto aigua de sobres així que tiro, de
moment en companyia del Miquel. Arribo a Margalef (km 38) en 13ª posició, on
aprofito un altre avituallament lleuger. El grupet es comença a estirar i
sembla que vaig prou còmode al davant, aquí també agafem l’Eloi Ortiz. De
moment 4h pelades de cursa i les sensacions són d’allò més bones.
Durant tot el dia ha
fet calor, però ara arriben les hores centrals del dia i comença a fer-ne de
valent. Anem passant molts corredors que acabaran plegant (fins a 97 dels 243
que sortim), entre ells noms il·lustres com Marc Balañà (2on a la Copa Catalana
d’Ultres i clar favorit a la victòria) o Kiko Martí (guanyador de La Cursa del
Llop, Repte 3x3.000...). Arribo al punt de control Sant Salvador (km 50) en 7ª
posició. Omplo els bidons i surto ràpidament cap a Cabacés, on hi ha l’únic
avituallament sòlid complet de tota la cursa. Ja estic al km 57, on arribo en
5ª posició però un dels de davant plega, així que 4t. Quan em pregunten com
vaig dic que bé, massa bé. Possiblement el ritme massa elevat al principi em
farà petar al final. Però ja posats, de
perdidos al río. Canvi de samarreta, omplir bidons i menjar una mica de
pasta... no perdo ni 10’ i surto en busca del 3er o rebentar en l’intent.
El pròxim control és a
la Vilella Baixa, km 70, on arribo sense canvis en la classificació. Només hi
havia avituallament líquid però em trobo amb uns avis que ofereixen fruits secs
així que n’agafo uns quants pel camí. Passo un altre avituallament líquid on em
diuen que el primer plega, però finalment no ho fa fins Escaladei (km 81). Aquí ja sí
que arribo 3er però bastant tocat, els peus comencen a fer un mal important i
fa estona que em costa bastant menjar. Quan arribo veig que el corredor basc
que va segon està dins l’ambulància. No me’n refio perquè a Ehunmilak ja vaig
veure que aquests els tenen quadrats. Omplo bidons i aprofito l’avituallament
lleuger per agafar forces, també em deixo el frontal a mà perquè no trigarà en
arribar la nit. Surto i el basc continua igual, així que vaig segon.
Comença la part més
dura de la cursa, una pujada important que començo bastant tocat, però entre la
música i treure un moment el mòbil per mirar els missatges d’ànims em poso les
piles. La pujada comença a endurir-se, fins i tot amb alguns trams de cordes
que em portaran a crestejar per La Serra Major, ja completament de nit. Arribo
a l’últim avituallament, La Morera (km 93), on aprofito per omplir un bidó. Un
voluntari em diu que tinc el primer a 25-30’, així que no val la pena que
arrisqui a la baixada i procuri cuidar els turmells. Però tampoc em puc
relaxar, per darrera no tinc referències i suposo que el Miquel Virgili ve com
una moto, ja sé de quin peu calça i com em despisti em menja el llop.
Òbviament, no faig cas
de la recomanació del voluntari i començo la baixada tan ràpid com em deixen
les cames, fins que em torço un turmell. Dos minuts mig coix i sembla que la
cosa no va a més, així que a seguir igual mentre vaig passant els últims
corredors de la marató.
Veig perillar el segon
lloc una vegada que, mirant enrere, veig un frontal relativament a prop i penso
que el Miquel m’acabarà agafant... fins que caic en que era un dels de la
marató que acabava d’avançar.
Finalment, arribo un
altre cop a Cornudella en 2ª posició després de 12h49’, a 30’ del finlandès que
ha guanyat. Han estat 101 km i 4.000 m+ molt corredors on m’he trobat molt bé,
avui m’ha sortit gairebé tot perfecte.
Això no hauria estat
possible sense els molts missatges d’ànim que vaig rebre, tant a distància com in situ per part dels meus pares, la
família del Miquel i del Biel, Jordi Pàmies... així com el suport de
Hoko-Esport, Training Sabadell i MC3 Esports, moltes gràcies!
Aprofito per felicitar
el Miquel Pera i el Biel Ayno, amics i companys del Training Trail Team que van
quedar primers per equips amb autoritat. També el mateix Biel per fer podi en
la seva categoria (igual que el Jacinto González), i el Miquel Virgili per la
seva 3ª posició.
