Marató de Sant Llorenç

Nova edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya, la de Sant Llorenç Savall. En el meu cas, serà el tercer any que hi corro. És una marató amb poc desnivell (1.900 m+) i molt corredora.

Sortim el Miquel Pera, Biel Ayno i un servidor amb la idea d’anar tranquils per fer sobre les 5h, ja que tots 3 venim de fer UTSM la setmana passada. Tot i el plantejament inicial, ja des del començament portem un ritme molt més alt. No triga en avançar-nos el Salvador Vilalta, que fa una de les seves habituals classes magistrals sobre com baixar a la muntanya.

El Biel comença a quedar-se per culpa d’una lesió al turmell que ja fa dies que arrossega, continuem el Miquel i jo però començant la pujada a La Mola em trobo molt bé i aprofito per apretar una mica. Coronem el punt més alt de la cursa, sobre els 1.100 m. Ja estic al km 24 i ara toca fer una baixada força pedregosa, on encara em puc defensar prou bé i no perdo cap posició. Veig 3 corredors al davant i vaig a per ells... fins que ens adonem que ens hem equivocat de camí. Mitja volta i cap amunt... no perdem més de 2-3’ però ens han avançat alguns corredors i trigo una mica en trobar espai material per poder-los avançar de nou. Aquí m’ha tornat a agafar el Miquel.

Pujadeta fins al Coll d’Eres i ara sí que passat el km 30 és hora d’apretar sense guardar res, començo a avançar molts corredors fins perdre’n el compte, entre ells cares conegudes com el Salvador (que pensava que ja no veuria fins a meta), el Lluís o el David Lillo. També comencem a mesclar-nos amb els últims corredors de la mitja marató.

Finalment, torno a trepitjar el poble de Sant Llorenç i creuo la meta després de 4h35’, en la posició 42 d’uns 450 corredors. He trigat 1’ llarg més que l’any passat, però tenint en compte el temps perdut en equivocar-me de camí i que l’objectiu era baixar de 5h acabo molt content.

Aprofito per felicitar tots els companys del Training Trail Team que han corregut qualsevol de les distàncies, especialment el Biel pel seu podi en veterans. També el David Ferrández que va fer podi en el canicross.

Per acabar, he de donar les gràcies a Hoko-Esport, MC3 Esports i Training Sabadell.