Feia temps que tenia
ganes de venir a Vandellòs per fer aquesta ultra, perquè m’havien parlat molt
bé d’una organització que ja porta alguns anys fent curses més curtes. Però
sobretot tenia ganes de venir a la primera edició de la ultra per sortir del meu
escepticisme sobre les característiques i xifres que “es venien”: 85 km i 5.200
m+ per un terreny molt pedregós i tècnic, però alhora al costat del mar
(arribant a trepitjar la platja). Això semblava, a priori, una combinació
impossible, però va resultar ser real.
La sortida es dóna a
les 00.00 de dissabte, una hora que em fa força mandra pel cansament setmanal,
però vinc a fer el que m’agrada així que cap queixa. La sortida com de costum
és ràpida però jo a la meva, intentant sobreviure a una xafogor asfixiant. El
meu principal temor és si podré aguantar la temperatura del migdia... però això
ja m’ho trobaré, així que de moment anar fent camí. A estones ben acompanyat
per la Gemma, els Garraf Runners, el Joan Pallejà...
Passo l’avituallament
del poble mig fantasma de Castelló i continuo que això no ha fet més que
començar. Cagada important en el següent avituallament (Taix, km 20). Surto
d’aquí i quan em disposo a beure... m’he deixat un bidó! Desfaig camí tan ràpid
com puc per recuperar-lo i segueixo, amb una cremada de cames important per
l’ànsia de recuperar l’aigua quant abans millor. Primer contratemps però no
passa res, recuperar l’aigua era fonamental amb la calor que tenim avui (de
rendiment-race també en bec per un tub).
Hi ha algun tram a les parts altes que costa
de seguir per culpa de la boira, però no frena gaire el ritme. Per allà dalt em
trobo l’Àlex Izquierdo, que no pot córrer per culpa d’una lesió i està fent de
voluntari (gest que diu molt d’ell). Ara cauen quatre gotes que ens fan la
calor més amena. Passo el Coll de la basseta ja de dia i arribo a Hospitalet de
l’Infant després d’haver fet uns metres per la platja havent gaudit d’un
paisatge espectacular.
Toca aprofitar la base
de vida per canviar roba i carregar piles. He trigat unes 9h en fer 44’5 km i
calculo unes 8-9h més en fer els 40km restants, que erròniament crec que seran
més suaus (i acabaré fent 10h més).
Surto amb energia
renovada per afrontar l’exigent pujada cap a la Portella, la faig prou bé i
baixo cap a l’avituallament per fer parada breu abans d’arribar a Masriudoms.
Aquí passo control de material i agafo forces per encarar els últims 25 km.
Ara la distància entre
avituallaments és menor, però deu ni do el desnivell a superar entre cada un d’ells.
Passo Font de la Duera, Coll Roig i arribo a Figuerola sota una pluja que ara
sí que té una magnitud considerable.
Últims 12’5 km
completament xop, toca superar uns 1.000 m+
i ja arribo de nou a Vandellòs, després de 19h19’. He acabat en la
posició 23 d’entre poc més de 70 corredors (no acabem ni 50, xifra que parla de
la duresa de la cursa).
Aprofito per felicitar
la resta de finishers de la ultra i els valliranencs Vero, Gema i Elías que van fer el circuit vermell (amb les noies fent 2ª i 3ª). També vull agrair a tota la gent que ha fet possible aquesta
cursa. Es tracta d’una cursa de les diferents: no ven fum per enlloc, bon
ambient i voluntaris entregats, bona senyalització (només millorable en algun
punt de nit amb boira), bons avituallaments... i una organització a l’alçada de
Les Fonts, Estels del Sud o La Cursa del Llop. Hi tornaré segur.
Gràcies a Hoko-Esport,
Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana i MC3 Esports, així
com als meus pares pels ànims durant la cursa.
En aquests 90 km sortiran 1.600 m+ tot pujant
Vilanova de la Sal i el port d’Àger pels dos costats. Aquest sector el faig a
fondo de veritat (excepte dues mini aturades per omplir el bidó, ja que la
calor apreta fort) i no paro de guanyar posicions entre els participants de l’infern
i avançar triatletes del half (s’estalvien la btt però han sortit 1h més tard),
no em passa ningú i deixo la bici en 4ª posició.
El ritme d’inici com
sempre és molt alt, però jo tinc molt clar que he de seguir l’estratègia de sempre:
ritme constant i els altres ja aniran petant sols. Els primers 10 kms són molt
ràpids, a partir d’aquí la cosa es fa més lenta a causa de grimpades, algun
tram amb cordes, creuar una i altra vegada el riu… la cursa no té gaire
desnivell però te’l trobes en poques pujades, així que aquestes són exigents.
