Marató Quatre Rocs

L’any passat em va agradar aquesta marató, així que repeteixo. Només té 1.500 m+ i és força ràpida però amb algunes sorpreses. Dos mesos sense fer maratons i ara en faig dues en dues setmanes seguides.

Saludo alguns amics i em preparo per la sortida, que aquest any és escalonada segons la distància que fa cadascú (gran millora respecte l’edició anterior).

El ritme d’inici com sempre és molt alt, però jo tinc molt clar que he de seguir l’estratègia de sempre: ritme constant i els altres ja aniran petant sols. Els primers 10 kms són molt ràpids, a partir d’aquí la cosa es fa més lenta a causa de grimpades, algun tram amb cordes, creuar una i altra vegada el riu… la cursa no té gaire desnivell però te’l trobes en poques pujades, així que aquestes són exigents.

Anem cremant kms, passo a prop de Montesquiu, després unes magnifiques vistes del Pantà de Sant Antoni i aleshores una vertiginosa baixada que recordo del 2014… i així arribo el poble d’Orcau (km 18).

La propera parada és als Estanys de Basturs (km 25), on m’esperen els meus pares i la Ruth, també està per allà el David Carrasco animant. Aquí passo en 36ª posició i fins a meta serà un no parar d’avançar gent... Passo Sant Romà (km 32) i a Conques (km 37) em trobo els ànims dels meus pares i la Tania.

No veig gaire clar baixar de les 5h, així que apreto tot el que puc, guanyo alguna posició més i acabo corrent de nou per Figuerola com un pollastre sense cap a 3:45 min/km (no m’enrecordava de córrer a aquests ritmes). Finalment aconsegueixo l’objectiu i creuo la meta en 4h54’, classificat el 22è.

Avui he tingut molt bones sensacions tot i venir d’una setmana amb força càrrega d’entreno, i he gaudit d’una cursa molt recomanable. Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura i MC3 Esports, així com a la família i amics pels ànims.