A Calella hi he fet 3 Ironman i 3 edicions de
les 6h. Algú podria pensar que tinc aquest passeig avorrit. No és el cas, però
encara que fos veritat, avui necessitava tornar a Calella. A més de les curses
que comento, també vaig prendre la sortida dels 100 km el 2015. Vaig prendre la
sortida i em vaig retirar al km 70 per saturació mental.
Després de la petita prèvia, la crònica que
escric a continuació no em fa gaire gràcia d’escriure, però crec que ho he de
fer així. Sempre he dit el que penso i aquesta vegada no serà una excepció. És
més, no escriure el que penso, escriuré el que va passar realment...
La prova consisteix en fer 20 voltes de 5 km,
dividits en 2’5 km d’anada i 2’5 km de tornada. Hi ha un avituallament-control
a cada extrem.
Per davant tinc el Fran Paton, Antonio Badia,
Javier Lozano i Stephane Mathieu. Arribo al km 50 en 4h29’, poc després que el
Patón em dobli.
Fins ara he menjat poc, aprofito el pas per l’equador
de la prova per posar-me Sala-Giol (acabaré la cursa sense cap roçadura) i caminar
uns metres (pocs) mentre menjo un bikini i bec un Rendiment-race Energy. Au, a
continuar. Tinc distraccions: la visita del Xavi Rocosa amb bici, veure l’estil
del Ruben Piñol fent marxa...
Em dobla el Lozano, veure’l córrer és un espectacle.
Va primer, doncs el Paton fa estona que ha petat. Jo passo a l’Stephane i em
situo 4rt. Arribant al km 70 passo el Paton (no l’avanço, simplement li
recupero la volta que m’havia doblat). Quan arribo al km 70, sec a canviar-me
les vambes i la samarreta Isan per la Tabun. Estic assegut mentre faig això i
em torna a passar el Patón (em dobla, és el seu km 75 i el meu 70).
Surto i torno a passar el Paton, ara estem a
la mateixa volta però ell va molt per davant. Bé, la cosa continua.
Arribant al km 90, em torna a doblar el
Lozano. Ja va directe cap a meta i el felicito, acaba amb un gran temps de 8h31’
fent una cursa molt sòlida. Quan estic a l’avituallament, em diu “venga que te
espero, a este paso haces podio”.
Continuo fent camí (o millor dit, passeig). Al
km 92’5 em diuen “tens al 2on i al 3er a la mateixa volta, però una mica lluny”.
Recordem-ho, davant tinc Paton i Badia (més Lozano, que ja ha acabat).
Arribo al km 95 i només m’he creuat amb Badia.
Ja veig la situació extranya però penso que segurament m’he creuat amb Paton
quan hi havia gent passejant pel mig i no l’he vist.
Al poc de començar l’última volta, em creuo
amb Badia, ens xoquem la mà i el felicito, ja encara la meta. Jo tot just acabo
de començar l’última volta i estic pendent de creuar-me amb Paton. Crec que no
l’agafaré però el vull felicitar igual que he fet amb Lozano i Badia.
Arribo al km 97’5. No m’he creuat amb Paton i
al control em diuen que no ha passat per allà. M’afirmen que sóc el 3er i s’extranyen
de la situació. Arribo a meta, després de 9h36’, i em diuen que sóc 4rt.
Òbviament em queixo.
Em comenten que allà tenien apuntat que a Paton
li faltava una volta, però que al no queixar-se ni el 1er ni el 3er i
mostrar-se Paton tan convinvent, han pensat que havien comès un error
control·lant les voltes. Vull pensar que va ser una confusió per part seva,
però el que és segur 100% és que Paton no va fer 100 km, en va fer 95. Per
tant, Paton desqualificat i el podi queda així:
- - 1er Javier Lozano 8h31’ - 1ª Silvia Amodio 11h16’
- - 2on Antonio Badia 9h19’
- - 3er Sergi Rodríguez 9h36’
Acabo molt content per acabar una cursa que se m’havia resistit l’any anterior, i també pel podi. Em queda el sabor amarg per com s’ha podruït el podi, però penso que jo no en tinc cap culpa.
Vull agrair els ànims dels meus pares i el suport de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, Punt de Natura i MC3 Esports.
No hay comentarios:
Publicar un comentario