24h Cyclotour

El funcionament de la cursa d’avui és ben simple, donar tantes voltes com es pugui al circuit de Calafat, de 3’25 km. Hi ha moltes categories: 6h, 12h i 24h, per equips o individual. Jo estic apuntat a les 24h indivual, així que en tinc per una estona.

La prova és amb drafting, és a dir, que es pot anar a roda. Comencem a les 4 de la tarda i de seguida veig que el grup capdavanter surt massa ràpid i el deixo marxar per no cremar-me. Em quedo en terra de ningú, massa lent per anar amb els primers (molts competeixen per equips o en proves més curtes, però també hi van uns quants de 24h sols) però massa ràpid per posar-me en un altre grup, sovint pedalejo en companyia però sempre van darrera meu i em toca menjar-me tot el vent a mi sol.

Vaig menjant i bevent, els meus pares em fan assistència (l’organització no dóna avituallament, però als de 24h sol se’ns permet rebre avituallament d’algun acompanyant sense parar) i faig les primeres 6h d’una tirada per aprofitar la llum del dia, sumant gairebé 200 km. Aleshores faig una aturada al box per canviar-me de roba i menjar una amanida de pasta. M’hi estic més de 20’ i torno a sortir a pista.

Amb l’arribada de la nit, la cursa sembla una altra. L’aturada m’ha donat forces, i puc seguir el grup capdavanter 1h30’ més o menys, fins que em despenjo, vaig sol fins que em doblen, em torno a enganxar... i així fins que torno a parar al box, després de 4h pedalejant des de l’última aturada i amb un total de 330 km.

Paro al box a menjar una mica, crec que hi estic uns 20’ i torno a sortir a pista. Ara fa vent, força vent. Tenia previst tornar a fer una altra tirada de 4h però quan no porto ni 2h torno a parar, ho passo molt malament pel vent, que en més d’una ocasió està a punt de tirar-me a terra. Tampoc em trobo massa bé i no faig més que arrossegar-me pel circuit. Entro i veig el Salva, el meu company de box, dormint, i decideixo fer el mateix.

Al cap d’una hora més o menys m’aixeco per menjar i tornar a sortir de nou. Un altre cop sembla una cursa nova, amb la llum del dia. Començo a pedalejar per enèsima vegada i les sensacions no són gaire bones, tinc les cames molt pesades i vaig bastant adormit... però al cap d’una o dues voltes la cosa ja canvia. Em trobo molt bé i el grup bo no m’agafa sinó que els vaig retallant jo però estan molt lluny. Com m’agrada l’ultra distància! Fa unes hores era un cadàver que donava voltes per aquí, i ara vaig camí dels 400 km a ritme d’IM... però faig cas al sentit comú i em deixo atrapar pel grup per guardar una mica, ja que encara queda molt.

Després de l’última vegada que he sortit al circuït, quedaven 9h i mitja de cursa, i les faig totes d’una tirada... vaig tant com puc en grup, i les últimes hores passem molta calor... però per fi tornem a arribar a les 4 de la tarda, 24 hores després d’haver començat a pedalar.

He fet uns 635 km, quedant el 8è classificat en la categoria de 24h sol, és a dir els més grillats. Ha estat una prova dura a nivell físic, però res a veure amb ultra trails... això sí, crec que molt més dura a nivell mental pel fet de donar voltes. Quan vaig acabar, vaig dir que no ho faria mai més, avui no ho descarto.

No puc acabar sense donar les gràcies a Hoko-Esport per una equipació de gran qualitat, el Samu de MC3 per algunes ajudes, el Nestor per deixar-me la llum, els amics que em van enviar ànims... i sobretot al meu pare que em va anar avituallant durant les 24 hores, una feina tant o més dura que la meva.