La Cursa del Llop

Al 2012 vaig poder veure’n una part fent la marxa cicloturista, i des d’aleshores que la tenia al cap. La Cursa del Llop és una cursa combinada de 6 etapes en 2 dies amb diferents modalitats de participació: una o més etapes, totes per relleus o el Trofeu del Llop (fer-les totes de forma individual). Com de sentit comú aquí no en gastem, l’objectiu era ser Llop.

He de reconèixer que aquesta prova em fa molt respecte. Normalment no tinc problemes en aquest sentit però la nit de divendres em costa molt dormir, crec que no aconsegueixo tancar els ulls ni 4h senceres. Però arriba dissabte al matí i comença el tema...

1ª etapa: Marxa Cicloturista (172 km, 2.200 m+)

Sortim de Roquetes a les 7.15 i el ritme inicial és bastant elevat. El grup va més o menys compacte, amb uns pocs escapats per davant i alguns per darrera. Al km 40 ens paren els Mossos (el grup d’escapats ja havia marxat) amb l’excusa que el cap i la cua de la marxa van massa separats i hem d’esperar per reagrupar-nos per passar el pròxim tram (a veure si algú troba lògica alguna).

A partir d’aquí ja normal, anant tant amagat com puc dins del grup (sort que no vaig portar la cabra), només paro en un parell d’avituallaments per no perdre la roda bona i aprofito les pujades per anar saltant de grup en grup quan es trenca. Passat el km 150 sí que em toca tirar una estona, ja que ens quedem un grup de 5 o 6, dels quals 3 aspirem al Llop (Jordi Pàmies, Aleix i un servidor) així que toca treballar. Acabo aquesta etapa en 5h44’, arribant de nou a Roquetes i em queda més d’una hora fins la sortida de la següent, així que aprofito per canviar-me amb tranquil·litat, beure i menjar força.

2ª etapa: Cursa de muntanya, Del riu al mar (32 km, 950 m+)

Sortim corrent des de Roquetes però tenim 3 km neutralitzats fins a Tortosa, els quals fem a ritme molt lent darrera d’una moto que ens marca la ridícula velocitat. Un cop arribats a Tortosa, es dóna la sortida oficial de l’etapa i aleshores comencen els 32 km.

A última hora decideixo no portar aigua a sobre, ja que ens havien dit que teníem avituallament cada 3 km, però en algun cas s’allarguen i el tram del barranc se’m fa molt llarg per culpa de la set que passo. La primera part de la cursa fa pujada i té algun tram amb força pedra, però una vegada a dalt dels ventiladors és tot baixada, amb gairebé tot pista o asfalt. Així que la segona part la faig a ritme molt més ràpid (fins ara he patit una mica, però a partir d’aquí les vambes d’asfalt són un encert) i acabo l’últim tram pel passeig de l’Ampolla, on no fa ni un mes que estava corrent l’Ironcat. He fet aquesta etapa en 3h10’.

Tinc uns 50’ fins la següent, així que de nou canvi de roba, menjar, beure i...

3ª etapa: Caiac de mar (16 km)

El mar està una mica picat, però porto caiac de plàstic que és bastant estable. Començo al mateix lloc de la platja on vaig començar l’Ironcat, pràcticament darrera del tot i vaig guanyant posicions poc a poc. Tinc el far com a referència, però un cop el passo vaig en direcció als caiac que veig a l’horitzó, ja que no tinc ni idea de cap a quin punt hem d’anar.

Poc a poc el caiac es va omplint d’aigua (error no portar cubre) fins al punt que el bidó d’aigua que porto dins marxa flotant cap al fons i l’he de repescar amb els peus. Finalment arribo a Riumar després de 1h59’.

Aleshores els meus pares marxen cap a casa tranquils després de veure que no m’he ofegat al mar i jo, cap a l’hotel amb la resta de llops a dutxar-me, sopar, dormir 5 horetes (a l’habitació amb l’Albert, gràcies pels consells llop vell) i... esmorzar i tornem-hi.

4ª etapa: Caiac de riu (24 km)

Sortim de Deltebre passades les 6 amb gairebé 20’ de retràs i ja tinc el primer problema. Ara em deixen un caiac de fibra, molt més ràpid... però el seient no hi és i no n’hi ha cap altre. Començo a remar però no porto ni 30’ i el cul em fa un mal increïble, fins al punt de pensar en plegar, ja que a més de remuntar el riu a contracorrent i el mal de cul, també tenim vent en contra i moltes algues.

Amb paciència i anar fer arribo a Tortosa en 3h32’. Surto del caiac i un membre de l’organització em porta en cotxe fins a Roquetes. Amb el temps just per canviar-me, menjar i beure molt ràpidament i... aleshores ens comuniquen que es retarda la sortida següent, per compensar el retràs de l’etapa anterior i respectar les 4h que teníem els llops com a temps de tall. Amb aquest temps “de regal”, aprofito per menjar una mica més i fer-me un massatge amb els fisios que hi ha al pavelló.

5ª etapa: Mitja marató, Pujada a Caro (21’095 km, 1.100 m+)

Els primers kms anem a ritme tranquil, la carretera tendeix a pujar però passada la meitat de cursa ja puja amb cara i ulls. És asfalt però amb un desnivell que convida a caminar, tot i que no ho faig en cap moment (mentida, dos passes per sortir de la carretera i anar “al lavabo”). Estic tan cansat que em noto les cames prou bé, i el meu pare em va animant en diversos llocs. Acabo arribant a dalt de tot en 2h10’ i avançant molta gent al tram final.

Per l’efecte dominó, la sortida de l’etapa següent també es retarda i tinc més d’una hora de marge. Em canvio de nou, menjo i bec (això d’ara suposo que deu ser el dinar) en companyia del meu pare que això ja està fet.

6ª etapa: Travessa del Port en BTT (90 km, 1.300 m+)

Teòricament és un tràmit... però el primer problema arriba abans de començar. Poso el peu esquerre al pedal i em queda tort... ves a saber perquè però la cala de la sabata està torta. Queden dos minuts per la sortida, trec les claus allen per arreglar-ho però no hi ha manera, sembla que a més el cargol està coronat. Ho arreglo com puc “a lo bruto” i arribo just per fitxar i posar-me a la cua del nombrós grup.

El primer tram fa pujadeta fins arribar a una cresta amb bones vistes i aleshores començar un tram bastant tècnic que em recorda que sóc un paquet en aquest sector i em fa posar el peu a terra més d’una vegada i fer algun tram amb la bici a hombros. Porto una mitja molt baixa i penso que les 8h de marge tampoc m’aniran de sobres, però passat el km 20 ja serà majoritàriament pista. A més, vaig carregat amb aigua i menjar, no paro en cap avituallament fins al km 50. Arribo al 65 i em diuen que queden 15 plans i 10 de baixada per pista o asfalt, això està fet...

Arribo a l’Ajuntament de Tortosa havent completat aquesta etapa en 5h46’. Ho he aconseguit, sóc Llop!

Han estat un total de 22h24’ per completar les 6 etapes. Com anècdota, el 9è llop (havíem començat 22 i acabem 16). Aprofito per felicitar la resta de llops que van completar un repte en majúscules i animar els que ho van intentar.

Aquesta cursa és... no es pot descriure. Una organització entregada a nosaltres tractant-nos com a reis durant els dos dies que ens hem torturat física i mentalment, només puc donar les gràcies pel tracte rebut abans, durant i després de cada etapa i del global de la cursa a tots els organitzadors i voluntaris.