La cursa consisteix en
fer 100 km pels voltants de la Torre Marimon, donant 40 voltes a un circuit de
2’5 km que transcorren per terra en la seva totalitat. Sortim amb les primeres
llums del dia i ho fem conjuntament els corredors dels 100 km, els de 50 km i
els lliures, així que és molt difícil controlar la posició en la cursa.
Passo la marató (km
42) en 3h30’, a 5’/km pelats incloent una petita parada a cada volta per
avituallar i alguna per buidar l’aigua del canari. El Ruben Piñol m’informa que
vaig 4rt, agafo al 3er i els dos que tinc davant s’acaben passant a la cursa de
50 km (opció que donava l’organització). Un d’ells, el Ricard Verge, acabarà
guanyant la cursa de 50 km amb un gran temps. Em quedo al capdavant de la cursa
de 100 km i passo l’equador (km 50) en 4h10’, continuo amb el ritme estable
però inevitablement aquest caurà durant la segona meitat.
I efectivament el
ritme baixa, la pròxima marca estàndard són les 6h, que passo amb 70’5 km a les
cames. Em diuen que puc regular i assegurar la primera posició perquè li trec
bastant al segon, però l’objectiu avui no era guanyar sinó baixar de les 9h. El
ritme baixa molt més en el pas per la doble marató, 84 km en 7h20’. Sort que aquí apareix el Niko per fer-me de “llebre”, o
més ben dit acompanyar-me i fer-me passar l’últim tram més ràpidament del que
passaria anant sol a aquest ritme tan lent. No veig clar baixar de les 9h, però
al pas pel km 95 ja veig que no s’escapa, apreto una mica més i la última volta
de 2’5 km sí que la faig corrent com feia estona que no ho feia.
Finalment, creuo la
meta amb les cames trinxades però molt content després de 8h49’50’’. He de
felicitar el Paco Robles i companyia per aquesta gran iniciativa, una cursa que
m’ha agradat molt. També tots els que van apropar-se a córrer, sobretot el
Manuel Real 3er en la cursa de 100 km, el Ricard Verge campió en la de 50 km,
la campiona dels 50 km Rebecca Walter i una noia cega que corria els 100 km
(això sí que és digne d’admirar).
També he de donar les
gràcies als meus pares i a tots els amics que es van apropar a donar ànims, el
Niko per acompanyar-me l’últim tram, el David Solano pel massatge posterior i com no a Hoko-Esport, MC3 Esports i
Training Sabadell. A més, vaig poder estrenar dues noves ajudes:
- - Rendiment-race: beguda per esportistes que realment funciona, però a més ho fa amb un sabor que no em cansa com m’ha passat a vegades amb altres begudes, de les quals portava provisions a la motxilla i he acabat sense fer-les servir per cansar-me del sabor. Vaig acabar sense haver tingut ni una rampa i sense baixades d’energia més enllà de les previsibles pel mal de cames amb el pas de les hores.
- - Sala-Giol: pomada lubricant que a més és curativa, i sobretot 100 % natural, lliure de petrolis i altres merdes que no hi ha necessitat de posar al cos. Cap roçadura després de 100 km.
Ara a intentar seguir
en la línia de les últimes setmanes, en les que he fet un volum d’entreno a peu
que no havia fet en la vida i crec que l’he assimilat bastant bé, amb la mirada
posada a les 24h en pista de Can Dragó, on intentaré arribar als 200 km. De moment, novembre
carregat de kms amb una marató de muntanya amb desnivell (Montseny), una sense
(Cabrerès), una ultra planeta (Collserola) i la Marató de Donosti on tocarà
treure el fetge per la boca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario