24h de Can Dragó

Doncs per fi arriba el dia d’anar a Can Dragó. Per endavant 24h i el funcionament és ben senzill: fer tantes voltes com es pugui a la pista d’atletisme de 400 m (en realitat, una mica més, ja que correm pels carrils exteriors) sense més al·licient que un canvi de sentit cada 3h.

Després de la presentació dels corredors, es dóna la sortida i començo a ritme suau envoltat de molts amics ultrafondistes, ara parlant amb un i ara amb l’altre. Vaig fent segons el previst, alternant 25’ corrent i 5’ caminant (tot i que la primera tanda de caminar me la salto), menjant poc però a cada hora, bevent força... ritme mig de 9 km/h tal i com tenia pensat, però alguna cosa no va bé.

Noto com se’m comencen a adormir els dits del peu dret, després aquesta sensació es transforma en mal. Estic corrent amb unes vambes bastant amortiguades que vaig comprar expressament per la cursa. Estan pràcticament noves (però provades per entrenar en pista sense cap problema) i decideixo canviar-les per unes de velles i més lleugeres que tinc de recanvi. Vaig molt més còmode amb aquestes però el mal ja està fet i comença a ser insuportable. Em torno a canviar de calçat, continuo igual... m’assec a terra per acabar de decidir el que fa estona que tinc decidit: plego. Podria continuar provant de prendre antiinflamatoris però només ho faig en casos extrems, crec que sí el cos envia senyals és per alguna raó i prendre aquest tipus de medicaments només emmascara el dolor.

Així que les meves 24h s’acaben molt abans del previst, amb 70'5 kms i menys de 8h de cursa. Sincerament, crec que arribava físicament millor que mai, des de l’Ironman de Bcn havia aconseguit un segon lloc a UTSM, victòria als 100 km de Caldes i 3er lloc a les 6h de Calella el dia després de fer la Marató i Mitja de l’Ardenya... i tot això sense perdre “velocitat” perquè entremig vaig tornar a córrer una marató en menys de 3 hores. També arribava descansat, després de l’última burrada de fer Ardenya i Calella el mateix cap de setmana, em vaig dedicar pràcticament a descansar fins Can Dragó. També arribava motivat per passar dels 200 km, o com a mínim dels 180. En definitiva, ho tenia tot de cara... però no vaig tenir el dia. O vaig pagar errors de la novell que aquest tipus de prova no perdona. O la Llei de Murphy. O ves a saber què, però no era el dia.

He de donar les gràcies una vegada més a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol (també pels ànims durant tantes hores), MC3 Esports i Training Sabadell, a més de la meva família pels ànims i l’assistència una vegada més.

Aprofito per felicitar tots els que van aconseguir el seu objectiu: Eloi Ortiz i Alex Izquierdo les 100 milles, Carles Salvador lluitant fins el final, la Tania pels seus primers 10 km, la Rebecca Walter segona a les 12h, Paco Robles segon a les 24h per parelles, Manolo Real guanyador de les 24h per parelles, els altres corredors del Proyecto Pol, Paris Canals rècord d’Espanya de 12 h... i animar els que com jo es van quedar pel camí.

Ahir quan vaig acabar vaig dir que això era per corredors dements i que no hi tornaria pas... avui no penso el mateix. Ara és hora de descansar uns dies i començar a preparar el 2015, on hi haurà temps per anar a per plats forts en forma d'ultra trails de 100 milles (sí, en plural)... i Can Dragó?