Cadí Ultra Trail

Tot i que m’havien dit que la muntanya enganxava, havia fet moltes curses de diferents distàncies i pensaba que m’agradava però que no n’hi havia per tant. Aquesta sensació va canviar després de l’Emmona, ja que realment va ser un punt d’inflexió. Només pensava en muntanya, i el descans posterior a la cursa (que ja tenia plannificat, però igualment tampoc estava en condicions d’entrenar) tampoc ajudava. Així que amb pocs dies d’entrenament, em comuniquen la possibilitat d’acceptar un dorsal d’última hora a l’Ultra Trail del Cadí i no dubto en acceptar.

I un cop feta ja la prèvia, em planto dissabte a les 5 del matí per sortir de La Seu d’Urgell. Sortim ràpid el primer tram d'asfalt (lògicament amb el frontal al cap) per entrar de seguida al bosc i agafar corriols que poc a poc van augmentant el desnivell i ja fan caminar algun tram, estirant el grup de corredors.

Tot puja i sobre el km 20 arribem a Cap de la Fesa, ja he passat per un avituallament líquid i un sòlid i em preparo per afrontar un llarg tram per la carena del Cadí. Aquest tram no té gaire desnivell però és molt pedregós i tècnic, dificultant molt poder córrer. Tot i així, les vistes que ofereix són espectaculars i el temps i els kms van passant com per art de màgia.

Sobre el km 30 arribem a Cortils, agafo dos trossos de barreta de l'avituallament i continuo pujant un petit tram abans d'agafar una baixada ràpida que condueix al Refugi Prat d'Aguiló. Aquí aprofito per menjar fruita però no perdo gaire temps i surto abans que la majoria que ja estava a l'avituallament quan hi he arribat.

Ara ve un tram de baixada força ràpid i, sobre el km 45, arribo a Estana. Ja he passat l'equador de la cursa, vaig força bé, hi ha el meu pare per animar-me i tinc la bossa amb menjar i roba de recanvi, tot i que ni la toco. Hi ha un avituallament molt complet però em conformo amb fruita i un sandwich per tornar ràpid a la feina.

Gairebé al km 60 arribo a l'avituallament de Cava, on torno a rebre els ànims del meu pare. Ja fa una mica que el recorregut és molt més corredor que al principi, però de cop i volta m'agafa una pàjara increïble que fa que m'arrossegui més d'una hora. Ara realment ho estic passant malament, perquè el terreny tan corredor m'és favorable i estic aquí perdent el temps. Arribo com puc a l'últim avituallament, a Coll de Vanses, i menjo i bec força.

Em diuen els voluntaris que gairebé tot el què queda és baixada però no surto gaire convençut. Tot i així, m'enduc una gran sorpresa al començar a córrer de nou a un ritme molt ràpid (fins i tot per sota de 4 min/km en alguna baixada i corrent en les pujades), puc avançar un corredor que m'havia passat durant la pàjara i gaudeixo molt d'aquest últim tram.

Finalment arribo de nou a La Seu d'Urgell després de 12h20', acabant en 11ª posició després d'haver fet uns 76 kms amb 4.400 m +.

M'enduc unes sensacions molt positives d'aquesta cursa, sobretot per haver acabat molt content després de passar uns moments realment dolents. El paisatge espectacular i la gran organització també van contribuir al bon regust de boca.

Reportage d'Evasión, minut 13.