Addicció a l'ultrafons

Un any més, i ja en van 4, torno a Balaguer, on vaig fer el meu primer triatló. En la meva opinió, a Catalunya no n’hi ha cap de més ben organitzat i és el millor entre els de mitja distància, amb molta diferència. Comencem a les 15.15 amb sortida des de l’aigua. La natació és molt bruta, tant per les algues del pantà de Sant Llorenç com pels constants cops que rebo (i dono, no em deixaré ofegar) per tot arreu. Completo els 1.900 m nedant en 32’45’’, fent el parcial 78. Vaig cap al box i faig la transició el més ràpidament possible per començar la bici. Un tram de bici molt dur, amb més de 1.500 m+ pujant el port de Vilanova de la Sal, dues vegades el port d’Àger i moltes “parets” curtes però verticals com el Mur de la Creu. La cosa comença plana però de seguida pica cap amunt, passo el Toni Montero que ha sortit davant meu de l’aigua amb una gran millora en aquest sector, després em passa l’Emilio com un coet en bici i vaig fent kms sota un cel enn...

Avui correré per una zona totalment desconeguda per mi, al petit poble de Figuerola d'Orcau. Per davant una marató amb poc desnivell (ni 1.500 m+), sembla que a priori serà corredora... Abans de començar puc saludar alguns amics del Terradesports. Es dóna la sortida de totes les curses a la vegada: marató, mitja marató i 10 km. Això no té cap sentit quan al primer km els de la marató ja ens desviem... però el voluntari de protecció civil que hi ha per allà no s'entera de res i no ens ho indica, així que tots seguim la manada i hem de desfer camí. He fet uns metres de més, però enmig de tot aquest enrenou tots els corredors de la marató (excepte un) ens saltem un bucle urbà, cosa que farà que surti una mica menys dels 42 kms d'una marató. La cursa ja va agafant normalitat, i com és normal em passa l'Eric que acabarà fent tercer amb un gran temps. No portem ni mitja hora corrent que ja tinc els peus xops de creuar una i altra vegada el riu, a més del fang que hi ha pe...

No són ni les 5 del matí que el Miquel i jo ja sortim del Càmping Bordes de Graus, després d’haver dormit poc i malament en un refugi ple de roncs. Avui anem a per La Porta del Cel, 60 km amb 5.500 m+. D’entrada, tot és pujada, així que de córrer poc. Anem fent, ens sortim algun cop del camí però continuem amunt, passem l’Estany Blanc i aleshores comencem el tram d’anada i tornada fins al Pic de Certascan, a 2.853 m. Segellem el forfait i ràpid cap avall que fa fred. Fins i tot fem un tramet de neu posant el cul a terra, així baixem més ràpid. Passem per l’Estany de Certascan, que ens regala un paisatge espectacular, i arribem al Refugi de Certascan, que no el veiem fins que no el tenim just davant. Fitxem el forfait i bevem alguna cosa calenta mentre aprofitem per menjar provisions de la motxilla. Sortim per seguir camí i ara venen tres colls mentre passem per l’Estany Romero de Dalt i el de Romero de Baix. Entrem a la part francesa i ens costa trobar camí però el trobem, i a...

Avui toca córrer per alta muntanya. Donen una previsió meteorològica força dolenta i 106 km per endavant amb els seus 7.100 m+. Sortim a les 7 del matí des de Barruera. Després d’uns kms planets, enfilem la pujada que ens porta fins al Coll de Senet, gairebé km 13 i a 2.500 m d’alçada. Durant la pujada comença a ploure amb ganes i arribo a dalt molt abrigat i amb molt fred al cos. Hi ha un avituallament líquid però pràcticament ni paro perquè necessito perdre alçada. Baixada tècnica i amb molta pedra, agafo a l’Aleix i anem pràcticament junts fins al refugi de Conangles, km 21. L’Aleix ho deixa aquí ja que s’ha ressentit d’una lesió al genoll (millora’t company). Aprofito per treure’m roba i agafar forces a l’avituallament mentre rebo els ànims familiars, i a continuar. Des de que m’ha agafat la pluja a dalt del cim que no acabo de trobar-me bé, les cames van prou bé però la sensació general és que avui no tinc el dia. Però començo a pujar de nou, aquesta vegada a pl...

No estava previst, però dimecres el Jose em va oferir la possibilitat d’anar a fer aquesta cursa amb el seu dorsal, ja que ell no hi podia anar. La lesió que arrossegava des d’Ehunmilak em va fer dubtar un moment, però de seguida li vaig dir que sí. Així que per segon any vaig cap a La Pobla de Lillet. Tinc ocasió de saludar molts amics i companys abans de la sortida, que es dóna a les 6 amb les primeres llums del dia. M’he posat molt endarrerit per anar tranquil, però de seguida me n’adono que he pecat en excés, i el primer tram em toca menjar-me molts taps. Els primers 6 km són pràcticament tots de pujada, i després planejar i baixada fins a Sant Julià de Cerdanyola. Tot just és el km 13 i faig parada breu. Ara ve la pujada cap a La Creueta i començar una baixada on em torço el turmell. Noto que se m’infla però el dolor és suportable. Arribo a Malanyeu, km 19 així que toca agafar forces a l’avituallament. Tenim per davant una forta pujada, amb trams de cordes i e...

11 de juliol, 6 de la tarda, Beasain. Dia, hora i lloc que portava molt temps esperant, ja que m’enfrontava per primera vegada a la distància de les 100 milles. Toquen 168 km i 11.000 m+... Es dóna la sortida i després dels primers kms de rigor pel poble, enfilem la primera pujada que comença a estirar el grup i a disminuir la conversa, tot i que corro en tot moment acompanyat pel David Lillo. Ja veiem que avui el fang ens acompanyarà constantment. Arribem a dalt i cap avall mentre comença a ploure, fins arribar a Mandubia (km 10) on paro breument a l’avituallament. De nou puja-baixa per camins enfangats i em planto a Zumarraga, km 20 en menys de 2h50’ i de moment cames perfectes. Aquí paro un pèl més, ja que l’avituallament és sòlid i aprofito per agafar forces. Tot i això, tampoc ens encantem i anem cap a Gorla (km 29), on arribem de nit. Aquí el David para una mica més i surto amb un grupet on hi ha el Jordi Pàmies. Anem fent i en grup els kms van passant més ràpid,...

Avui anem cap als voltants del Pedraforca a córrer una estona. El recorregut a fer és de 44 km i 3.000 m+ (tot i que en realitat sortiran 42 km amb 2.500 m+) entre Bagà i Berga. Es tracta de la segona part de la ultra de la Núria-Queralbs. El motiu pel qual no correm la ultra és que la setmana que ve tenim feina, el Miquel La Ronda i jo Ehunmilak, així que decidim anar a fer-la tranquils. El bus ens porta de Berga cap a Bagà per recollir el dorsal i veure alguns corredors que arriben al seu avituallament mentre esperem la nostra sortida, a les 21h. El ritme d'inici és elevat però els kms ja aniran posant cadascú al seu lloc. Nosaltres anem fent a ritme tranquil, aprofitem una horeta de llum de dia i després a córrer amb el frontal. La cursa em va agradar bastant i vaig passar-m'ho molt bé, vam anar tranquils però a ritme constant, cosa que ens va permetre guanyar algunes posicions en la segona part. Finalment, vaig creuar la meta en 6h26', compartint la 4ª posició a...