Buff Epic Trail Aigüestortes (DNF)

Avui toca córrer per alta muntanya. Donen una previsió meteorològica força dolenta i 106 km per endavant amb els seus 7.100 m+.

Sortim a les 7 del matí des de Barruera. Després d’uns kms planets, enfilem la pujada que ens porta fins al Coll de Senet, gairebé km 13 i a 2.500 m d’alçada. Durant la pujada comença a ploure amb ganes i arribo a dalt molt abrigat i amb molt fred al cos. Hi ha un avituallament líquid però pràcticament ni paro perquè necessito perdre alçada. Baixada tècnica i amb molta pedra, agafo a l’Aleix i anem pràcticament junts fins al refugi de Conangles, km 21. L’Aleix ho deixa aquí ja que s’ha ressentit d’una lesió al genoll (millora’t company). Aprofito per treure’m roba i agafar forces a l’avituallament mentre rebo els ànims familiars, i a continuar.

Des de que m’ha agafat la pluja a dalt del cim que no acabo de trobar-me bé, les cames van prou bé però la sensació general és que avui no tinc el dia. Però començo a pujar de nou, aquesta vegada a ple raig de sol. Arribo a dalt del Port de Rius, a més de 2.300 m mentre gaudeixo d’unes vistes espectaculars dels estanys, i enfilo la baixada que em porta fins a Pònt deth Ressèc. Ja és el km 36 i aquí m’espera la família. Porto unes 6h30’ de cursa, aprofito per canviar mitjons i agafo una barreta de l’avituallament.

Altre cop de nou pujada llarga, però es deixa fer i vaig a bon ritme. Un cop a dalt, hi ha una baixada força complicada entre pedres més grans que jo, i així arribo al Parking de Colomers. Estic al km 46 i hi ha un avituallament sòlid lleuger (l’últim ha estat el del 21), però no m’hi entretinc gaire, ja que al 51 n’hi ha un altre. Així que sense entretenir-me surto i començo a pujar cap al Refugi de Saboredo, altra vegada gaudint d’un paisatge espectacular.

Un cop surto d’aquest avituallament, pugem una mica fins al Port de la Ratera mentre comença a ploure de nou, així que toca tornar-se a abrigar. 

Entrem al Parc Nacional d’Aigüestortes, on comença el tram neutralitzat. El motiu és que està prohibit fer curses dins del parc, i les conseqüències són que ens hem de treure el dorsal i aquí no hi ha marques (hi ha voluntaris, però en una cruïlla sort que porto el track perquè sinó m’hauria perdut). Després de fer un tram bastant tècnic, agafo la pista principal fins a sortir del parc i acabar el tram neutralitzat. El camí fins a Espot continua sent prou ràpid i passo alguns corredors, però jo ja tinc la decisió presa des de fa estona: a Espot abandono, la meva cursa s’acaba al km 68’5 amb gairebé 13h30’ de cursa.

Em noto molt bé de cames, però des de la pluja del matí que no he anat còmode. Agafar el mal temps de nit i per sobre dels 2.600 m seria pitjor. És una decisió que m’ha costat molt prendre, i no sé si és el que havia de fer o no. Al dia següent vaig veure que havia fet bé, com a mínim segons el meu criteri, ja que a les 11 de la nit van neutralitzar la cursa al Clot de la Bassa (km 74) i a Estany Gento (km 84) durant una hora, i posteriorment van tallar la cursa en aquests punts per culpa del mal temporal, bàsicament la boira que hi havia en altura. Van poder creuar la línia de meta 17 corredors.

Molta gent em diu que l'any que ve hauré de tornar a treure'm l'espina, però no noto que tingui cap espina clavada d'aquesta cursa. Si hagués plegat a Emmona o Ehunmilak possiblement sí que la tindria, però aquesta és una cursa massa mediatitzada i enfocada al corredor professional pel meu gust (tot i que el tracte dels voluntaris als avituallaments era de 10). Sense ànim d'animar la polèmica que inunda aquests dies les xarxes socials, crec que entre una cursa i l'altra escolliria la Ultra de les Valls d'Àneu tot i que no la vaig córrer.

Tot i així sempre hi ha coses positives, em quedo amb les bones sensacions que he tingut a les cames, deixant enrere la lesió d’Ehunmilak i la torçada de turmell al Catllaràs, les vistes espectaculars dels estanys... i els ànims de la família, a qui agraeixo una vegada més haver-me animat. També vull donar les gràcies a la Bea per la inscripció i a Hoko-Esport pel material. Ara a preparar pròximes aventures.