No estava previst,
però dimecres el Jose em va oferir la possibilitat d’anar a fer aquesta cursa
amb el seu dorsal, ja que ell no hi podia anar. La lesió que arrossegava des d’Ehunmilak
em va fer dubtar un moment, però de seguida li vaig dir que sí.
Així que per segon any
vaig cap a La Pobla de Lillet. Tinc ocasió de saludar molts amics i companys
abans de la sortida, que es dóna a les 6 amb les primeres llums del dia. M’he
posat molt endarrerit per anar tranquil, però de seguida me n’adono que he
pecat en excés, i el primer tram em toca menjar-me molts taps.
Els primers 6 km són
pràcticament tots de pujada, i després planejar i baixada fins a Sant Julià de
Cerdanyola. Tot just és el km 13 i faig parada breu.
Ara ve la pujada cap a
La Creueta i començar una baixada on em torço el turmell. Noto que se m’infla
però el dolor és suportable. Arribo a Malanyeu, km 19 així que toca agafar
forces a l’avituallament.
Tenim per davant una
forta pujada, amb trams de cordes i escales verticals entre un bosc de gran
encant i amb molta aigua, que ens porta fins al Graell de Pujats i aleshores ja
tot és baixada fins a La Nou de Berguedà, tot just l’equador de la cursa (km
27.5). Aquí coincideixo per primer cop amb el Biel, amb qui compartiré molts
kms fins a meta.
Surto d’aquí i en una
petita bassa em trobo el crack del Jordi Molist remullant-se sota la cascada.
Anem fent kms amb el Biel mentre fem la dura pujada que ens porta fins al
Sobrepuny, sostre de la cursa a 1653 m d’altitud.
En aquests moments el
turmell ja em fa molt mal, a les pujades vaig molt bé i els trams corribles els
puc córrer, però a les baixades molt dretes o amb pedres he de reduir molt el
ritme. La baixada que ve ara és d’aquestes últimes, però pas a pas arribo fins
al Castell de l’Areny, km 37.5.
Surto abans del Biel i
li dic que ja m’agafarà. No ho fa i penso que finalment arribaré sol, però ja a
La Pobla apareix i podem entrar junts a meta, després de 9h25’ en 64ª posició.
Han estat 55 km i
4.000 m+ sobre bastant fang i amb molta calor. El recorregut ja el coneixia de
l’any passat i té una gran bellesa. No obstant, crec que al ser la segona
edició l’organització ha estat molt més bona.
M’hi anava a provar
després d’Ehunmilak i crec que la lesió va pel bon camí, poc a poc però sembla
que marxa. Ara a cuidar el turmell i la setmana que ve a per la Buff Epic
Trail, que sembla que serà dura.
Per acabar, he de
donar les gràcies al meu pare per acompanyar-me una vegada més, el Jose per
cedir-me el dorsal, a Hoko-Esport per ajudar-me amb la roba i com sempre MC3
Esports.
No hay comentarios:
Publicar un comentario