Doble Ironman Xàbia

Quan el meu amic Manuel Luna em va comentar que li rondava pel cap fer un Doble Ironman de seguida li vaig dir que sí. Feia temps que en volia fer un i totes les proves d’Ultra-triatló nonstop es fan bastant lluny.

La seva idea era fer-ho en forma de repte no competitiu, amb assistència tipus Ultraman (no hi ha avituallaments ni senyalització) però els corredors comptarem amb track pel portar-lo al nostre GPS. I el més important, el cost íntegre de la inscripció anirà destinat al Mini Refugio Neus, un refugi que acull animals sense sostre.

Tot i les meves ganes de fer la prova, vaig estar pendent fins a última hora de si hi podia anar. Finalment hi podia anar però... estic preparat? Fa un mes que vaig acabar Transgrancanaria i del Raid Ilercavó només fa una setmana. A més, enguany l’entreno de bici està sent bastant pobre, no nedo al mar des de Motril i la piscina tampoc la trepitjo gaire així que... prou d’excuses! Anem cap allà!

Hem de fer front a 7’6 km de natació, 360 km de ciclisme i 84’4 km de cursa a peu. Finalment som 12 participants.

Primers metres, lloc espectacular.

Comencem passades les 7 del matí des de la Platja del Portixol. Es tracta d’una natació lineal amb assistència en caiac. El mar està força tranquil però de seguida ens adonem de la principal dificultat... quin fred! No em noto les mans ni els peus, comença a fer mal el cap... he de parar algunes vegades per fer fregues i recuperar el tacte.

Final de la natació.

Surto de l’aigua després de 2h45’, mort de fred però muscularment molt sencer. Llarga transició (uns 20’) mentre intento entrar en calor i menjar una mica. Hora d’agafar la bici.

Per endavant 360 km repartits en dues voltes de 180 km en carretera oberta. La primera volta la faig a bon ritme tot i no forçar gens, fins que cap al km 130 punxo... no passa res, canvio i continuo. Començo a agafar ritme de nou i... torno a punxar! De veritat? Murphy? Sigui com sigui torno a repetir el canvi de càmera, reviso la coberta però no hi ha cap punxa ni res estrany.

Mala sort!

Amb molt mala llet però continuo, el meu equip em va donant líquid i menjar i vaig fent. Molts km’s coincidint amb el Paco Berlanga (gràcies a la seva dona per deixar-me la manxa), més tard amb el Marc Orantes...

Bones sensacions sobre la bici.

Quan me n’adono ja he completat la primera volta. Fa força vent però les ganes i l’energia estan intactes. Au, a repetir el mateix. Continuo fent via fins al km 235, quan paro a posar llums i abrigar-me una mica per la nit.

La veritat és que la bici de carretera es fa bastant pesada de nit, sobretot per la sensació de perill i vulnerabilitat. Costa una mica més de 13 hores però els 360 km sobre la cabra ja són història!

De nou llarga (llarguíssima transició) abans de fer front  a la doble marató. Allà em trobo al Marc que ha arribat un pèl abans però m’espera per sortir junts.

Comencem a córrer els primers kms en companyia del David Lillo. La veritat és que muscularment em trobo molt sencer, més que quan vaig començar a córrer els 84 km de l’Ultraman... però de seguida les cames em recorden les hores d’esforç sense treva i que ara seria hora de dormir.

Bona llebre l'Isma.

El Marc i jo anem fent, passeig amunt i passeig avall, bucles pel poble, més passeig... entre penes i glòries, i parades diverses, ja es fa de dia. L’Isma també ens acompanya un tram i ens fa més amena aquesta penitència.

Doble marató sencera amb un bon amic.

Els últims km’s costen molt però finalment ho tenim! Acabem el Doble Ironman de Xàbia!

Pels amants dels números (aproximats)... Natació en 2h45’, bici en 13h15’ i córrer en 10h30’. Això, més unes llarguíssimes transicions, ens van donar el Marc i a mi una anecdòtica 4ª posició després de 27h20’.

I dic anecdòtica perquè recordem que es tracta d’una prova no competitiva, un repte entre amics on veníem a cobrir la distància i a col·laborar amb una molt bona causa. Felicitats a la resta de finishers: Rubén Fernández, Antonio Puchi, Jordi Costa, Iván Tejero. I també al Marc Orantes, a qui li agraeixo fer-me molt amens els 84’4 km a peu!

També aprofito per donar ànims als companys que van haver de retirar-se i les gràcies als equips de tots ells, sobretot als meus pares que em van fer una gran assistència en el sector ciclista.

A meta amb els nostres equips.

Amb companys, equips, organització... un luxe!

Tot i no ser una cursa normal i corrent, la tasca de l’organització va ser molt bona, una prova a tenir en compte! A mi em va agradar molt. Respecte la comparació amb l’Ultraman, a mi m’agrada més el format nonstop, la doble marató és més dura. I també prefereixo portar jo el track al meu GPS i no dependre de l’equip a cada cruïlla, la navegació a l’Ultraman em sembla una tonteria innecessària.

Gràcies a Hoko-Esport (cul intacte amb bici gràcies al Taka), Sala-Giol, Rendiment-race, Térmens Clínica Podològica, PH-Quirogel, Bassol Optic, CEM Vallirana, Besttrail, MC3 Esports, Punt de Natura i Tradeinn.