Transgrancanaria 360º

Mai he anat més enllà de les 100 milles i avui em trobo a Maspalomas per fer front a 265 km amb 13.000 m+. Per arrodonir-ho, sense senyalització ni avituallaments fora de les bases de vida, pel que em toca portar una motxilla d’entre 8 i 9 kg a l’esquena. La sortida es dóna dimecres a les 9 del matí.

La volta que teníem per endavant.

El Manolo Real es va apropar a donar ànims a la sortida.

Comencem agafant un canal i després pista, primers 10 km molt plans que es deixen fer ràpid.  Arriba la pujada mentre apreta la calor, després baixada fins a Tunte i pujada cap a Garañón (km 39), on hi ha la primera base de vida i arribem sota una fina pluja.

Primers km's.

Primers m+.

Surto d’aquí i m’ajunto amb els canaris Oliver i Yoni, l’andalús Marcos i el gallec David. Passem per la zona del Roque Nublo. Al cap de poc ja ens posem el frontal per fer front a la primera nit, passem per la Presa de la Cueva de las Niñas i aprofitem el poble de Mogán per carregar aigua.

Vaig fent amb els meus companys fins que fan una parada en una carretera, jo em moro de fred i decideixo tirar. Ja arribo a Aldea (km 98), on hi ha la segona base de vida. Tenia previst dormir però em dutxo i surto com nou. Continuo i al cap de poc m’agafa l’holandès Michiel Panhuysen (ell sí que ha dormit 1h), amb qui tinc alguns amics en comú. Aleshores no ho sabíem però aniríem junts fins el final de la cursa.

Gaudint de la panoràmica.

Ja anem cap a la part nord, el Michiel se m’havia escapat una mica però para al Risco i allà el torno a enganxar. Deu ni dó quina calor que comença a fer, apretarà durant el dia i arribarem ja de nit a Guía (km 148). Aquí hi ha la tercera base de vida, tot i que no tenim bossa. Aprofitem per menjar bé i dormim 2h.

Sortim els dos sobre les 12 de la nit, “frescos” després del son reparador, però la son tornarà a atacar i haurem de fer 2 o 3 parades durant la nit per tancar els ulls 10 minuts.  Ja de dia, fent números veig que és divendres (perquè ja he perdut la noció del temps). Fem una parada per menjar a Terón (a cap poble hi ha avituallament, però està permès utilitzar els negocis oberts al públic) i ja tirem cap a Valsequillo, on arribem al migdia amb les hores de més calor.

Km 195 i quarta base de vida, aquí sí que tenim bossa i aprofito per dutxar-me i sortir nou. També per posar Sala-Giol per tot arreu, PH-Quirogel on hi ha molèsties i carregar Rendiment-race (Hidration per tot el dia i Energy per quan hi ha més son).

Carregant energies amb el Michiel a Valsequillo (km 195).

Vaig sortir de nou amb el Michiel sobre les 4 o 5 de la tarda, la veritat que surto molt bé pel moment de cursa en el que estem, no trigarem en afrontar la tercera nit. Ara ve un tram de barranc on la navegació és complicada per la poca cobertura GPS, sort que el fem amb les últimes llums del dia i ens en sortim més o menys amb el mapa. Parem a Temisas per aprofitar un bar, i també un parell de vegades a tancar els ulls 10 minuts. Aquest tram es fa molt llarg per dues raons, un tram final de barranc molt marrano i que surten més kms dels previstos (fins aleshores havia anat prou clavat).

Tercera nit.

Finalment arribem a Santa Lucía (km 233). Hi estem unes 3h entre dormir-ne 2, menjar, etc... però tot i així avancem una parella d’italians (no havien dormit absolutament res les dues primeres nits).

Ja ens disposem a afrontar l’últim sector, que consta de dues parts molt diferenciades. Una primera part pujant per una cresta força tècnica i complicada (on el francès Le Saux va haver de ser rescatat la nit anterior), que acaba amb baixada camp a través entre la vegetació.

La segona part es deixa fer molt millor, i un cop passem Playa de San Agustín ja és tot sorra de platja. Agafem al portuguès Jorge Serrazina (amb 61 anys el paio té Tor des Géants, Transpyrynea...), anem fins al Faro de Maspalomas i entrem els 3 junts a meta compartint la 18ª posició després de 80h40’!

Contents a meta, vam congeniar de seguida.

Content és poc per descriure com acabo, força sencer dins del que cap i amb la gran sort de compartir les últimes 100 milles amb el Michiel, gran persona de qui vaig poder aprendre com gestionar una cursa de tal magnitud.

Cursa plena de contrastos, amb moltes diferències entre les diferents parts de la illa (paisatge, fauna, meteorologia, terreny...), una gran feina per part dels voluntaris tot i que una organització pel meu gust millorable. Per altra banda, la majoria de corredors vam coincidir en una distància superior a la prevista, en el meu cas el GPS va dir 281 km i 13.500 m+.

Per si a algú li interessa... portava un carregament de barretes però pràcticament no en vaig menjar, la meva dieta fora de les bases de vida es va basar en Rendiment-race, quinoa, fruïts secs i galetes. En quant al son, 2h la segona nit i 2h la tercera, a més de les parades en el camí per tancar els ulls un moment.

Gràcies a Hoko-Esport (brutals les sensei i les kamikaze), PH-Quirogel, Sala-Giol, Bassol Optic, Térmens Clínica Podològica (per pal·liar una sobrecàrrega i compensar la meva mala trepitjada), Rendiment-race, CEM Vallirana, Besttrail, MC3 Esports, Punt de Natura i Tradeinn. Molt agraït també per tots els ànims rebuts des de la distància per part de família i amics.

Així de bé van acabar els meus
peus gràcies a Sala-Giol.