Ultra Trail Montnegre Corredor

Avui toca matinar molt per anar cap a Vallgorguina en companyia dels llops Albert i Aleix, on anem en busca de la primera ultra de l’any. Em trobo amb molts amics i companys de fatigues amb qui comentar el llarg dia que ens espera per davant. En principi hem de fer un recorregut de 112 km i 6.100 m+.

Falta el Piti, que estava "ocupat".

Es dóna la sortida i la gent surt com si això fos una cursa de 10 km. De seguida noto que no podré seguir el ritme tan elevat que es porta avui, així que no trigo a posar el ritme de creuer, de “sin prisa pero sin pausa”, i al primer avituallament (km 7) pràcticament ni paro.

Vaig fent km mentre apareixen les primeres llums del dia, així que guardo el frontal abans d’arribar al segon avituallament (La Plana, km 16), on sí que aprofito per agafar forces. El pròxim avituallament és a Dosrius (km 27), on a part d’agafar forces rebo els ànims dels meus pares amb la Shiva i també de la Mònica i el Beto, que porten donant voltes per aquí des de la sortida (a part d’ajudar-me amb la millor pomada que he provat mai, el suport personal no té preu).

Apa a continuar, molta estona en companyia del Fernando, un basc que acabo de conèixer i amb qui vaig comentant diverses animalades fetes i per fer. Arribo a Can Cabot (km 38), avituallament on no m’entretinc gaire i surto en busca del següent, Can Jalpí (km 50). Aquí tenim la bossa de vida, per mi excessivament aviat ja que porto unes 6h de cursa i crec que de cara a la propera edició això hauria d’estar més endavant.

M’estic uns 10’ entre menjar, carregar aigua i canviar-me la samarreta. Ara comença la part dura de la cursa. M’havien avisat d’això, he reservat una marxa i arribo prou bé. Pugem a la Creu de Canet i baixem cap a Sant Cebrià de Vallalta (km 61). Aquí em trobo amb el Miquel, que va tocat de la panxa, i els seus pares ens donen ànims.

Sortim junts i una vegada més acabem compartint kms en una cursa, al final es veurà obligat a abandonar i continuo cap endavant. Arriben les pujades més dures de la cursa mentre comença a caure una fina pluja, així que a treure l’impermeable i a seguir. Arribo a Hortsavinyà (km 79), on rebo els ànims de la meva família i la de l’Aleix. Aquí em diuen que, a causa del gel, la cursa es retallarà uns 7 o 8 kms (no farem el Turó Gros). Arribava a aquestes altures convençut de creuar la meta, així que ara amb més motiu.

Surto i aprofito la petita aturada en el proper avituallament per treure el frontal, ja que no trigaré a necessitar-lo. Queden uns 15 km, encara hi ha dos avituallaments pel camí però faig via i acabo de nou a Vallgorguina després de 14h34’, acabant en la 13ª posició. Finalment han sortit uns 104 kms i 5.000 m+.

Aprofito per animar els que no van poder acabar i felicitar els que van creuar la meta, en especial el 3er lloc masculí de l’Albert Viñau (4rt després de la Laia Díez, espectacular), la gran cursa de l’Oriol Pagès, l’Albert Pitart i l’Aleix (2on sub23), l’incansable Jordi Garcia, el Jordi Martí a la marató... i donar les gràcies a la família i amics pels ànims.

Aquesta animalada ha estat una mica menys difícil gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, CEM Vallirana, Punt de Natura, MC3 Esports i Training Sabadell. Continuem sumant kms pel ProyectoPol.