Ultra Trail Garraf-Llobregat

Avui vaig cap a Gavà per fer aquesta ultra. La d’avui no és una prova competitiva, sinó un esdeveniment solidari organitzat pels Garraf Runners, encapçalats pel gran Juan Carlos Escuté. La finalitat d’avui és recollir aliments per Cáritas.

Per endavant tenim uns 106 kms i 4.200 m+ per recórrer en grup. El primer grup surt a les 10 del matí, el segon a les 13.30 i el tercer a les 15.30, amb la idea d’arribar tots sobre les 10 del matí del dia següent.

Surto amb el tercer grup, en una hora poc habitual per començar a córrer. Anem al ritme que marquen els guies, el Marc Camí (que fins avui no coneixia personalment) i el Manuel Real, mestre de l’ultrafons a qui sempre és una sort poder escoltar. El grup el completen l’incombustible Jordi Garcia i altres corredors que no coneixia:  la Rosa Carmona i el Juanma, el David, el Miguel, l'Ángel Chamero, el Jose i el Daniel. L’equip que ens anirà seguint per donar-nos avituallament està format pel José, la Maribel, el Kike i la Raquel. La família del Jordi també estarà ajudant-los moltes hores.

L’estona passa molt ràpid a l’inici, passem pel cim de La Morella i ens plantem a l’avituallament del Rat Penat (km 11). Anem fent i no triga en començar a complir-se la previsió del temps. així que de seguida es posa a ploure. Tot i anar acompanyada de llamps i pedra, no és gaire cosa, però suficient per treure l’impermeable. No trigarem gaire a treure també el frontal i arribem ja de nit a l’avituallament de la cantera de Vallcarca (km 23). Aquí ens tenen preparats uns macarrons que fan bona pinta però a aquestes hores encara no m’entren, així que em conformo amb un tros de plàtan i una empanadilla.

La propera parada és Sitges, ja estem al km 30 i ens porten una coca de xocolata i una de pinya, això sembla una ruta gastronòmica! Encara acabarem amb més kg dels que vam començar.

Continuem i anem en busca de La Plana Novella i avituallem ràpid a prop del Monestir Budista. Ja estem al km 38 i sortim ràpid (tant que perdem momentàniament 3 membres del grup, que acabarem trobant de nou) per agafar un tros molt lent per riera pedregosa. Es fa una mica pesat però acabem arribant a Can Grau . Això és el km 48 i ja deixarem la zona pedregosa del Garraf per entrar al Baix Llobregat. Pugem La Mola i tornem a avituallar ràpid, però hem de carregar bé que ara ens toca un tramet de 18 km sense avituallament.

Ara hem de pujar fins al Montau i encarem una zona molt habitual per mi: Pla d’Ardenya, Mas de les Fonts, Puig Vicenç.. quina temptació de marxar cap al llit estant a 5 minuts de casa.  Aleshores fem el corriol per baixar cap a la pista de Torrelles, l’he fet mil cops però amb gairebé 70 kms a les cames i de nit, costa més que la resta de dies. Anem en direcció Cervelló per passar per l’Ermita de Santa Maria i, un cop baixem, parar a l’avituallament. Aquest tramet se’ns ha fet una mica llarg a tots així que parem un pèl més, i un membre del grup ho deixa aquí.

Continuem baixant a prop de la riera per anar en busca de la dura pujada cap a Sant Antoni. Un cop a dalt, baixem per un corriolet bastant vertical fins arribar a la pista que ens farà pujar una mica i baixar fins a la urbanització de Cesalpina. Ja portem 80 km i aprofitem per agafar forces però sense encantar-nos que fa un fred que pela.

Sortim en busca de la següent pujada, la que ens porta cap a Sant Ramon. Un cop a dalt, enfilem la baixada en la qual comencem a veure la llum del dia, i arribem a Sant Climent per avituallar-nos i treure’ns d’una vegada el maleït frontal. Ens trobem al km 86 i ja olorem el final. Aquí se’ns afegeix l’altre Jordi Garcia (Nano), que anava amb el grup anterior.

Amb energia renovada per la llum del dia, pugem cap al Turó Tabor i aleshores enfilem uns tobogans que ens portaran fins a Begues. Parem a avituallar i enfilem els últims 10 kms. Pugem La Desfeta, passem pel Castell de l’Eramprunyà i arribem a la sorpresa que ens tenen preparada, uns trams de cordes i un corriol de baixada molt estret (més que estret, jo diria camp a través). Aquí ens ve a rebre el Juan Carlos i, un cop arribem a la pista, ens ajuntem amb els dos grups anteriors, i tinc ocasió de saludar el mestre Paco Robles, el Toni Ruiz o el Mario Ramos (animal que l’any passat va fer Le Petite Trotte à Léon i, a la setmana següent, el Tor des Géants).

Fem els últims 5 km tots junts a ritme molt lent donada la xerrameca i que ens creuem amb una cursa de canicross i els hem d’anar deixant pas. Finalment, arribem de nou al Parc del Mil·lenni unes 19 hores després d’haver-ne sortit.

He d’agrair els ànims de la família i el suport de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, MC3 Esports i Training Sabadell. Però sobretot, mil gràcies als Garraf Runners amb el Juan Carlos Escuté al capdavant per muntar-nos aquesta ruta per nosaltres i, en particular, a l’equip d’avituallament que va cuidar del nostre grup dia i nit.

Cada dia m’atrauen més aquest tipus d’esdeveniments Fa anys que les curses d’asfalt i els triatlons estan contaminants, però ara sembla que la “marquitis” (està bé ser competitiu, però fins a cert punt; hi ha gent que ha oblidat que fem això per diversió i no per demostrar res als altres) i el “postureo” arriben també a les curses de muntanya, i també hi arriben els porcs que tiren els gels buits a terra. I que consti que jo sóc un malalt de les curses, però també es pot gaudir d’aquest esport d’altres maneres: la Kedada trail de Kastellterçol, les punk trails, UT Pics del Vallès, UT La Mola... i tot i ser competitives, segueixen la mateixa filosofia els 100 km de Caldes, les 6h de Calella o les de Martorell. En fi, propera parada UT Les Fonts.