Addicció a l'ultrafons

El funcionament de la cursa d’avui és ben simple, donar tantes voltes com es pugui al circuit de Calafat, de 3’25 km. Hi ha moltes categories: 6h, 12h i 24h, per equips o individual. Jo estic apuntat a les 24h indivual, així que en tinc per una estona. La prova és amb drafting , és a dir, que es pot anar a roda. Comencem a les 4 de la tarda i de seguida veig que el grup capdavanter surt massa ràpid i el deixo marxar per no cremar-me. Em quedo en terra de ningú, massa lent per anar amb els primers (molts competeixen per equips o en proves més curtes, però també hi van uns quants de 24h sols) però massa ràpid per posar-me en un altre grup, sovint pedalejo en companyia però sempre van darrera meu i em toca menjar-me tot el vent a mi sol. Vaig menjant i bevent, els meus pares em fan assistència (l’organització no dóna avituallament, però als de 24h sol se’ns permet rebre avituallament d’algun acompanyant sense parar) i faig les primeres 6h d’una tirada per aprofitar la llum ...

La d’avui és, diuen, la mare de totes les ultres a Catalunya. L’any passat ja la vaig fer però amb el recorregut modificat per la neu. Aquesta vegada farem el recorregut original passant pels seus cims emblemàtics. Tenim per endavant 110 km i 8.460 m+. Dic tenim perquè el Raul Montoro i jo competim per equips amb la intenció de fer un bon resultat en aquesta modalitat. Sortim a les 6 des de Sant Joan de les Abadesses amb les primeres llums del dia. Primera volta pel poble i només trepitjar la muntanya ja ens arriba el primer problema. La motxilla del Raul es desmunta i hem de parar per solucionar-ho de forma provisional. Continuem la marxa per encarar la primera pujada, cap al Puig Estela. Un cop feta, la baixada és molt dreta i per gespa molla, cosa que ens fa anar per terra més d’una vegada. Arribem a l’avituallament de Pardines (km 18) per menjar i carregar líquid, a més de rebre els ànims dels meus pares. També perdem temps amb la motxilla, problema que ens farà parar més...

Al 2012 vaig poder veure’n una part fent la marxa cicloturista, i des d’aleshores que la tenia al cap. La Cursa del Llop és una cursa combinada de 6 etapes en 2 dies amb diferents modalitats de participació: una o més etapes, totes per relleus o el Trofeu del Llop (fer-les totes de forma individual). Com de sentit comú aquí no en gastem, l’objectiu era ser Llop. He de reconèixer que aquesta prova em fa molt respecte. Normalment no tinc problemes en aquest sentit però la nit de divendres em costa molt dormir, crec que no aconsegueixo tancar els ulls ni 4h senceres. Però arriba dissabte al matí i comença el tema... 1ª etapa: Marxa Cicloturista (172 km, 2.200 m+) Sortim de Roquetes a les 7.15 i el ritme inicial és bastant elevat. El grup va més o menys compacte, amb uns pocs escapats per davant i alguns per darrera. Al km 40 ens paren els Mossos (el grup d’escapats ja havia marxat) amb l’excusa que el cap i la cua de la marxa van massa separats i hem d’esperar per reagrupar-no...