Addicció a l'ultrafons

Diumenge passat tenia una nova cursa de muntanya. Es tractava de la primera edició de la Neorural, una cursa a Santa Maria de Martorelles de 23 km amb 1.300 m de desnivell positiu. No va sortir tot com esperava, ja que va haver-hi algú que a la nit anterior no tenia res millor a fer i es va dedicar a treure marques del bosc. Degut a aquest fet, em vaig equivocar de camí fins a tres vegades i, tot i que en una d'elles vaig perdre només uns segons, entre les altres dues vaig fer uns 2 km de més. A més del temps perdut per desfer el camí, això em va perjudicar en el ritme, ja que la majoria del recorregut era per corriols estrets, i en les pujades em veia obligat a anar a un ritme extremadament lent darrere de corredors que m'havien adelantat quan corria pel camí equivocat. Tot i això, sempre em vaig perdre en companyia d'altres corredors, cosa que em va fer relativitzar la mala llet i prendre'm millor la situació. Finalment vaig entrar a meta en 2h42', per ac...

Diumenge al matí vaig anar a Sant Sadurní per córrer la Marató se me'n refum, amb 2.300 m de desnivell positiu. Poc abans de la sortida, em vaig trobar amb alguns companys que feien la cursa de 16 km i em van donar àmins. Sortia a les 9 del matí i feia bastant de fred, pel que anava més abrigat que mai.  Després d'un tram urbà, ràpidament començavem a trepitjar pedra dins de la muntanya i a superar desnivells. Patint bastant al principi, a partir del km 10 ja corria a gust i amb un ritme còmode. Entre una cosa i l'altra no vaig prendre el primer gel fins les 2h. Va ser cap al km 25 quan vaig començar a avançar tants corredors fins a perdre el compte, era aleshores quan més gaudia, i notava que els km i el temps passava volant, pujava corrent molts trams on tothom que veia caminava. Va començar a sobrar-me tota la roba d'abric que portava, així que me la vaig treure i la vaig guardar com vaig poder. Finalment vaig acabar en poc més de 4h34', temps que em va v...

10 mesos després, i encara no sé perquè, tornava a córrer una cursa de 10.000 m en ruta. L'últim cop, a la Cursa de Vilafranca, havia fet 39:14. Molts dies havien passat des d'aleshores i tampoc estic acostumat a entrenar aquesta distància ni aquest ritme, així que no pretenia fer marca. No obstant, encomanat pel que feia tothom (greu error), surto corrent com un posseït i al pas pel primer km veig que l'he fet en 3:38... sé que no podré aguantar aquest ritme (assequible per molts però per mi infernal) i afluixo de seguida, però el segon km el faig en 3:40. A partir d'aleshores m'he arrossegat fins el final fent els 8 km restants per sobre de 4 min/km. A la classificació provisional sortia que havia fet un temps de 39:33 (una mica menys en el meu rellotge) per acabar en la posició 22 de la general i 5è de la categoria. Aprofito per felicitar el Dani, el David i el Carlos que han complert els seus objectius i han aconseguit la seva marca personal. Jo tampoc est...

Passats ja els dies de fer el gandul, divendres tornava ja a entrenar mig seriosament amb 1h15' de trail running i 4.000 m a l'aigua. A última hora del dia vaig decidir apuntar-me a la Cursarroca, una cursa de muntanya a Sant Martí Sarroca de 17 km i 680 m de desnivell positiu, que podia ser un bon entrenament de cara a la Marató de Sant Sadurní i em cridava l'atenció per ser relativament a prop de casa, acompanyar l'Albert i coincidir amb el Carlos i el Jordi. Ahir vaig sortir en btt a fer 42 km, conscient que avui em pesarien però no tenia gaire sentit descansar portant només un dia de càrrega. Així que avui arribo allà amb l'Albert i ens trobem amb una organització que deixava bastant que desitjar. No obstant, el recorregut era molt guapo, amb bastanta pista i bosc, però amb la típica baixada pedregosa on em torço el tormell i em quedo dos minuts atontat. He anat tota l'estona de menys a més, corrent de principi a fi, però alfinal m'han pesat le...

Espectacular, esperant poder-hi anar algun any!

De nou cursa, i de nou a la muntanya. Arribava a diumenge en condicions gens habituals, després d'haver acabat la temporada amb la marató d'una setmana abans i sense fer pràcticament res des d'aleshores. Per tant, ja sabia que no em sortiria la millor cursa, però tenia ganes de fer-la perquè el recorregut passava per a prop de casa (tot i que no vam passar pel Puig Vicenç com estava previst), tenia més companys i amics que la feien, estava apuntat feia temps... Un cop aparcat el cotxe a Begues, canviats i escalfats, vam anar ja cap a la línia de sortida, tot i que aquesta es va donar amb una mica de retràs. Sortida molt ràpida i patint per no perdre gaires posicions, intentant seguir el fort ritme inicial de l'Albert. No obstant, amb el pas dels primers km ja es va anar posant cadascú al seu lloc. Anava bastant còmode al pas per la Penya del Moro, on estaven la Laia i l'Alejandro per animar-me. En una de les primeres baixades, vaig tenir la mala sort habitual de...

Diumenge em vaig estrenar per fi en les maratons de muntanya. En principi, tenia previst fer-ho a Collserola la primera setmana d'octubre, però més tard vaig decidir fer el Challenge i amb només una setmana pel mig no estaria prou recuperat, pel que vaig decidir deixar-ho córrer de moment (no me'n penedeixo perquè crec que el Challenge va ser la millor prova que he fet fins ara). Mentres ja mirava cap al desembre per decidir-me per la marató de Sant Sadurní o la de l'Ardenya, vaig rebre un mail dient que podia tenir dorsal per córrer la XVIII edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya (ja no recordava haver-me apuntat a la llista d'espera), així que vaig acceptar. Després del Challenge no havia corregut gaire per culpa de la ferida al peu, però confiava en que, amb el pas dels dies, pogués tornar a fer-ho amb normalitat. I així va ser, la setmana passada a Olesa vaig acabar amb bones sensacions i també havia pogut completar alguna tirada bastant llarga per l...

La previsió metereològica no era gaire bona dissabte, i la realitat de diumenge encara ho era menys, ja que quan em vaig aixecar tenia dubtes de si finalment se suspendria la prova o no. Tot i que la sortida es va donar amb una mica de retràs, la prova es va disputar amb relativa normalitat. Per davant hi havia 28 km amb 1.000 m de desnivell positiu, destacant les pujades al Puig de la Mola, el Montau i el Turó de l'Oró. Al principi tothom intentava esquivar els bassals, però després ja vam veure que era inútil si després s'havien de creuar rieres amb l'aigua per sobre la cintura. Vaig començar a pujar la Mola decidit a arribar a coronar corrent, tot i que la pujada era forta i vaig provar de caminar i, a part de carregar menys les cames, els corredors que tenia de referència no em guanyaven distància, fins i tot n'hi retallava a algun. Un cop a dalt, la baixada tenia trams bastant tècnics on encara tinc molt que millorar. Més tard, passada la bifurcació on...

Tot i apuntar-me amb menys previsió que el primer cop, ahir afrontava el meu segon Ironman notant-me molt més preparat, tant física com mentalment. El dia abans va ser una mica caòtic, amb el poble de Calella mig inundat i el check-in de bicis suspès degut al mal temporal. No obstant, el dia de la cursa no es preveia pluja i a mesura que es feia de dia semblava que el temps ens respectaria. Un cop deixada la bici al box, repassat el material de les bosses i posat el neoprè, ja ens haviem de dirigir a la platja per esperar la sortida pertinent. En primer lloc els hi tocava als pros, però el meu torn no arribaria fins 15' més tard, així que l'espera se'm va fer bastant llarga. Quan va sonar la botzina, tocava afrontar els 3.800m de natació que, tot i representar una proporció molt petita de la prova, és el tram que psicològicament se'm fa més llarg i el qual significa treure'm un pes de sobre un cop acabat. Va haver-hi bastants moments on vaig rebre (i vaig haver de...

Feia temps que no tenia tantes ganes de competir com ahir a Berga, segurament degut a que desde Balaguer només havia fet un parell d'olímpics. Els 1.900 m de natació es feien en un pantà a una sola volta. Un cop més, la participació massiva (més de 600 triatletes) es va traduir en molts cops, sobretot durant la primera recta. I per no perdre la costum, mal parcial de 37:38 per sortir de l'aigua en la posició 184. Aquest cop el camí de la T1 era bastant llarg així que vaig intentar perdre el mínim de temps possible. Per davant, un circuit a dues voltes per completar 90 km de bici (que realment van ser 86) amb el desnivell suficient com per haver de posar el plat petit de tant en tant. Sensacions molt bones en aquell moment per completar el sector en 2h44:12, recuperant moltes posicions i fent el 63è millor parcial. Un cop ja dins de la ciutat de Berga, on estava situat el box de la T2, tocava afrontar mitja marató que consistia en donar 3 voltes a un circuit urbà amb bastanta...

Ahir tocava anar a Banyoles per segon cop aquest any, tot i que aquesta vegada era per fer el triatló en distància olímpica. Ja anava mentalitzat en passar-ho malament a l'aigua, i així va ser. Molts cops i males sensacions per acabar fent els 1.500 m en 29:40. Al sortir, transició ràpida i tocava afrontar el sector on millor em trobo últimament, el ciclisme. Tot i això, com de costum, el fet de ser un paquet a l'aigua em penalitza i mai surto amb cap grup que porti el ritme adequat, així que vaig fer tot el sector donant-me relleus únicament amb un altre triatleta i passant de llarg un grup rere un altre per completar els 40 km en 1h10' (comptant les dues transicions, a 34'1 de mitja). De nou transició ràpida per sortir a fer els 10 km totalment plans, però el ritme del ciclisme em va passar factura i vaig començar a córrer mig mort. Tot i així, em vaig recuperar i vaig completar el tram de córrer en 42:16. Finalment, vaig creuar la línia de meta en 2h22:19 (trigant 2 ...

Un mes després de Balaguer, de nou dorsal penjat a la cintura per fer un altre triatló. Al arribar al Pont de Suert no semblava que estiguéssim al juliol del fred que feia, fins al punt d'anar en bici d'un box a l'altre amb el neoprè posat. Aquest cop, l'aigua se m'ha fet bastant llarga i pesada, sortint de fer els 1.500 m en 28:33 (un discret 196 è parcial). Aleshores tocava afrontar els 40 km de bici, el sector on més còmode m'estic trobant últimament entrenant. Tot i això, un cop fora ja del box, al saltar sobre la bici aquesta vegada m'ha anat de poc que no em menjo al terra. Passat l'ensurt, tocava buscar un grup que portés un bon ritme i aprofitar quan hi havia algun escapat per anar fent relleus i atrapar un grup millor. Aquí la cosa ja ha millorat, fent el 94è millor parcial. Únicament em quedaven 10 km corrent, tots creiem que serien pel dur circuit muntanyós de l'any passat, però no sabiem que havien canviat el recorregut, que finalment ...

Abans de començar, tot em feia pensar que no tenia el dia i que el triatló seria un desastre: a l’arribada a Balaguer me n’adono que m’he deixat el xip a casa i n’he de llogar un, dos minuts abans de començar se’m trenca el casquet de nedar i una noia del públic me’n deixa un i em pinta el dorsal (que després vaig buscar per tornar-li perquè sinó “el seu marit la matava”)... Quan van donar la sortida encara estava bastant endarrere degut al problema del casquet, vaig fer la primera volta bastant tens avançant molta gent i rebent/donant cops de colze per tot arreu... només tenia ganes de sortir de l’aigua i poder agafar la bici. A la segona volta ja vaig nedar molt més tranquil i vaig acabar sortint de l’aigua havent fet els 1.900 m en 33:24 (88è parcial). Aquest cop la T1 va ser molt lenta perquè el porta-xip que m’havien deixat era una porqueria i vaig haver de treure-me’l i tornar-lo a posar. Un cop sobre la bici vaig començar a sentir-me millor i abans del km 10 ja havi...

Ahir, la Cursa del Llop va ser l'excusa perfecta per fer una altra tirada llarga de bici, apuntant-me a l'etapa de bici de carretera amb els meus companys Joanjo i Alex. Com es pot veure en el perfil, hi havia un pot dur a coronar abans del km 60, i després l'etapa ja era molt menys exigent. Això va ajudar a repetir les sensacions habituals en les llargues sortides de bici, patint bastant al principi i notant-me més còmode a mesura que van passant els km. Tres del Club Triatló Vallirana vem començar i tres vem acabar, i és que pel nostre cap no passa abandonar malgrat les dificultats. Vam estar 6h21' pedalejant i treballant en equip per completar el recorregut, que finalment va ser de 183 km. D'altra banda, em crida l'atenció la Cursa del Llop en la seva modalitat completa, ja que compta amb la duresa ¿necessària? perquè alguna de les pròximes edicions es converteixin l'objectiu principal de la temporada:  - Dissabte: 182 km de bici de car...

No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que superarem.  (Kilian Jornet).

Per fi va arribar el 12 de maig, dia que tenia assenyalat desde feia mesos. A les 5 del matí ja estavem esmorzant i després vam agafar tot el que necessitavem per anar cap al box i preparar-ho tot, posar-nos el neoprè, etc... A les 7 van donar la sortida, per començar 3.800 m de natació que en aquestes proves pràcticament només representen l'escalfament. Es tractava de donar 3 voltes a un circuit format per 4 boies, en un mar molt tranquil. Vaig nedar a un ritme constant que em permetés sortir còmode per afrontar la resta de la prova amb garanties. Vaig sortir de l'aigua en 1h12:56, disposat a fer la T1 ràpidament. El sector de bici consistia en fer 6 voltes a un circuit de 30 km totalment pla, excepte un petit desnivell al final. A més, el vent es va comportar, excepte en la que per mi va ser l'última volta. L'objectiu inicial era fer els 180 km en 6h clavades, però un cop feta la primera volta vaig veure factible rebaixar-les.  En quant a l'alimentació, vai...

Queda menys d'una setmana per l'Ironcat i a meitat de setmana ja vaig començar a baixar el volum d'entrenament després de fer dimarts l'últim gran entreno, 200 kms per carretera. Els pròxims dies només toca centrar-se en descansar i fer sessions suaus per intentar arribar en les millors condicions possibles a dissabte, amb l'esperança que tot surti com està previst.

Avui ha tocat anar a Banyoles a fer el B, i com la setmana passada ja havia fet el de Terres de l'Ebre, aquesta vegada me l'he pres com un entrenament més de cara a l'Ironcat, entrenant amb normalitat tota la setmana. Tot i que en principi havien de ser 2.200 m nedant, s'ha retallat a 1.500 m perquè l'aigua estava a poc menys de 14ºC (encara que vaig tenir sensació de més fred la setmana passada, que estava a 15ºC). Com sempre, la tònica de la natació han estat cops de colze i puntades de peu per totes bandes. He deixat de prendre la boia com a referència una estona que nedava envoltat de gent i ho he pagat arrossegant-me amb ells cap a un costat per culpa de la corrent que hi havia, fent alguns metres de més. He sortit de l'aigua en 28:37, un parell de minuts per sobre del que esperava fer, en la posició 204. Aleshores havia d'anar corrent fins al box, fer la transició ràpida per agafar la bici i sortir a fer el que en teoria eren dues voltes a un circui...

Avui primer triatló de la temporada, que a més ha significat un bon entrenament per l'Ironcat. Ahir pensava que no podria penjar-me el dorsal perquè sóc tant feliç que mentre tots els participants (o gairebé tots, perquè n'hi havia més d'un que li ha passat el mateix) van portar ahir el material pel tercer sector a la T2, jo pensava equivocadament que es podia portar avui mateix. Per sort, gràcies a l'Alex Castaño he pogut disputar la prova amb normalitat. Un cop solucionat el tema, ja dins del box 1 (Sant Carles de la Ràpita) ens hem posat el neoprè (era el primer cop que ho feia aquest any) i l'Alex, el José Luís, el David i jo ens preparavem per representar el Club Triatló Vallirana. Uns minuts abans de les 8 ens hem llençat al mar a escalfar, i hem comprovat que l'aigua realment estava freda, com després han dit per megafonia (15ºC). Després que donéssin la sortida, ja ens hem tirat a nedar per fer dues voltes a un circuit de 3 boies, el que representa...

Queda menys d'un mes de l'Ironcat i la major part del volum d'entrenament que necessitava ja està al sac. Ara queda seguir combinant algun dia d'entrenaments llargs amb altres curts però més intensos, a més de participar a competicions que, tot i voler competir, no deixen de ser entrenaments enfocats a l'Ironcat. De moment, el diumenge que ve el Doble Olímpic Terres de l'Ebre, i el següent el B de Banyoles... mentre m'acabo de pensar si la setmana abans de l'Ironcat faig la travessia del Pantà de Siurana. Aquesta setmana m'han tornar a sortir bons números, encara que ahir vaig estar K.O. al llit, pel que he reduït sensiblement el temps dedicat a la bici i a córrer. Tot i així, el dimarts vaig fer per primer cop 180 km amb la bici, cosa que em dóna la confiança d'haver fet totes les distàncies de l'Ironcat per separat... espero poder-les completar totes juntes el 12 de maig. En total he sumat: - Aigua: 14.000 m. - Bici: 381 km. - Run...

Un mes per l'Ironcat!

La setmana no va començar gaire bé, castigat per culpa de la pluja a entrenar en hàbitats no naturals per mi: tancat al gimnàs fent estàtica i cinta, un dia a la muntanya fent el cabra amb la BTT, més hores de les habituals a la piscina veient com plou per la finestra... Tot i això, amb la millora del temps he pogut sumar forces hores d'entrenament en les que en general he tingut bones sensacions, però sobretot dos dies en els que he entrenat més el cap que les cames. En primer lloc, el divendres, quan vaig fer per primer cop 170 km a la carretera en 6h15'. En segon lloc avui, quan he arribat de fer 135 km i tenia les vambes preparades per sortir a córrer 30', però m'ho estava rumiant massa perquè no en tenia gens de ganes. En principi, he decidit sortir a córrer únicament 15', però m'he trobat cada cop millor i he acabat fent 45' anant de menys a més. Aquesta setmana, una de les últimes de volum, he sumat un total de: - Aigua: 16.500 m. - Bici: 388 km d...

Aquesta vegada m'he recuperat ràpid de la marató (segurament "gràcies" a que no vaig poder forçar tant com m'hauria agradat i hauria pogut). Tot i això, pràcticament no he corregut en tota la setmana, de manera que he aprofitat per tornar a nedar després d'estar dues setmanes sense entrar a la piscina i també per ficar volum de bici, fent més hores i més quilòmetres que mai. En total, aquesta setmana he fet: - Aigua: 15.000 m. - Bici: 1h30' d'estàtica + 548 km de carretera. - Running: 30'. A partir de la setmana que ve espero tornar a la normalitat corrent 3 o 4 dies setmanals i intentant mantenir un nombre decent de metres a l'aigua, cosa que òbviament disminuïra el volum de bici.

Desastre. Crec que és l'adjectiu més adequat per definir la meva participació a la Marató de Barcelona. A partir del km 18 he patit un mal de panxa que no m'ha deixat córrer de forma contínua la resta de la cursa i m'he vist obligat a parar al wc diverses vegades. Al final, 3h24:20 (encara no han sortit les classificacions però en aquesta ocasió no em preocupa perquè no em servirà de referència) en un dia per oblidar. No obstant, sempre hi ha una part positiva. I és que m'ha servit d'experiència per saber què he de fer i què no el pròxim cop. A més, tot i notar des del principi que l'objectiu de baixar de les 3h era una utopia, veia bastant factible fer marca personal (baixar de les 3h08' que vaig fer a Salou) fins i tot després de la primera aturada, llàstima que no hagi estat l'última. D'altra banda, ja són 3 les maratons que porto a les cames i no se'm treuen les ganes de continuar-ne fent. Teòricament estaré la propera setmana sencera...

He acabat la última setmana abans de la Marató de Barcelona amb bastantes menys hores d'entrenament, reduïnt bastant la bici (247 km). D'altra banda, davant l'averia de la piscina que provocava que l'aigua estigués freda, aquest cop he optat per deixar de banda la natació, sense fer ni un trist metre en tota la setmana. Amb la bici reduïda i la natació eliminada, he sumat 5h30' de cursa a peu repartides en dues transicions després de la bici, una sessió forta (4x5.000 m) i una tirada llarga (2h). La setmana que ve estic castigat sense bici ni aigua (espero no ofegar-me quan torni a tirar-me a la piscina) per arribar en les millors condicions possibles a diumenge, però sent conscient que les condicions no seran òptimes degut al volum acumulat per l'Ironcat.

Acaba una altra setmana amb força volum d'entrenament, aquest cop sí que he arribat al final notant la fatiga acumulada a les cames. Tot i això, cada cop em sento més còmode en les sessions llargues de bici i les molèsties que tenia al peu a l'hora de córrer pràcticament han desaparegut. Aquesta vegada he sumat:  - Aigua: 10.500 m. - Bici: 390 km.  - Running: 6h. La setmana que ve hi haurà els últims entrenaments forts de cursa a peu de cara a la marató i encara tinc permís per agafar la bici, però començant a descansar ja per no arribar carregat al dia 25.

Van passant els dies i només queden tres setmanes per la Marató i poc més de dos mesos per l'Ironcat. Després d'acabar la setmana passada amb el regust amarg de la Mitja de Barcelona, aquesta ha tornat a estar de bastant volum de bici i cursa a peu, mentre que a l'aigua he fet una sessió menys de les habituals però ja m'han sortit prous metres. Tot i no haver-ne fet mai cap, em noto més preparat per acabar l'Ironcat que no pas per apropar-me a les 3h en marató, segurament influït per les bones sensacions en les tirades llargues de bici, unes molèsties al peu d'última hora que només m'afecten al córrer i també per tenir més ganes que arribi l'Ironcat. En total, aquesta setmana han caigut: - Aigua: 10.000 m - Bici: 437 km - Running: 6h La setmana que ve encara serà de volum (tot i que menys que aquesta), abans de començar la següent a descarregar per arribar descansat a la Marató.

Avui tocava test previ a la Marató de Barcelona i si ha de servir de precedent més val que em conformi amb acabar-la. Tot i entrar al calaix quan encara quedaven 10 minuts per la sortida, no m’he pogut posicionar bé entre tants corredors (12.500 participants) i he començat a “córrer” gairebé 30 segons després de passar per la línia de sortida, i m’ha tocat anar esquivant altres corredors constantment fins trobar el meu lloc. Sobre el km 15 m’ha agafat un mal de panxa que m’ha fet baixar el ritme i fins i tot he estat a punt d’aturar-me per anar al lavabo, encara que he pogut seguir i acabar com he pogut. Finalment, 1h28:20 per quedar en la posició 905 de la categoria general i 18 de la BM, però molt lluny de la marca personal (1h26’33) i amb un ritme (4:12 min/km) que em diu que m’oblidi de fer la marató en menys de 3h i em conformi en intentar rebaixar la marca de 3h08:12 que vaig aconseguir a Salou. Per últim, el volum d’entrenament de la setmana ha baixat molt per arribar bé a l...