Addicció a l'ultrafons

Avui vaig fins a Sant Carles de la Ràpita amb molts companys del Triatló Vallirana, per fer el Doble Olímpic Terres de l'Ebre. És el tercer any que faig aquest triatló, però cap edició ha estat igual que l'anterior. Un cop donada la sortida, toca córrer. El triatló no es començava nedant? Sí, però el nivell del mar és molt baix i hem de fer uns metres a peu fins que hi ha suficient profunditat com per nedar. Després dels típics cops de colze, vaig passant boies fins completar la primera volta. Estic bastant desorientat, no sé si les boies dibuixaven un triangle, un rectangle... o si estic nedant en cercles. Sigui com sigui, començo la segona volta, aquesta molt millor, guanyo algunes posicions i torno a posar-me de peu sobre la sorra de la platja. Teòricament eren 3.000 m, però els companys que porten GPS (el meu es va tornar boig en aquest sector i em va marcar una burrada) diuen que van sortir 3.600-3.700 m, que vaig fer en 1h clavada (parcial 130). Faig la transició...

Ultra Segona edició d'aquesta ultra i segona vegada que hi participo. També sortim de Collbató, tot i que aquest any el recorregut és un pèl diferent. S'inicia la cursa i es forma un grupet al capdavant, jo em quedo darrera sense perdre'ls de vista però anant més tranquil. De cop veig que l'Albert Viñau m'espera perquè diu que d'aquell grup petaran la majoria. Anem fent, passo de llarg l'avituallament del Bruc i paro breument al de Can Massana, on hi ha els meus pares per animar. Arribo per primera vegada a l'avituallament de Marganell (km 22) i de moment les sensacions són molt bones. El següent avituallament és a Vilomara (km 34), enmig del bosc, en el qual ens avisen que al cap d'uns 2 kms hi ha una desviació. Continuo pista avall bastant ràpid fins arribar a una cruïlla sense cintes. Les coses van massa bé com per enfadar-me, així que mitja volta i a recular fins trobar el camí correcte. En la meva opinió aquest punt estava molt mal s...

Ens trobem a Prades per fer front a 90 km i 4.500 m+. És la primera cursa de la Copa Catalana, que no seguiré, però és un factor que explica l’altíssim nivell que hi ha. Però avui l’objectiu és un altre, corro per equips amb el Miquel Pera, amb qui m’uneix una bona amistat construïda en curses i entrenaments. Es dóna el tret de sortida i de seguida tenim els peus xops de trepitjar bassals. Fem els primers kms a bon ritme els dos en companyia del Biel. A la primera baixada llarga noto que se’m massa carreguen els quadríceps. Recordo una situació similar al principi de l’UT Val d’Aran sense conseqüències posteriors. Però no, avui no és el mateix. A la següent baixada m’agafen rampes i tinc les cames com pals de fusta, literalment. Com pot ser? Si mai m’agafen rampes, perquè de sobte m’agafen al km 5? Més tard arribaria a la conclusió que era un problema de deshidratació, però tenint en compte que era el principi, el problema venia d’abans de començar.  Amb tot això, el...

Avui toca córrer una distància que no és la meva ni molt menys, però ja va bé de tant en tant fer curses una mica més curtes com a entreno. I amb aquest propòsit em presento a L'Arboç, amb les cames carregades després d'haver entrenat fort els últims 3 dies i sense saber ben bé com respondran. Es dóna la sortida enmig d'una fina pluja i he agafat bona posició, pràcticament davant de tot. El ritme no és ràpid... és rapidíssim. Penso que ja petaran i que els kms posaran cadascú al seu lloc, però és que si segueixo a aquest ritme potser sóc jo el primer a petar. De seguida deixem l'asfalt i agafem una pista per on es pot córrer molt ràpid. Al cap de poc sento el Jordi que ve darrera meu apretant les dents, sort que anava de passeig. També comparteixo kms amb el Ferran, que corre com una cabra salvatge a les baixades. El ritme és altíssim i penso que avui no podré anar de menys a més amb el ritme que porto i que acabaré arrossegant-me, però fins aleshores... a tirar...

Així tenia el peu el dia després de torçar-me el turmell a la Marató Salvatge de les Guilleries... amb dues setmanes de marge, ho veia molt negre per poder córrer a Barcelona. Però vaig fer cas als consells del meu amic Jordi Martí que es "perro viejo" com ell diu, el turmell va millorar molt ràpid i vaig poder anar decidit a la línia de sortida de la marató. Es dóna la sortida i el Manu em comenta que té la intenció de seguir-me, intentarem córrer un pèl més ràpid que les llebres de 3h. Però la gentada que hi ha corrent provoca que haguem de fer moltes apretades per avançar, i finalment decidim unir-nos al José Luís i companyia que també van a baixar de 3h. Els kms van passant i ja hem fet mitja marató, lleugerament per sota de 1h29'. Veig clarament que avui no faré marca personal (hauria de millorar les 2h56' de Tarragona), però estic decidit a no veure un 3 a la xifra de les hores quan passi la meta. Així que a continuar amb aquest ritme, intenta...

Avui toca córrer a Sant Hilari Sacalm per fer aquesta cursa que ja vaig fer l'any passat, tot i que no té gaire a veure perquè l'any passat va tocar trepitjar força neu. Sortim 5' més tard que els corredors de la mitja, així que tocarà avançar-ne uns quants. El ritme inicial és molt alt i intento no perdre el contacte visual amb el Miquel Pera, el Xavi Edo o el Josep Pera. Com he dit el ritme és molt alt, però les cames responen així que endavant... si he de petar ja petaré. Però les cames no peten i vaig guanyant posicions a la vegada que em vaig creuant amb alguns ciclistes (també hi ha aquesta modalitat de prova). Està anant tot rodat... fins que en una baixada sobre el km 26 em torço el turmell i em quedo mig coix. Al cap de poc m'agafa el Salvador Vilalta com una moto, em pregunta pel meu estat i em diu que tiri cap endavant perquè encara em queda un altre turmell. Ara passo un tram on perdo alguna posició i hi ha vegades que em veig forçat a caminar quan e...

Gran matí avui intentant acomiadar el refredat després d'haver estat tres dies KO sense entrenar i fet un cromo. Hem sortit de Castellar del Vallès compartint la primera part de la ruta amb els companys de Finisher que feien la ruta dels 5 cims, amb qui hem pujat La Mola ( 1.102 m)  i El Montcau ( 1.057 m) . Després hem continuat el Miquel, el Biel, l'Albert i un servidor per la nostra banda fent menys kms però pujant molt el ritme i fent de postre el Puig de la Creu. Un gran entrenament i molt bona companyia!