Addicció a l'ultrafons

Tot i arribar a Banyoles amb molt marge de temps, com sempre acabem de preparar les coses al box justos de temps. Em tiro a l'aigua per escalfar i està bastant freda (algú havia comentat la possibilitat de retallar-la o fins i tot anul·lar-la per la diferència tèrmica, però per sort no es va arribar a fer). Quan ja està pràcticament tothom col·locat, els jutges donen explicacions però no se'ls escolta, i en el seu intent de cridar l'atenció, es dóna una sortida en fals. Així que sortida imprevista i cops de colze per tot arreu. Arribo a la primera boia bastant estressat, i la cosa no canvia gaire fins que ja gairebé estic acabant la primera volta... començo la segona i ara sí que nedo més còmode i vaig avançant gent, però ja en direcció a la sortida torno a "barallar-me" amb els típics ansiosos. Surto bastant bé de l'aigua en 30'54'' (parcial 102)...és cert que he millorat nedant, ni que sigui una mica, però aquí no hi havia 2.200m ni d...

8 dies. Aquest és el temps que he trigat en tornar-me a penjar un dorsal després de l'Ironcat. Tot i això, en aquest cas la intenció no era competir, sinó tornar a entrenar de cara a l'Emmona després d'una setmana on he combinat el descans actiu amb entrenaments suaus. I amb aquest propòsit me'n vaig a Les Masies de Voltregà, un poble molt petit. Normalment les curses de muntanya comencen al mig del poble i, després d'un tram inicial d'asfalt, es comença a trepitjar pedra. En aquest cas no, la cursa començava ja directament al mig de la muntanya. Es dóna la sortida i al principi hi ha un premi especial pel que trigui menys en fer la cronoescalada que  acaba sobre el km 4, amb uns 400 m+. Surto cap endavant però deixo que uns quants bojos se'n vagin a pel premi, jo personalment ho veig un suicidi tenint en compte que encara quedaran 40 km i que en aquest premi també participen els de la mitja marató que sortiran més tard. Un cop a dalt, ve un tram ...

La d'ahir no era una cursa més. Tot i no ser l'objectiu de l'any, un ironman és una cosa que es menja apart, així que portava tota la setmana fent molt poca cosa per intentar arribar descansat al dia d'ahir. A diferència de l'any passat, aquesta vegada dormo a casa i hem de matinar molt més del que és habitual per sortir de Vallirana a les 4 en direcció a l'Ampolla. Un cop descarregades les bicis i preparades totes les coses, anem cap a box a acabar a acabar d'enllestir els últims detalls i ens dirigim cap a la platja. La sortida es dóna bastant puntual sobre les 7. Comencem a nedar i fins a la primera boia i ha cops de colze per tot arreu, però la primera volta ja l'acabo bastant tranquil i de la mateixa manera transcorre la segona. A la tercera torno a rebre cops de colze i fins i tot penso que estic nedant massa lent i que m'estan doblant els primers... però al cap de res els torno a passar i veig que només eren 3 o 4 flipats. Cont...

Ahir tenia per endavant una nova marató de muntanya, cosa que aquest any s'ha convertit en bastant habitual donada la preparació per l'Ultra Trail de l'Emmona, ja que és l'excusa perfecta de fer una tirada llarga en companyua d'altres bojos. Aquesta vegada, m'havia apuntat a la Marathon Trail, en una de les diferents distàncies dins de la UTBCN. La cosa ja començava malament quan, el dia abans a les 21h, anuncien (únicament via facebook, sort que ens va avisar l'Albert) que es canvia el lloc de recollida de dorsals i xip per culpa de la pluja anunciada. En primer lloc, no té cap sentit que esperin la nit del dia abans per canviar el lloc de recollida del xip i dorsal quan portaven dies anunciant pluja pel dissabte. En segon lloc, tampoc té sentit que anem un altre dia a buscar el dorsal a Barcelona i que haguem d'anar igualment a buscar el xip el dia de la sortida (és a dir, que agafar el dorsal no servia per res). El meu pare ens va acompanyar al...

Per segon any consecutiu, estava a la platja de Sant Carles de la Ràpita, esperant la sortida per començar el triatló. Tres diferències respecte l'edició anterior. En primer lloc i la més important, erem molts més els que representavem el club. En segon lloc, aquesta vegada hi havia un únic box, pel que el circuit de bici canviaria lleugerament i la cursa a peu no es faria a Tortosa. En tercer lloc, van dir que l'aigua estava a 14'2ºC, pel van retallar el segment de 3.000 m a 1.500 m. Tot i ser un dels molts beneficiats per la retallada, hagués preferit nedar el segment al complet. També dubto de la temperatura, ja que no vaig notar l'aigua freda (com sí que la vaig notar l'any passat, quan no es va retallar). Un cop donada la sortida, correm fins que la profunditat és suficient com per nedar. La primera boia està molt a prop i l'hem de deixar a l'esquerra. Quan estic a pocs metres, se'm creua un munt de gent que retalla per l'interior, cosa ...

Ahir a les 7.30 estava a Collbató sota l'arc de sortida de la Ultra La Portals. Veient que tenia 70 kms per endavant, tenia pensat sortir més conservador que de costum. Es dóna la sortida i, corrent bastant còmode, em situo en un segon grup per darrere d'uns 4 o 5 escapats. Després de veure els meus pares, arribem a un avituallament extra, al km 8, on només hi ha aigua i poc més, així que no paro. El segon avituallament està a Can Ribera, molt a prop, al km 12. Aquí sí que paro a veure una mica de Coca-cola. Porto un ritme còmode en quant a cames i pulsacions, però només portem 1h i ja 12 kms... Sí que anem bastant ràpid, però gairebé tot era pista i amb poc desnivell. Ja van arribant els corriols i el desnivell, i la segona hora cauen 10 kms, per arribar després a l'avituallament del km 24, a Castellolí, on de nou hi són els meus pares. Encara no tinc gana, així que una mica més de Coca-cola i a seguir. Ara ja comença a arribar desnivell amb cara i ulls, i el ritme es...

Diumenge vaig anar a la Vall de Bianya per córrer la primera edició de la Marató Romànic Extrem. L'objectiu no era un altre que gaudir d'una nova marató de muntanya com a entrenament per l'Ultra Trail de l'Emmona, que arribarà en dos mesos. La sortida es dóna puntual a les 8 i, després del tram inicial molt ràpid sobre l'asfalt, de seguida entrem a la muntanya, on no triga gaire en arribar la primera pujada forta que obliga tothom a caminar (almenys tots els que veig). Al principi vaig passar una mica de fred i, veient que alguns corredors anaven molt abrigats, pensava que que l'havia cagat... Però al cap de dues hores ja feia massa calor, així que no em vaig equivocar. Seguint amb la tònica habitual, surto conservador, en les baixades perdo posicions i en les pujades les recupero... Aquesta vegada hi ha la dificultat afegida del fang, que fa que el terra rellisqui bastant i fagi més complicades tant les pujades com les baixades. La marató va seguir mé...