Tri Doble Olímpic Terres de l'Ebre

Per segon any consecutiu, estava a la platja de Sant Carles de la Ràpita, esperant la sortida per començar el triatló. Tres diferències respecte l'edició anterior. En primer lloc i la més important, erem molts més els que representavem el club. En segon lloc, aquesta vegada hi havia un únic box, pel que el circuit de bici canviaria lleugerament i la cursa a peu no es faria a Tortosa. En tercer lloc, van dir que l'aigua estava a 14'2ºC, pel van retallar el segment de 3.000 m a 1.500 m. Tot i ser un dels molts beneficiats per la retallada, hagués preferit nedar el segment al complet. També dubto de la temperatura, ja que no vaig notar l'aigua freda (com sí que la vaig notar l'any passat, quan no es va retallar).

Un cop donada la sortida, correm fins que la profunditat és suficient com per nedar. La primera boia està molt a prop i l'hem de deixar a l'esquerra. Quan estic a pocs metres, se'm creua un munt de gent que retalla per l'interior, cosa que em fa parar i perdo uns segons per seguir amb el camí que tocava. Passada la boia, ja nedem en línia recta i em trobo molt bé, nedo còmode i el tram de 1.500 m se'm passa molt ràpid, sortint de l'aigua en 26:03, fent el 127è en el parcial.

 

Faig la transició bastant ràpid, per treure'm el neoprè, posar-me casc, ulleres dorsal i agafar la bici... abans dels 30' de cursa ja he saltat sobre la bici. Normalment sempre faig unes remuntades exagerades en el tram de bici després d'una mala natació, però aquesta vegada no va ser així. Em van passar bastants triatletes, molts d'ells en grup i pocs sancionats... però bé, jo acabo més satisfet anant sol que no fent trampes, total tampoc m'hi guanyo la vida amb això. Passat el km 50 (ja haviem passat el punt més alt), m'avancen el Manu i el Cristian, intento aguantar el seu ritme agafant-los com a referència però no trigo gaire en desistir, i cap al km 80 m'agafa el Toni Montero. Arribo una altra vegada al box per fer la transició i el compta kms em marca 92 kms i una mitja d'uns 34'5 km/h, però el temps de la bici hi van sumades les transicions, pel que el parcial és de 2:43:32 (el 88 è).

A la bici no m'he trobat gens bé però tampoc m'ha deixat gaire tocat, així que començo a córrer decidit a apretar per remuntar posicions. És un circuit de 4 voltes d'anada i tornada, pel que puc anar agafant referències. Ara sí que em trobo bé, corro a un ritme molt més ràpid del que estic acostumat i amb pulsacions bastant altes, però crec que el podré aguantar fins al final. No només el puc aguantar sinó que amb el pas dels kms vaig augmentant el ritme i finalment puc tornar a passar el Manu i el Cristian que també estaven corrent bastant ràpid. Últim esforç i acabo els 20 km en 1:22:47 (el 30è en el parcial), per fer un temps total de 4:32:22, quedant en la posició 57.

Com sempre, bon paper de tots els membres del Club Triatló Vallirana: el Toni Montero que va fer un bon paper tot i la lesió, l'Àlex Castaño que va demostrar que el cap arriba on a vegades no ho fa el cos, el José Luís que també va demostrar que afrontarà l'Ironcat amb garanties, el Manu i el Cristian que em van fer patir com mai corrent per compensar que em van deixar en ridícul a la bici... Però en especial vull felicitar el Dani i el Roger que debutaven en la distància, i el Toni Pallarès i el Jordi Matos, que van entrar en el top 10 (6è i 7è). 

A nivell personal, també vaig acabar content per quedar 2on sub23 i contribuir, desde molt més enrere, al gran paper del Toni i el Jordi per deixar el Club Triatló Vallirana en 3ª posició.

El triatló d'ahir em permet extreure conclusions de cara a l'Ironcat. En primer lloc, a l'aigua continuo sent un paquet i tampoc l'entreno com hauria de fer-ho, però la constància fa que poc a poc vagi millorant i trobant-me millor, crec que a l'Ampolla puc baixar una mica del temps que vaig fer l'any passat (1h12'56''). En segon lloc, a la bici no m'hi vaig trobar massa bé, però la mitja no va ser gens dolenta (34'5 al compta kms), porto molts kms i la majoria de dies em trobo molt bé entrenant, a més el circuit de l'Ironcat no té res a veure amb el d'ahir i allà sí que hi aniré havent descansat com cal. Aquí sí que és difícil fer pronòstics perquè depèn del vent, però espero baixar bastant respecte l'any passat (5h51' incloses les transicions). En tercer lloc hi ha la marató, on espero fer el gran salt. A l'hora d'entrenar, normalment fa molta mandra arribar a casa d'entrenar amb bici i tornar a sortir per córrer, però el cap pot amb la mandra i el resultat és que cada vegada els kms de bici em passen menys factura i puc córrer més i més ràpid després.

Aquest dissabte tocarà nova marató de muntanya, a Sitges, en un dels diferents recorreguts dins de la UTBCN. Tot i que la setmana següent hi ha moltes proves que em criden l'atenció, probablement el de Sitges sigui l'últim dorsal abans de l'Ironcat, per començar a descansar i assimilar el gran volum d'aquests mesos.