Torn d'Era Val d'Aran

 Avui em trobo a Vielha per participar a la segona edició d'aquesta ultra de 100 milles amb el cognom de "by UTMB". Sortim a les 16:00 amb molta xafogor, i per endavant teòricament tenim 161 km amb 10.300 m+.

Els primers km's serveixen per estirar una mica el grup però de seguida comencem a pujar. Primer avituallament líquid a Pomaròla, km 11 i gairebé 1.000 m+. La panoràmica que gaudim crestejant és espectacular.

Baixem cap a Gèles, km 21 i aprofito l'avituallament sòlid. De moment la cosa va molt bé, la següent parada és a Artiga de Lin, km 31 i on ja em preparo el frontal per encarar aquesta primera nit.

Creuant un dels diversos ponts del recorregut.

Ara ve força pujada, fa estona que és fosc però entre el munt de frontals que veig al davant i la llum de la lluna, encara aguanto força estona sense encendre el meu. Costa però arribo a dalt i ara la cosa ja va de baixada fins al Portilhon, i continuem baixant fins a Bossòst.

Aquí és la primera base de vida. Portem uns 55 km amb gairebé 4.000 m+ i hi estic mitja hora per menjar bé i canviar-me de roba. Surto d'aquí amb 11 hores de cursa, i ve un tram bastant planet abans d'afrontar la pujada cap a Canejan. Aquesta pujada era la primera etapa del Trail Carlac, 1'3 km i gairebé 300 m+. Aquell dia anava amb la patata al màxim de pulsacions, avui trigo bastant més a fer la pujada i se'm fa una mica pesada.

Un cop arribats a Canejan, petita pujada i avall cap a Sant Joan de Toran. Aquí ja es fa de dia i comença una nova cursa amb el rellotge biològic ajustat de nou.

Primeres llums d'un nou dia.

Surto i ara sí que ve una llarga pujada cap a Coth de Uèrri, gairebé 1.300 m+ d'una tacada. Quan corono, la calor ja apreta de valent, i l'avituallament del Pas Estret arriba com aigua beneïda després de la baixada.

Ara venen uns 600 m+ de pujada i una part espectacular de la cursa, creuant antics túnels miners amb vistes espectaculars del llac de Montoliu. Baixo cap a Montgarri i arribo al Pla de Beret després d'una petita pujada molt progressiva.

Ja passo del km 100 de la cursa i aquí hi arribo amb poc més de 22h de cursa, poc després de les 14:00. Aprofito per curar els mals (una petita ferida al peu i una reacció al·lèrgica, res important però em fan bastant la guitza), trucar la Paula, canviar-me i menjar bé.

Surto d'aquí amb 23 hores de cursa a les cames, prou bé i animat, tot i que la cursa se'm farà llarga per la ferida i l'al·lèrgia. Vinga va, com abans comenci a descomptar, millor! Porto un ritme prou alegre a la baixada i de seguida arribo a Salardú. Agafo forces i em preparo per la pujada cap als Banhs de Tredòs per la Val d'Aiguamòg. Això ja és el km 120 i encara queda una estona perquè es faci de nit, així que cal aprofitar-la al màxim.

La calor apretava.

No m'hi entretinc massa i continuo fent camí, un camí que ara s'endinsa al Parc Nacional d'Aigüestortes. Ara toquen uns 500 m+ cap a l'Estanh Obago i baixada cap a Colomers. Aquest tram se'm fa bastant llarg, ja que esperava l'avituallament a la zona del refugi i estava a la pista de més avall. Costa però ja hi soc.

Últimes hores de llum.

Entorn espectacular.

Carrego energies a l'avituallament i surto per fer front a la nit, amb la Lurdes i el Magnus. El tram fins a Mont-Romies el fem prou ràpid, i només se'ns fa pesada l'última part. Petita parada i avall cap a Arties. Aquí hi ha una base de vida sense bossa i aprofito l'assistència mèdica per curar una mica la ferida del peu.

Surto d'aquí amb el Magnus i ja anirem junts la resta de la cursa. Queden uns 14 km amb uns 1.200 m+ i els seus respectius negatius. El suec es posa davant i portem un bon ritme, tot i que he de parar un parell de vegades a agafar aire. Sempre diu el mateix, come on my friend.

A estones és molt dret i sembla que no avances, però poc a poc anem restant desnivell. Arribem a l'avituallament de Santet Escunhau, ja només queden uns 2 km de pujada amb 400 m+. Sortim amb un grupet i ens acabem quedant sols amb un altre corredor, el Magnus em porta amb el ganxo, sort que havia dit I don't wanna rush. El paio va sobrat, en alguna cosa s'ha de notar el Tor des Glaciers i tantes altres històries que té al currículum.

Per fi arribem dalt i queda la baixada, una baixada molt dreta però en la qual ens podem defensar força bé, guanyant algunes posicions i retallant bastants minuts a la previsió de temps que ens havíem fet a l'inici d'anar junts.

Acabem de nou a Vielha després de 37h42'. Gairebé tothom coincideix en que ha sortit més distància però menys desnivell. En el meu cas, el GPS ha dit 168 km i 9.320 m+. Acabo molt content, a estones ha costat tirar-ho endavant però la companyia del Magnus també ho ha fet més fàcil.

Arribada amb el Magnus.

El segell "by UTMB" té coses bones i d'altres no tant. L'ambient és molt festiu i el seguiment online una passada, però alguns avituallaments són millorables i el preu de la inscripció em sembla elevat, sobretot tenint en compte que les fotos es paguen a part. També hi havia alguna contradicció amb el material obligatori segons a quin apartat el miraves, jo davant del dubte vaig anar carregat de més.