Ultra Pallars 360

Avui vaig cap a Tremp per córrer una cursa a la qual li tinc moltes ganes. Tenim per davant 92 km i 4.300 m+. Sempre és un plaer saludar amics que fa temps que no veus, tot i que la sortida és a les 12 de la nit i l'espera fins aleshores se'm fa bastant llarga.

Sortim des del Parc del Pinell i de moment és tot bastant pla, el ritme és alt (cosa sempre relativa, tenint en compte la distància) i la mandra per l'hora que és no triga a marxar. El temps passa molt ràpid i no hi ha gaires complicacions fins Font de la O. És el km 22 i aquí hi ha el primer avituallament sòlid (abans n'hi havia un de líquid a Nerets).

Primeres passes, foto d'Olga Bergua.

Ja hem començat a vorejar el Pantà de Sant Antoni però ara ve una forta pujada que ens portarà cap a Sant Corneli (1.351 m), gairebé 900 m+ en poc més de 4 km. Aquí el ritme baixa en picat però vaig fent, sumant km i desnivell pas a pas, intentant minimitzar un mal de panxa que em farà la guitza 3 o 4 hores.

Passem per la Pessonada, km 36, i pugem cap a la carena passant per algunes grapes i passos equipats. Aquí coincideixo amb el David Riba i el seu company, que fan la cursa amb bici i molts trams l'han de carregar a l'esquena.

A la baixada ja es fa de dia, i arribo a la Pobla de Segur a les 7 del matí, just quan comença la marató (que fa el tram que ens queda fins a meta). Aprofito que és base de vida per canviar-me de roba i menjar. Surto d'aquí amb l'Iban, amb qui coincidiré una llarga estona.

Comencem pujant i la calor ja ens avisa que avui apretarà de valent. Tot i així, anem animats passant corredors de la marató i restant kms poc a poc. Agafem forces a Rivert i ja ens dirigim cap a Salàs de Pallars (km 67), on ha vingut la família a donar-me ànims.

Agafant forces a Salàs de Pallars.

Ara sí, fa moltíssima calor i comencem a arribar justos d'aigua als avituallaments. Ha costat arribar a Santa Engràcia però ja hi sóm. Aquí hi ha un company bomber de Tremp remullant als corredors amb la motobomba, cosa que s'agraeix moltíssim.

Continuo amb l'Iban, i passem Gurp. Però sortint d'aquí es queda un pèl enrere i decideixo tirar i fer la meva. Ho sento Iban, la companyia era molt grata però n'estic fins als pebrots d'aquesta calor i vull acabar com abans millor. 

Petita remullada a Talarn i última apretada.

A Talarn també ve la família per animar però no m'hi entretinc. Em trobo amb forces per posar una marxa més a la baixada i arribo a Tremp després de 15h40'.

La veritat és que aquesta cursa m'ha sorprès. Potser l'esperava un pèl més tècnica (comptava trigar unes 18 hores) però el paisatge és increïble i l'organització i voluntaris són molt propers. A nivell personal, acabar l'últim tram amb forces sempre deixa un bon sabor de boca.