Addicció a l'ultrafons

No havia escrit des de la crònica de les 100 milles de la Val d'Aran . Després de la cursa, em vaig recuperar prou bé, tot i que he anarquitzat el meu entrenament. Sí que he anat fent quilòmetres però sense gaire constància ni complements (ni bici ni gimnàs, que estic intentant tornar a introduir), bàsicament per dos motius. El primer, seguir una campanya forestal en la qual he passat més hores al parc o a foc que a casa. I el segon, la paternitat. Tot i així, no tinc cap queixa, em sento un afortunat a qui li encanta la seva feina i que té la gran sort d'haver tingut al Rai. Em vaig proposar fer una mena d' sprint  final per acabar el 2022, buscant curses que em servissin com a excusa per sumar distàncies i desnivells raonables. Segurament absurd des del punt de vista d'un hipotètic entrenador esportiu, però necessari per tornar-me a enganxar i mig agafar una rutina. La cosa ha anat així: Octubre Marató de Collserola . 41 km / 1.600 m+ / 4h17'.  Recorregut ràpid pe...

 Entrevista amb els amics de la Revista Vegetus, de la Unión Vegetariana Española. Revista completa aquí: https://unionvegetariana.org/revista-vegetus-no45-cuarto-trimestre-de-2022/

 Avui em trobo a Vielha per participar a la segona edició d'aquesta ultra de 100 milles amb el cognom de "by UTMB". Sortim a les 16:00 amb molta xafogor, i per endavant teòricament tenim 161 km amb 10.300 m+. Els primers km's serveixen per estirar una mica el grup però de seguida comencem a pujar. Primer avituallament líquid a Pomaròla, km 11 i gairebé 1.000 m+. La panoràmica que gaudim crestejant és espectacular. Baixem cap a Gèles, km 21 i aprofito l'avituallament sòlid. De moment la cosa va molt bé, la següent parada és a Artiga de Lin, km 31 i on ja em preparo el frontal per encarar aquesta primera nit. Creuant un dels diversos ponts del recorregut. Ara ve força pujada, fa estona que és fosc però entre el munt de frontals que veig al davant i la llum de la lluna, encara aguanto força estona sense encendre el meu. Costa però arribo a dalt i ara la cosa ja va de baixada fins al Portilhon, i continuem baixant fins a Bossòst. Aquí és la primera base de vida. Porte...

Nova jornada de muntanya per endavant, en aquest cas a Berga per fer front a 61 km i gairebé 3.700 m+. Vaig córrer la marató quan feia poc temps que corria i l'any passat ja m'havia mirat aquesta Ultra Ensija.  Sortim i de seguida la cosa es posa dreta, toca treballar dur amb els pals i tirar cap amunt. Petit descans a la Figuerassa i a continuar pujant. Cap al km 10 ja ens hem tret bona part del desnivell de sobre. Ara ve una estona de pla i baixada, amb alguna petita xinxeta que ens portarà fins a Saldes. Foto de Geniku. Foto de Carles Iturbe. És el km 28 i ja gairebé portem 1.900 m+ en poc més de 4h. Penso que el que queda serà més fàcil i ràpid... com n'estava d'equivocat! Ara ve una llarga pujada cap al Refugi d'Ensija, pujada on la calor ja comença a apretar de valent. Un cop a dalt, baixada dreta amb alguna tartera cap a la Font de Cal Coix abans d'afrontar l'última pujada cap a Rasos de Peguera. Es tracta d'una pujada més curta que les anteriors ...

La d'avui no és una cursa competitiva, sinó una trobada solidària amb la finalitat de recollir aliments i altres productes pels més necessitats. L'epicentre de la jornada és Talló, pertanyent a Bellver de Cerdanya, i l'organització proposa tres voltes diferents des d'aquest punt. Cadascú decideix si en fa una, dues o les tres. Aproximadament, cada volta és d'uns 20 km i 1.000 m+, tot i que cadascuna eleva una mica les xifres respecte l'anterior. La meva idea és decidir sobre la marxa si les faig totes o me'n deixo una en funció de l'hora. A punt per sortir. Sortim puntuals a les 7 a fer la primera volta, sóm poquets però ben avinguts. La primera volta es fa bé, anem frescos i és la més ràpida. 2h30' i ja torno a ser a Talló, avituallament ràpid i a per la segona. M'ajunto amb un grup de 3 o 4 corredors on hi ha el Carles, amb qui vaig coincidir a la Pota-Roja. Però no trigo a quedar-me sol ja pel que resta de jornada. Sumant metres positius en un...

Avui vaig cap a Tremp per córrer una cursa a la qual li tinc moltes ganes. Tenim per davant 92 km i 4.300 m+. Sempre és un plaer saludar amics que fa temps que no veus, tot i que la sortida és a les 12 de la nit i l'espera fins aleshores se'm fa bastant llarga. Sortim des del Parc del Pinell i de moment és tot bastant pla, el ritme és alt (cosa sempre relativa, tenint en compte la distància) i la mandra per l'hora que és no triga a marxar. El temps passa molt ràpid i no hi ha gaires complicacions fins Font de la O. És el km 22 i aquí hi ha el primer avituallament sòlid (abans n'hi havia un de líquid a Nerets). Primeres passes, foto d'Olga Bergua. Ja hem començat a vorejar el Pantà de Sant Antoni però ara ve una forta pujada que ens portarà cap a Sant Corneli (1.351 m), gairebé 900 m+ en poc més de 4 km. Aquí el ritme baixa en picat però vaig fent, sumant km i desnivell pas a pas, intentant minimitzar un mal de panxa que em farà la guitza 3 o 4 hores. Passem per la P...

Última cursa del Marc Fernàndez i el Conrad Solé, que consisteix en sortir de cota 0 (Hospitalet de l'Infant) i arribar fins al país veí (Andorra), el que seran 420 km i 20.000 m+ en un màxim de 130 hores (temps que tinc clar que és molt just per mi). La navegació serà amb GPS i hi ha 4 bases de vida. Es permet l'assistència externa en 28 punts tot i que jo pràcticament no en tindré.  Com sempre, hi ha una finalitat solidària, que en aquest cas és col·laborar amb AFASIT, un associació que ajuda les famílies dels nens que han patit abusos infantils a Tarragona. La veritat és que el format inicial, per etapes i obligatori per parelles i amb assitència, no em cridava l'atenció en excés. Finalment, el format nonstop  i la possibilitat de fer-la individual sí que em motivaven, a més a més que l'assistència passava a ser recomanada i no obligatòria. Hi arribo com hi arribo, no fa ni un mes que vaig acabar les 200 milles de Tarragona. Muscularment em trobo molt recuperat, però...

Ultra Trail Tarragona 200 milles o Long Trail Tarraconensis . Quan vaig veure anunciada aquesta cursa, em va tornar la motivació per preparar ultres de nou després d'una llarga aturada. A priori, ens esperen 328 km i 8.700 m+, sense senyalitzar, amb dues bases de vida i 6 punts on es permet l'assistència externa. La resta, autosuficiència pura i dura (o així hauria de ser segons diu el reglament). L'objectiu és gaudir del camí, acabar la cursa i, si pot ser, fer-ho dissabte. El Miquel Pera fa dies que em va comentar que aniria amb mi, tot i que el seu ritme de creuer és superior al meu, així que si vol anar amb mi li tocarà aixecar el peu. Concentrat a la sortida, preparant els GPS. Sortim puntuals a les 12 del migdia del dimecres i fem un primer tram per la platja abans d'agafar urbanitzacions i pistes de muntanya per anar cap al Catllar.  Primeres passes, amb els ànims  de l'Albert Vilardell. La cosa va fluïnt sense complicació, passem per Renau, Vilabella, Brafim...

Des de l'última entrada, havia corregut la Pota-Roja de Cervelló (45 km i 1.950 m+ en 5h07'), la Imperial Tarraco Trail (69 km i 1.900 m+ en 7h46') i la Llanera Trail de Sabadell (43 km i 1.450 m+ en 4h20'). Pota-roja Trail, foto de Lluís Galí. Imperial Tarraco Trail, foto de Jordi Santacana. La Llanera Trail, foto de Gonzalo Rodríguez. Avui vaig cap a la Serra d'Almos per participar en una cosa diferent, una de les bogeries que organitzen el Marc Fernàndez i el Conrad Soler. Han portat la Backyard, una prova yankee, a Catalunya (a Espanya ja se n'ha organitzat alguna recentment) i a més ho han fet amb una finalitat solidària (col·laborant amb el banc d'aliments i amb l'associació Astafanias, que ajuda persones amb discapacitats psíquiques i a les seves famílies). Per qui no ho sàpiga (com tampoc ho sabia jo ni la majoria dels corredors abans d'apuntar-nos-hi), la Backyard Ultra va ser inventada per Lazarus Lake (creador també de la Barkley Marathons...