He fet moltes ultres
però de 100 milles només Ehunmilak (2014), La Ronda dels Cims (2015) i el
Montblanc (fa un mes i mig). Avui intentaré la quarta a Castielfabib (València,
a prop de Terol). Per endavant, 170 km amb 6.800 m+ i un temps màxim de 42h per
completar-los.
Sortim a les 19:00,
només som 32 corredors així que tocarà anar molta estona sol. 5 corredors
marxen endavant i ens quedem un grup al darrera. Els 10 primers kms piquen cap
avall i són fàcils, passen volant. De seguida toca posar frontal al cap per
afrontar la primera pujada, és majoritàriament per pista i la faig força bé.
Arribo a dalt i baixo cap a Mas del Olmo.
Surto d’aquí en 9ª
posició i afronto una pujada bastant exigent cap a Alto de las Barracas (1.838
m, sostre de la Comunitat Valenciana), on arribo 8è. Fa una mica d’aire al cim,
així que passo el control i ràpid cap avall per no agafar fred. Baixant cap a
la Puebla de San Miguel avanço un altre corredor. La baixada és molt pedregosa
i força tècnica, sense camí trepitjat.
Ara ve una altra
pujada en la que no et pots despistar, cap a Sierra Tortajada. A dalt torna a
fer fred però no vaig abrigat en excés, el que sí que he de treure un parell de
cops és el gps per consultar el track. Toca crestejar una mica i baixar per un
tallafocs bastant complicat en alguns trams. Em passen dos nois de Terol que
corren en parella i m’hi enganxo una estona, porto 40 kms completament sol i la
companyia s’agraeix. A la pujada cap a Casas Altas em tornen a deixar enrere.
Arribo a la primera
base de vida (Ademuz, km 74) sobre les 7 del matí. Un dels de davant ja ha
plegat, així que vaig 8è. Tampoc em preocupa massa, encara queda molt i ara de
moment toca canviar-se i menjar.
Surto encara amb el
frontal i una mica abrigat, però de seguida surt el sol i paro a treure roba d’abric
i el frontal. Pujo cap a Negrón, km 86 i a partir d’ara ja restem!
La cosa continua
pujant i la calor comença a apretar. La pujada cap al Talayón (1.601 m) em fa
exprimir-me però faig cim i cap avall una altra vegada. Ve un tramet bastant
fàcil on ja començo a avançar algun corredor de la cursa de 100 km (han
començat a les 6:00 des d’Ademuz). Ara una mica de pujada cap a Arroyo Cerezo.
Vinga km 110 ja, aprofito per menjar bé i començo un bucle que em portarà cap a
la Cruz de los Tres Reinos (1.558 m) gaudint d’una panoràmica espectacular de
tota la Sierra del Santerón.
Completo el bucle i
arribo de nou a Arroyo Cerezo (ara és el km 123) després de passar l’equip de
Terol. Vaig 6è i em diuen que el de davant va molt tocat. Jo de moment a la meva,
encara queden gairebé 50 km i això no està fet ni molt menys.
Em fan bastant mal els
peus però vaig força bé, em sento fort i ja baixo cap a Centenares. Poc abans d’arribar
passo al 5è classificat i arribo al km 137. Aprofito la bossa de vida per
canviar-me, posar-me roba d'abric (ara aniré amb les sayonara, fins ara amb kamikaze) i menjar bé a l’avituallament.
A part del mal de peus
per la quantitat de pedres que té el terreny, per la resta vaig força bé,
clavant els parcials previstos i aguantant bé muscularment (he posar 3 o 4
vegades PH-Quirogel i em va de conya).
El 4rt classificat
surt poc abans que jo però ja no el veuré més. Així que toca posar-se el
frontal de nou i anar a pels 33 km restants. La pujada cap a Morrones també t’exigeix
força. Jo vaig en pilot automàtic, amb la mirada posada a terra i només veig
els pals clavant-se a terra i els meus peus fent una passa darrera una altra.
Fins que deixo de veure res, desconnecto totalment i torno a connectar al cap d’uns
instants. Necessito dormir.
Arribo a dalt i em
tiro a terra a dormir 15’, però unes fortes llums em desperten al cap de 2’.
Estic a 200 m de l’avituallament però els voluntaris estaven dins de la
furgoneta i no els havia vist. Avituallo ràpid i continuo. Sembla que vaig
millor però la son torna a atacar de nou. Ara sí que em tiro a terra a dormir
15’ i m’aixeco molt millor, amb ganes de rematar la feina!
Vaig fent la pujada
per pista i bastant assequible i després baixo cap al poble de Tormón.
Avituallo ràpid per no entretenir-me i continuar restant kms.
El tram que voreja el
riu Ebrón està ple de ponts i passarel·les metàl·liques i de fusta, cordes i
cadenes al més pur estil via ferrada... llàstima que hi passi de nit, això de
dia ha de ser guapíssim.
Aquest tram és
corrible i el corro bé, primera vegada que acabo una 100 milles en bon estat
(evidentment trinxat, però corrent tot a ritme decent) i arribo de nou a
Castielfabib després de 31h48’! Finalment 5ª posició (només acabem 17).
Gràcies a Hoko-Esport,
Térmens Clínica Podològica, Sala-Giol, Rendiment-race, PH-Quirogel, Awesome way
of life, Bassol Optic, MC3 Esports, Punt de Natura, CEM Vallirana, Tradeinn, Besttrail
i Training Sabadell.
Sempre acompanyat dels millors. |
Gràcies també als meus
pares pel seguiment i tots els ànims rebuts durant una cursa tan llarga.
A nivell personal
acabo molt content, és la 4ª cursa de 100 milles que acabo (a part vaig ser
neutralitzat al km 100 de la Emmona per tormenta i vaig plegar al km 120 de la
Costa Brava) i la vegada que he arribat en millor estat.
A mi la cursa m’ha
agradat, tracte excel·lent dels voluntaris i un terreny amb trams corribles
(pista i asfalt) però altres trams molt salvatges, amb pedra, tècnics i també
camp a través (vaig portar les GoGo). El marcatge és bastant correcte però no està de més dur el track. El desnivell és relativament baix però la cursa és dura, fa suar de valent!
No hay comentarios:
Publicar un comentario