Ultra Trail Collserola

Avui em trobo a les afores de la ciutat comtal per prendre la sortida de la Ultra de Collserola. Serà el tercer any consecutiu. Els 73 kms de la primera edició van passar a 79 km al 2014, i enguany teòricament hem de fer front a 84’7 km amb 2.940 m+.

La sortida és a les 7 del matí, cosa que fa dubtar entre sortir amb frontal o sense. Jo opto per portar-lo posat d’inici. Comencem i la gent surt com si fos una cursa de 10 kms... en fi, no ens cansarem d’avançar cadàvers al final (i no tan al final, al km 15 ja en vam veure més d’un).

No havíem parlat res però vaig tota l’estona amb l’Aleix, espero que no em faci patir tant com a la Marató del Priorat, on em va portar collat de principi a fi. Passem l’avituallament de Can Lloses i ens ajuntem una estona amb el Txema Ubach, anem fent i els kms a aquestes alçades passen molt ràpid (malament aniríem si no fos així). A Can Coll aprofitem que hi ha els meus pares per desfer-nos del frontal.

Continuem l’Aleix i jo “mano a mano”, compartint kms amb altres amics com l’Albert Viñau, el José Félix, el Krlos Martínez...  Un plaer córrer amb tants i tan bons amics. També ens trobem un paio buscant el límit amb la fatbike. Passem Revolt de les Monges i ja anem cap a Santa Creu d’Olorda. Ja estem al km 42 i aprofito la bossa de vida per canviar-me la samarreta i agafar alguna barreta.

Ara ve un llarg tram de baixada que castiga força les cames, i després pujadeta (la cota màxima passava per poc dels 400 m, així que no eren pujades llargues però sí trenca-cames) cap a La Salut del Papiol.

A mi em fan força mal els peus (segurament per haver escollit un calçat massa lleuger), per la resta vaig prou bé. L’Aleix té el mateix mal però a partir del km 60 se li afegeix un fort dolor al genoll. Havent arribat fins aquí junts, frenem un pèl el ritme per arribar plegats fins a meta. Afluixem però no perdem gaires posicions, i després de passar per Vallpineda i pel Revolt de les Monges (per segon cop), ja anem cap a meta.

Finalment, i després de passar una sorpresa final amb una curta però vertical pujada (on ens hem d’ajudar d’una corda) arribem a meta. Han estat 10h32’ de principi a fi amb un bon amic, compartint una anecdòtica 57ª posició. A la pràctica han sortit uns 85 km i 3.200 m+.

D’aquesta manera, aconsegueixo el 3 de 3 a Collserola. Enguany ha millorat molt la senyalització (només vam veure una cruïlla sense senyalitzar, amb tota la pinta de ser sabotatge) i els avituallaments per mi eren més que suficients en quant a contingut, tot i que amb un o dos punts d’aigua de més hauria estat millor.

Aprofito per felicitar tots els amics que van aconseguir acabar, especialment les grans curses del David Neila, el David Lillo i el Miquel Pera. I com no, a l’Aleix per acabar quan l’opció més fàcil era abandonar.

Gràcies a Hoko-Esport, Rendiment-race, Besttrail, CEM Vallirana, Sala-Giol, Bassol Optic, Punt de Natura i MC3 Esports. També gràcies als meus pares pel seguiment i als ànims de la Mònica, Beto i altres amics.