Addicció a l'ultrafons

Aquesta ultra tampoc la tenia prevista, però em va tocar un dorsal en el sorteig de la Kedada Trail de Kastellterçol, així que no m’hi podia negar. Indòmita, dura, tècnica, lenta, espectacular, salvatge... són expressions que sortien de la boca dels participants de la primera edició. Jo pensava que no n’hi havia per tant, que després de La Ronda estaria curat de qualsevol espant... pobre innocent. Sortim a les 5 del matí des d’Esterri d’Àneu i a la primera pujada m’ajunto amb el Jordi Garcia, sé que és una roda fiable i que si vaig amb ell em portarà fins a meta, així que perfecte. Han caigut algunes gotes i la baixada cap a Espot està bastant perillosa. Molts van per terra però jo me’n surto prou bé. Avituallament ràpid, fem la pujada cap al Coll de Fogueruix i baixem a Planes de Son. Mentre agafem forces, penso que la cursa és dureta però continuo amb la idea de que no és per tant... sí que anava equivocat! Comencem la vertical del Tèsol, gairebé 1.200 m+ d’una ...

No tenia previst fer aquesta cursa, i menys 2 setmanes després d’ Andorra , però l’oferiment d’un dorsal per part del David Lillo era massa generós com per dir que no (tot i que en un principi vaig negar-m’hi). A més, tenia feina pendent de l’ edició del’any passat ... Total, que em planto a Barruera per prendre la sortida a les 6 del matí. M’esperen 105 km i més de 7.000 m+. Tinc intenció d’anar molt i molt tranquil, La Ronda encara pesa i només vull finiquitar el que vaig deixar a mitges el 2014. Primer contratemps, la motxilla em rebota massa i sóc incapaç d’apretar-la en marxa, així que aprofito el pas per Erill La Vall per anar en busca de la mama que m’ajudi (igual que un nen de 4 anys, i per cert només estem al km 4). En curses d’aquestes magnituds sempre sorgeixen problemes, però tan aviat? Va calma i ves fent, toca pujar així que cap amunt. Em trobo el Lluís Galí que m’anima a apretar per agafar l’Alex però jo continuo a la meva. Arribo a l’avituallament líquid de ...

La meva idea era fer Emmona i Ronda, dues curses de 100 milles amb menys de dues setmanes de recuperació entremig. Tot i això, la neutralització de la prova ripollesa va convertir-la en un gran entreno per preparar la prova andorrana. I així ens plantem a Ordino, per fer front a la (diuen, i comparteixo) cursa de 100 milles més dura d’Europa. Ens esperen 170 km amb 13.500 m+ i una alçada mitja per sobre dels 2.000 m+. Surto d’inici amb el Miquel Pera i el Raul Montoro, tots tres farem la nostra cursa tot i que anirem coincidint fins el km 30 que el Miquel s’escapa definitivament i fins el km 60 que el Raul decidirà plegar. La meva idea avui és clara.. ritme molt tranquil que em permeti avançar sense pressa però sense pausa. I així ho faig, pujo cap a la Collada de Ferreroles sense preocupar-me en absolut de qui em passa o a qui avanço. Au primera pujada feta i baixem cap al Refugi de Sorteny, on m’esperen els meus pares per animar-me en el primer avituallament. Surto d...