Ultra Trail Estels del Sud

Avui la sortida es dóna des de Caro. Hi pujo amb l’Albert Pitart, sens dubte molt menys cansat pujar-hi en cotxe que no pas corrent com a La Cursa del Llop. Tenim per endavant 107 km i 4.600 m+.

Sortim i agafo ritme còmode des del principi. En un tres i no res em planto al Refugi de Clotes (km 9) on em trobo al Santi fent de voluntari i aprofito per agafar un parell de trossos de barreta. Au a continuar, una llarga estona baixant amb el Jordi Plans per passar pel punt d’aigua de Sant Roc (finalment, aquest punt era un pèl abans del previst) i anar cap a Paüls, on ja m’esperen els meus pares. Ja estic al km 23 així que ara aprofito per agafar forces.

 Ara ve una pujada important que faig amb l’Assís, la calor comença a apretar i de quina manera... de seguida em quedo sense aigua i només desitjo no trobar-me aigua bruta estancada, ja que la beuria i em sentaria malament. Trobem aigua que corre pel riu i ho aprofitem per beure i remullar-nos. Mort de calor arribo a Roques de Benet (km 33), ja amb clars símptomes de deshidratació.

Ara ve un tram amb poquíssim desnivell positiu que ens porta fins a Arnes (km 47), on hi arribo després de rebregar-me el turmell un parell de vegades. D’això me’n surto prou bé, però continuo deshidratat i no hi ha manera de posar-hi remei. Aquí bec tot el que puc i surto amb 1’5 l de líquid.

Els pròxims 20 km són molt calorosos, ja que coincideix el tram més exposat al sol amb les temperatures més altes. Passo pel Toll de Vidre (km 57), faig una pujada força dura i ja baixo cap a Beseit (km 67). Aquí arribo mig cadàver i m’hi estic una mitja hora entre menjar, beure, aprofitar la bossa de vida per canviar-me, parlar amb la família... La veritat és que pensava abandonar en aquest punt, però continuo no sé perquè (suposo que per burro).

Surto d’aquí amb energia renovada, baixa la temperatura i comença a plovisquejar. Sembla que em recupero de la deshidratació (cosa bastant improbable de fer en cursa), però només es tracta d’un miratge i vaig marejat. M’arrossego en un tram molt dur de pujada passant pel Parrissal i decideixo plegar a Corral del Quinto, on el company José Carlos prèn la mateixa decisió.

I d’aquesta manera, poso fi a la meva participació a l’Ultra Trail Estels del Sud quedant-me en 79 km i 3.500 m+. Sabor amarg des del punt de vista competitiu, però content de tornar a les Terres de l’Ebre, on totes les curses compten amb fantàstiques organitzacions i aquesta no n’ha estat una excepció. L'apuntarem pel 2016.

Gràcies a l’Albert Pitart per la seva hospitalitat, als meus pares i amics pels ànims així com l’ajuda de Hoko-Esport, Rendiment-race, Sala-Giol, Punt de Natura, CEM Vallirana, MC3 Esports i Training Sabadell.

No vull acabar sense felicitar tots els que van creuar la meta, en especial el company Chema Cañadas per la seva gran cursa (5è general i 1er veterà), amics com l’Eloi o el Jacinto i als del podi Marc Balaña (3er) i Alex Izquierdo (2on). Però sobretot al guanyador Jordi Pàmies, una de les referències a Catalunya pel seu currículum i humilitat.